MEMENTO 3 (DISSABTE): Sona el despertador, cada cop és com si fos el primer dia; en un lloc nou, amb noves ganes, amb nous somriures, i són els de sempre i no, i si, i és igual...fanatisme...quedem a la PANXA DEL BOW i pugem corrents a la SOLEIA. I allà comencen a arribar ELS DE SEMPRE, tot iguals de fanàtics, més que ahir i menys que demà. Faig cordada amb la MAR perquè no tinc cap via en ment i ella va a piñón...calento(¡!) en un 7ª bloquero que faig “ lorxu” i repeteixo perquè la BAUHAUS té llista d’espera per unes hores...reescalfo a QUAN ES MENJA AQUÍ (7ª+) i em sembla difícil, tot i que fluto...la MAR ploramiqueja aiuixos, riem, en aquestes vies ella sí que va flútan, ni lesions ni morfologia mellen en la “souplesse” de moviments que la duen a la cadena. Veig en Juanjo levitar per KING COET ( 7b aka 7c soft, amb seguros allunyats)...un altre ploramiques el Juanjo, joer que bow que està!!! Cadascú s’enfila i toca la que més li mola. I de cop la teranyina de cordes queda teixida a totes les vies...a mesura que els núvols s’inflamen anem deixant vies per probar i cintes col.locades...de punta a punta de mur!!Merda , el Molina, molta la brometa del Polònia, però no s’equivoca...Començo a desmuntar la NOTU, estressat pels llamps i els trons que cada cop s’acosten més...L’ona expansiva del caos provoca un semihuracà momentani , tenim la tempesta perfecta a sobre i les pedres de gel em colpejen amb ràbia, m’espanto i tot, crido i em baixen...ens refugiem sota el desplom i al nostre voltant es desencadena la calamarsada i l’electricitat total...fa fred, menjem i riem una mica nerviosos, el Jose tremola amb un forrillo i el putilla del Juanjo riu sota el plomes,...al final quan la cosa para retirem les cordes que regalimen, abandonant les cintes i tot plegat..demà será un altre dia. Tot esta blanc, amb dos pams de calamarsa, estem a 5ºc...demà fijo que no podem trepar i a sobre haurem de pujar a recuperar les cintes...buah...que foto aquesta nit???
MEMENTO 2 (SETMANA): Aquesta semana és surrealista,un Celiavern d’incertesa contínua, de entrebancs en que persegueixo encara no sé què, me’n vaig al plafó per fugir i tampoc tinc ganes encara de recomençar el training killer...faig pica piques de vies i blocs, tampoc estic tant malament de forma encara que és com si hagués oblidat una mica el TACTE EROTIC de la RESINA i la dificultat power en pos de tenir més força al braç i menys “agarre” als dits...”mai res és perfecte”, penso per dins...no tinc cap plan pel cap de semana, i els tinc tots... Condueixo mig alienat per les carreteres del Vallès, seguint com un autòmat les ordres que avui he trobat a l’Outlook i que jo mateix em vaig autoimposar en la programació anual respecte a la meva feina...així no em cal pensar tant i encara sóc més autòmat...fa ja dies que he tornat d’Italia, empatxat de pedra, i a pesar que vaig obtenir una bona collita me n’adono que enlloc trobo la clau d’allò que cerco...no arribo mai a la sacietat... Entre senyals de trafic, avançaments, radars i camps de blat i alfals, vaig deambulant per aquests pensaments mentre noto que les iemes dels dits se m’humitegen...fins al punt que gotes transparents i perlades m’apareixen a les puntes i fan que deixi marca al volant, i al CD que poso per distreure’m i que apago tot seguit...avorrit.VIES... Buf quan pensó en elles em poso com una moto...se’m gira el cap i el cor...
LA FORMA : Poques vegades havia escalat tant de volum seguit, "era com quan et llences amb la taula de snow per ripar per un pendent inmaculat amb dos metres de neu fresca...en que no notes ni has de tenir en compte cap relleu, en que la velocitat no es descontrola i en que flotes en un núvol blanc i simplement has de mirar de mantenir-te “navegant” per les onades de pols gelada, sense sentir res i alhora sentint-ho tot"...a Arco va ser igual: metres i metres i metres i metres i metres (ho poso tantes vegades i encara no crec que arribi a poder recrear la imatge d’aquest concepte que em va quedar al cap)...de ROCA GRISA...de escalada, de llargs a degüello i reunions muntades “a cañón” de manera gairebé conceptual en bolts lluents i segurs...cavalcant pedra gairebé de manera extasiant, en murs i desploms, presa rera presa sense sentir cansament i por..simplement FLÚTAN...no recordo passos, ni números, ni preses...tant sols aquesta sensació. I ara l’enyor...? NO que va..."es que tampoc em vaig saciar"...
EL FONS: "L’escalada és com estar enamorat bow...", et fa sentir papallones a la panxa cada vegada que hi penses, tot sembla més bonic i tothom va de bon flow...incertesa, flutànsia, pujades i baixades, dubtes, il.lusions il.lusòries...cada cop igual...pors i alegries en poc temps, decepcions i sacrifici inútil...i grans plaers quan encadenes i quan persegueixes l’encadenament...un continu BANZAI en que la confiança en un mateix i en el que vols és decisiva...sinó malament...S’HI HA D’ANAR...
I és en cada sessió, en cada moviment, en cada projecte, que tot aquest cúmul de sentiments em provoquen descàrregues de neurotransmissors i endorfines de plaer que fan que els efectes siguin exactament iguals en intensitat i forma als d’estar enamorat, AMB UNA DIFERÈNCIA: Mentre que diuen que l’enamorament és un procés amb data de caducitat, el fanatisme és absolutament retroalimentador i cada cop més intens...! Ho sé...i m’agrada...és un procés genial en que l’objecte del teu delit és cada cop més proper, respon millor, i aquell esforç que poses en tenir una relació més intensa es veu compensat en la mateixa proporció ¿NO és l’amor perfecte?
Merda... tant de liberalisme, clases d’educació sexual,cultura, intel.lectualitat, formació técnica i profesional, ética ( i etílica) i filosófica... i en canvi en quant a sentiments anem tant venuts!!! Serà per manca d’ eficiencia social de invertir en aquests aspectes? Per impossibilitat de homogeneïtzació de coneixements o subjectes?...Mai és tard per apendre sobre un mateix...el que potser passa es que al final sempre ens n’adonem tard que vivim en un rellotget de sorra i cada cop queda menys sorra a la nostra bombolla...
LA REALITAT: Per sort aquest finde he après algunes coses:
1) Quan trona possiblement plourà, encara que de vegades no...i SI Juanjo...que plogui cada dia és molt bo...No passa res per no trepar un dia ( si has trepat l’anterior i treparàs demà...heheheeh)...booooow!
2) Si el forecast diu que plourà pot ser que t’equivoquin, si el que vols és escalar no perdis l’esperança i no t’emborratxis....les dues coses són poc compatibles...almenys a partir del 7b, i a partir de les 5 del matí, i depèn de amb qui...En això té raó el Juanjo...el que passa es que ell mai beu ni surt de nit...també hi ha una bellesa interessant en això...boooooow!
3) Si entrenes...tibes. Si penses en que has d’entrenar no compta com a una sessió...En això no tinc cap conflicte intern...training a cushillo
4) ...passo del pensament num 4...no em molaa i l’elimino, apaaaaa!
5) “Do the right thing!” no és una resposta!!! És una manera de escaquejar-te de qui et demana consell desviant la teva ignorancia ( o focalitzant el teu interés) cap a de qui et pregunta. Encara que segons el to i situació en que t’ho diguin queda de puta mare i fins i tot et reporta la agradable i falsa sensació de seguretat...Tantmateix THNKS...
6) L’alpinisme extrem ha de ser duríssim,però m’ha passat l’edat del sadomaso per castigar-me en vies per matar-se...El darrer cop ho vaig probar i una mica més i recreo Apocalypse Now en versió artifo montserratí...calla, calla! Sóc hedonista determinista amb tocs de idealisme pragmàtic i un deix entre garrulo i Kumbayà que no logro evitar.Adicció lítica( no etílica eh?), Bicefàlia lúbrica, paradigmática cardiovascular i síndrome de PiterPunk...” che viiiste, que caso más perdiiiido bowludo!!! Vos sós irrecuperaaaaaable !!”...Joer l’unic que m’agrada del diagnòstic és l’accent..."Ei bowa, però no us havieu barallat a les Malvines?Vaya merda de profe de castellà que et va tocar...aaaaaah!! , que és una frase apresa i és l’única que saps en gaucho?...ara ho entenc millor!!!"...(mirada entre recriminatòria i cómplice)...canviaré de psicòloga, no es pot faltar al jurament hipocràtic tant a la lleugera...ni que sigui de pensament...
7) La vida és massa curta i massa bonica, quina putada, és el que hi ha...però els plannings en la PDA només em funcionen pel curro...és el que hi ha...
8) “Corasón Loco”. Escalada i Vida...això del BULERU em semblava una xorrada...però de vegades cal apendre a escoltar perquè el saber s’amaga en qualsevol lloc ( inclús en un infecte Club on posen reggettón pots tenir una puta revelació)...he d’apendre més sobre ESCALADA i VIDA...i a interpretar correctament les lletres de les cançons i els partes del temps...és el que hi ha...el somni de combinar ambdues pot ser factible...si? Buè...ja vorem...
DUBTES i DECISIONS SENTIMENTALS ( EROS I ThAna…que collons..EROS I EROS):
Joer aquell aleje de la RASTA em fot un yuyu dels collons...!!!¿I si ho provo amb la Doble Xylum? I la Dopamina?...La Fuman(doespero)txu en tosrobet és una julainada, tampoc..a més és durissima la pava... Algú s’apunta a la Momia? la Julia la tinc palpada i sembla que es deixa...bé, ja es va deixar una vegada tosrobillo i nosploblem, és de fer força però els passos surten bé... Si em salto el darrer de la Kalabruixa cauré??Esta boníssima però s’hi d’anar, a mort...també es va deixar en tosrobet després que em donés carbassa dos cops amb la chain a la cara...avaaaaallll!...va ser una mica una venjança d’amor ofès..que borde vaig ser de deixar-la...!!! Farà calor?Si vaig una tarda a Montgrony l’Arnau s’emprenyarà amb mi perquè sóc un mal pare i sempre arribo tard a dir-li bona nit? I la COLLAETA? Diuen que no és tan “dibu” com la “NOTUPERDIS”...millor ella que l’altra, em sembla que m’ho posarà més fácil...Però la NOTU ja la tinc més controlada i de vegades és més fácil si hi ha confi...Ostia encara tinc que equipar la variant de la S de Sorru...i fotre-li el pegue a Erreqtre...amb el training em mouré en aquestes vies??? Ossstia, i de la Narco a Willewmes?...Aquell peu de via em va marcar tant que de la via ni me’n recordava!!! La vaig deixar caient a dalt al primer go!!!...de vegades el SOBREENTRENAMENT provoca l’efecte contrari al buscat...? Volies dir BANZAI i et surt BONSAI...no sé..a Agonies em queda la BROMITAS, puc fer combinacions, traves, trios i orgies però més o menys ja esta tot fet, i la NOAGAS és l’única que no es deixa...ah..i la MAHOMETANA de la Esquerra de tot...però a aquesta si t’hi acostes et foten una FATWA a les articulacions...passo...i la TENDONES? LA vai fer...ara diuen que esta reequipada..buffff, una “ex” i a sobre operada...mal rotllo...com diu la Mary “uan time an nomore Sainthomas”..
QUANTA FEINAAAAAAA!!!! Buah, tant se val...aquesta temporada a sac, totes al sac i a gaudir de la pedra...com deia el de la segona versió de Braveheart en accent de Psicobloquer local:
VAIFÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔÔRT!!!
CONCLUSIÓ I FINAL: El PACA diría que és el momento de fer un bigwall...però...realment ara ho he entès tot...Sempre ens quedaràn les Flowllewmes i ja ha arribat el moment de recomençar les Afternoon Sessions un altre cop!!!!!! A muerte....
BONA PRIMAVERA i BONES AFTERNOON SESSIONS BOWS, qui es vulgui apuntar ja ho sap!!!
Bona niiiiiiiiit ¡!
....
....
Canal 34....
....
....
Fins demà ...siiiiiiii els“nuvolots”ens deixen....
....
....que tinguin un moooooolboncapdesetmana...
....
....
Recordin: Canto dret, regleta Esquerra i lance a rom...tibes a les dotze deixant caure el cos sobre la reglet i surts amunt sense por...
...
....¿PIllat? Si volen poden escriure al blog i flashem ...o a canal 34...
....
....
CALLLA MOLINAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!
....
....
Ok, ja me’n vaig..però no dubteuenpillarelmonodajudasinoarribenalaregletabonaaaaaa....boooowoooots!!!
....
....
23 comentaris:
Bonissim bonisssssssssssssssssim!!!! xDDDDD
Afternoon sessions a la Mola forever! Aquest any no tinc ni lesió del colze ni projectes de final de carrera... bwaaaaaaa quines ganes i quanta feina tinc! brbrbrb
Bouuuu que hi ha molta més vida més enllà de la paret gran! Kelosepas!!!! ;) Això si... jo passo de venir a assegurar-te a la Siberia que hi ha un pateyu del 15 i poca cosa per mi. Tinc ganes de fer un camp base a la canal de les ànimes aquest any, que hi ha de 6a+ a 7ens... tinc feina per un tube. Toca començar a assentar els 6b's i catar més cosetes! Algun 6c es deixarà aquest estiu? ^_^
No se a quina hora vas pujar el diumenge, però nosaltres anavem cap a Can Pobla i vem tirar endarrere per la quantitat de cotxes pujant i es veia tot humit de collons!!
Almenys vem sortir a passejar eh!
Aquest nanu cada vegada està més gran, ai que l'hauràs d'apuntar a la PdB!
A veure si aquest cap de setmana fa més bon temps.
heheehhe pereeeeee! A veure si treieu ja la guide...vai veure a lAdrew i en deia nosequè de la presenteixon...buf...ket estiu si que si bow...ja veuràs, però a poc a poc que els iovens e teniu per mol de temps bowwwwwwww! Saludus a la Lady...
Jaumeeee...heheh bow...no et vas perdre res...en tot cas un TR TRallant a peu de via i unes llums molt maques...el dissabte SI que estava patagònic...mirant avall del camí de sota la paret Gran semblava una NORFEIS...heeheh...el Nawet diu que NO vOL ESCALAR.-..(en seriu), eprò em sembla que és perquè "percep" que la paraula ESCALAr l'allunya del Papa...de moment té una bona tècnica de remuntar talusos en solo...d'aqui un temps a la vertical ( de moment puja flútan espatlleres!!!!)..heheheeh..cuida la family bow...
HAHA, Dn't know if the mutation is in your arms or in your brain bow...check it out ya maaaaaannn!!
Good post, good decisions, good mind...all it's up on you...yatuvé muyayo!! Encadénala miamollll!!! hahaah!
Rastallewmes is waitin', let's fly...you got belayer...last day I redpointed the 7b and i wanna get a ride on the 7c!!!
Seya...
gotta belayer for thursday...seya...%P
Jajaja... quin descans llegir el teu post i veure que no soc l'única que es menja el coco, que té dubtes per parar boja, que dóna més voltes als temes que els que per si sols poden donar...
Per cert, jo ja me n'havia adonat (després de donar-hi forces voltes al tema, és clar), que les sensacions que ens aporta l'escalada són molt similars a les de l'enamorament. Però vas errat en la diferència... l'enamorament és passatger, i el sentiment d'enamorament en l'escalada també... o sempre que escales tens les mateixes sensacions? No t'ha passat mai baixar d'una via i... no haver sentit... i preocupar-te per no haver sentit? I aleshores buscar, buscar per retrobar la sensació... fins que la retrobes i tornes ser feliç? Igual que l'enamorament, no? De la mateixa manera, ambdós varien amb el temps... abans potser disfrutaves com un boig amb la tàpia i no feies més que buscar vies amb més i més compromís, però al cap d'un temps, et trobes disfrutant i barallant-te amb vies d'esportiva... i realment busques i trobes la mateixa sensació, no? Doncs igual, igual que quan ens enamorem: no és passatger, simplement canvia de forma!!! L'important és seguir tenint viva la sensació, per què és el que ens fa sentir-nos vius!!!
m-m-m....o-o-o-o-o.... Tranki...així és com puc acabar??... De moment estic notant força el canvi però encara no m'ha arribat el moment de tenir tants deures..! Ufff,si penso en tot el que he de fer i vull fer... em col·lapso!
Je je, doncs penso que som molt afortunats de poder-nos sentir així i de tenir motivacions per despertar-se cada dia de manera activa! Salut bow i si encara et cal: sua i sua fins que eliminis les fermentacions (alcoholiques) que dus en sang!
moooooooooooooooolt bona niiiit (i recordin: 3 - 24)
'Colta bou...estàs com una regadora, tu diu una que hi enten. I com mola, eh??? jajajajaja
Això de que m'eliminis la nº4 no m'ha agradat gens, si és el millor namber del guorld, segur que era un bon pensament, que no et faci vergonya dir-ho, home!
PD. I potser m'hauré d'apuntar a alguna afternoon session d'aquestes que promociones, eh??
cita d'Eckhart Tolle en el seu llibre ‘El Poder del Ahora’ (Gaia edicions 2001): “La razón por la que a algunas personas les gusta practicar deportes de riesgo, como la escalada, las carreras de coches y otros parecidos es que, aunque no sean conscientes de ello, esa actividad les obliga a estar en el ahora: en ese intenso estado de gran vivacidad en el que se está libre del tiempo, libre de problemas, libre de pensamientos, libre de las cargas de la personalidad. Alejarse del momento presente, aunque sólo sea por un segundo, puede significar la muerte. Por desgracia, esas personas llegan a depender de la actividad elegida para alcanzar el estado de presencia.” (pàg. 68).
o com sovint em deia una colega rebotada, 'ets un yonki de l'escalada' ... quan s'ha cansat de que no li donés resposta a 't'has preguntat perquè necessites escalar tant?'
però d'això ja fa un temps. Ara ja tinc algunes respostes, i escalo menys fanàtic, i més a gust, i millor, i amb reptes més grans
mirar de trobar el silenci enmig del soroll! això és el que costa, i de mentres, em refugio en l'escalda i les seves sensacions... mentre enlloc de anar a trobar vagi a fugir, MAL!
n'anem aprenent...
què bò la conya del molina, la teva és una literatura 'beat'!
Ep,
Que bueno el post tio! estas pa encerrar, jojo... lo del rollo memento mola tambien!!!
A veure si ens viem ni que sigui un afternoon session...
Rquel...You're Right...de fet els enamoraments entre persones s'acaben, però s'enamoren d'altes...de fet no et "deixes de quedar pillat"...Igualment quen escales et pilles de vies i les oblides, sene deixar de estar pillat de la escalada...Qudm en emptat endorfínic...tantmateix crec que sempre arribo a una conclusió..."he canviat e casa, de ciutat, de feina, de noies, de gustos...i segueixo trepant...aleshores qui o què sóc????...hehehe...rulin rulan anem trepan..que mola...ah...i no ho dubtis el ecrvell serveix per dues coses bàsicament: la primera per recordar els passos i recrear-los i guiar-te en la búsqueda del METHOD 2) per rular i rular , sempre rular...iq ue no decaiga...sinó malament aniríem...ara bé...dec ser molt friki però el punt 2 mai passa davant de l'1...( CHEEEE BOWLUDA RESËEEEPTAME algo!!!!!). H ha una dita SURFER (q ue aquests encara en saben més de nosaltres de interpretar ndorfines que diu que "l'important són les ones..la resta són detalls"...no sé, de vegades em sento culpable de sentir-me així...però m'hi sento...sinó no seria jo, seria les meves circumstàncies....
Va vingaaaa, no mus posem seriosos....alegriaaaaa i somriures, que això s´´e que és el UNIC que hi ha i la resta si que són detalls...PROMOCIÓ: per cert si algú esta interessat en la meva carrera com a artista busco mànager...m'estreno demà en un paperàs en el gran teatre la Rodeta del Molí de Ripowllet...faig de drac de st Jordi davant d'un selecte grup d'admiradors de 0 a 3 anys...brútal....
SLABASH: deixa't endur bowa...si més no diuen que tot plegat millora la circulació, i allarga la vida...mira't el bow als ulls i us canteu la cançoneta aquella mentre aneu a dutxar-vos...apa!!! ( això sí després de una bona session de bloc a mort...encara és millooooooooorrrr!)...bon flow
MARIETA: El diagnòstic de la Bowludaq ue m'analitza ja ho diu clar...;P...i? No problemo...i com que no seguixo cap altre tractament que series CA1(20' warm up+4blocs 10 moves), 2F1 de blocs 80% amb llast i 6 PA de 2' i 30'' repòs...pos eso..que la medicació nganxa...el que passa es que en un exalpino els medicamnts aquests de vegades tenen un efecte REBOT que en situacions hormonalments disperses poden proivocar una mena de "distracció" en l'objectiu principal....buf, amb la regressió d'aquest finde he logart tornar al senderi del JEDI...perdona'm IODA per haver-me allunyatr de la FUERSA...AFTERNOON SESSIONS FOREVER!!!
Ah MARIETA, per cert...la NUM 4 és una mena de reflexió respecte a aquelles coses que de vegades penses, per les quals donaries el monodit i tres tendinitis al clze i tot seguit quan les tens te n'arrepenteixes...la vaqüitat i l'etereïtat no quadren amb el camí JEDI...l'he tatxat dl meu decàleg de 8 punts encara que a nivell superficial és de puuuuuuta mare...un volt by the wild side també es permet als SUPERGUERRERS/RES...sí..apunta't a alguna a afetrnoon sessions i també a alguna NIGHT session...la vida monàstica només duu al misticisme...i la pedra és real...
Joer quina risa que em dono quan em poso guruw! hehehe...ja faltes a les GILLWMES ! Algun dia t'explicaré com em vaig curar de síndrome fantasmal!!!!
Molt bon Post!!
Sempre amb aquests pensaments tant clars i amb aquest fanatisme tant contagiós. Em sembla que a mi també m'aniria bé apendre més sobre escalada i vida, així que ja tens company de cordada per a aquestes afternoon sessios montserratines-stllors, si vols! Jo tinc tota aquesta feina que dius i tota la que tu ja has fet.
Així que aceure si quedem a algun hora, sempre va bé anar amb un mestre com tu!!
Salut bou!
Oriol Maraver
EDUNZ: Joer bow que serio ue t'has posat!!!
Segurament tens raó...però els psicòlegs expliquennomés la part sintomàtica i els mecanismes de un sistema que va més enll`de aquest mecanisme...QUALSEVOL ésser cap´ç de sentir plaer i benestar i entendre com l'obté, busca repetir aquest...la TEORIA DE LA UTILITAT MARGINAL, però, queda una mica estranya en l'encaix d'una activitat en que la seva UTILITAT MARGINAL no decreix amb el consum...¿o sóc un cas apart?...sinó amb la capacitat física de consumir...buf...no tenia contemplat la possibilitat de la bulimia vertical...ara eig que és possible....buf...més feina per la psicòloga...hehehe
ostres, m'has pillat...encara que NO EM VAN AGRADAR MASSA, l'estil literari del KEROUAC em va deixar pillat...ara vaig entre les fumades del MALUTA en els seus bons temps etilicoUSA i la novel.la de les novel.les...de un tal MIROSLAW JÂCEK..."les aventures del bon soldat Schweicz" un must del frikisme que deixa TOM SHARPE i BUKOWSKI pel terra....hohoh! Les recomano...
JD!! BOWWWW...pos a veure QUAN QUEDEM d'una vegada!!!! Que ara ja han xapat gelida i les paparres amb la calda que fa!!! Hauràs de enfrontar-te a LAAAA NOOOOOOOORDDDDD! ( imagina't un to en mode superlatiu...)...hehehe...esos bidedos cortos i cortantes en roca blanqueziona...esa sombra i esos seguros a cal dew...va bow si et vas fer la CATXIMBA on flaix...!!!
Ostres, jo he esgotat el meu BONUS FIESTa per una temporada....vaja, si algú vol quedar un finde que avisi que al Raval començo a tenir marcats amb el GPS tots els antres de perdició i les tabernes on oblidar el dolor de tendons i la pell de dits descarnada...%P
Ei URIIIIII !!!!
UN altre ploramiquesssss !! Joer, si de cas em faig IODA i així curreu vosaltres i jo dóno consells...casum denabow si ahir, intentant desentrellar la VERITÁ sobre PROVOLONE em van comentar que te l'has xuscada ( eres tu?)...ets un puto bow mutant...si allò és inhumnoooooo! i Jo "piant" de les reglets del piri...però si la PROVO és brútal!!!
NO sé jefe...vine i t'asseguro i babejo una estona...jo molt lirili però menys lerele...demano el teu num a la Marieta o l'Edu i cap a la NORFEISfalta gent...almenys un dia, i especialment a aptrtir de maig...buf..hi ha molta tralloski...de puuuuuta mare, al final retornarà la joia a les parets abandonades !!!!heheh..
I per ecrt...a la MOMIA tambñe hi falta gent! Encara que sigui un pal l'accés es poden fer tardes fanàtiques....heheh...som-hiiihihiihihihihh!!!!
m'ho hauràs d'explicar...perquè jo a les guillaumes, entre fantasmes i despreniments NO HI TORNO!
Ei bou!!
Que em faràs possar vermell, és veritat la Provolone, és molt bona, però com sempre he dit dels 8a's més durs que he fet mai, se'm devia d'aparèixer la verge o algo així!jeje
Ja saps compta amb mí per norfeis al maig o quan sigui, i si cal mòmia doncs cap problem vaig fanàtic de qualsevol pedra, a bloc, de resis, de pila...això si com menys comerial millor, amb la quantitat de vies bones que hi ha escampades i "sempre" nem a les mateixes!
No cal que demanis núm, 678337790.
Apa bou, a seguir igual o més fanàtic!!!
Oriol Maraver
El Red Bull endovenoso es verdaderamente perjudicial
Marieta...bé, ja en parlarem...hehehe...va ser una terapia de xoc molt plaent que en diguéssim...
URI BOW...menys "comercial" que St benet no trobarem!!!! Apunto el tel.!!! Ahir vaig fer la priimera AFETRNOON SESSIONS i NO POT PINTAR MILLOR...!"Collaeta estas més dura" a la soleia al first go ( previa inspecció amb antena)...brútal...tema soleia també és una opció genial ( a n serq ue ja les tinguis totes al calaix...). A muerteeeeee!
Fernando: buf bow, prova de ser pare i megafanàtic al mateix temps...ahir quan escalfava creia que ni faria la bauhaus i mentre assegurava el Juanjo a la CLAn del Oxo Tabernario m'havia d'asseure, que em quedava sobat...porto dues nits de festival infantil, elq ue miraré és d posar-li un Dalsy endovenós al nano, que li surten les dents que li falten i és un suplici...
Siawwwww!
Iep...EDUNZ..el llibre que comentacva exacytament és LES AVENTURES DEL BON SOLDAT SVEJK de Jaroslav Hasek...després de manllevar-lo dverses vegades al meu pare me n'ha regalat un exemplar...
M'ho he passat pipa llegin-t'he, però m'ha costat acabar!! el teclat deu tréure fum no?
l'Arnauet cada cop més maco, eh i no t'esperis que t'entengui...si ho ha de fer ho farà i sinó no! a mí encara em foten tralla i això que la petita ja té 18 tacos!!!
no et queda res...
hahaha, Jaumeeee, i jo em queixo? noies i de 18 anys...joer ara me n'adono que sóc un ploramiques!!! Quin peligru bow...tu sí que ets un titán...
Tantmateix això de ser pare és reketecomplicat...deu ser qüestió de paciència....!!
Salut i cuida't!
Publica un comentari a l'entrada