dijous, de maig 15, 2008

Adeu a en PANY

Buf,

En Jordi Panyella "PANY" ha mort.

Avui a les 09:00 li han fet el comiat al Tanatori de BADALONA. Suposoq ue bhi haurà algun homenatge al CEC o al CADE-CEC, de la qual era membre...

Us adjunto les seves dades i ascencions que figuren a la enciclopèdia de muntanya de DESNIVEL, encara que el que més es destacava d'aquest escalador, segons la llegenda, és el seu caràcter eixelabrat ( fanàtic) i la seva finura escalant, que el permetíen anar " a muerte" obrint vies com la Normal al Dit ( 25 mts de V+ ( aleshores VIº)) a pèl, o la Agulla Fina ( VI/VI+ aleshores i ara...V+ o A1..per fer-se molt de mal...). Feu-les i flipareu com devia ser escalar-les amb espardenyes, cànem i amb un clau a dalt de tot. Ara hi ha algun BURIL DE MES...fruit dels reequipaments dels 60-70...

És impressionant el fet de com DOS ANYS DESPRËS DE LA GUERRA CIVIL, en Pany i companyia es jugaven la pell obrint vies avui en dia cotades de V+ i 6a....

També la seva visió futurista va quedar plasmada l'entrada a la paret de l'Aeri, fins la Plaça Catalunya, que els TIM van completar, si més no evitant repetir la PANY i rapel.lant des de la Canal al costat de la agulla per on ara va la Easy...

T. (Barcelona, 1916). Más conocido como «Pany», es uno de los más notables impulsores de la escalada catalana. Nace el 23-4-1916, día de Sant Jordi. De joven pertenece al movimiento educativo Minyons de Muntanya, de connotaciones nacionalistas, promovido por Batista i Roca. Empieza a escalar en Sant Llorenç y Sots del Bac (Figaró). Durante la guerra algunos de aquellos «minyons» coinciden en el frente y se establece una amistad que perdura años después en el Centre Académic d'Escalada (CADE).
Nada más fundarse el CADE (1942) dentro del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), destaca junto a Ernest Mallafré*, Josep Piqué, Jaume Reñé, Joan Rodríguez «Boto» y Maria Antónia Simó* entre los más jóvenes. Su concepción de la escalada, influenciada por Comici*, era afín a las directas: trazar una línea recta desde la cima al suelo. El estilo más atrevido lo representa Pany con Jordi Casasayas Reichardt «Haus», quienes abren los mejores itinerarios clásicos catalanes del momento.
En Montserrat, en 1941 con Simó efectúa la segunda absoluta y primera femenina a la Mómia; con Jordi Ferrera y Raimon Estrems abre una vía al Gegant Encantat (27-4) y otra al Dit con Ferrera y Simó (6-7), uno de los primeros sextos montserratinos. Logra también la primera absoluta a La Porra con Estrems, Ferrera y Joan Panyella (26-7-1942). Es quien describe los quince iniciales recorridos de escalada dentro del Montserrat de Lorenzo Estivill (1949). Pasos de gran dificultad encierra también su vía a la Agulla Fina, abierta con Antoni Agramont, Jordi Ayats, Delfí Feiner y J. Sala (12-10-1952).
En Pedraforca cuenta con varias rutas: Pany-Haus, Pany-Ferrera, etc. La Pany al Collet de la Cova la abre con Lluís Morere y Joan Rodríguez (20-7-1941). La chimenea Pany-Haus les exige varios días (22/24-6-1944).
Con Reñé y Simó realiza algunas ascensiones significativas en Ordesa, como la Torre de Góriz o una nueva vía en la cara sur del Bazillac (16-8-1943), a la vez que coinciden con alpinistas nazis de las fuerzas de ocupación en Francia en la normal del Monte Perdido.
En Riglos, logra la segunda ascensión de la Punta Mallafré del Firé con Albert Murguia y Francesc A. Peyre (19-4-1946). Al día siguiente, esta misma cordada logra el primer ascenso al Mallo Pisón. Con «Haus» abre en 8 horas la Pany-Haus al Mallo Pisón, la primera vía verdaderamente por la cara sur de esta pared por una gran chimenea (6a) difícil de proteger con los medios de entonces (28-6-1946). En marzo de 1953 realiza un intento al Puro hasta el collado con el Pisón con Jordi Ayats y Jordi Salas; pero, el mismo día que Rabadá* y sus compañeros logran la primera, llegan los tres Jordi reforzados con Rosich a Riglos, teniéndose que conformar entonces con la primera repetición.
También abre con Salas la primera vía al Peñón de Ifach en 1955, en la cara norte.
Participa en la comisión organizadora de la reentronización de la Mare de Déu en la cima montserratina del Cavall Bernat, ya que la imagen de 1945 había sido destruida por los elementos meteorológicos (21-10-1956).

DESCANSI EN PAU

2 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Un dels grans en Pany, d'aquells que ara ja no en queden !

La meva primera via llarga va ser la Pany al Collet de la Cova, al Pedraforca. Tan sols fa 32 anys......

Piju ha dit...

ei, molt be això de refrescar la memòria històrica!
Ara el Pany ja deu flotar per totes les parets...