Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

dimarts, de març 04, 2008

SANT BENET

Unes darreres "converses" forumaires em van recordar aquest racó de Montserrat...i aquests records em van dur a mirar de entendre què havia estat aquesta zona en la meva vida com a escalador...

St Benet és un lloc estrany. Per als excursionistes és esquerp, el cremallera dóna accés a St Joan amb suma comoditat, i les escales, enclotades i ombrívoles, són un camí asfixiant que molts turistes abandonen a la meitat. Per als escaladors és equerp, El conglomerat hi és "dur", al contrari que al sud l'escalada és difícil i molt tècnica. Cal "habituar-se" a la pedra i al grau..els bidits costen, els bolos costen, les regletes costen, i l'!a vista ! costa..si sumat a això li posem un grau molt particular i un entorn més particular encara, entendrem com, sent el bressol de l'escalada esportiva a Catalunya, no hagi estat mai un lloc molt "comercial"...és el que hi ha.

A principis dels 80 jo era un adolescent...gairebé ni això...era un nen...als 11 anys després de insistir MOLT als pares, em van signar un permís patern per fer el curs d'escalada i amb l'Alsina, el Joan de la Matta i el Santi Llop com a instructors, vam fer un parell de sortides a St Benet-Gorros i Agulles, la Snoopy, la Peldavant i la travessa dels Flautats...assegurant a esqueneta i rapel.lant sense vuit, això era tot...amb el llibre d'Andrea Mellano com a Manual i el de Meyers com a Biblia ens vam quedar tirats com gossos en una gasolinera, lliures però desorientats...i ens vam posar a intentar escalar sols...

TERROR era la paraula que ens venia al cap cada vegada que, amb bota rígida i "cadiretes" de baga ,manufacturades, ens intentavem encaramar per plaques de conglomerat que era la única roca que creiem que existia al món...

INCERTESA, cada vegada que, mirant a fora de casa, esperavem delerosos de veure si plovia, si algun dels qui duia corda s'ho pensava i no venia, si faria fred que ens impediria escalar, o si perdiem el tren...
Ni gats, ni magnesi, ni arnesos, anavem amb mosquetons de ferro manllevats, i dues cordes del centre Excursionista Puigmal que el Rai aconseguia no sé com...sèries de boulder o escalada en vertical al Güell, la fissura-bavaresa del pati del cole, i els càstigs per fer la sortida "expo" de la fissura fins al balcó de la classe...

La Setmana Santa del 82 la vam passar a Montserrat, a una cel.la que els pares de l'Oriol Massó llogaven cada any. Dels dos trens que sortien de plaça Espanya, vam agafar el de les 07:10, i érem a Monistrol-Aeri abans de que sortis la primera cabina...com que era molt car i el monestir era "just al damunt", amb les motxilles, vam decidir "escalar" la canal de pujada directa sota l'Aeri. Recordo encara el somriure de mofa de l'empleat de l'Aeri quan vam arribar de nou a baix, espantats, mullats i esgarrinxats. Haviem escalat un terç ben bo de ressalts fins que ens vam adonar que era impossible pujar més. A les dotze arribavem al Monestir. Teniem 1000 peles per a tota la setmana i el viatge ens havia costat almenys 300...

A la tarda vam enfilar les escales sense material i amb ganes de "investigar" on podriem escalar. Vam arribar a St Benet no sense abans haver intentat escalar DIRECTAMENT totes les "Z" que fan les escales...estavem literalment sonats i no ens vam matar de miracle ( vam haver de saltar a una savina en el moment en que estavem més pillats!!). Vam decidir que a Montserrat és millor usar els camins que faciliten enormement l'accés a roques que sempre semblen properes...

Al refu només hi havia en Toni GIMENEZ, avorrit i prenent el sol, i quan li vam demanar ens va ensenyar uns curts boulders que hi ha davant la porta...i ens hi vam passar hores intentant enfilar-nos per on ell pujava descalç...mai haviem fet un desplom, però el Meiss, prim i llargarut, ja lograva aixecar-se de braços...jo ni em movia del terra...

Aquella mateixa setmana vam pujar amunt altre cop, amagant el material als pares , fins a la Normal de la Momia...vam fer el primer llarg de II/IIIº. El pati de la cara nord i l'absencia de assegurances ens va espantar. Vam baixar i vam anar a la Normal de la Momieta...el flanqueig també ens va atemorir...
Dues derrotes en un sol dia, i
ens vam retirar al monestir, capbaixos i enrabiats...no escalariem mai cap via "important"???

Teníem clar que la nostra carrera havia de "sortir" del cercla viciós de escalar al Güell o a les vies de un contrafort de l'esgésia de la Verge de Montserrat... Dos dies més tard ho vam intentar en una via que haviem fet en el curset, la PELDAVANT, era la nostra darrera oportunitat...tres nanos de 12anys, dos arnesos i una cadireta, wambes, cletes i un gats del 45 ( estavem a l'edat de creixer i 1.500 pts eren molts diners com perquè se'ns quedessin petits..la oferta del PEDRANEU era la única manera de tenir material i cali allargar-lo!!!), uns mosquetons de ferro o alumini, un parell de plaquetes recuperables ( valien 10 peles en una tenda de barri), un clau universal ( no duiem martell curiosament, però quedava bé dur-lo penjat)... i dos vuits...
Vaig empassar saliva i vaig tirar amunt ( era el que duia els gats...). Quan duia uns 25 mts, vaig localitzar l´unic cap de burí que hi havia al llarg i vaig decidir muntar-hi una reunió. estava mentalment esgotat i el Meiss va pendre el relleu...tres xavalets que no sabien ni què era el factor dos, penjats de un burí, i fent un llarg de 5 mts fins la repisa de la R1 oficial...DESQUICIANT...Recordo que amb els gats no tenia massa confiança, duia una plantilla i paper de diari al taló per ta de "puntejar" millor ( jo era el pringat que es va comprar el num.45...mai he crescut gaire més i mai he passat del 41...)

La part més còmica va venir quan, donat que jo i el Meiss haviem ja escalat de primers, vam cedir el torn al Rai, que era precisament qui duia la cadireta. Logicament calia que es posés l'arnés, i VAM DEDICAR UNA BONA ESTONA A DESENCORDAR-NOS, treure'ns l'equip i intercanviar cadireta i arnés!!!! A pèl A LA REPISA DE LA R1!!!
Per més inri el Rai va treure el cap, va veure que els següents 25 mts no tenien tampoc assegurances i va decidir que la seva feina com a cap de cordada havia acabat. El Meiss havia fet el pas més dificil de la via i duia un arnés integral que no volia treure's, així que novament, vam fer la maniobra suicida de intercanviar arnés i cadireta enmig de la paret...Vaig fer el segon llarg fins el burí sota el diedret de sortida, i un nou llarg fins la R abans de la rampa final...el Meiss, amb bota rígida, va fer el pas típic de un dauet de quars amb molta soltura, cosa que ens va convèncer que les seves botes de quilo cada una, amb plantilla de acer, eren fantàstiques per escalar...Vam trigar set hores per pujar, i dues per baixar...el Rai , rapel.lant, es va trobar amb un nus a la corda just en la rampeta abans del terra, i com que va afluixar la tensió, el Meiss va aprofitar per començar a baixar...es va trobar tots dos, penjats de la corda, el Rai a la rampeta, i el Meiss a la part volada, sense possibilitat de baixar...jo era a dalt, mort de fred i desesperat, creient que m'havien fet la broma "típica" de lligar la corda tensa en un arbre i marxar a riure...vaig apendre que a les tardes a Montserrat el vent es riu de tu...es calma quan crides i quan has d'escoltar la resposta bufa i t'eixorda...al principi creia que era una sensació fruit dels nervis..ara sé que el vent està viu i és molt putilla...
Vam arribar fosc a la cel.la, quan ja havia acabat "APLAUSO" i la mare del Meiss ja havia donat avís a la Guardia Civil, que ens va trobar just quan arribavem al Monestir. No va haver-hi bronca perquè la Mare era una marassa, però vam decidir estar més per les amigues del Meiss i menys per les roques, n'hi havia una que s'assemblava a la Brooke Shields ( almenys ens ho semblava), i la resta eren prou simpàtiques, però crec que els semblavem massa petits donat que no ens interessava massa jugar a l'escondite per parelles...ho trobavem una xorrada quan estavem sota tantes pedres de les que parlar...anys més tard vaig creure que haviem perdut l'oportunitat de fer també algun rotpunkt no precisament sobre una via...

------------------------------------
Més endavant vam saber que el tio prim i barbut que tanta por ens va fer el dia que el vam trobar al peu de la Agulla de la Burra, era el "mesies"!!! Un hippy una mica estrany...rotllo "Rasputín", malles trencades, cabell esbullat i mig rastós, i barba de dolent...quan vam saber que era en Redhead i què havia fet vam deixar de somniar amb fissures de yoshemite i yankis corpulents i vam començar a emular els els Punkis de St benet, amb texans elàstics i samarretes trencades. Voliem levitar com ells i escalar el "número de la Bestia" que haviem vist que figurava com una de les vies més difícils al costat del refu i sortia al Muntanya. Un dia vam aconseguir la INTEGRAL PEUTEREY a l'agulla del guarda, un 6a de una xapa molt "ben equipat"...i sense reunió ( baixaves a peu pel darrera)... El primer VIº !!! Aviat vam provar la FRIGO, i cada cop feiem menys reposos de fifí a la POLVORA EN LOS DEDOS ( 6a+ amb dobles burins), mentre els locals assaltaven la "Oportunista" (7a+), just al costat de Trinitats.

Moltes nits dormíem fora, duiem els diners justos pel tren i amb els nostres innocents 15 o 16 anys de nens del Guinardó al.lucinavem de les farres i les desfassades que la gent del refu es muntaven cada nit.
Tot i que fins bastant tard el Meiss no va canviar els "rochetores" per les malles roses a ratlles i el mocador al cap mai vam tenir cap problema...sonaven la Polla, Eskorbuto, l'Odi, Cikatriz i uns que es deien Kortatu que feien skà, una música que era nova per nosaltres...

------------------------------------

La colla de l'escola es va desfer, i a l'insti els camins dels amics es van separar, ens feiem grans ...novies, feina, estudis, algun accident, bona i mala vida ens van posar a tots al lloc. Jo vaig seguir pujant a ST BENET com si fós l'únic lloc al món que es pogués escalar. Per a mi no existien altres zones, i la eclosió de Prades em va quedar molt lluny. Cada còdol, cada regleta, cada rom...era un edén que em confortava tot i que no sé perquè no en formava part...com un pati de l'escola on surts i t'alliberes per després tornar a l'aula de la vida i a la tarda marxar a casa. Fins i tot havia pujat sol entre setmana, a fer una mica de boulder i a rendibilitzar les campanes que feia a l'insti...
Aquelles vies i desploms que m'atemorien de petit van esdevenir plaer. El McCanna, la Mòmia i el seu Braç, la Prenyada,la Panxa, els totxos desperdigats...fins i tot la Bastardo o la Sesión, l'Anillo del Poder i la Julia, o l'Unicorni, l' Entre las cejas, el Oportunista, Mata al nacho, la Semen, la Tostao i la Brutus, la Angel de Cuero, La Gavilan Pollero, la Centsets, la Bala perduda, laYuyu,la Monomeñike, l'Unicorniet, la Marionetas ,la del Josep, la Pokorski de l'Elefant o la Patatas con Beicon...no deixavem via per escalar, una rera l'altra, tatxant la guia i ampliant-la segons els croquis del refu.

La gent de St Benet seguien sent la gent de St Benet i nosaltres els visitants...tant se val, el cas és que aquells que ens havien de robar ( com corria la brama), des del primer dia ens van acollir com els lleons miren a petits corbs que esperen les restes de les seves víctimes, amb indiferencia , o no . I el resultat es que vam compartir cordes quan calia, i ens van explicar els trucs quan ells els feien diferent. I amb això en teniem més que suficient per sentir aquella pedra com també nostra, per sentirnos contents i animats quan recorriem les escales i per sentir-nos desamparats quan les baixavem...la vida sota els núvols que sovint cobria la plana ens apareixia tediosa i poc interessant mentre que cada rotpunkt al sol d'hivern era com un pas més en la iniciació d'un saber que no sabiem on era, ni què significava...Un dia, en Rafa Comino, quan ell ja feia temps que havia desaparegut del mapa després que en tornar de la mili deixés bastant de costat l'escalada, a Montgrony, em va trobar i em va tornar una cinta express que m'havia oblidat al McCanna, un any abans!!!...quin paio en Rafa, el vam trobar una nit al Monestir mentre escapavem de la Guardia Civil que ens venia a fer fora dels vivacs que muntavem damunt del restaurant. ens va demanar foc i va marxar. el Rai em va dir que aquell nano escanyolit era "el pulga" i que feia vies que ningú feia. El 1987 va encadenar "Vuelo a Ciegas". Va fer també el primer 8b+ del país (i dels pocs del món aleshores), i amb 16 anys va fer "Bastardo" ( 7b+) i "Sesión Contínua" ( 7c+) sense cordes i gairebé xiulant...
------------------------------------

Han passat 25 anys, moltes escalades i diversos guardes: El Toni GIMENEZ, a qui vam veure els darrers temps...l'Alsina amb el seu somriure incert i les seves lliçons de silenci seguides de preguntes i teories, el Nacho i el Paco amb les llaunes de fabada, els porros i els esmorzars de ous ferrats, El Toni Cugat amb la seva permeable impermeabilitat ( o era al revés?), estudiant les plantes i els arbres mentre feia blocs que no cuallaven. El Miquelet amb un somriure inmens i generós i el seu bon humor desenfadat, i les noies que ho tenien tot tant net i endreçat, i que tenien cura de l'herència d'aquells anys alhora que es feien les celles, En Joan Serra , el Ferran Mora...I enmig, personatges que timidament admiravem o no, que timidament saludavem o no, part del paisatge, com els gossos que van marcar cada etapa, des de l'Anoa al Nyas, o aquella burra de la qual només vam veure un dels primers cops les tifes a les escales i que mai vam arribar a coneixer..la MARIANA...i ara el PINGU...

¿ Qui se'n recorda ja del Pare Basili que passava somrient mentre escalavem, seguit de la colla de ionquis als quals reconvertia, o d'alguna turista hippi de mitjana edat, al.lucinada pel saber d'aquell pseudogurú? ¿¿Qui recorda el foc sota el Mc Canna mentre el Rafa s'escalfava per fer series a la Sesión o al Vuelo, amb l'Iñigo. ...¿Qui se'n recorda ja d'alguna trobada amb en Pires, allà enmig de la foscor del pas del Gavatxo, amb els seus gossos que duia perquè no l'ataqués el Javi el Malo? després de que l'Alsina ens exliqués el que havia passat entre aquest personatges, cada cop que treiem el cap en alguna via de Diables intentavem marxar ben rapid...un dia sortint de la Còsmica no vam tenir més remei que saludar-lo i xerrar-hi una bona estona, i no va passar res, almenys aquell dia... Fins i tot algunes vegades, enmig de la boira o alguna nevada haviem compartit lloc aprop del foc dins de Trinitat o Sant Salvador amb un paio estrany que apareixia aleatoriament, i que ens explicava històries i ens animava en intents a l'Unicorni o a l'Oportunista...no crec que la vida li anés molt bé. Però allà dalt la poca calor que desprenia la migrada llenya que recolliem dissolia moltes aversions que a baix haurien aparegut de seguida, almenys en nosaltres....
Crec que fins i tot al Mc Canna hi ha hagut durant 20 anys un mateix Pit Roig que cada cop que assegurava mirava de picar les molles de l'entrepà...va desapareixer quan vaig començar a dur barretes de powerbar i la Sesión va tenir scellements...ara ja no hi ha espàrrecs al peu de la Vuelo, ni sota el totxo del WC, i compro la farigola en potets enlloc de dur-la a la mare cada cop que pujo...

Com diu l'article del Desnivel, ST BENET és el lloc on res canvia a pesar del temps que passa. Tantmateix tot queda en la PEDRA i la TRANQUILITAT.L' inmens amor i fanatisme per l'escalada han quedat impresos en la roca en forma de vies , Com els canalons de recollida de aigua que els monjos i ermitans van excavar a la pedra per recollir la pluja en cisternes...TEMPS SOLID...de fet el mateix Montserrat ja és una amalgama de temps, en que muntanyes llunyanes s'han anat desfent i rodolant a miques per deturar-se a Montserrat i fet una nova muntanya creada de trossets de altres muntanyes...un dia vaig trobar un còdol de conglomerat dins del conglomerat, i aleshores la percepció del temps se'm va trasbalsar..era conglomerat al quadrat???!!!! Muntanya desfeta que crea muntanya, que es desfa i en fa una altra...era possible...vaig acabar amb mal de cap intentant imaginar el procés i posant-li dates...

-------------------------------------------

Han estat 26 anys tant intensos i fanàtics dels que tinc molt poques fotos. Ni existia l'era digital, ni teniem temps en buscar enfocs o bona llum, simplement ens dedicavem a escalar amb voracitat. Amb les nòvies explotades com a asseguradores inesgotables, amb en Moreno, amb en Raul, amb l'Albert o l'Arnau ( que als 4 mesos de rebre un ronyó es recuperava i encadenava el Vuelo, i em feia plorar d'emoció després de assegurar-lo durant molt de temps), amb desenes de amics, enganyats o no, que convencia per pujar una estona a tibar en blocs de tres xapes o passos impossibles que acabaven deixant-nos el callo més dur i els colzes adolorits...

Han estat 25 anys que han passat volant i dels que ara en queden molts records i poques imatges, però moltes paraules, moltes coreografies de vies, molts trucs, moltes ansies i somnis de passos, molts noms mítics i anècdotes que tinc ganes de recórrer de nou per tal que no quedin tant sols en l'oblit. Moltes llums entre els arbres, molt de fred als dits, molta suor en la pujada i dolor als genolls en les baixades KAMIKAZE que feiem per no pedre el bus. Olor de magnesi, boires, suor i farigola...olor de St Benet...


------------------------------------

A St Benet les clàssiques segueixen sent les clàssiques, i ni tant sols s'han polit, encara que cada cop queda menys espai per a novetats i més ganes de recordar.

L'adherencia és genial, els roms de pel.lícula, els bidits són els més fanàtics i els lances els més inimaginables. Darrerament he pujat alguna vegada, després de una llarga absència calcària-granítica, i he entès de nou que el grau és relativament inmportant, i el que realment és verdader és l'amor per la pedra i el moviment. Les vies no s'escalen, s'entenen, i en realitat el que ahir et sortia avui has de tornar a invstigar, donat que aquell cigronet invisible marca una postura que, executada en dos centimetres de diferència ja no permet solucionat el pas. Brutal...

Aquella ressenya antiga de l’Extrem on apareixien els salvatges totxos graduats de VIIº, i vies a la Momia i la Momieta amb graus combinats en Francès i UIAA, va donar pas a una NOVA GUIA on els Vº van revelar-se com a 6b’s i els 6b’s..buf...amb el llibre de ressenyes anava tatxant tantes vies com podia i dibuixant la meva guia que mai vaig publicar donat que el Toni ja estava fent la seva...
La memorable foto d'en Salva Gonzalez assegurat per l'Alsina se'm va quedar gravada a la memòria. Vaig escalar la via al 1998 junt amb altres vies del frontó de la Roca d’en Barberà...un lloc màgic on amb neu a gorros pots estar amb samarreta.

St Benet, mil vies fanàtiques que en realitat donen mil voltes a les vies industrials que posteriorment es van equipar en altres zones, una al costat de l’altra...allà cada via té un nom, i cada nom és un imatge de la via, del que et suggereix, de la seva potència...no fas un 7ª..fas la SINCRONISITY o la PILÓN..no fas un 8ª qualsevol..fas la ENTRE LAS CEJAS o LA UNICORNI ( que deixen de 7c+ per tal que no es sobi..heheheh).

Potser aquest caràcter esquerp és el que ha permès que aquesta zona es mantingui com sempre...


I que duri...

46 comentaris:

Anònim ha dit...

cabronàs, m'has fet plorar (jo que no ploro)

Anònim ha dit...

Nano

ya era hora que el pengessis, suposo que esperaves quet pasés les fotos no?

Les tinc escanejades, te les passo quan pugui. Hauràs de fer un segon post només de fotos!!!!!

;P apa uri ja parlem. I quan perdi uns quilos y tingui cangur ens tornem a penjar eh?

Oriol ha dit...

heheh!

Daviiiiid! Bouuuu!

Va home, que en quatre dies tornes a agafar el ritme..com pot ser que un UNICORNISTA hagi deixat d'escalar? Tiu que això es porta a la saaaang!

Vinga passa'm les fotos que ja veus que fa més d'un any que tinc el tema penjat...

ANONIM:No continguis les teves emocions, reprimir-les crea frustracions que després pesen a l'ànima i ens fan ser menys nosaltres i més el costat fosc.Cuida't...

Pau ha dit...

Senzillament genial, potser només he tingut l'oportunitat d'estar un parell de caps de setmana al refu de St.Benet, pero gracies a escrits com a aquests he pogut gaudir i fruir de les teves vivències a St. Benet.

Moltes gràcies per compartir-ho, salut nano !

Ferran Guerrero ha dit...

He plorat, m'ha recordat els meus moments a Sant benet amb el Toni Cugat, ETS EL PUTO AMO.

Has fet una descripció exacta del sentiment que es viu quant un esta a Sant Benet, Al mac.cana, al manolito, a l'elefantet, etc, etc.

Al refu mirant-nos les cares i anant per aquells boscos a buscar llenya amb el gollum i el petit ñask, com pasa el temps, i de la manera que tu l'has fet recordar es envejable, gracies per aquest escrit.

Sant Benet un lloc per sommmiar.

P.d. vaig perdre l'escrit d'en Josep maria alsina, La edad de ferro, algu el te l'escaneja i l'envia , estare molt agrait

Ramon SolsoClimb ha dit...

jo no ploro, po me emocionat molt llegin-ho, felicitats.

jo també busco aquestes reflexions del mestre, avore si corren...

salut

PGB ha dit...

Bua bou... dels millors textos d'escalada que he llegit mai.

Brutal! Vull anar JA a St Benet i menjar-me el món! :D

Això si, a mi uns gats del 45 no m'anirien pas grans :P

Jortx ha dit...

Bou!

Jo ja era conscient que St.Benet és un lloc històric; la cuna de l'escalada moderna; però mai havia llegit cap experiència tan viva i en primera persona! Felicitats, és un gran post!

Fa poc que he començat a descobrir els racons d'aquesta zona i tinc la curiositat bullint... Si mai no trobes ningú per pujar, compta amb mi ;)

Salut!

Mohawk ha dit...

Ja,ja,ja.. boooooooooo! Molt booooooooo el text!!! Digne de pròleg de guia!

Impressionant St.Benet, quines bofetades et donen les vies... i aquell spit / bolt que està lluny i resulta que no, que està al lloc ideal. Com en sabíen d'equipar els masters, eh!

Totalment d'acord amb les sensacions d'encadenar vies, més que graus. A mi la Gavilan Pollero em va fer una alegria especial (molta més que la Ninota), perquè durant tota la via tenia la mítica imatge al cap de l'Alsina i el Salva... (digue'm mitòman)

Les pròximes l'Unicorni i Entre las Cejas, ja t'explicaré les sensacions ( i si el dit aguanta), ja,ja,ja...

A tibar-li fiera!!

Anònim ha dit...

Osti Uri….. Quina passada.. Acollonant!! Fantastic!!
M'he emocionat…

M'has retornat A TOT!! .. i d'una manera especial!
Buuurffffffffffff!!! Gracies!!

Jo només afegir… una dada donat el valor documental i històric d'aquest post… També cal recordar un altre personatge coetani i especial del lloc .. El "Conserge Cirilo!!

I una dada personal: ... amsss.. la imatge que recordo de la primera vegada que vaig entrar a Sant Benet.. és la d'entrar, sense veure res de dins, per la foscor i el contra llum de la única porta, però sabent-me observat per deu o onze tios.. "siestejant" sobre les fustes... a les 11 del migdia! jajaja..

Quo_aquo

Alberto ha dit...

Molt bo!!

Un dia d'aquests hauries de probar d'escribir un llibre de vivències... no cal esperar a estar acabat per fer-ho.

Salutacions!

PGB ha dit...

Uri, m'has fet venir al cap que fotre un reportatge de llarga duracio sobre Sant Benet seria BRUTAL!
Parlem-ne!

Oriol ha dit...

Ei Bous,

Gracies a tots...

Realmet si hagués nascut a Reus seria un siuraneru, o si fos d'una altre lloc..pos d'aquell lloc..

El que passa es que si tens la sort de caure en aquell lloc, i t'agrada escalkar..bufff, difícilment pots obviar pujar-hi..avui en dia hi ha molta "oferta" però abans la moguda estava allà dalt..era difícil "integrar-s'hi"..evidentment la moguda era molt curiosa..però potser fis i tot així, trascendint les persones, el que queda darrera és l'esperit que es respira allà dalt...és realment molt diferent.

MOhawk...si, les vies són UNIQUES..potser sóm mitòmans..i què!? Però les sensacions que aporten ( des de la BROWN a la Julia) són tant espècials que costa de descriure...

I UN BOLGTRIP a ST BENET???? La sermana passada hi va haver una romeria desde Manrussia no? POs a veure si hi femn una pujada conjunta...!

JORTX, estem en contacte...crecq ue et molaria MOLTISSIM..i el ZOMBI que està tant bloquero, fliparia...

bIDITS per sempre!

Gracies per haver aguantat el texte, salut a tots!

IRIE!

david ha dit...

Ey Uri molt bo ! Jo es on mes he escalat, i encara que ara em queden poques o segueixo fent. De fet quan fa temps que no hi vaig ho necesito. Bou , encara tinc possades les cintes a la Camp Base, la vols probar...?

david ha dit...

per cert David Gual 629 741 183

Piju ha dit...

He començat el relat i no l’he pogut deixar...emocionant!
Jo fa 23 anys de la meva primera via, però va ser a Agulles i allà em vaig quedar massa temps, fent clàssiques arestes brucs.
Els que us vau fer habituals de St. Benet vau respirar un ambient molt especial, (no era un article d’una revista italiana que descrivia el refu com a “cova di banditti”, ja, ja!)
Suposo que el fanatisme s’impregnava, una contínua evolució... i així us heu quedat de bous!

Marieta ha dit...

TIU! ets la bomba. Tens tela per ratu...si mai deixes el blog, que no se t'acudeixi borrar els posts!!!! Bueno...que sàpigues que et segueixo cibernèticament des de l'ombra i t'envio energia positiva que n'hi ha cada un de suelto... ;)

Anònim ha dit...

Sense comentaris...
Fa molts anys que conec St Benet, i incl�s habia parlat amb J.M� de fer un llibre amb recopilacions d'histories..on l'escalada fos el fil d'una �poca..exploiteds, trinis,i les modes que van venir al darrera...
Quan es va fer la festa dels 25 anys a St Benet vaig pujar amb un CD d'una peli que habia intentat fer al 83 � 84, surten el "patata" i el "rubio", m'agradaria pasarte-la perque la pengis al blog, no te qualitat, no est� ni acabada per�...es un document.tamb� li vaig fer durant molt temps les fotos al rafa, em vaig penjar per fer-li les fotos al bastardo sesi�n, quina por i quina emoci� recordar aquells moments...

Eduard Viana
emviana@iconcologia.net

Anònim ha dit...

Hola Oriol,

Sembla que va ser ahir que et vaig coneixer baixant de l'Ordenació... tu estaves donant-li pegues a l'Unicorniet amb la Ceci i recordo que varem estar parlant una bona estona mentre el meu company es fumava el seu "cañón" de rigor després de la via. Recordo que arrel de la nostra trovada, parlant amb el Pere V aquest em va dir, "Mauri, si hi ha un tiu que coneix be el Serrat aquest és el Oriol!!!". Sant Benet és i serà sempre un dels recons més increibles, i tu hi formes part de la seva historia!!!

És genial que segueixis tan fanàtic com sempre!!! A veure si escalem un dia junts.

Una abraçada.

Mauri.

Joan ha dit...

Molt bon text Oriol!
Si hagués llegit això abans de diumenge, el dubte Guilleumes - Sant Benet s'hauria dissipat en favor de Sant Benet!! (i segurament no haguéssim tingut tant de fred).
Cuida't bou

Oriol ha dit...

Ei Bouuuus!

DAVID..bufffff! Tio...a mi em passa el mateix, ja em queden poques vies per fer..però apart de la mòmia, de 8a no passo..la CAMP BASE i la de l'ALSINA em queden lluny...Vaig provar la PIRIPI i encara la feia a trossos..si vols que mentre tu provis la CAMP jo vaig fent tientos a la pIRIPI...hi ha un pas tendinós a l'inici ( pujar sobre el sostre)..i per laresta m'hi movia...pots er interessant per tornar-hi fanàtic.

TU SI QUE HI TIBES BOUU!

PIJU: "cova di banditti"..hehehe..elq ue diu l'Albert és cert...arribes suat i assedegat, després de esmorzar, patejar i tal..i entres a la "cova" i et trobes amb "baditti" que es llevaven amb el porro als llavis...heheheh. A mi de peque em deien que NO HI ANËS,que ens ROBARIEN..quina xorrada...la veritat es que algun dels personatges al PRINCIPI ens feien respecte, però us puc assegurar que MAI ( MAI!!!!) va haver-hi cap problema..tot el contrari...a una novieta li van "guindar" una xupa i l'ENDIKA es va encarregar de recuperar-la...(l'havien "guindats un local de sta ceci...).

MARIETA: Gracies BOUA...TIBA a muerte de Tufes i quan vulgueu anem a fer un stage de bidits roms que també molen ( els pilles en lateral i moltes vegades fan millor canto)...SALUT!!!

EDU VIANA: les teves fotos del Rafa van estar a la meva carpeta de l'insti fins que el AIRON-FIX es va desintegrar literalment---SKA-LADA en ST BENET!!!!...sobre les històries..si però elq ue molaria més que un "observador" és entrevistar als protagonistes..jo sóc molt mitòman i la veritat es que en "ser-hi" se'm van grabar moltes coses ala retina..però que t'expliquin el solo del CANIJO a la LUCKY, després de una nit de festa, o el HUSA bevent-se els gargals de la penya en una aposta, la baralla del PIRES i el MALO a les escales, o el BORIS sortint en lliure a la VANITAT..i tal i tal..ha de ser l``ostia.

El que domina un RATO del tema informàtic és el PGB, t'escric i parlem del tema PELI..jo de fet fa mig any que estic escanejant FOTOS dels 90 per penjar-les..i així em va...

RAFA: Joer macho, los espits tendrianq ue estar al ROJO VIVO pa que los herejes no pudieran pillarse...

JOAN OLIVÉ ( assegurant a la R penjada de Vot de pobresa..7a de PATI): DEJCARAO !!!!

Documental de AL FILO ( any de la catapum, on surt el RAFITA fent al ARRIBABÄ, la SESION EN SOLO i aquesta via...

En la meva memòria infantil encara tinc imatges del TXAVO i el CHOCHIN fenbt boulder NO SË ON, i sonant "pongamos que hablo de MADRÍ" del Sabina..amb els BOREAL PEDRIZA, els pantalons curts d'atletisme, i aquell mocador i la mitja grenya...sublime....

GRACIES A TOTS, però estic segur que si fessim un recopilatori d'anècdotes i històries segur que tots en tenim i molt millors...és qüestió de anys...i prou..!!!

Little Bull ha dit...

2 palabras IM PRESIONANTE!

en serio bou, m'has deixat amb la boca oberta! impresionant, que dius que anira de intro al proxim llibre de resses de st benet??

jo no vaig comencar com tu ni molt menys, pero la meva primera via en roca va ser a st benet i tenia 15 anys... suposo que hi haura alguna relacio? els temps canvien?

bueno bou, molta salut i molta roca!!

sort

Oriol ha dit...

Ei MAlutet!

NOOOOOOO!

JA m'agradaria...

Mentre feien la darrera guia jo ja havia fet els dibuixos de tot St Benet feia un o dos anys...amb el llibre de piades i el de ressenyes del refu. El meu pare és editor i vaig estar apunt de publicar la guia, però al final com que el Toni i l'Alsina ja tenien enllestida la seva vaig creure que era més normalq ue la fessin ells...i crec que va ser millor.

respecte a aquest text s'ha dit que podria ser una "intro" a una guia, però penso que tampoc n'hi ha per tant..segur que si els "veterans" bloggaires es posen a explicar batalletes el que podríem fer és un libre recull d'histories diverses...

A Italia hi ha una editorial (INTRAISASS crec que es diu), que feia reculls molt guapos de fotografia i articles alpinos, en uns anuaris força interessants..potser és el cami dels "independents"...no?

Isidre ha dit...

Res tiu que et felicito pel Post de debó t'ho dic... Els que ja tenim uns anys ens has fet una regressió que et vull agraïr de tot cor...Genial !!!
M'he emocionat de recordar cada cop que passava per devant del refu amb 16-17 anyets i amb el cap cot de saver el que es respirava allà dins ;-)...
Un cop més felicitats de debó.
1.000 gràcies pels records.
Isidre

Oriol ha dit...

epa Isidre...

de vegades recordar també és ijnteressant..et fa veure que a pesar de que passa el temps, l'has gaudit...de vegades jo ho necessito!

Gracies avosaltres per llegir-me!

Oriol

Anònim ha dit...

Ole!! Ole!! y Ole!!
Y a quien no le guste,
que se ponga hierbagüena

Sempre hem parlat molt de la vida, del viure i del viscut, però no he pogut saltar-me ni una lletra d'aquest post.
Dona gust llegir i sentir el teu entendre. No perdis la costum!!

Albert Funollet

PD:Passat a V........

Oriol ha dit...

Albertitoooooooooorrrrr!

Tiu, part de aquestes vivencies LES HEM COMPARTIT, tu ja ho saps....

A veure quin dia ens penjem de la BELLA LOLA, i a veure si acabes d'equipar la teva via bouuuuu!

Una abraçada a la senyora i a la sebnyoreta quant toqui

pd..buf...quan pugui em passo a....jazztellllll1!!!! hahahah!

eiu parlem de la bataka del taladru..que la compro!!!

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Oriol ha dit...

Companys,

El darrer comentari ha estat eliminat a demanda de l'emissor del mateix.

Com sabeu aquest blog és obert a qualsevol opinió sempre i quan sigui respectuosa i dialogant amb els paticipants.

IGUALMENT en el post BELLAVISTA s'ha eliminat la ressenya i les referencies a les vies a demanda dels equipadors, degut a les poressions i negociacions amb el propietari del terreny

Oriol

Xavi ha dit...

Ostres Uri com t'ho curres! Un relat magnífic, digne dels millors llibres d'història de l'escalada. I quants records que et fa reviure. Felicitats per l'article!

Oriol ha dit...

Ei Xavi,

Gracies, la veritat es que ja va sorgir fa dies, conversant amb aquells amics amb qui fa 26 anys anavem com anyells a esgarrapar les roques...

Segur que tots hem estat "anyells" en algun moment de les nostres vides com a escaladors...heheheh..

Salut!

Oriol

antonio ha dit...

Sensacional,tinc 49 anys, m´has traslladat treinta anys enrera,el altre dia vaig repertir la Gomez i van sortir molts records i sensacions de las que tu parles.
Fantastic el article.

Oriol ha dit...

Gracies Antoni!

Oriol ha dit...

Gracies Antoni!

Anònim ha dit...

Hola Oriol,
Sòc en Joanet,en Serra. M'havien comentat que havies fet un petit article de Sant Benet. Ara que l'he llegit et voldria comentar algunes inprecisions que i surten...Em sorpren que un fanatic com tú hagi comes l'errada de posar "El vuelo.." com una via de 8b+ i que sigui d'en Rafa, tots sabem que va ser en Martin qui va obrir-la i escalar-la. En Rafa va obrir "El Prisionero" al braç de la Mòmia, l'any 87 concretament...el tal Toni Gonzalez no ha estat mai guarda de St Benet, en Toni Gimenez, sí. Valdria també comentar-te que en la època de les noies, Carla i Anna, el refugi no es que estigués especialment net i menys endreçat...no entraré en el tema de les celles, ja em rigut prou tots plegats!!!
També t'agraïria expliquessis les coses tal com eren. L'imaginari popular és molt donat a inflar-les...i amb St Benet s'hi ha recreat. Allà no trobaves a ningú que et robés, encara que en algun moment molt concret hagués passat, els que ho feien no eren ni de Sant Benet....Potser tens raó en que erem un grupet una mica "tancat". Jo vaig començar a pujar allà dalt cuan era un marrèc, vaig viure com d'altres aquella època daurada en primera persona i a la conclusió que arribo és que erem lliures, sense més....Si Sant Benet a sobreviscut tots aquests anys ha estat precisament per com erem...per aquest "hermetisme tribal".
A dia d'avui, trobem per tot arreu masses personatges reivindicant el seu "paper" en tota aquesta història que és diu Sant Benet...tots sabem, també, qui erem. En fí espero que ningú es molesti amb tot plegat....com deien uns que també deus saber qui són..."cuidado, cuidado, os avisamos somos los mismos que cuando empezamos...Gentes ignorantes que antes nos tenian miedo cogen confianzas que nunca les dimos, cobardes que van de valientes, hablando de nosotros mal entre la gente".
No voldria que es mal interpretés aquest escrit, és una crítica constructiva....no destructiva, encara que una mica dura, aixó sí....Com Sant Benet, el seu grau, les seves vies....
En fí Pascualet, ja sabs on som, com sempre....Per cert a veure si vens aviat a veure'ns i anem a la Panxa....i treiem allò que tu i jo sabem.
Cuida't.

Oriol ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Oriol ha dit...

Ei Joan,

Celebro que hagis ( hagueu) llegit el post i més amb tanta minuciositat ! L'adjectiu "petit article" honra la teva paciència!!!!

Respecte a les observacions te les agraeixo, encara que m'agradaria puntualitzar TAMBÉ algunes coses. Aprofito la CONFIANÇA que sempre hem tingut i el respecte mutu (q ue no hi hagi cap malentès per part dels lectors):

EN RAFA VA "OBRIR" EL PRISIONERO?!!?!!?Creia que havia estat en Martin Scheel ( almenys això m'havia comentat ell), QUI HAVIAVA "EQUIPAT" el PRISIONERO !!!! (va posar seguros dels seus, d'aquells d'anella i xapes txungues que eren iguals als del Vuelo o de la Mu) però degut a la rasca se'n va anar a plantar la tenda sota el McCanna i va equipar i ascendir el VUELO... Creia que en RAFA no havia "obert" ( equipat més aviat no?) cap de les dues, va repetir el VUELO i fer la PRIMERA del PRISIONERO. Si no fos aixi t'agrairia que em corregissis donat que estic completament d'acord en que la informació en un article ha de ser correcta...disculpa'm les puntualitzacions sobre "obrir" i "equipar" però quan es parla de primeres crec que és un fet bastant important l'estil...(heheheh!)

Si et fixes amb el text hi diu " aquell nano escanyolit (...). El 1988 va ENCADENAR "Vuelo a Ciegas"(COMA !!!) el primer 8b+ del país i dels pocs del món aleshores(COMA !!!) i amb 16 anys va fer "Bastardo" ( 7b+) i "Sesión Contínua" ( 7c+) sense cordes i gairebé xiulant..." POTSER NO HE ESTAT PROU EXPLICIT, però creia que la COMA diferenciava prou bé "EL VUELO" del "PRIMER 8b+ del país. Amb aquestes COMES destcava per un costat el fet d'encadenar "el VUELO (no un 8b donat que tamnbé va fer la CORONA i estem parlant de ST BENET"),i per una altre costat el fet d'un grau inèdit en aquell temps, menystenint el NOM que obvio...
Igual també he estat poc curós amb l'ús de conjuncions combinades amb puntuació i no m'he explicitat prou bé en diferenciar les frases conjugades i/o subordinades ...també hi cap la possibilitat que no ho hagis (hagueu) entès prou bé aquests aspectes literaris no???Tant se val, així queda més bén aclarit davant de futurs malentesos! GRACIES DONCS i t'agrairé que em corregeixis també amb el fet que en RAFA SIGUI O NO L'EQUIPADOR ( no obridor) ORIGINAL del PRISIONERO...Pel que fa a les dades tens tota la raó..em vaig quedar amb aquella frase de que el 1988 havia estat el AÑO DEL OCHO a St Benet. ¿El 87 es va EQUIPAR o es va ENCADENAR el PRISIONERO?

Respecte a l'"ambient"del refu: Si rellegeixes amb cura el post veuràs que s'explica PERFECTAMENT EL QUE DEMANES on diu " (...) Tot i que fins bastant tard el Meiss no va canviar els "rochetores" per les malles roses a ratlles i el mocador al cap MAI VAM TENIR CAP PROBLEMA..." i també on diu "La gent de St Benet seguien sent la gent de St Benet i nosaltres els visitants...tant se val, el cas és que aquells que ens havien de robar ( COM CORRIA LA BRAMA), des del primer dia ens van acollir com els lleons miren a petits corbs que esperen les restes de les seves víctimes, amb indiferencia , o no. I el resultat es que vam compartir cordes quan calia, i ens van explicar els trucs quan ells els feien diferent"...

EN CAP CAS ni he negat el que "ES DEIA" i he destacat "QUE LA REALITAT ERA TOT EL CONTRARI!!!!!"... No veig cap incorrecció !!!!!! ¿Potser ho heu interpretat també malament? De fet ets TU qui reconeix que s'havien donat robatoris puntuals!!?!!?

Respecte al caràcter de St Benet (aquest hermetisme), veuràs que al post hi diu : "Potser aquest caràcter esquerp és el que ha permès que aquesta zona es mantingui com sempre..i que duri...". ¿Ho veus com a una incorrecció o vol dir el que vol dir?

I finalment, respecte al PROTAGONISME, no me'n atribueixo cap. Si llegeixes "aquests records em van dur a mirar de entendre QUÈ HAVIA ESTAT AQUESTA ZONA EN LA MEVA VIDA COM A ESCALADOR..." pensava que no hi havia lloc per a interpretacions..però t'aclareixo que el que volia dir era el que QUE HA ESTAT ST BENET PER MI, no JO PER A ELL...¿ Potser ho heu interpretat malament un cop més o sóc jo que no logro transmetre prou bé unes idees? Gracies de nou doncs per fer-ho més entenedor...

Heheheh!!!...l'error és dir "GONZALEZ" Per "GIMENEZ"???...no crec que se'n recordi, però pregunta-li a en Cugat la cara que posava cada vegada que li nombrava a en TONI "GONZALEZ"...i després em corregia..aquest ERROR el faig des del primer dia...ho sento. HO CORREGIRÉ AL POST. Gracies per l'esmena.

Un cop puntualitzats OBJECTIVAMENT aquests melentesos o malinterpretacions més aviat ( i l'error del nom), m'agradaria explicar algunes coses on seré clar i sincer, com el grau de st benet, i SUBJECTIU (doncs es basa en certs principis i valors que no hem pas de compartir...).

Que hi hagi gent que hagi viscut la realitat des d'un costat NO SIGNIFICA que aquests 25 anys la resta del món hagi estat a la inòpia o en el buit. HI HA INFINITS punts de vista, sentiments, vivències i maneres de interpretar-los..i són tant reals com els que s'hagin viscut en l'hermetisme del refu. POTSER AQUETS HERMETISME és POSITIU per algunes coses ( i que duri com dic) però si mai n'has format part això no significa que no t'agradin una sèrie de pedres, o que l' entorn esportiu resultant ( que no té perquè ser l'humà) no hagi de ser el centre del teu fanatisme com a escalador. A més, jo no aniria tant enllà, la realitat és menys èpico-romàntica!!!... amb la poca pasta que manegava per moure'm, i com que va ser el lloc on em vaig iniciar...no coneixia gaires coses més !!!

Per a mi el respecte és bàsic, especialment per entendre's i adaptar-se...i m'ha servit per seguir estimant i pujant sempre a St Benet, traient importancia altres aspectes que respecto encara que no en formi part, o comparteixi, o simplement no em treguin el son...hi ha qui escala, hi ha qui xerra, hi ha qui fuma, hi ha qui juga a la piloteta, hi ha qui passa l'estona, hi ha qui critica, hi ha qui no diu res, hi ha qui es mata, hi ha qui es droga, i ha qui és entranyable, hi ha qui és esquerp, hi ha qui saluda i somriu i qui no...el món és prou gran per tots i això per a mi és el més important. Probablement d'aqui a cent anys ningú es recordi de nosaltres fins que hi hagi algun pringat que faci un post on es digui "QUI SE'N RECORDA DE..." ja que als articles que s'han publicat de St Benet ( Desnivel, Extrem, Muntanya), sempre es xerrava de gestes i principis escalatoris... amb aquest POST volia fer una aportació més "humana" i evidentment, com a tal, des del punt de vista PERSONAL del que havia percebut...

I, davant de tot, TINGUES-HO MOLT CLAR, com que sóc un MALAT de les pedres, per a mi el més important han estat el reguitzell de vies guapes que hi havien i que em vaig dedicar a escalar fins que les poques que em queden ja no les podré fer mai...quan pujo actualment em dedico a repetir les que més m'han agradat, miro les noves i si puc les faig, i sinó..pos cap a un altre lloc que MONTSERRAT és INMENS i EL MÖN ENCARA MÉS !!

Però bé...com sempre em trobo donant explicacions sobre aspectes no crec que hagi de donar...Seria PERFECTE que aprenguéssim a llegir TOTS una mica millor, i a reflexionar una mica més abans de cometre errors de grafia, de records o de malinterpretació de escrits....

O potser estaria MOLT MILLOR que siguéssim una mica més laxes en TOT o ens ho prenguéssim tot amb bon humor, donat que si es tracta de treure ERRORS SEMPRE TROBAREM ALGÚ més precís, i més de tot, i això de jugar a la perfecció és molt cansant no?

Salut bow, el dia que vulguis ens passem per la PANXA..de fet ja et vaig comentar que com que la via l'havia fet amb i sense la ratlleta de sika sota el canto, que ni millorava ni empitjorava la dificultat, per mi ja la podeu treure ( valgui com a permís...).

Si peta el canto ja en trobarem més, o en picarem o sikarem com tantes altres vies que segurament seguiràn existint apart de la meva ( si vols aprofitem que pujo i les repassem totes ja que ens hi posem?). NO he entès mai perquè hi ha vaques sagrades i vaques maleïdes...el concepte de "llibertat" de vegades pot arribar a ser al.lucinalment unilateral o temporal...però bé...en això es basen algunes apreciacions de la "llibertat" ( la meva no, que quedi clar...)

Amb el temps tot es veu més tranquilament...de veritat...allà sota els núvols hi viuen milions de persones diferents, amb més i millors o pitjors maneres de veure el món, i de tant en tant escoltar-los també permet apendre alguna cosa més...

Gracies per les puntualitzacions i , de veritat, sense cap animadversió, almenys per la meva part...saps que sempre t'he apreciat i respectat, i no té perquè canviar res, i menys per unes dades incorrectes o una ratlla de sika de uns milimetres...a no ser que hi hagi res més, que ja m'ho diràs amb una birreta a les mans vale?

Ah! Sobre les xatis..,el comentari era de la Lila que un dia se les va trobar fent-se les celles i amb el refu superendreçat-estaven fotent bronca al personal perquè no havia endr´çat la taula i van obligar a algú a aixecar-se per escombrar ( la Lila les va admirar per com feien passar per l'aro al personal !!hhehehe)...No em negaràs que realment el "punkisme" d'avui en dia és bastant diferent del de 1986 !!! heheheh !!! No m'imagino als LLUNATICS o als TRINI d'aleshores conduint furgos VWGN o Mercedes, o anant al Yosemite com qui va a Prades, o amb xupes, i gorres de marca surfera a les Raves...L'altre dia me'n vaig trobar una colla per Tarragona i la veritat es que el meu IBIZA era l'unic SEAT del pàrquing...(me'n vaig adonar que he evolucionat molt poc des del Fura arreplegat de la mare !!)...tantmateix veig que "en el fons" tots hem canviat una miqueta...I QUE DURI !!!!

Oriol ha dit...

JOAN. VOLIÀ BOU!

He Corregit GONZALEZ PER GIMENEZ

He posat u "També va encadenar" enlloc de una COMA per tal que s'entengui millor.

Rellegeix-lo i veurès que destacant en LLETRA GROSSA I EN COLOR. i SENSE NI UNA COMA MËS O MENYS les parts que no has interpretat correctament, igual ara ja et quadren més...

Ens veiem bow!

Oriol

PD. EL comentari eliminat era meu, no us escandalitzeu...

El Viejo ha dit...

Enhorabuena por escribir tan bien.
Enhorabuena apreciar la vida tan bien.

Yo he vivido el capítulo anterior de la historia de Sant Benet.
Hace mucho que dejé la escalada y hace poco que he vuelto a ella.
Tu relato me ha hecho evocar aventuras y sentimientos que hemos vivido todos los escaladores, de todas las épocas.

Saludos y a ver si, un día de estos, puedo saludarte en persona.

en Girbén ha dit...

Si faig cas a la ferotge mesura actual del temps sé que arribo tard a la lectura del teu bell text, tot i així, vull creure que llegiràs aquest comentari.
D'entrada, una d'aquelles complicitats que a qui no l'atenyen poden sonar a xinès, però que constitueixen l'arrel perdurable de la memòria.
¿Així que tot va començar -entre d'altres llocs- als contraforts de l'església de la -predestinadora- Verge de Montserrat? Sobre aquell lliscós marbre de les pedreres del mateix Guinardó et vas iniciar? Ai caram! Ja té nassos.

No em pertoca dir res de les lliçons que vaig aprendre davall les Mòmies, potser un dia ho faré (fórem més de Trinitats o d'altres balmes -Sant Benet encara no era refugi-). Em centro en la teva descripció de la vostra estrena pel Davant de la Panxa (quin solo net-foll vaig fer-hi una tarda del 77! ), només puc dir que, quan aconsegueixes aturar-te, ets un gran narrador. I, ja ho veus pel bloc, la demanda de relats que ens afectin i ens expliquin mai tindrà fi.
Ens cal i ens caldrà algú que reculli els records.
Algú ho haurà de fer.
I fer-ho ben fet.
Ho volem.
Jordi

TRanki ha dit...

Hola Jordi!!!
No sé si ens coneixem..però si...el GUINARDÓ i la Seva esglesia-parròquia-rocòdrom van veure les primeres burilades que vam fer...amb una broca de taladro i un martell de fuster...vam obrir en Ae o pillant la corda en un dels arbres de l'altra banda de les escales...els arnesos eren cadiretes de baga de persiana...encara recordo els ulls que van fer els "lolos" que hi havia per allà ( no en series tu un?)..i m'imaginao realment què devien pensar...deviem semblar sonats...

Prop del Guinardó, al carerr PEris mencheta ( tirant cap a Horta) vam equipar també vies, en una placeta, aprop de una fissura que fèiem amb CEBES ( megahexcèntrics)...era brutalñ com amb poca pasta i sense medis escalàvem fanàtics cada cap de setmana i moltes tardes...

BUf...temps era temps...seria interessant potser fer "participar" als lectors i publicar records "paral.lels" a les anècdotes que vagi explicant?

Iep, que pot ser una idea! T'ho comento pèr mail!!!

en Girbén ha dit...

Si t'ha de servir, et diré que feia de cap dels llops del cau de la torre inacabada de la parròquia de Montserrat (1976-78). La de gent interessant que va passar per allà!
De Peris Mencheta no et calen precisions que jo vivia a Federic Rahola!
Si vols un retalló del meu aprenentatge urbà el trobaràs al capítol - 80 La Creueta del Coll - del meu bloc L'EMPRIU.

D'altres coses sobre les que em demostres el teu interès, crec que fora millor tractar-les en privat.
Podries passar-me la teva adreça?

Sense presses
Jordi

Fent el mono per l'Aresta Brucs ha dit...

Seguint el teu consell, he llegit el post, trobo que és monumental. Sooort que no us veu matar abans..., Quan tens mitja truita i dues llesques de pa, la vida és bella, però si tens tres llesques ja és l'hòstia...

Una abracada

TRanki ha dit...

heheeh..

Qui presa trinca via empeny..que diuen...

A seguir apretant bow!!!

Tibau ha dit...

Bon dia col.lega.
Com deia un bon amic, potser el MEU amic,....
Hi ha gent que escala i hi ha escaladors.
Hi ha gent que practica un esport,
Hi ha qui el viu.
Tantes coses per re-viure.
Tantes batalles per re-cordar.
Tantes histories re-explicades, augmentades, que aixequen el somriure dels que les em viscudes en 1era persona i les escoltem dels nous trobadors , sense tans sols apareixer....millor.

Felicitats neng.
Tant sols dues paraules,.... IN. PRESIONANTE.

Records al
Txavo, Toni, Alsina, Endika, GORDOS, TRINIS, Ondino, Payaso, Chino, Patata, Beicon, Yuyu, Husa' Wuity, Cristóbal, 7 dits, M1el grande, Picazo, Mònica, Moreno, Xavi R, I sobre tot al Puto Pitu Trias, que com no va poder/ voler ,mai incar-me el dient, si que va ser el que em va inocular aquest VIRUS INCURABLE de l'amor per la Roca.

Salut a tots els que esteu i els que tambè heu estat i no us hem oblidat

TRanki ha dit...

haha...xels,que has dit,el,PITU va ser qui també ens va ensenyar voluntariament una bauma per,vivaquejar una nit que hi havia massa merdé al,refu i 3ns,va veure amb massa cara de,passarells...ens la,va ensenyar i se'n va tornar a dins,,,
Grans èpoques...