Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

divendres, d’octubre 06, 2006

Escalada...i vida


NO TOT es ESCALADA...o si...l'escalada es com la vida...o a l'inrevés...

S'acosten grans canvis en la meva vida i això em fa reflexionar sobre tantes coses!!!

En MORODO és un raggamuffer madrile...no totes les seves lletres ni temes estan bé...fins i tot aquesta és d'una posturilla religiosa molt rastaffarian, però tantmateix no deixo d'escoltar-la moltes vegades, tornant d'escalar i reflexionant sobre què ens trobem quan baixem dels cims cap a Babylon...aquest lloc confús on si tot va com hauria d'anar ,ara vindrà un nou ésser... al qual m'agradaria educar en uns valors i principis que de vegades em costa de trobar a tanta velocitat com vaig de vegades i enmig de tanta confusió...

Fa just un any va morir la Roser, la meva germana, i ara sembla que algú arribarà al món, igual de indefens, igual d' innocent...espero que li pugui donar tot aquell temps que amb la Roser vaig passar somniant entre parets mentre ella pensava en tots nosaltres. Segur que des dels seus cims estarà contenta de ser tieta per primer cop...encara que sigui tant tard...

És potser una de les vies més dures a la que m'enfrontaré en tota la vida, amb molta pila, passos a bloc, trams exposats,... igual trobem trams que no puc fer en lliure i he de tirar d'estreps, i potser alguna caiguda que espero que no em faci massa mal...la Lila es la meva companya de cordada i ens repartirem les tirades entre els dos encara que ella porta el "pes" de l'ascenció...espero estar al seu nivell, i al de la via...

Salut...i que tinguem sort!

Divina Ciencia

Es muy difícil crear, Y muy fácil destruir
Es muy fácil bajar, Y aún más difícil es volver a subir
Al monte donde naciste por ley
Es muy fácil negar, Difícil reconocer
Es muy fácil caer, Difícil es volver a ponerse en pieEn el combate
No dejarse vencer
Es muy fácil ser dócil y débil
Mostrarse, ingenuo Confuso y frágil Ante aquel,Que quiere que cumplas sus planes desde las tinieblas
Y resistirse bien difícil es
Muy fácil seguir el camino del mal
Difícil darse cuenta y rectificar
Es más fácil vivir ficción que realidad...
Y es difícil enfrentarse a la verdad

Por eso escúchame
Yo no vine pa matarte
Solo pa cantarte mi friend
Escúchame
Yo no vine pa apuntarte
Solo pa contarte que No se trata de religión
Más bien se trata de amor propio
y no Querrás acabar en un ataúd envidiando la vida de otro


Y recuerda que nacemos puros en lo más alto
Pero poco a poco vamos bajando
Vendiendo nuestra alma al diablo
A cambio de una eterna condena

Y es muy fácil tomar una decisión
Y es difícil tomar la correcta
Es muy fácil pasar por una situación
Y difícil aprender de ella
Es muy fácil proponerse una metaY difícil que las cosas no se tuerzan
Resulta difícil cuando hablas por convicción
Y muy fácil si es por experiencia

Entonces recuerdaRasta te envia fuerza
Sabiduría y paciencia
Es divina ciencia
Haciendo uso de tu conciencia
Aléjate de la bestia...

Jah Salam Siay...
Fotos:

1) Lilita Wildstyle.8a. Vermell ( Ventosa) . Foto Manu Velasco
2)GISELA 7a+. Eden( Ventosa) . foto Luichy
3) Fissura Dreta Sense Nom. 6c "clean". LA
Pasteleria ( Cavallers). Foto Luichy ( gracies per la samarreta Sergi...al final la he posat en blanc i negre, lo siento Luichy!..hahaha!)

10 comentaris:

jaumeppiqueras ha dit...

Felicitats Oriol!

K. ha dit...

Felicitat i valor!

PGB ha dit...

Moltes felicitats de nou a tu i la Ceci!
Sereu uns pares magnífics, no en dubto! :D I estigue'n segur que la Roser n'estaria contentíssima! ;)

Ànims i endavant!

Oriol ha dit...

MOltes gracies amics!

Sento de vegades donar-vos la pallissa...però el blog és d'escalada i de vida, i tal i com diu el nom, de vegades alegre i de vegades una mica amarg...

Ei!!!

De cara a Novembre estic ja preparant la trobada a Solius! , a més la Lila es trobarà millor i potser pot gaudir de poder escalar, que va fanàtica...


Avui ha hagut de fer un esforç per contenir-se a Gelida...a la tarda hi hem anat una estona, i ha preferit " tallar-se" d'escalar..per prudència.

salut, felicitats ii bones escalades.

Piju ha dit...

Mooooltes felicitats!,
Aquests moments són molt especials, els recordo de molta il.lusió, plans i preparatius, després quan el nen arriba tot passa a velocitat supersònica.
En quan a l’escalada per ambarassades, si ho pregunta al metge segur que s’escandalitza, però les amigues que conec han escalat fins als set mesos, quan la panxa ja ha no les deixava arribar a la paret. La meva amb bessons i alguna complicació no va poder i li feia molta ràbia. Vigileu els dos primers mesos, són els més delicats pel fetus, però amb top-rope sense flanqueigs no hi ha d’haver cap risc.
Va soritr un desnivel fa mesos amb un article que no deia res d’especial però igual l’anima amb ella.
Doncs me n’alegro molt i ja ho saps, escalar amb cordada de 3 és més divertit!!!

Oriol ha dit...

hehehh!

Hola Piju!

Gràcies pels consells! ës una via que com més al "flash" vas millor, que al principoi tenim una "inseguretat" que vas a tot arreu amb la moto!


Salut i passa-ho bé amb la familia!

Una altra cosa...¿No et fa angunia ara fer vies "expo" o amb perill? Jo des que la Lila està embarassada em poso el casc a tot arreu i he deixat de fer vies on et jugues el tipus...

Piju ha dit...

hi ha la formula que no falla:
- temps = + fanatisme.

Oriol TR ha dit...

Ostres Piju...si encara em poso més fanàtic emn foten fora de casa ...ia ixò que la meva companya també ho és!!!!

heheheh!

Crec que serà un bon any pel plafó i l'esportiva de un dia...

Gatsaule ha dit...

Enhorabona !! I pensa que altres que tampoc en sabíem ens n'hem sortit prou bé, ja veuràs que és més fàcil del que sembla.

Oriol ha dit...

Buf...quin patir...