Va por Vosotros ( 1a REPETICIÓ i RECOTADA)

DARRERA HORA:

La via que vam equipar amb la Ceci a la BORDA D'ARNALDET, la "Va por vosotros ", ja compta amb la primera repetició per part de ISRAEL BLANCO. Segons s'ha comentat ha estat RECOTADA a 7b durillo o 7b/b+...En qualsevol cas es queda com a una bona via més o menys de 7b, un plus més o un plus menys...

Adjunto el LINK sobre la via i la Borda
http://www.blogger.com/post-edit.g?blogID=31930128&postID=115755817590159220

Us animo a visitar aquest sector just abans de Benasque, que compta amb un bon sector complementari al davant " LA Cantera", on hi ha bones vies de 20/25 mts i 6a+ a 7b, en roca calcàrea excelent i amb sol al matí fns a les 13:00 aproximadament.

Equipant la via aquest Agost ( Foto Niko de Benas)

Actualització Fotos Pirineus

He pujat alguna foto de ONACLIMB als posts referents als pirineus
http://celiavern.blogspot.com/2006/08/travessani-8a-2300-mts.html
Es veu força bé el sectors del Vermell ( post de TRAVESSANI 8a a 2.300 mts...)

I en el post de juliol http://celiavern.blogspot.com/2006/07/pirineu-lluminos-cel-sense-avern.html he pujat una fantàstica foto del Luichy, del TABLETOM SEA CLIFF on es veu la fissura més bonica dels piris...

ESCALADA LLIURE en ALÇADA. MARGALIDA FREE...

BRUTAL TOTAL!!!!

L'Israel Blanco i en Carlos Garcia han realitzat en rotpunkt la via "Diedre Narayan", cotant-la de 7b i 7c, en els 270 mts que té la tètrica paret Nord del Margalida.: FELICITATS!!!!

Inici de la via...poc gel, rimaya , pedra trencada i damunt unes llastres buides i mullades..20 mts per sobre un bloc amenaça a la cordada...7b+...( Foto extreta de www.desnivel.es)

Aquesta tapia està sota del que molts coneixereu com a CRESTA DE SALENQUES, just on aquesta es desvia de la cresta i esquiva la part vertical de la mateixa...

El Diedre Narayan va ser obert en hivernal ara fa 10 anys pel Pere Vilarasau, El David Tort i l'Eloi Callado, i ressegueix un marcat diedre, fruit alhora de un desprendiment inmens de mitja paret. Us n'adjunto una foto i la ressenya

Foto de la paret ( Foto: Joan Mas, penjada a CARANORTE.com):
http://www.caranorte.com/foros/file.php?2,file=123

Ressenya de la via CLICKEU AL DAMUNT I AMPIEU-LA(treta de http://www.cankinki.org)
:
La polèmica era que enmig de la paret hi ha la clàssica Haus-Estrems, i que en Haus en dibuixar la via, va confondre el diedre Narayan amb la línia escalada per ells ( la ressenya surt publicada a "Montserrat, ascensiones de leyenda"). L'estiu passat vam ser-hi ( amb la tènue idea de "provar" la via en lliure...o mirar d'escalar-la...i una cordada també havia ERRAT la via, fixant el primer llarg de la HAUS enlloc de la NARAYAN... La Narayan, però, és una esplèndida i dura ruta, molt diferent de la línia de diedres que segueix la haus. Per la seva banda, donada la llunyania i aïllament de la paret, l'apertura d'en Haus es podria considerar com a "adelantada" en el seu temps, al nivell d'aleshores a Catalunya, per compromís, duresa i visió....

Us adjunto el LINK de la pàgina de DESNIVEL on explica la gesta i es donen les COTACIONS per llargs...:
http://www.desnivel.com/deportes/escalada_en_roca/object.php?o=15071

La via ressegueix, tal i com elxplica el post, un diedre tètric i descompost de granet que, si bé millora amb l'alçada, presenta llastres expanding com taules i pistes de tennis, apunt de caure...tot cruixeix bastant i fa una angunia contínua que no et deixa estar a gust. En estiu la entrada a via presenta la rimaia, blocs caiguts arreu i 15-20 metres trencats que a l'hivern no hi són...fins i tot enmig de una esquerda sortia una corda vella engolida per la neu, i a 15 metres de la paret penjaven una friends abandonats qui sap quan...

Una altra anècdota tètrica és que ara fa un parell d'anys van apareixer les restes d'un escalador mort en intentar la repetició de la via a mitjans dels anys 70...i les restes les va descobrir precisament el fill del company que formava cordada amb el caigut el dia de l'accident!


Amb aquestes cabories l'Agost del 2005 vam anar amb en Kike a "mirar" què hi havia de misteriós en aquella paret ( una cordada amb un conegut escalador d'Osca havia dut material feia poc i havien fet un "camp base" errant la via )...vam fer el primer llarg i vam abandonar, la tornada a Benas va ser enmig de una tempesta bíblica, enfonsant-nos fins als genolls en l'aigua a l'alçada d'Aigualluts, corrent enmig de llamps que assolaven el Salvaguardia...a l'Octubre, abans que nevés, vam tornar a retirar el material abandonat, i en la baixada vaig "patinar" per les llastres que apareixen en el post de presentació...em vaig fer mal en una cama i en una costella...el Margalida no perdona i sempre està a l'aguait...aneu en compte...
Foto: Fent broma sota el Margalida ( retirant-nos del diedre Narayan amb en Kike "rabasón") i abans de caure estúpidament pel mateix lloc 250 mts junt al petate ...lessió a la cama i costella fissurada ...( 1 d' Octubre 2005)...Foto: J.Mas
Respecte a l'ascensió en lliure...una realització MOLT BONA, molt compromesa i posant en pràctica una idea que molts escaladors estàven sempre imaginant però no ens atrevíem a cuallar ( en sé més de dos i de tres que ens hem quedat amb un pam de nas...) ...BRAVO! BRAVISSIMO!!!!

AFRIKAN WALL a Cavallers: COBRA CANARIA: 8A Pedricero??...el poder de la Fe...

"Todo sueño tiene su camino..." PART 1
"A posteriori tot es bonic..." PART 2

Aquest finde vam estar per TÀRREGA, a la Fira del Teatre....bufff!!! Massa gent, massa bruticia, espectacles molt guapos, altres menys interessants...un inmens "botellon" amb molts punkis, gossos, escombraries, i bastant bon rotllo...un any més....

Com que quedava un dia i necessitavem dessaturar-nos vam tornar a CAVALLERS.

Semblava que el dia aguantaria, i vam pujar a l'AFRIKAN WALL, a veure una vies que no haviem provat encara: La BLACK MAMBA ( 7b d'adherència), i la COBRA CANARIA (8a d'adherència dels "pedriceros" germans Martin que ja fa dies que ens visiten assíduament...).

Inici de la COBRA CANARIA (8a?) a l'Afrikan WALL, partint des de la fissura de "Todo A CIEN"...les patates que es veuen al darrera són de la "Somos los Conguitos (7a molt guapo), i la COBRA va per la dreta de la ratlla blanca que s'insinua just sobra la mà esquerra de l'escalador...

HAvia caigut molta pluja el dia anterior, així que la visita a "observar" el fissurómetro va quedar en "fugaç" tot rajava...una bona zona per quan fa calor i per quan fa temps que no ha plogut...crec que fins a noves calors i sequera estarà impracticable.

Foto de www.onaclimb.com (foto: Luichy). inici i placa de l'Afrikan...almateix punt que la foto anterior...

A l'Afrikan Wall feia "xafogor"...una bona tralla de sol que no aconseguia eixugar la xorrera de Black Mamba...

Quedava però seca, la Conguitos ( 7a molt guapo), per tal de assolir el toprope de COBRA CANARIA...vam pujar i em vaig despenjar per la placa negra ... INCREÏBLE ... NO HI HA CANTOS!!!!

Com es puja per aquí??? de fet escalfant en un 6a+ ja havia "patinat"...i em semblava IMPOSIBLE trobar cantos...els seguros estaven un xic allunyats i es tractava de una escalada aparentment d'adherència gairebé vertical...VAig marcar qualsevol relleu que veiés, i ni així semblava poder aguantar-me...NO HO ENTENIA...AIXÒ DECOTAVA ( I MOLT) totes les vies que hi havia a la vall...

Els núvols anaven compactant-se...i mentre el Luichy provava un 7b més a la esquerra, vaig anar recopilant informació al meu cervell sobre la via...

Diagrama de les vies referides, al sector central de l'Afrikan Wall. Per més consulte si actualitzacions podeu veure la guia del Luichy o l'actualització de l amateixa a http://www.onaclimb.com/ACLIMB.com

L'escalada en adherència té dos aspectes clau: La TÈCNICA, i l'ACTITUD..i a nivell exògen les CONDICIONS...si les CONDICIONS!!!!

En referència a la Tècnica, es tracta de assumir que es pot pujar per allà encara que sembli impossible, en la COBRA us he de confessarq eu vaig assolir la cadena amb dues UNGLES TRENCADES, donatq eu m'havia pillat de llastretes ganxejant guarrament amb un parell de dits. ELS PEUS són claus, i a no ser que sigui irremeiable, una progressió a poc a poc, equilibrat i aprofitant qualsevol relleu existent (per ínfim que sigui), és vital.
Moltes vegades la línia fa sinuositats, o aprofita ( com aquest cas) la columneta de la dreta, o les patates de l'esquerra....es qüestió de empatitzar amb l'equipador i intentar resoldre la seqüencia...

En quant a l'Actitud...bé, després de dos dies desparramant per Tàrrega...poca actitud podia tenir..però és un aspecte paral.lel a la Tècnica...es basa en NO DRAMATITZAR, creure en que és possible i"sobretot" usar al 150% totes les possibilitats abans de deixar-se anar...l'adherència és qüestió de fè, simple i purament, i si no creus que "no cauràs" no escales un pas, i un altre, i un altre...

LES CONDCIONS, són la clau definitiva...l'Àfrikan wall és una planxa de granet negre. El granet ja de per sí reverbera la calor i la llum, i no és gens absorbent de la suor, de manera que en un dia de sol i calor, pots acabar "patinat" en qualsevol via que , hores després, tindrà l'adherència de un poaper de vidre o un velcro...Cal saber esperar el moment, un núvol, el matí, etc....

Amb aquestes "cabòries" distret per algun comentari graciós del Luichy, de tant en tant, vaig mecanitzar els moviements de la via...
Va passar un núvol, la temperatura es va adecuar un xic al meu gust, el cel s'encapotava però no plovia....bon karma...vaig pujar en toprope a seguir "investigant" com collons es pujava per allà..i el que havia "imaginat" es materialitzava...La vaig poder fer en TOPROPE, i quan posava l'allargo per fer.la de primer va caura un bon ruxat....mentre em despenjava intentava desesperadament repetir la successió de moviments, però no hi havia manera, roca mullada i sense pells, pressa i no haver descansat (condicions, actitud i tècnica negatives), van fer que ni tant sols m'aguantés allà on acabava d'encadenar...joer! A veure si podem tornar aviat!!!

COBRA CANARIA: Després dels dos Ao per assolir l'accés a la via, escalem una fissura perfecta(vira) de la "todo a cien" i a la meitat ens hi muntam al damunt per iniciar la COBRA...
No patiu al primer moviment, el seguro allunya però és fàcil, cal muntar-se damunt la patata.
UN cop xapat el seguro la "xorerra-columna" de l'esquerra en ajuda, junt amb cigrons i alguna patata, a superar el muret vertical, fins el seguro d'abans del crux.
Muntant-nos damunt les darerres patates i xapant el seguro que "allunya" ( recomanable cinta llarga per abaixar el xapatge...), ens movem a la dreta, amb preses d'ungla o inexistents, clavats de peu, i fem un"lance de mà dreta a una patata plana, de la qual sortim ja a reunió ( allunya). El pas clau té la xapa a la cara i és molt segur...

RESPECTE al GRAU ( que en un moment m'havia fet dubtar!!!), de la resta de vies de la Zona, com que fa molts anys que no anava a la Pedriza, i les vies que havia fet eren amb alguna regleta ( MAter, Ambrosias...), no recordava com d'impressionant pot ser un problema d'aquests, i la poca força que acabes fent...
Les vies del Ventosa, comparades amb això, són de continuïtat sobre "bona presa" ( fissures, regleta i algun romet...), i molt més resistents i esgotadores ( imagino com e poden obrir les ales a FUN FUN, KARMA, LILITA,MURIEL, etc...i poc comparables encara que poques surten al primer intent...i no parlem de la GLUCOSA a la PASTELERIA, desplomada i recentment "endurida" pujant la reunió...o la SMITH ROCK o RIGOL MORTIS, antagòniques però igualment belles...

Amb la COBRA CANARIA ja tenim el que faltava...una bona llambria "tumbaïta", per exprémer la goma al límit...

Al.lucinant foto feta pel Luichy (extreta de www.onaclimb.com)

Isaac Cortes a "Frambuesa" un 8a+ boníssim de l'Afrikan WAll...aquí el tema és diferent, fissura cega a l'inici, amb microcantos de peus, un monodit i el canvi de fissures que duu a la cadena. Inicialment la vam provar amb en Moreno, i semblava impossible ( la via es d'en Sutri), pero amb paciencia van sortir els cantos i en Moreno va fer la primera...són només 5 o 6 xapes però el que veieu a la foto és real...i a 10 minuts del cotxe, a Catalunya...

EL MERCAT DEL GRAU

EL MERCAT DEL GRAU

Una de les capacitats que determina el grau de racionalitat de l'esser humà, és la ABSTRACCIÓ, i derivada de la mateixa, la capacitat de establir COMPARACIONS entre objectes i accions.

De fer TOTA la TEORIA ECONÒMICA ( Microeconomia i MACROECONOMIA), i com a tal la " SAGRADA EXPLICACIÓ DEL DEVENIR de L'EXISTENCIA HUMANA i ALHORA DE LES SEVES INTERRELACIONS CONDICIONADES" entre éssers racionals, es basa en els resultats que es deriven d'aquesta capacitat.
La interpretació i matisos que en base a visions metodològiques o ideològiques es faci de aquesta teoria, porta a variants i escoles, però TOTES parteixen en major o menor mesura, del fet de la COMPARACIÓ...

En ABSTRAURE I COMPARAR, som capaços de interpretar el BENEFICI que ens reporta el CONSUM de un bé ,o exercici de una ACCIÓ. És evident que no estic parlant de un benefici monetari, sinó un benefici en termes de BENESTAR o SATISFACCiÓ.
A partir d'aquestes COMPARACIONS, ORDENEM preferencies i CORBES de BENESTAR, que mentalment fan que les nostres accions i intercanvis "economics" configurin cadascuna de les actuacions i interrelacions amb el nostre entorn.

NO us donaré més el rotllo, el cas és ressaltar que, des de la més minima de les nostres accions, EL FET DE COMPARAR ÉS PRESENT EN TOT MOMENT, donat que la ESCASSETAT DE RECURSOS a ASSIGNAR ( sempre també present), fa que en major o menor mesura les eleccions impliquin sempre un cost de oportunitat ( renúncia).

Una de les premisses que aquesta teoria en la seva base primaria contempla, és la de la INFORMACIÓ PERFECTA, de manera que un MERCAT DE COMPETENCIA PERFECTA necessita que els seus agents tinguin tota la informació sobre el bé a consumir o acció a realitzar, i sobre les seves conseqüències. Quan la informació que té un dels agents, o tots, no és complerta, les eleccions i accions es realitzen igualment, però el seu resultat pot no ser ÒPTIM. És per aquest motiu que la INFORMACIÓ és un pilar essencial de la existencia de l'ésser humà, i com a tal, intenta contínuament obtenir sempre el major grau de dades per tal que les seves eleccions siguin el màxim de eficients i efectives.
Amb una INFORMACIÓ CORRECTA ( i com més gran sigui la mostra estadistica d'on s'obté la mateixa, més correcta serà), l'OPTIMITZACIÓ de decisions i efectes de les mateixes permetrà que el "Mercat" funcioni millor, de menera que s'assoleixi un òptim paretià a un nivell superior que en un mercat de competencia IMPERFECTA.


LA GRADUACIÓ DE VIES D'ESCALADA:

EN L'ESCALADA LA INFORMACIÓ és també un instrument BASIC. Tenim uns determinats RECURSOS (roca, preses, material, energies), i de manera instintual, la informació que percebem de l'entorn ( equilibri, tacte, cansament, rugositat i adherencia de la pedra, distancia entre cantos, etc), fan que el nostre cervell prengui decisions sobre com desplaçar el cos, la força a imprimir als muscles, el dinamisme a posar en funcionament...etc.

AQUESTA INFORMACIÓ fa que poguem alhora elaborar la ABSTRACCIÓ de la DIFICULTAT que estem ascendint, de manera que un cop comparat amb altres dificultats semblants podem ORDENAR jeràrquicament aquelles ascencions que hem realitzat, en funció de la dificultat que ens ha semblat escalar.

Si bé la dificultat de un pas o una via d'escalada és una PERCEPCIÓ personal ( igual que la utilitat marginal del consum de un bé o acció, a nivell de anàlisi microeconòmic), derivada de les NOSTRES CARACTERÍSTIQUES MORFOLÒGIQUES, ESTAT, CANSAMENT, etc...sent l'escalada una acció amb condicionants SOCIALS ( és un esport que implica interaccions, usa informació proporcionada per altres éssers racionals, i basa les seves accions en l'apertura, equipament i gradació de rutes que altres escaladors repeteixen...o no), ens trobem que la GRADUACIÓ es fa en base a l'ACORD ( punt d'equilibri), que la majoria de oferents-demandants de cada via, assoleixen en quant al seu PREU (dificultat).

En un món globalitzat, i amb una alta capacitat de moviment dels escaladors i per tant INTERCANVI DE INFORMACIÓ, ens trobemperò, encara amb l'existencia de MERCATS TANCATS, en que el nivell de PREUS-GRAUS s'estableix sota un marc referencial més reduït.

Es pooden donar alguns factors que condicionen aquests mercata TANCATS:
*poques ascencions ( mostra estadística escassa),
*escaladors amb marcs de referència poc amplis
*condicionants PERSONALS que si bé formen part de les forces actuants en quan a l'establiment de un grau en una via, poc tenen que veure amb el fet de l'ESCALADA PURA i la dificultat real de la via. ( piques, tendències preestablertes..etc)

Si bé a nivell evolutiu, l'establiment de una BASE de GRAU diferent, degut a una manca inicial de informació, podria donar lloc a una apreciació ERRÒNIA de dificultats, ACTUALMENT, un cop consolidada la evolució de l'escalada lliure, i amb amplis referents en quant a graus, és poc viable que casos de vies o escoles MAL COTADES acabin subsistint, i més PROBABLE que a la llarga els graus s'acabin traduïnt sota un patró més informatiu...

DIFICULTAT...ASPECTES OBJECTIUS:

La dificultat en escalada depèn de una sèrie de condicionanst objectius que es combinen:

*Tamany i forma de les preses
*Adherència de la roca
*Distancia de les preses
*Inclinació de la paret

A partir d'aquí hi ha una sèrie de CONDICIONANTS,que en no ser originaris de la pedra poden incrementar-decrementar la percepció de la dificultat PURA de la via, però que en no ser ni excloents i que no depenen de la roca(sinó de la acció que hi fem i del moment en què ho fem) no formen part de la dificultat real de la mateixa:

*Condicions climatològiques ( humitat, fred,insolació) i del'entorn ( alçada sobre el nivell del mar..)
*Condicions personals ( morfològiques, ritmes circadians..etc). preferencies sobre estil en que millor escalem, o el tipus de roca en què estem especialitzats..etc, adaptació al buit o a certa exposició...)
*Si la vai esta marcada, si s’escala “ a vista” , al “flash” o en toprope..

Si bé els FACTORS OBJECTIUS són la BASE de la dificultat de una via, molts haurem sentit o experimentat que tal o qual via és MËS o MENYS dura, en funció del dia que fa, de l'alçada de l'escalador, de si es fa en top rope o de primer..etc. En canvi, però, l'escalada de la via per part de MOLTS ESCALADORS, i SOTA CONDICIONS DIVERSES, fa que, al final el GRAU DEFINITU acabi sent el més NORMAL ( en el sentit estadistic), quan s’escala de primer i en rotpunkt.

Si bé la elecció DEMOCRATICA ( més o menys) d’un grau per a una via, és un dels mètodes menys imperfectes per a la seva correcta cotació, ens podriem trobar, però, amb diversos factors que alteren la veracitat de les cotacions “populars”

1) Acceptació PERMISIVA de un determinat grau en base a que la cotació de l’aperturista és més o menys dura, i s’usa el SEU GRAU amb el matís que dóna el fet que les seves vies siguin més facils o més dures. Tothom acceptaq ue determinat 8ª és dur perquè és un 8a made in X, però ningú el recota. Tantmateix realitzar les vies d’aquest aperturista implica ja de per sí una satisfacció adicional ( afegim una informació més a la nostra elecció). Passa també que certs aperturistes tenen fama de “sobrecotar” pel qual encaraq ue no es decoti la via, realitzar-la no implica, a nivell social, haver fet aquella dificultat ( excepte per a les revistes....)

2) Graduació aceptada pel col.lectiu, sense que la via hagi estat suficientment repetida. Hi ha escoles locals, o fins i tot zones més conegudes, on les poques ascencions d’una via fan que s’accepti un grau sense que aquesta via hagi estat encadenada per moltes persones.

3) Manca de REVISIÓ de les cotacions de una via después que hi hagi hagut modificacions a la mateixa. Sovint pot succeir que es peti una presa, sense que es revisi a l’alça el grau de la via tot i que el pas sigui més dur. També pot succeir que les posteriuors repeticions després de una primera ascenció trobin o desarrollin nous mètodes o coreografies en una via, fet que la pot fer més facil ( un repòs abans no descobert, preses amagades, cantos fragils que per l’ús es dilaten, etc...), es donen casos en que a mig metre al costat de on l’aperturista va escalar, hiha reposo

4) Reticencia col.lectiva, o manca de iniciativa en revisat graus que fins aleshores estaven acceptats pel col.lectii local. Això deriva en que es conegui un grau no reall ( aperturista) sinó local. Grau de la “zona x”, més dur o més suau que en la resta de zones...
L’aparició de graus “locals” pot donar-se debut a factors personals ( que ja hem comentat), a factors objectius o a la barreja dels dos. De fet hi ha llocs amb tipus de roca o escalada que exigiexen certa especialització. En anar-se especialitzant els escaladors locals estableixen cotacions que a ells els semblen justes però que a escaladors foranis, mancats de aquesta especialització, els semblen molt més dures que als locals. Igualment, partint d’una referncia inicial ERRONIA, les vies es graduen en relació a aquesta referencia inicial, traslladant-se l’error a la resta d’apertures posteriors...


La GRADUACIÓ de VIES doncs, és un aspecte que si bé de manera general sembla senzilla, pot presentar serioses dificultats en el moment de homogeneïtzar graus que poden divergir segons Estils ( bloc, força resistencia o continuïtat), Tipus de roca ( arenisca, granet, conglomerat,calcari de placa, calcari de forats i calcari de desploms), Tipus d’escalada ( rampa, mur, placa fisura,degotalls, desploms, sostres).. etc...

LLUNY DE DONAR UNA SOLUCIÓ, des d’aquí proposem diverses maners de evaluar i transmetre la informació. No són solucions OPTIMES però a nivell de satisfacció personal m’han permès sempre de evaluar correctament les vies, tant en vies de les que no conexia la cotació, com en vies en que coneixent-la havia de classificar en relació a altres vies semblants.

METODE COMPARATIU: Cada vegada que he intentat GRADUAR una via ho he fet en comparació a les sensacions “recordades” de vies semblants. Evidentment el màxim desaventatge d’aquest mètode és la EVOLUCIÓ i CANVIS en la meva forma física, que han anat falsejant idees sobre la complexitat o facilitat de tal o qual via. En canvi en vies que he anat repetint, o en moment que he anat obtenint un nivell homogeni, aquest mètode ha estat molt efectiu.
Es tracta de COMPARAR la via amb el màxim número de vies, del mateix estil i de zones i roques diferents. Així evitarem les diferències de judici que implica escalar vies de zones diferents amb diferents graus.

Exemple: FRAMBUESA. Via molt tècnica en granet. Fisura cega en mur de 12 mts ( força-bloc) semidesplomat, on condicions climatològiques ( calor i humitat) són claus. GRADUADA de 8ª+.
Vies del graus semblants amb què hauria de comparar.
FRAMBUESA vs Vuelo a ciegas ? (8ª+ St benet)
FRAMBUESA vs Lucky Lluch?
FRAMBUESA vs Tu diràs (7c Ventosa).15 mts Granit
FRAMBUESA vs Glucosa Extended ?(8a Pasteleria) 15 mts Granit
FRAMBUESA vs Rigor mortis (8ª.Afrikan Cavallers) 10 mts Granit
FRAMBUESA VS TIRABRECS o Kiff me Kiwi ( 8ª ‘s del Can simiro oel Duc )
FRAMBUESA vs Citius altius Fortius (8ª La Vena.Montgrony).10 mts Calcari

El resultat de analitzar la via un cop encadenada, es que en el seu estil és més comparble a graus semblants a 7c/c+ que a graus de 8ª i 8ª+.


HOMOGENEÍTZACIÓ: Sovint em trobo amb vies semblants que ofereixen cotacions diferents en la mateixa zona. L’error més freqüent que faig és sobrecotar les vies que em costen ( estil en que escalo pitjor) i decotar les vies que em costen menys ( estils en que pugui estar més especialitzat o que morfològicament em van bé). El que intento en UNA MATEIXA ZONA i per extensió, respecte a altres, és elaborar una llista de vies, ordenar-les per grau OFICIAL i PROPASAR un GRAU PERSONAL. Realitzant la ordenació de les vies pel grau personal descobreixo que realment el grau personal evalúa de manera més homogènia la difrencia de dificultats entre vies. Comentat.ho amb els comopanys aquest mètode ha donat resultats curiosament bons i coincidents si es realitza de manera CEGA

Exemple: Comparar blocs de vies de estils i roca semblants com :

Unicorni ( St Benet 18 mts força resistència) 7c+ oficial. 8a suau PERSONAL
S de Sorro (Guilleumes 25 mts. Estil variat-de tot-). 7c oficial 7c+ PERSONAL
El Vianant ( Xincarró 25 mts .Resistencia). 7c+ oficial. 7c PERSONAL
Ministra de Verdures ( St Benet 40 mts. Variat) 7c oficial 7c+ dur PERSONAL
Coma etílic (Guilleumes 30 mts Resistencia-Força amb pas bloc) 7c+/8ª oficial. 8ª PERSONAL
Clan del Bonsái 7c+ 20 mts Força –resistencia
Xylum 8ª 25 mts. Resistencia-Força amb pas dur


RESULTATS FINALS:
Utilitzant la COMPARACIÓ ENTRE VIES, la HOMOGENEïTZACIÓ ENTRE ZONES, i la DOBLE COTACIÓ ( OFICIAL /PERSONAL), s’obté com a resultat una cotació més ordenada, més real i més adaptada


El Vianant 7c
S de Sorro 7c/c+
Ministra de Verdures 7c+
Coma etílic 8ª/7c+
Unicorni 8ª /7c+
Xylum 8ª /7c+Clan del Bonsái 8ª

BENASQUE. LA BORDA DE ARNALDET.

1a asc Rotpunkt de "VA POR VOSTROS!(7a+?): Foto Niko

El principal enemigo de la creatividad es el buen gusto.
Pablo Picasso

A uns Quilòmetres abans de Benàs, passareu per Villanova , i després, abans d’un túnel, veureu a mà dreta el càmping i una paret d’aspecte fosc...es LA BORDA...

Sol a la tarda i ombra al matí, tot i que excepte els dies més calurosos o freds, s’hi pot escalar bé en la major part de l’any.Podeu veure el croquis d’accés i ressenyes en la GUIA DE ESCALADAS EN BENASQUE Y ALREDEDORES, o en aquest LINK de ONACLIMB ( buscar Huesca i Sahún).HI surten les vies actualitzades...exceptre "va por Vosostros":

http://www.onaclimb.com/resseesp/index.htm

Hi ha vies de bastants graus ( de IIIº a 7b+/c), la majoria molt guapes, en una roca molt especial, u calcari curiós que provoca regletes franques, plans, algun forat o fissura, i uns sostres al.lucinants a la part del mig.... A al part dreta hi ha rampes molt fàcils on iniciar-se, coronades per un muret de vies entre 6ª i 6c+. A la part mitja hi ha un mur curiós coronat per grans sostres, amb vies de 5º a 7b+. I a la part esquerra hi ha murs i bombos de 6ª a 7ª+, així com l’espectacular diedre de 6c de fissura, molt bonic. La alçada màxima, unint dos llargs a la part central o esquerra és de 30 mts, encara que heu de vigilar la despenjar-vos si uniu tirades.

Realment m'agradaria recomanar o destacar alguna via per sobre la resta ( n'hi ha més de les que marca la ressenya...ja ho completaré)...però totes són magnífiques. Especialment em molen les dels sostres ( ultraguapes i amb un gran ambientorro...) i en el mur esquerra un genial 6b+ o 6c de dues tirades i preses guapíssimes, aixó com la Klntas You...NO US LES PERDEU!

Aquest estiu hi vam equipar i escalar, amb la Ceci:"VA POR VOSOSTROS!" ( 7a+? 18 mts) , un bonic i difícil itinerari de 18/20 mts, sobre un esperó desplomat molt guapo. La via entra per un 7ª (Klntas you?), i assoleix la cadena de un altre 7a/6c+ de l’esquerra, després de superar passos atlètics sobre regletes i plans i un pas clau que ens posarà el cor a to...una bonica via dedicada als amics KIKE,RAFA,JOSIÑO i CESAR, els locals del poble amb qui compartim “risas”, birres i roca sempre que anem allà.

Igualment agraïr al NICO que m’ha passat les fotos que va fer.

Salut i “VA POR VOSOTROS”!

NOTA DE DARRERA HORA: La "Va por vosotros "ja compta amb la primera repetició per part de ISRAEL BLANCO. Segons s'ha comentat ha estat RECOTADA a 7b o 7b/b+...En qualsevol cas es queda com a una bona via més o menys de 7b, un plus més o un plus menys...

Mes TRAVESSANI, MÉS GRANET, més fotos (i un xic de Kerouac)

Encara que l'estiu arribi al final, ni el retorn a la civilització, em pot fer oblidar les "roques del cel"... Novament com uns subterranis arrepentits dels nostres vicis mundans tornem a la cabana abans de fugir del fred..., als prats elevats... Novament en Jhapy Ryder ens acull al temple del sol, per trobar-nos amb el buda, nosaltres simples bikhus... conversant amb el quars, la mica i el feldespat..., en les seves infinites formes ... regletes , patates , roms, fissures, llastres verticals i llastres horitzontals...un món apart, adherent i encisador.... (els vagabunds del Dahrma segueixen buscant la via perfecta...)...Bum! Bum! Bum el meu cor batega a ritme de beat rabiós mentre Miles Davis em somriu des de la boira i m'indica les passes cap a un univers de formes que es crea i es desfà en la meva imaginació malaltissa de pedres...BUM! BUM ! BUM! Sóc una olla bullint de pensaments i imatges per culpa del vi, de l'alçada i dels pulmons...demà agafaré novament un tren cap a l'Est...i esperaré a que passi l'hivern, guanyant alguns diners per retornar a la carretera, als senders, per retrobar els amics...per escalar a Travessani...BUM!BUM!BUM!...el cor m'esclata per dins en sentir la felicitat de escalar...

(Ray Smith----beatnikstyler de 1954)
A la PASTELERIA de CAVALLERS, l'Isaac Cortes escala GLUCOSA fins al cim, afegint cinc metres i cap seguro a la via original ( la via original ja estava cotada com a 8a durillo i 8a+ segons altres escaladors com en Casterán...).
De seguida que en Luichy m'ho va comentar vam pujar corrents a provar-la...increïble...Al meu entendre encara és un dur 8a guapíssim, una mica a bloc i semblant a Rigol Mortis... . El dissabte 5 la vaig fer...gracies Lila per la paciencia!!!!! Gracies roca per deixar-me pujar!!!...És una via que ataca una placa desplomada per una fissura de quatre xapes de 6c, fins un pas durot, un boulder que ja fa pujar el grau a 8a...(els alts agafen un invertit i s'estiren a un rom...a mi des de l'invertit més alt em queda un pam fins el canto i havia de saltar literalment a peus volats a caçar el rom)...al principi ho veia impossible i buscava quelcom intermig...al final, s' t'ho creus ( com diu en Makako), ho vius...després vé un taloneig-yaniro espectacular i efectiu...Respecte al tema de l'"aleje" de dalt ( des de l'antiga R a la nova R ... mmmmmm...millor no caure...la caiguda es neta pero bastant llarga...felicitats Isaac per ampliar la via...ha quedat un "must"...quan vaig baixar els avantbraços em feien realment mal però estava tant hipercontent!!! A veure quan cau la variant de Unai...a la dreta...encara més a bloc...BUM!BUM!BUM!

VENTOSA i CALVELL.
Adjunto unes fotos-ressenya de dos sectors:

LA JAULA DE LAS LOCAS. Sector a 30 minuts del refugi, sobre el Vermell. S'hi accedeix pel cami que planeja des del Vermell, i uns 50 mts abans de la paret, pujar per la canal de la dreta fins les parets ja visibles IDEAL per complementar el Vermell, o per gaudir del lloc aquells qui no puguin pujar pels itineraris difícils que presenten les parets del Tumeneia Petit... Formacions iNCREÏBLES, set vies, quatre de les quals tenen xorreres, i tres es basen en una escalada molt curiosa sobre "patatones" o "chicken heads...set maravelles de granet ens esperen per gaudir del sol i després de la glaçada aigua del estany de tumeneia petit...
De esquerra a dreta:
1) 6b de pas d'entrada sobre patates. 6c de bloc si es fa directe a la segona xapa.
2)Xorreres al.lucinants. El pas dur és a bloc, va petar una regleta i cal fer un moviment d'equilibri total.
3)Guapíssima via de patates i xampinyons.
4)Mini xorrera molt maca
5)Idem
6)Placa curiosa, alguna llastra trencada.
7)GENIAL esperó...passos aparentment dificils que es resolen...Guapíssima!

Roger Lopez a la via 3: Foto Luichy




















PLACA DE L'EDEN: El primer post sobre Travessani ja fa referència a aquest sector. Actualment afegir tant sols que la GISELA ha estat reequipada. Es va obrir a mà, amb spits industrials de 8 i 10 mm, i en el moment de posar les xapes ( els seguros estaven tots a dos metres o menys), els en van faltar, de manera que es va deixar la via escalable amb un bicoïn i un friend.
Generalment la gent no carrega el trastos a les zones esportives,i la GISELA ( 7a+) s'escalava amb les cinc xapes cutres que protegien els moviments claus. De comú acord amb els locals i els equipadors es va decidir posar bolts, encara que per tal de conservar l'esperit amb el qual la via s'havia escalat fins aleshores, se'n van posar menys que els espàrrecs de espits que hi havia, quedant una via "animada" i molt guapa...com sempre.




Lila completant "Elvis la Pelvis!" (7a), en top rope, i fent el "Givemefive" amb l'ombra del fotògraf. Foto: Oriol



















Inmensa placa de l'Eden i Gisela (7a+): Foto Luichy , amb el Estany Negre a sota i els Bessiberris al fons...(clickeu la foto que millora la ressolució!)
La placa de l'eden junt amb el Vermell és un dels sectors més al.lucinants del pirineu. Al seu favor juga també el fet que hi ha vies de 6a a 8a+ i un projecte que s'acabarà fent...

La Karma2003 és la sortida "directa" de la Karma...simplement es basa que entre la 3a i 4a xapa enlloc de fer el flanqueig a la esquerra ( Karma1999-8a/a+), surts recte a caçar la 4a i 5a xapa...el resultat és un possible 8b degut al infernal pas de bloc...Després només resta escalar la resta de la via, i empalmar amb tot el tram de 8a de Fun Fun, un 15 metres més de tralla contínua fins la reunió...

Aquet estiu després de pujar la Gisela vaig pendular i vaig escalar la major part de la Karma de nou...i vaig veure que les dues micronyapes de la sortida "directa" de Karma2003 estaven una mica "rascades", com si les haguessin repassat amb algun punxó...

La Karma2003 va ser equipada a mà ( si! a mà !! posant 12 parabolts de 10mm en granet...), amb molta il.lusió i molt d'esforç...vaig preferir enncadenar la via fent el flanqueig "un xic expo", abans de picar, o sikar ( que el sika només l'uso per reforçar cantos vitals o perillosos), o modificar el traçat...excepte el darrer 2005, cada cop que l'he provat hi he anat progressant...el primer any ni m'aguantava, el segon m'aguantava però no ascendia, i darrerament ja em surt el pas un 75% de les vegades...

Espero que el proper estiu pugui encadenar la via tal i com la natura la va crear i que aquells qui "rasquen" cantos a la pedra entenguin que enganyar-se a si mateixos és absurd...l'escalada és un somni personal i la felicitat de estar escalant en un lloc tant bonic com el pirineu hauria de superar l'afany de grau i de proesa que, en el fons és simple vanitat humana que ens posseix de vegades massa ( i a mi el primer)...

Salut i felicitat...