Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

divendres, de juliol 18, 2008

Agulla del Senglar

Als 90 "El Senglar " estava "on fire" !!!

Cap al 92 crec, els del CADE van equipar unes primeres vies de V+ a 7c ( la Rush), arrel de una compe interna de la secció...quina aprox! Suats i després de seguir el sender ( que van acondicionar) fins a la paret, vaig trobar-me al davant d'aquell mur vermell tant impressionant.

La base de la paret només tenia neta la part esquerra, i les vies es concentraven al mur de la esquerra i a l'inici...la darrera ( i final) era la Rush.

Mentre esperava als altres participants vaig mirar elq ue quedava al costat i vaig flipar...ERA EL FUTUR !!!...En aquella època just havia escalat els meus primers 8a ( Arribabà, Gaia, Cràpula, Êpoca Negra, Anabòlica, i alguns que no recordo el nom a França...), i aquella llargada em semblava molt impressionant...buf! 25/30 mts de placa desplomada!
Sprint Final 8a+, pila i pila....

Era un altre estil, un estil que els Manresans van inaugurar...al llarg de l'hivern vaig estar punxant finde sí finde també a un company que tenia una Rioby, però l'accés ( o el seu record) i les ganes d'escalat van fer que ho anessim postposant...quan hi vam tornar els del Bages ja havien fet tota la feina..MILLOR!!!

Amb en Moreno ens vam dedicar CADA DISSABTE a assaltar totes les vies...algunes van sortir ràpid ( Ben Petat a la 2a, Somni diabòlic a la 2a), i altres van esdevenir un "os"...Mentre en Moreno "desgastava fins a la sacietat" les preses de la Lourdes, jo em vaig quedar encallat a la "Trenquem el Bloqueig".

Aquesta via té un pas intermig llarg...al 2on intent em plantava sota la reunió...ja la tenia! de repent vaig oblidar un canto de peu (i el vaig oblidar tot l'hivern), i em quedava encallat sempre allà al mig...UN dia vaig fer-la posant les cintes i saltant-me la última xapa...havia "retrobat" el canto amagat...

UN altre "os" va ser la Sprint Final...en aquella via em faltava nivell i oxígen...a base de pegues ( un puto curro), em va sortir..no sense abans caure xapada la darerra...la via és bellíssima !

Amb en Luichy en vam fer algunes fotos per a la Guia Montse Sud...penjo aquesta fotoq ue he trobat a la web d'en Fernando.

JA esgotada la Agulla del Senglar, ens vam traslladar a el totxo de la Sílfides..seguíem una evolució...Vermell, Castell, Senglar, Secretivo,Pedráncano, i al final Sílfides...tot amb intercalaments de Trumfa i braç de la Mòmia..eln tema era anar tatxant.

Quan vam encadenar totes les vies que erem capaços de fer, vam girar de nou la mirada a la Agulla Fina..jo tenía exàmens i en Moreno anava flipat per equipar-hi el seu projecte..."Ei Què tal dimecres tarda?" Ostres Moreno no puc, demà pillo ! "I dissabte?" BUF, ho miro, divenres tinc festuki..."què tal diumenge?" OOOOK ! ( mentre feia sonar la Hilti a través de l'auricular...)

Imagineu-vos quina cara se'ns va quedar en arribar a peu de via i veure la via que en Huber havia equipat ( UN POCO LOCO), en el que seria el nostre projecte...qui no corre vola...a sobre se li va acabar la bateria sense haver posat tots els bolts, i ho va deixar tal qual...la Lourdes té 23 cintes i la POCO LOCO en té 11, i 5 estan molt juntes al bombo de baix...després de algun toprop escadusser ( el Moreno provava per baix), ho vam deixar estar...

Allà vaig passar tanta por assegurant i veient l'pmbra del Moreno allunyant-se del bolt, que vaig decidir començar a usar el Grigri...
Breu Resum de la Zona de l'Agulla fina

Agulla Fina:

Accés: Bloc de 7a estil st Benet, si vols apurar...arribes a les cordes que duen a les vies de dalt

Angle invers: 7c+.Va sortir a la 2a, en guardo pocs records...molta pila, molt montserratina, alejes constants i roca excel.lent..ojo a la corda , és una via de 35 o 40 mts. Suposoq ue pel yuyu tots dos la vam fer rapid...hehehe!

Mínim Esforç: Idem que la anterior, però més Vermellosa i atlètica amb alguns passos complicats enmig de una pila inhumana. La vaig fer "al Flash" en un toprope amb la corda de 120 que un col.lega usava per treballar Lourdes. Quna vaig arribar a R estava marejat de l'esgotament. No la vaig arribar a encadenar mai de primer per mandra suposo...via bona.

Lourdes 8b: He encadenat els dos primers trams ( cre que hi ha tres instal.lacions intermitges), just fins al pas txungo. em va sortir "al flash" i fins allà em va semblar 7c..creia que anava sobrat i només "sortir" amunt la pila va desparèixer per encanteri...vaig arribar amb vols a sota la bola i vaig demanar que em baixéssin...encadenar-la és un viatge sideral...

UN POCO LOCO:8b. EXPO. Bloc burro de 5 xapes, aprox 8a, i la resta un altre 7c+ o 8a de pila més relaxada, amb alejes surrealistes, tècnica i aèria. La primera part té un pas un xic lessiu...no em va convèncer. Allà està....

Apa..a gaudir-les !!!

11 comentaris:

Anònima ha dit...

Apaaaa!

Amb aquest "menú" les persones humanes no tenim res per menjar!

A veure si fas un post sobre vies més facils eh borinot?

¿Com pots recordar tantes dades sobre vies de fa 16 anys? O es que les vas repetint?

PGB ha dit...

Bon recull. Menú per bous :)

La Lourdes i la Un Poco Loco... buf! Poder tenir el nivell per encadenar disfrutant aquestes vies a de ser la bomba!
Impresionant l'Agulla Fina :O

M'ha molat el detall de les vies fins la Rush, que es van equipar a mode de competició en roca natural. Molt curiós! :)

Ferran Guerrero ha dit...

Ets el Libro gordo de petete,m'encanta, aixo es fanatisme i el demes son tonteries.

Un salut bou.

Fernando ha dit...

H,
las restricciones se han levantado, al menos eso pone una placa al tomar el sendero desde el camino del Vermell, así como la otra placa sita en L'Artiga, donde La Piula y la Ferrata de Les Dames.

A la derecha de la Same tenemos 7c, 7c+ (para algunos 7b+) y 7c. El más interesante y guapo es el primero. Son largos, de unas 14 expres +/-.

Salu2

Marieta ha dit...

Uf...fa molt que no vaig per l'agulla. Jo només he fet els 6b's, 6c's, la rush i la discordia. M'encantaria tornar per provar Ben Petat, quin viot!!!
Bueno, m'encanta llegir les teves descripcions de les vies, com les claves...

brdx ha dit...

Uri,
A partir d'ara, al igual que la bossa de magnesi, m'enduréun "tranki de famobil" que ham memoritzi les vies per mi. Aixi quan hi torni, li preguntaré "a qui que feia?"
Conserva aquesta memòria que va escasa!!

TRanki ha dit...

hOLA REBOWS...

Ostres em costa seguir parlar de cantos, actualment. el tema de l'Aeri m'ha deixat bastant buit.

Els 90 vam fer una bona dècada de collites frikis..i al AGULLA va ser una dels llocs "on fire" especialment a l'hivern...crec que hi vaig FITXAR mesos seguits! Coses d'anar arebufo del Morenin...quin fanàtic...

Fernando..no sé si ens referim a les vies entre la Agulla del Senglar i les de la Fina...a la dreta de la Roca Roja ( slap-illo i tal) creiaq ue eren 7a+,7b+ i 7c...potser tens raó tui..en aquella èpoc anava més que flútan i era un bocamoll amb els graus ( sense mala intenció eh?)...a més no hi havia tantes GUIE ni info i al cosa anava de boca-boca ( o de bocas-bocas..hehehe).

No he anat a dalt del Senglar, semblen vies bones..algú hi ha anat mai?

Fernando ha dit...

H,
Estas vías en cuestión se encuentran justo a la derecha de la SAME.

Al final de la Roca Roja, y con el acceso perdido (había una cuerda fija para subir a la repisa, pero el bosque se ha comido el camino de tanto no hacerse), se encuentran las vías de los manresanos slapil·lo y tal y dos más (con cuerda de equipamiento) que esta abriendo J. Llaseras. A estas la restricción les pilla de lleno
Salu2

TRanki ha dit...

BUf Fernando...

Entre restricciones, zarzas y chicha canicular comoq ue no me veran por ahí...heheheeh.

Ahora con la sombrita en el secretivo-guilleumes-avellaners y tal se debe estar mejor...

La putada es que las restricciones no permiten escalar en sitios que precisamente són para invierno ( p-ej balco de mar).Entonces las temporadas són muy cortas en estas paredes...

Los rapinyaires tambien pillan vacaciones en agosto? Jo!

Anònim ha dit...

No crec que el que va posar l'esgraó entri aquí a explicar-te la seva versió, doncs gràcies a trobades i dimonitzacions ha deixat l'escalada....

Fa uns anys el Joan provava i provava la Ben Petat i com que la reunió no estava en bon estat, va posar-n'hi una de nova, però de les que sol posar ell, casolana.

Llavors el Kim va decidir allargar la via, i clar, ara aquella reunió queda com un esgraó allà al mig i fa molt lleig, perquè no es pot treure; però cal remarcar que ell va fer un reequipament (a la seva manera, tal com és ell).

Tota aquesta gent que s'omple la boca dient que no podia fer el pas i ho va convertir en ferrata i bla bla bla no en tenen ni idea... Putos escaladors, som tots uns bocamolls!

TRanki ha dit...

Hola ANONIM. Gracies per l'aclariment..com has vist era el que recollia al POST..calia una versió que ningú donava. T'ho agraeixo i podràs comprovar que l'he inclòs en el comentari de la via al POST.

En quant al tema d'aquest escalador...bé...trobo que les "demonitzacions " que cites són una putada..de fet personalment ho vaig "entendre" a temps i no vaig anar a AGULLES tot i no agardar-me els equipamente "en serie" i certs estils de equipar.Però considero que això és una llibertat persoinal..el que calia era dialeg...

També pots comprovar que al post "TEORIA DE LA RELATIVITAT DES DEL PAS DE LA BURRA" es relata una visió una mica més "cinica" sobre aquests aspecte.

També et diré però que hi ha dos aspectes que si em permets discrepo obertament del que dius.

a) Tot l'esforç de equipament i equipament que fa aquest escalador-equipador al llarg de anys i panys i desenes ( centenes potser), de vies..i posa un TROS DE FERRO com a reunió de una via, perquè no es fia de la original? No se, ho veig una mica xapussero...tantmateix en Kim és molt obert...jo li hagés dit que la cambiés però no posar aquella "grapa" casolana no?

b) UN cop aixecada la reunió, amb una radial o una simple LLIMA DE FERRO, aquell graó s'elimina en mig matí...segurament en menys temps que va trigar en fer-lo i posar-lo...

c) escalar, escalar i equipar en contra de moltes opinions, no prestar-se a cap diàleg, equipar sol tot el que ha equipat, i negar-se a publicar res..implica una força moral i un esforç de voluntat per nedar CONTRACORRENT que si bé és admirable, no comparteixo...al meu entendre significa que estas pLENAMENT CONVENÇUT de que el que fas ËS EL CORRECTE.

Deixar d'escalar és potser el pas definitiu que denota que allò pel que has bregat és un error?

Em sap molt de greu que per aquests motius algú tant fanatic i tant treballador deixi allò que tant li ha costat i pel que tant ha lluitat.

Cadascú ens marquem i recorrem el camí de la nostra vida..i tenim la sort inmensa i còsmica de habitar una part del planeta on excepte accidents i malalties letals podem escollir en molts casos el nostre destí gairebé amb llibertat absoiluta..espero no equivocar-me mai tant de camí com per haver de deixar d'escalar...i si m'equivoco espero tenir la força com per corregir o per seguir lluitant en allò que crec.

Si el coneixes saluda en Joan, desitjo que algun dia torni a escalar, res és prou important com per allunyar-te de les muntanyes i ell les estima massa com per fer-ho per culpa de la incomprensió en que també ha tingut un paper important en sumir-se. no?

Salut bow,gracies per les explicacions...