Reloading Fontsu

Ha estat l'aniversari de l'Arnau...fa un any...com passa el temps...La vida és vertiginosa, de vegades d'una bellesa que em mareja i d'altres d'una cruesa que em deixa plà...val la pena gaudir tant com poguem i intentar ser i fer feliços...

Com passa el temps!!!

Ahir vaig veure una pel.lícula interessant "la vida secreta de les paraules" crec que es deia...apart de l'argument i del desenllaç, hi havia un parell de reflexions interessants que em van deixar pensant una estona.

La protagonista era una noia, supervivent de la guerra dels balcans, i que tenia moltes dificultats per superar els traumes que li havia provocat tot l'horror del què va veure. En un moment de la peli, la psicòloga de la noia explica que té un vídeo on ella explica els detalls horribles de allò que li havien fet, d'allò que havia vist.
El motiu d'aquella gravació no era "medic" sinó testimonial. La psicòloga explica que Hitler, quan va proposar l'holocaust als seus subordinats argumentava que el món OBLIDA molt ràpid..."qui se'n recorda de l'extermini del MILIÓ i MIG d'armenis ?"...

I la veritat es que jo ni sabia que hagués existit aquest fet...

Recordo però la guerra dels Balcans...una guerra en la que em que costava d'entendre en la europa del sXX i que de vegades temia imaginar en un país com el nostre, on es barregen cultures, llengues i ideologies...Cada dia vèiem per TV les notícies, algunes imatges dels horrors ( no massa, suposo per la vergonya europea que significava que allò passés aprop de casa i que es fes tant poc per evitar-ho)...però mentrestant seguíem gaudint del progés econòmic dels 90 i de les olimpíades el 92, com si volguessim girar l'esquena a un verdader genocidi que no es va deturar fins a la intervenció directa de la OTAN sota iniciativa dels USA...no vaig sentir cap protesta per l'horror a Bosnia, i si alguna "cacerolada" i reivindicació contra el bombardeig de l'OTAN a Serbia...

En aquella època ( o una mica més tard) a Agulles, l'Edu Torrents ( guarda aleshores) va obrir una via per sota, a la Miranda de les Bohigues, a la que va anomenar SARAJEVO 92...A Sarajevo s'hi havíen celebrat unes olimpíades d'hivern que encara recordo, i anys després la ciutat va ser arrassada pels combats i l'atrocitat sèrbia. El nom de la via recordava la vergonya que havíem de sentir i la falsedat de l'esperit "olímpic" que es vivia a Barcelona, aliena al que succeïa a l'Ex-Yugoslavia...i ara, 16 anys després succeeix el mateix amb el tema Tibet...i seguim sense apendre'n...

Vaig fer la primera o una de les primeres ascencions en rotpunkt de la Sarajevo92. Aleshores em va semblar que aquell nom era un testimoni que romandria en el temps perquè la gent no n'oblidés el motiu. 16 anys més tard ha estat la peli la que m'ha recordat aquella via...i aquella guerra...i me n'he adonat que segurament és qüestió de temps que l'oblit acaba cobrint de pols els records, i especialment aquells que no ens afecten directament...Fa dies vaig sentir que ja feia 5 anys de les imatges dels iraquians tirant al terra l'estàtua de Saddam Hussein davant dels marines...cinc anys! Mitja dècada...com passa el temps...

Ahir vam anar A LA FONTSU...feia mesos que no hi pujava. Em quedava a les Agonies, o anava a Montserrat...l'hivern no és la millor època per al fanatisme a Stllors i tenir l'Arnau a la gèlida ombra de la Paret Gran era inviable...

Però torna la calor i amb ella les bones i fanàtiques tardes...la gent de sempre i noves coneixences...sempre fanatisme i bon flow...

Familia transportable!!!
Amb la nova motxilla poratbebè i la Lila fent cames des dels dipòsits amb el nano al coll ens vam acostar una vegada més amb en Jaumet cap a dalt...calentament a la Bauhaus ( no entenc com esta en tant bon estat després dels milers de rotpunkts que té...)

Jaumet a Bahaus

i en Xapeta té muntada la "via del Quicu"...La prova i ENCADENA! (Xapeta:) Primer rotpunkt del dia...sembla una via bonica i la miro en toprope...buf...molts truquets sinó ets un bow o vas molt escalfat...la deixo apunt i li foto per sota...em lio i avall..merda...L'arnau vomita i fins al cap d'una estona no l'adormim ( bé...aqui és la la Lila qui s'ho curra)..fa fresca i l'hem de tapar molt...em vaig concentrant per un altre intent...
Encadenant la via....
Arriben uns altres col.legues i em revelen un altre "truc" ( se m'anava l'olla en un moviment...), arriba una altra familia de coneguts amb una peque amb ells ..., pujo i ROTPUNKT en estil "flútan" ( sucant al crux i tot...heheheh), l'Arnauet riu, la Lila riu, el Jaumet riu, jo estic content...ha arribat el Juanjo..ja hi som tots...bon rotllo. UN company TAMBÉ encadena...JA VAN TRES!!!! Avui la via treu fum..discutim sobre el grau..més facil o més difícil que la PANXA DEL BOW? 7b+?7c?..buf...sempre igual, costa molt de graduar...fins i tot comparant...uns diuen que és 7c perquè té un "plus" més que la PANXA...a mi m'ha semblat 7a+ quan l'he feta 7c quan l'he investigat el priimer cop...estic flipant...res qua al final queda de 7b+ MOLT BONIC i especial..és un estil poc típic, més Stbenetero que no pas Fontsuleic...Em penjo de la PANXA i faig unes fotos espectaculars d'un col.lega..no tinc temps per penjar-les totes, quan pugui refresco el post...us avanço la del CRUX, que és prou exemplar de l'ambient i rotllo de la via...

En QUICU era un amic de la colla dels de Sabadell...només el vaig conèixer uns instants, a la rave del "cumple" del Jaumet, rient, bevent, menjant pizzes, fent slack, lances al garatge..amb la Lila amb la panxa apunt de rebentar, fa poc menys d'un any...L'estiu del 2007 el van matar en un accident a la Granvia de Sabadell...

La colla de Sabadell li van dedicar aquesta via i crec que és just ressaltar el motiu del nom per tal que el temps no cobreixi de pols el seu record...com tants altres.

Us recomano gogglejar una estona per les cites històriques que he anomenat...
Salut i bones escalades...