dimarts, de juliol 19, 2011

L'instant

Hi ha moments, hi ha instants..potser és simplement un matís de durada...? Però és una matís de intensitat, de qualitat...un instant i un moment són dues maneres de veure un succés temporal que pot ser dimensionalment reduït però d'una importancia que trascendeix la banalitat de un temps que simplement s'escola...Ahir vaig viure moments intensos, lluitant al llarg d'un mur desplomat, sentint com a cada segon la sang se m'acumulava als braços, i els dits se m'inflaven de poder mentre el cos s'escolava al llarg de un camí de forats i regletes que malrecordava...creia que cauria a la segona assegurança i ja en duia set o vuit, i seguia, i seguia, a mort...

Ahir vaig fruir d'un instant tant fugaç com decisiu en una fracció de segons...la gravetat feia els darrers intents per tombar-me mentre el cervell maldava entre l'angunia i el plaer, com desafiant-se a si mateix i a la Matrix que altre cop descontrolava en trobar-me reaccionant de manera inhabitual...no vull caure, m'hi nego, m'és igual on esta el darrer bolt...

Només veia els cantos, la seqüència, aquella marca blanca allà dalt i els dits crispats en la pedreta i la regleta...pujar peus, inspirar, fer una molla brutal amunt i avall... i saltar..saltar sense que t'importi res, ni arribar ni no arribar, simplement saltar a mort i sentir que mentre desacceleres la mà es projecta cap aquella banyereta final, i que mentre comences a baixar de nou els dits són acollits i aguanten la fricció...bufffffffffffff !!!

Hi ha moments de sinergia, en que la energia col.lectiva es transforma en fanatisme, i la derrota d'un instant té una efecte fona d'alegria comú, de motivació que fa que tot brilli, i espurnes de poder vital espeteguin arreu, a l'entorn i a les cares...i tot flueixi, i a base de xerrar i xerrar com posseïts de com fer un moviment acabem analitzant com científics boigs cada detall de les preses, dels balanceigs, de les adherències, de les col.locacions, de les direccions i les intensitats de la força i el moviment...simplement és un coneixement compartit que incrementa fins a l'infinit la capacitat ressolutiva i la productivitat del cos i del cap...

Passos impossibles esdevenen factibles, i els factibles s'acaben fent...allò que a un no li funciona però ho comenta els altres ho aprofiten...i així, a poc a poc, cauen els projectes o s'acosten les victòries...i la gent riu, i claca les mans i s'agraeix els consells, i el flow es materialitza en tardes que voldries que no s'acabessin mai perquè et sents bé, i tampoc saps perquè...però és igual...


De vegades la felicitat explota en l'instant en que arribes allà on volies...d'altres la felicitat pot ser l'instant en que saps que en algun moment hi arribaràs...


IRIE

5 comentaris:

Anna ha dit...

Quantes raons!!

Acabo de passar uns bells instants de felicitat en llegir això...tampoc són decisius, però mai banals...simplement el moment enq ue apareix el somriure llegint-te ja és un instant que val la pena.

A seguir igual

k.aroline ha dit...

hey mannnn, I'm sure you truly enjoyed all this REAL moments.

Thanks a lot for keeping on writing always from tha soul, not only about holds, but inspiring our climbers madness!!!

we met at rocks, el meu català avui no funciona molt bé, i needed the translator to understand some words!!!

TRAnki ha dit...

ANNA: MOltes gracies, qualsevol somriure ja és un motiu per seguir cada dia...salut!

K: Hey girl. I told ja i always used catalan-climbing slang, and i almost invent my own words just trying to give them more essential meaning...it's a game, but for me it works.

If you got any problem to understand anything i can give some explanations or comments to improve your slang ( think your catalan must be almost perfect nowadays, is not? sure better than my english, hahha!). Give me a mail and copy paste the text, i'll try to explain your missunderstandings

keep riding with soul climbers, hope everybody in tha crew its ok, give my best regards to Jimmy, Cleo and Tony! Are you going funky this summer???

Flowers, kiero Flowers ha dit...

GÜENDERFULL BOUUU! GUAT a NIZE GRUAITINGS, AI LOFYUUUUU bAIBIIIII !!!

hahaha, t'estàs abujarrant, patatillo!!!

Una abraçada des de la platja, amb els nens la sangria i la paella.

COMO VES RENUNCIO, ja sé que és triste de armití pero má triste é de rogá. SI no puedes cpon tu anemiga ajúntate con ella.

a falta de St Benet...pos ALICANTE!!!!

quina calorada bou.

Bones vibracions, quina via vas fer, cabronatzzo?

TRanki ha dit...

hahah..

DAVID, que collons fas a Alicante?!!!

joer bow, de mal en pitjor eh?

ei ques broma tiu...

jua, jua, jua...( es que no puc parar de riure, deus estar en una playiki rotllo peli del OZORES!!! ALICANTE...hahaha!)

pos res, aqui rasquilla i tot...tranqui que si et dic via i lloc ni ho pills, són zones noves, not stbenet..però molen, un 8a wapo i un 7c rotllo inhumano d'aquells estil Barberà ( però MOLT pitjor..hehehe!!!)

hala pajaru, arrambali a la gal i a veure si te la talles que sinó podràs muntar una guarde tu sollll!

Abraçades i petons per tots...