dimecres, d’octubre 25, 2006

ACCIDENT MORTAL DE TODD SKINNER AL YOSEMITE

EL passat 23/10 succeïa un lamentable accident al LEANING TOWER a Yosemite.

Todd Skinner es precipitava al buit mentre rapelava una via amb l'intenció de alliberar-la. L'accident sembla un error humà, donat que es va localitzar en la corda el descensor i mosquetó intactes (no duia sistema d' auto-assegurança?? , se li va acabar la corda que no havia anusat al final??).

Skinner era un dels pioners del LONG,HARD and FREE, una tendència que va revitalitzar l'estancada escalada lliure nordamericana.

Després dels anys daurats de Yosemite, entre el 50 i els 70, l'aparició de l'escalada ESPORTIVA i la no acceptació de la mateixa pels gurús de la vall va fer que el nivell en lliure a Nordamèrica es veiés estancat durant una dècada, la qual va ser aprofitada pels europeus per establir graus de dificultat que no arribarien fins als 90 al nou continent.

Si bé vies com Phoenix (Jardine) i Grand Illusion (Yaniro) , suposaven unes de les cotes mundials del 8è que molts europeus van assumir als 80 ( Edlinguer, Gullich...), el refús a l'estil de "treball", anomenat despectivament "Hangdogging", o a la col.locació de expansions, va fer que personalitats com Bachar marquessin el retard de uns ritmes que arreu del mon significaven la "separació" de la escalada lliure i de l'esportiva com a especialitat de la mateixa.

Amb diversos viatges de Kauk, Smith, i Karn per Europa, l'escalada esportiva va arribar a NordAmèrica, i escaladors com SKINNER i PIANA, dos autèntics COWBOYS amb peus de gat, van aprofitar el naixent nivell per aplicar-lo a les grans parets de Yosemite.

No sense controversies Skinner va enfrontar-se seriosament per primer cop, a la gran paret del Capitán amb l'idea de rotpunkt al cap. Si bé intents anteriors d'alliberament de la Nose havien acabat amb el fracàs en punts clau o la "construcció" de preses artificials ( Ray Jardine va deixar l'escalada després d'assumir el seu error i fracàs), la tossudesa de Skinner i Piana va permetre la primera ascenció COMPLETAMENT EN LLIURE de un Big Wall a la paret del Capitan.

Tot i que aquesta ascenció es va fer en ESTIL CORDADA, i usant una reunió intermitja al Headwall ( 8a+) que després Huber evitaria ( 8b), el mèrit d'aquets escaladors va ser impressionant per l'època, i un salt endavant en l'escalada lliure.

Després de l'ascens a la Salathé, Skinner va obrir vies molt dures a Canadà i arreu del món( The Big Canadian Knife 8a+, vies a Madagascar i boulder per tot el món..). Amb l'alliberament del Half Dome (no tant sonat però igual de polèmic degut a alguna tècnica usada, a algun scalextric i a algun "company" de cordada que pretenia cobrar per l'assegurament i les fotos de paret).
, Skinner va demostrar que era capaç també d'ascendir, alliberant, tota la via de primer

Igual que l'excelent escalador i persona FRANCISCO FERNANDEZ ( primera ascenció en lliure del Pilar del Cantàbrico 8a+ i mort en saltar-li un tascó en un ràppel al que va prohibir assegurar-se al seu company...), Skinner en el seu moment no va ser comprès per un col.lectiu que si bé en el seu moment el va criticar, ha reconegut ja que gracies a aquestes ments obertes i imaginatives, l'escalada segueix avançant i plantejant NOUS REPTES.

http://www.desnivel.com/object.php?o=15201

http://www.rockandice.com/pages.php?action=shownewsdetail&newsId=101&pno=0

S'ha creat una fundació per tal que la seva vidua i tres fills puguin tirar endavant, Curiosament John Bachar afronta també unes despeses mèdiques gairebé INASSUMIBLES degut a un accident d'auto en que gairebé es va matar ( fractura de vèrtebres)...USA..terra de llibertat...

Sigueu prudents en cada rutina de les accions de seguretat basica...!

11 comentaris:

Mohawk ha dit...

Osti, que fort!

Hi ha gent que no coneixes, però mira, et cau bé, i en Piana i Skinner n'eren uns d'aquests. Millor definició impossible, cowboys de paret, rollo Ron Kauck. Molts cops quan veig fotos dels Pou o dels Huber, recordo que aquestes fotos ja les veia fa 10 anys, però amb els Piana i l'Skinner. Quanta gent s'ha emportat un ràpel, eh! (Bunny, Skinner, el mateix Paco Fernández, ...) I és que és força perillós, per això flipo molt quan la gent és tan radical amb el tema de reequipar les reunions... I si com deia l'Alsina, a la Vudú sols hi pots anar si asumeixes el risc de les reunions amb poc material, ja us dic que a mi ni m'hi veuran (je,je,je, per això i per altres coses, clar!!)

Per cert, tenia entés que el Paco Fernández es va matar en un ràpel fent barranquisme a l'India, així era escalant?

Anònim ha dit...

Buff... Quants grans s'ha endut un rappel :S
Es una llastima :(

Si es pot evitar un rappel, jo sempre l'evito (les poques vegades que n'he hagut de fer) i si n'he de fer, m'autoasseguro amb un prussik i sempre sempre dos nusos als caps de la corda.

Molt fort matar-se aixi :/

Gatsaule ha dit...

Un altre fort desaparegut, i en un rappel, fortíssim !! Espero que almenys serveixi per cridar l'atenció als que se'n foten de l'autoassegurament en els rappels...

De fet, els rappels s'emporten a la major part dels morts en escalada. La segona causa són els accidents de cotxe.

Almenys s'ha matat fent allò que l'hi agradava més.

Anònim ha dit...

Una autèntica llàstima la mort de Skinner i una gran pèrdua.
A vegades tots pequem d'un excés de confiança, sobretot en els rappels.
Cal anar amb molt de compte!

jaumeplanellpiqueras ha dit...

Hola Oriol,
la mort del Todd Skinner és una pena, però encara ho és més ara que ja se sap la causa de la seva fatal caiguda, se li va TRENCAR L'ANELLA VENTRAL DE L'ARNÉS!!!sembla ser que el tenia molt vell i ell mateix ho sabia i estava esperant que ni arribés un de nou per correu...almenys això ens serveixi per a prendrens seriosament que el material s'ha de renovar, que li fotem molta tralla! si un es mata per que arrisca i així ho assumeix és trist però entra en el joc, però per no canviar el material quan cal, o et diria abans que sembli que cal, és penós, que ens serveixi a tots de lliçó, com la malaurada mort de l'escaladora a la desdentegada l'any passat, ara portem molts ja casc a Montserrat fent esportiva...
Com va la Ceci? a veure si quedem algún dia per escalar.

Piju ha dit...

que fort això de l’arnés, per molt vell que estigui no s’hauria de trencar mai!.
Per rapelar seguretat redundant: el descensor a un cordino passat per les anelles d’encordament i un prusik a l’anella ventral .

Anònim ha dit...

Verge santa, com hauria d'estar l'arnes!!

Sap molt de greu es mati algú escalant, pro mira , si et cau un roc o et peta algo podrit, doncs mira t'has matat, mala sort!

pro que et peti l'arnés, ho trobo molt fort! algú ha sentit algo per l'estil?

TRanki ha dit...

Increïble...l'arnés que peta!!!

Com diu en PIju...havia d'estar completament destrossat per tal que l'anella ventral es desfaci...no ho entenc...

En qualsevol cas prenem-ne nota...

TRanki ha dit...

Increïble...l'arnés que peta!!!

Com diu en PIju...havia d'estar completament destrossat per tal que l'anella ventral es desfaci...no ho entenc...

En qualsevol cas prenem-ne nota...

PGB ha dit...

Oriol!

Toca anar mobilitzant a la gent per la 2na KDD blogger!

Anònim ha dit...

buf Pere no apretis tant..que tot arribarà...aquesta nit ho preparo i demà ja posaré aluna cosa...

Ei passa'm les afotos del VErmell, i si en tens alguna guapa teva de SOLIUS l'usaré per a la CONVOCATORIA ok?