Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

diumenge, de juny 15, 2008

El SEGRE, RETROBAMENTS, VOLS i CREMADES

Aquest finde ha estat curiós, l'Arnau està força recuperat de les febres, dissabte va aguantar amb alegria les hores a Gelida mentre jo anava amb ell flashejant a tort i a dret...no em tocava trepar i apart de muntar vies de 7a i 7b+ vaig estar jugant amb ell tota la estona...L'Ordoño ( un amic) ens havia vingut a veure des d'Andalusia, feia temps que no ens veiem, ha superat lessions i s'ha posat fort...va fer un 7a el dissabte a muerte, al 3er intent. La Lila també tornava a provar 7a's...

Muntant la via de l'Ordi vaig patinar en un canto mullat, Vol llarg on se'm va embolicar la comba darrera la cama i el resultat és una cremada bastant dolorosa i que no sé com podré fer cicatritzar...buf...la cremada a la mà, degut al callo que duia, no va ser tant important...hehehe!

Diumenge: TINC TOT EL DIAAAAAAA ! Em fa mal la cama i la mà..però s'ha d'aprofitar a muerte...! Anem al Nord? Anem al Sud? Est? Oest? Està tapat...el desplom mana i segur que a Lleida hi fa més sol. Cap a Tres Ponts, que a més hi ha canto bo, i amb la mà txunga anirà millor...

Amb la calma i la xerrameca, recorrem un camí que el cotxe ja se sap de memòria de quan anàvem a surfejar a Andorra...però aquesta vegada ens parem abans ( en aquella paret que havia menyspreat durant 20 anys de visites hivernals a Ordino quan la carretera passava just per davant...fins que la van equipar i ara és un lloc genial i brutal...).

Escalfem al 6b de sempre i li munto el 7a bonic de la xorrera ( "Pandeputa"), mentre la penya va arribant. L'Ordoño fa un bon pegue però just sortint no sap com xapar el seguro final...i es tira...pensava que la feies bow !

Pel camí, des de Calaf, ja hem vist la terra molt verda..el pantà d'Oliana està que vessa i tot és preciós...el Segre baixa pleníssim i amb força sota la paret...tanta que sentir-se costa molt a partir de certa distància-alçada. El brogit de l'aigua posa una mica tens, i com que les vies són certament "llargues", amb ambient i amb les assegurances un xic "airejades", muntar-les a vista em costa més que en altres llocs. Hi ha molt bon canto de mà ( llastres invertides, bústies i tacs), però peus curiosos...

He escollit un bon 7b+ de la part esquerra ( "Alt Urgell" ex 7c, 35 mts i possible 2on llarg de 7c+ o 8a )...variant de la Tarragona que els Manresans em comenten que és interessant...la NIDRA (7c) està mullada i aquesta és una bona opció...vaig de parant en algun pas...una mica estressat pel soroll del riu...passos continus tècnics però sense exagerar...arribo a un diedre facil...les formes a Tresponts són inmenses, alguns peus patinen una mica i les cintes sempre queden lluny...arribo sota l'inici de un fort desplom, ja a 25 mts del terra i amb un bon ambient...el pas dur sembla mullat!!!! buf..i és obligat !! Amb l'Ordoño no ens sentim bé..provo el pas i fallo....joer, no ! un altre voooooooool !!!! Em rebenta ! Amb la mà dreta cremada, la cama cremada i haver de remuntar quatre xapes a pols...bufffff !!!!

Em situo sota el pas de nou...ho intento...em tallo...merda, merda, merda! Ordoñooooo pillaaaaaa!! Que el romo del pas està mullat i si caic anant a xapar encara volaré més que abaaaaanns !!! Empasso saliva i tiro amunt...un, dos, tres !!! Ecs que relliscooooo !!! XAPO !! buf, ara si !!!!...els 8 mts següents ( 1 xapa) desplomen però tenen molt bon canto...xapo la R i no em miro ni la sortida al 7c+...ja li donaré un bon pegue després...deixo una cinta llarga per no patir tant i baixo...

L'Ordoño vola de nou al 7a...estem com cansats, hem dormit poc i les vies són físiques...xerrem una bona estona de la vida, dels seguros que allunyen, del "coco" i de noies...he trobat uns amics que feia MOLTS ANYS que no veia...és fantàstic trobar la colla de l'època de l'insti, vius, en forma, i escalant ( amb en Carles Santapau vaig fer el meu primer 6b+ en una setmana de ermitanys a Montgrony quan teníem 16 anys!!!).

La resta són detalls sense importància...la vida és un regal i és bonic veure que tots la conservem i tenim tantes il.lusions...¿Què més es pot demanar???

Amb l'Ordoño prenem la decisió mística d'ANAR A MORT amb les respectives ( vies), ens motivem per eixorivir-nos...m'encordo nerviós però de seguida em tranquilitzo...inspiro i floto per la placa de ALT URGELL..en un obrir i tancar d'ulls sóc sota el crux..no m'ho penso, ara ja hi ha una cinta llarga i no fa por...m'hi enfilo sense massa problemes..el rom mullat ...surto!...Quatre bloqueigs, pati inmens i canto més inmens encara, els peus em volen un instant però recupero i llenço a l'inmens forat sota la R...respiro content i faig el darrer pas...xapo la reunió i provo el pas de sortida al segon llarg...increïble...després de 35 mts de inflamenta i 7b+, quatre regletes ( bones) i la corda que tiba avall...no arribo a l'altra xapa...i menys " a vista"...és igual...ORDI BAJAMEEEEEEEEE !!! Quin pati collons...un 7b+ interessant i espectacular...

Animat pel bon Flow l'Ordi també pren una decisió...A MUERTE !!!..."venga bow sáltate la cinta y ya xapes després!!!"..s'ho pensa..i al 4rt pegue del dia ho aconsegueix saltant-se el seguro del crux!!!! Molt bona Ordiiiiii !!! Amb un somriure a la cara i rebentats. Ja hem amortitzat el viatge. Que guapo que és escalar a Catalunya...que guapo és escalar...

Rebentat provo "EL MALSON"( 7b) a vista ( hi ha les cintes dels amics) i fallo amb la R a la cara...és una via curiosa...de passets i reposos, plaquera, ben equipada fins ( com sempre) un crux obligat...el supero i mentre xapava la darrera cinta de un bon canto, abans del pas final, me'n vaig de nou avall amb la corda donada...coiiiiii !!! Joer Ordi aquest finde em sortiràn ales !!!!! Ja ho tenia !!! Merdaaaa !!...Ho tenia?...heheheheh !!! Faig la sortida apretant com un cabró...si hagués passat el bolt hagués volat segur allà...la sortida és un bloc, que inflat com anava, no hagués superat ni fart de vi...baixo inflat i poc motivat.

Desmunto en toprope de seguida i sense reposar...guspiregen gotes, em fa bastant mal la cama i cada plegada és un suplici...caic de nou al crux final...tant se val...estem mig adormits i volem marxar d'hora. Ens despedim dels coneguts, somriures, "a reveures" i fanatisme de baixada....
------------------------------------------------------
FA UN ANY, en la primera visita a TRES PONTS vaig perdre un peu de gat...el donava per definitivament desaparegut quan, bloggejant vaig trobar que algú l'havia recollit. Hi vaig contactar i em van passar el telèfon d'en RICARD..vam quedar que el dia que tornés me'l passaria. Ahir va ser aquest dia...xerrem una estona, em passa el gat. MOLTES GRACIES RICARD per recollir-lo, XAVI GRANÉ per posar-ho al blog...i RAMON PER POSAR-m'hi en contacte !!!!! Salut bows !

Sembla que ja hi ha aigua per uns mesos, he recuperat el gat, els amics van fent i tot segueix bé...quan arribo a casa l'Arnau salta de content, i soc prou feliç...caldrà tornar a TRESPONTS...

Ens veiem Ordoño !!!!

13 comentaris:

Guillem ha dit...

Ostia puta l'ordi!!!!!!!a tu fa dies k no te veig pero a ell encar bastants mes... i lo k em keda...
bueno potser no tant... una setmaneta i mitja i em donen la condicional!!!
jejeje
res tio ja xerrarem...

Oriol ha dit...

Malutaaaaa!!

A veure quan acabes i anem a fer una vieta norl?

Ja t'explicaré bow!

PGB ha dit...

Hehehe fanatisme, amics, familia i flow. Què més es pot demanar? ;)

Oriol ha dit...

Res més Pere..és perfecte...

Hi havia els protas del video fanàtic teu de Stllorenç..quins makinotes eh?

Joan ha dit...

Ei Oriol!
Felicitats per la via!
De l'explicació que et vaig fer em vaig oblidar de comentar-te lo de la presa (lateral) molla!! Se'm va oblidar, ho sento!!
La cinta fixa de sota, encara tenia el mosquetó pulit fins la meitat??
Ens veiem bou!

Oriol ha dit...

Ostres Joan..era aquesta la que deies? Joer quina coincidència perquè la veritat es que no recordava el nom de la que deies i creia que era una altra!

El canto mullat al final "aguantava" prou com per pujar..quina angunia al muntar-la heheheh..és obligat totalment i la pinya no veassss!

Joer doncs la veritat es que com que necessitava l'express per allargar el següent seguro vaig usar-la per posar-lo allà..però amb l'encadene vaig dur-ne una altra..i buf..sort...no me'n vaig adonar, no et mentiré...però en general no em fio massa de una cinta abandonada..normalment les uso per la baixada, desmuntant, de cara a no sortir volant de la paret..però no em mola assegura-m'hi...si a sobre dius que estava el moscata gastat!!!! Segur que aqull bolt té les castanyes de tota la via..a més, en regalimar l'aigua el maillon estava també envellit..i la cinta està aplè sol fins la tarda...

JOer si que allunyaven a dalt eh? Sort que hi ha tant de canto, sinó quina impressió!

La veia em va molar molt, la veritat...vaig fer la sortida fins tenir la xapa a l'abast però la veritat es que la resta es veia infier-no i no em quedava ni pila ni ganes..escalar a 45 mts del terra amb la corda a sota el desplom pesant és un pal...ja vaig tenir-ne prou al Segre i a Inconformistes...

A veure quen hi tornem bowwwww!

Oriol ha dit...

Ostres Joan..era aquesta la que deies? Joer quina coincidència perquè la veritat es que no recordava el nom de la que deies i creia que era una altra!

El canto mullat al final "aguantava" prou com per pujar..quina angunia al muntar-la heheheh..és obligat totalment i la pinya no veassss!

Joer doncs la veritat es que com que necessitava l'express per allargar el següent seguro vaig usar-la per posar-lo allà..però amb l'encadene vaig dur-ne una altra..i buf..sort...no me'n vaig adonar, no et mentiré...però en general no em fio massa de una cinta abandonada..normalment les uso per la baixada, desmuntant, de cara a no sortir volant de la paret..però no em mola assegura-m'hi...si a sobre dius que estava el moscata gastat!!!! Segur que aqull bolt té les castanyes de tota la via..a més, en regalimar l'aigua el maillon estava també envellit..i la cinta està aplè sol fins la tarda...

JOer si que allunyaven a dalt eh? Sort que hi ha tant de canto, sinó quina impressió!

La veia em va molar molt, la veritat...vaig fer la sortida fins tenir la xapa a l'abast però la veritat es que la resta es veia infier-no i no em quedava ni pila ni ganes..escalar a 45 mts del terra amb la corda a sota el desplom pesant és un pal...ja vaig tenir-ne prou al Segre i a Inconformistes...

A veure quen hi tornem bowwwww!

Burg(M)adam ha dit...

El riu, els alejes, cantos que es trenquen, molta gent, moscates gastats al limit, ...

Per això li donen 3 points (mn). Sense tots aquests handicaps segur que pujava fins els eitpoints o fins i tot raiominidusepoints.

Anims amb la blasto pell amunt, pell avall. Que regeneri rapid, bu!! (com dirien els garbatx)

Marieta ha dit...

Per escalar a tres ponts s'ha de tenir sang freda...a mi el soroll del riu em desconcentra i em fa tenir molta més por!!!! Sembla que se t'hagi d'empassar...

Oriol ha dit...

Ei MADAM !!! Que tal a veure si li fem una visita PANXERA al tripointraiauní !!!!

hehehehe! de moment aigua i sabó..a veure is s'asseca sense infectar-se..i d'aqui uns dies putinguis per tal de regenerar..quin pal..amb la eslloriogada de la esquerra ara tinc les dues cames al 75-50%...ens fem grans..heheheheh!

Marietaaaa! buf buf buf..és el que dius...acostumat a vies "santbenet" ( més curtes i contundents i amb seguros i formes més properes....NNN és curiós...hi ha mil canto però és rotllo "chupakuerpos", et xucla i debilita...sembla que pesis més!!! A sobre hi hauna altra sensació quan et baixen..ELS CABLES que hi passen...buf, veus el riu i a darerre les linies elèctriques quan et baixen i flipes...

UNa altra cosa ue NO em mola és que moltes vies , al sector mig-dret tenen una part facil i no hi ha reunió al mig ( s'assegura des del terra)...amb 15 mts de corda donada, per molt aprop que estiguin les xapes ( que no és el cas), simplement "penjar-se" és baixar uns metres...si a sobre el riu va a tope a mi em passava que un vol amb la xapa als peus era baixar qutre xapes...buèèèè`!!!!

A mi em sembla més "confortable" un altre tipus d'escalada o vies..però realment NNN és una experiència que et posa a lloc i això sempre mola...les vies són molt poderoses i la veritat és que el preu a pagar compensa..una altra cosa és fer grau límit als "tercers llargs"..jo ni m'ho plantejo..abans vaig a la LOURDES!!!!

NNN a muerte!

Anònim ha dit...

Kullons.. ferit ... i tot hi aix� cridant: "Som-hi"! jajajja

(Si m'ho permets.. m�s que dir-te bow.. et dir� sanglar!! jajaja)

En fi... jajaj Vist aquest fanatisme...
Realment, el dia que no tinguis mal... ho tinguis tot apunt... i diguis que no surts a escalar...
Em preocupar� de veritat! jajajja

Vinga.. un abra�ada!

Quo :)))

Ricard ha dit...

Hola trempat! Me n'alegro que et poguessis retrobar amb el teu gat, ha estat uns mesos de repòs...
Felicitats pel blog i pel teu fanatisme, i segueix pujant per aquestes contrades que segur que en seguiràs gaudint!

Cuida't Valent!

TRanki ha dit...

Ei ORIOL!

Buf...es una poutada perquè a la cama esquerra arrossego una revirada de un empotre que una mica més i em peta el lligament...i a sobre a la dreta la megacremada que no tanca ni a muerte...

el dilluns em vaig tallar en un dit...i ahir en un monidit invertit de primera falange em vaig deixar la pell del mono de l'altra mà...

He de trobar un lloc a l'ombra, de canto MOLT GRAN i a peus volats...hehehehe! TREPAR o MORIR....!!!


RICAARD! GRACIES; moltes gracies de veritat...UN ANY amb el gat a loa furgo...heheheheh! JA tinc gats per escalfar a l'estiu! ( que els boreal són una mica txunguis.
UNA ABRAÇADA!