Primer a la radio, després a l'ordinador..i els plors del Mauri al telèfon m'ho han confirmat.
No, no no no!
A la Merda tot...altre cop aquesta buidor i el silenci, el fotut silenci al teu blog...
No......
http://pitucris.blogspot.com/2008/04/va-electric-ladyland.html---------------------------------------------------------------------------------------------
AQUEST FINDE a CAVALLERS tots ens arrossegavem una mica confosos, després de una setmana buida i estranya.
En PALAN i en TALO van aparèixer a final de la tarda, també amb un posat una mica perdut, amb ganes però sense esma...entre tots ens vam motivar una mica i vam assaltar definitivament el PROJECTE que vaig deixar equipat a l'Afrikan el setembre passat.
Jo ja la tenia molt matisada de un intent anterior i amb un parell de flashos als pedriceros els va costar poc deixar-la amb una sola caiguda en el pas més dur.
El PALAN al final la va encadenar ( que bé que fos ell!!), la via és preciosa, molt especial...la vam deixar en un incert 7c ( potser grau pedriza més que grau cavallers...millor) i de comú acord ( i amb el consentiment del Luichy com a coequipador), li vam canviar el nom:
VIA de la CRIS 7c 30 mts ( Afrikan Wall). Travessa un placa llisa de patata en patata incloent detrepes surrealistes lances cap avall i remuntades peu-mà, amb un pas a bloc de creuament de mà i peus tènues, bastant dur . Allà queda...a veure si aquests setmana que vé em surt...
14 comentaris:
Hostia, quin mal rotllo!.. aquests accidents ens deixen a tots bastant fotuts i si a sobre la coneixíeu, m’imagino com deveu estar avui.
La Raquel m’ho va explicar ahir: estava a la vertical de l’accidentada i la situació era dantesca...sense comentaris.
Res, que mai es pot baixar la guàrdia!
Se sap que va passar?
No la vaig coneixer en persona, pero el mon blogger es petit i es creen afinitats molt rapid :(
D.E.P.
Sense comentaris...
Día trist.. molt trist....
Hola Tranki,
el Palan em va dir lo de la via, sou tremendus, quin gest més maco...
Anima molt pensar que la pitufa té una via, anima a continuar escalant per poder fer-la, perquè el grau....ejemejem...en el meu cas és una mica estratosfèric....
Moltes gràcies, repeteixo que és un gest molt maco, un homenatge preciós a la pitufa....
Ori,
Mil gracias por acordarte de ella. Mira que cuando le decía de ir a Cavallers no le hacía mucha gracia, entre otras cosas por su incurable alergia al granito... Ahora seguro que le hará mucha ilusión acercarse.
Un abrazo muy fuerte
Tranki, moltes gracies, ja veus poca feina que tinc.
Acabo d'arribar del Peak District i el primer mail el teu, ets un crack, a veure si en els proxims dies hem poso al dia, hi ha un munt de post de la penya, hi tinc que anar fent repas.
He tingut la sort de coneixer a Seb Griebe, el de Meshuga i Partiant Shot, estic encara en un nuvol, digam mitoman, i hem vaig creuar al mateix sector amb Steve McClure.
Quin flipe quina roca, Peak forever, my dream is a reality....
Hola Oriol,
Gracies, gracies, mil gracies...
Sobren les paraules...
Una abraçada
Coneguis o no les persones que pateixen un accident, per poca que sigui la proximitat, et senta com una llosa la mala notícia. Quants amics que van quedant pel camí. Em sap greu per ella i pels que la coneixieu. Sembla que era una noia collonuda!
Tranki, felicitats per la inciativa d'aturar debats patètics sobre reequipes arran de l'accident. Aquestes coses et fan pensar i posen la nostra passió al lloc que li pertoca.
abraçus
pd. per cert,suposo que ets de vacances amb la family (com déu mana que és on s'està millor, no ho dubtis.. je, je). No tinc el teu telèfon i l'altre dia tenia una fanatiquíssima proposta a l'estil time-ago que requeria dels teus serveis!
Fins ara
hOLA palan!
eNCADENÉ ANTEAYER LA VIA...QUE BONITA Y QUE PELEONA...
Mucho flow en la zona, una tarde especial, buena temperatura, y al final me quedé de pies como tenia que ser...lo hice con mi método...y como dijiste...nO TIENE GRADO...
La he dejado en 7c porque la peña que la ha tocado más o menos ( sin encadenarla pero) asomaban por ahí...
UN abrazo tio...
H,
Felicidades por el encadene y por los que te tienes que haber llevado en las vacaciones.
Recuerdo el día que estuve Les Guilleumes y que si el grado parriba o pabajo -lo habitual, vamos- y me he encontrado con una curiosa página de reseñas; te la enlazo:
http://climbingart.blogspot.com/search/label/topos%20Catalunya
Salen las vías de varios lugares, de izquierda a derecha, sin croquis, y como está la de Las Guilleumes derecha me ha hecho gracia.
Salu2
bbbbbb
Publica un comentari a l'entrada