dilluns, de setembre 22, 2008

VANITÉ....VERITÉ...( GRADUACIONS)


Debat acalorat a les valls de Bohi sobre la COTACIÓ CAVALLERS, en la foto es percep la tensió i la adrenalina entre els locals que debaten en un pols aferrissat per mantenir una cotació propia enfront la GLOBALITZACIÓ HETEROGENEïTZADORA que impera al PLANETA

Tinc un amic que quan arribava a sota un sector movia el cap i obria els ulls...i després es pirava a pendre una birra ( o no)... Que fas bow? Un dia li vaig preguntar...estranyat. Ja he fet TOT el sector a VISTA !!!! hahaha ! És un paio capaç de fotre's coses a dins del cos que a mi em tinddrien mesos a la UVI, i l'endemà aixecar-se el primer a tibar...I ES QUE TOT ES RELATIU...


El petitó, condescendent a tope, però aquesta miradeta em diu que el dia de demà a l'EDEN tot ho veurà de 7a+..."no et preocupis papa que et decotaré fins i tot els V+'s..."

Busquem un PERQUÈ i un ORDRE de tot plegat, quadratures de cercles i tancar cercles quadrats, que tot estigui polit o desendreçat segons les nostres caòtiques corbes de benestar, isocostos de oportunitat i filies i fobies que van molt més enllà de la nostra raó per sumir-nos en els secrets més recòndits del nostre subconscient que fa que de vegades, certs estímuls artificials o aleatòris desencadenin una sobtada descàrrega de endorfines que en reporti un PLAER, una recàrrega al nostre EGO...

ORDRE DESORDRE...

LES COTACIONS de vegades formen part de tot això..hi ha un tema regaee que diu "vanité, tout es vanité, ces't la verité"..i la cosa crec que va per aquí...el que passa es que com que els escaladors som tant PURS, això de veure'ns a nosaltres mateixos en plan GOLLUM o en plan ESCURÇÓ NEGRE, maldant per protegir un TRESOR inexistent i eteri, queda lleig...

La cotació no és més que una elecció més o menys democràtica de IMPRESSIONS...fins que algú es despenja i VARIA LA PERCEPCIÓ d'AQUELLA IMPRESSIÖ...WAAAWWW! De repent els que veuen REVALUADA la via es senten MES FORTS..i els decotats miren amb cara de "no pot seeeeer!" i se senten més FLUIXOS...buf..i la via és la mateixa...i nosaltres també...

Generalment els humans som incapaços de passar sense un dubte personal...imagineu-vos sense dubtes col.lectius...les nostres cèl.lules es rebel.len i creen tumors i malalties, les famílies es discuteixen, les parelles s'enfaden i algunes s'assassinen, els veïns no es parlen, els gangs de barri s'ostien, els països es disgreguen i entren enguerra, els astres xoquen i els univesos s'expandeixen...

NO sé..a veure que en penseu...es que volia entrar en tecnicismes, comparacions, mirar de posar ordre, de sistematitzar, de analitzar, de CONCLOURE..i la veritat es que amb una birreta, assegut al bar de Monistrol després de una sessió a Guillewmexs, i amb dos dies de trepada fanàtica per davant em costa molt calentar-me el cap amb tot això...


MMMMM...el dia de demà les ascencions de l'Arnauet es podrien considerar A VISTA o AL FLAIX??? No sé perquè però em sembla que el paio s'esta quedant amb un lance a releta amagada...

VANITOSAMENT us diré que m'agrada el grau dur quan em surt, em decepciona el suau quan em surt i em puteja el grau dur quan no em surt i el tou si no em surt..o sigui que... SI TOT és segons el PUTEIG QUE PORTI, el GRAU DEPEN DONCS DEL PUTEIG...

Però com que vaig pendre la sana decisió de no putejar-me MAI MÉS ni el MËS MINIM per la escalada ( gracies amics i encara més gracies enemics)..pos que FANTASTIC, que la ROCA és MARAVELLOSA i la gent molt GUAPA i enrotllada...


BONES ESCALADES i a VENTILAR la habitació,que de vegades de tant de refregir.ho tot s'espatlla el menjar...

SALUTE !

16 comentaris:

Anònim ha dit...

Una cosa es que l'ego et putegi i l'altre es que putegis en un itinerari per que aixi ho has decidit (puteig = esforç fisic i/o mental elevat) o que t'ho troves i no ho esperaves

Entenc que el puteig que tu dius es el primer. Si es així, bienvenido al club

El puteig que jo em refereixo no te res a veure amb el grau sino amb la forma física/mental

Una experiència religiosa de l'estiu: escalar en un sector sense tenir croquis ni referències (varem espategar per error).
Em vaig putejar el que em va donar la gana i com en va donar la gana. Jo que se quin "grau" eran, si "+" amunt o avall.
No tenia cap mena de rel·lavància.

Era la linia, el repte, la carpeta de recursos, el "ah, cabron, te he pillao!" i l'estat fisico/mental del dia.

Hi ha un xic d'ofusquitat en tot plegat i no em deixa veure amb claretat

Em vaig a refrescar la cara

Grabacions!

Ferran Guerrero ha dit...

Estic amb tu Tranki gracies els Amics i mes encara als enemics, jo opto per que graduin uns altres, i si paso de mogudes, si diuen crec que? doncs ja m'esta be, la via es la mateixa, amb a o amb b amb + o -

Un petit sector de bloc que vam començar a obrir a les ressenyes solament l'hi possava un punt vermell ( en el sentit que s'havia fet), no va anar mai ningu, jajaja.

Bueno, jo tambe vaig a refrescarme el jeto que el polsim d'equipar no hem deixa veure gaire.

Saluten bou.

Anònim ha dit...

Personalmente tinc una escala de dos Graus: vies PENDENT i vies NO PENDENT…
Oiuxxx!! Mola un kulló decotar una via PENDENT a via no NO PENDENT… jejeje


QUO …A la feina, ampliant l'escala de Graus en feines Pendents; feines No pendents y feines Encomlomades al company de feina!

Anònim ha dit...

"les vies són les mateixes i nosaltres també"... genial! Ens obsessionem per sistematitzar-ho tot. I què si és + o -... collonades! L'important són lo xulo dels moviments, l'harmonia del cos, l'estètica de la tàpia... i suposo que DISFRUTAR (que això de vegades ens ho oblidem a casa!!)

Anònim ha dit...

Iepa TOTS,

TOT depèn del nostre estat FISIC i MENTAL...però darrerament no es tracta del NOSTRE sinó que els ALTRES valoren o imposen COM l?HEM DE TENIR...

El quid del post és el que l'ALPHA BLONDI destaca a la seva cançó...TOT ES VANITAT...fins i tot ens creem una escala per omplir-la o destrossar-la!

L'experiment de l'EDU és inmteressant....

PERSONALMENT i com a HEDONISTA RECALCITRANT eñ que faig és usar la INFO com a el que ñes. INFORMACIÓ...basicament perque avui en dia et trobes un MEGABOMBO de 7c+ ( patiasso, Aeroplàstica), o una rampa inmunda i mortal ( COBRA CANARIA)...abans el tema estava cantat...rampa=facilón, tenso=VI, i desplom VIIº..i megadesplom VIII....però ara mab tantes vies i equipaments mai saps si estas davant d'una via BRECS o de una via CORTES...i això cambia m,olt ( especialment el plaer de escalar-la).

UNa altra cosa es que també en el fons tots tenim alguna traça de massoquisme ( personalment confesso que el desplaer de provar, treballar, descobrir, sofrir i encadenar una Brecs em comporta tant plaer final com el de trepar, vistejar, descobrir, acaronar i encadenar una plaent i segura via LLeidatana...)

Les dels Manresans són un altre tema...mig, mig...

Anònim ha dit...

Si clar ara ningu escala per el grau....??? Quan un esta fluix es el que diu... Pero quan fagis el project que proves durant mesos que diras....

Anònim ha dit...

Perdo ho deia per el segon comentari

Ferran Guerrero ha dit...

Tranki, va estar be la reunió, et vam estar esperant, amb el Luichy vam parlar rollo conferencia per internet, amb interferencies, suposo que el Bdx el posara al dia via mail.

Despres, sopar i una mica de peli, quin bon flow que hi ha alla dins, crec que tot va per el bon cami.

Salut bow

Anònim ha dit...

ANONIM: HAvia escrit un rotllo explicatiu molt liante...tant se val...CADASCÚ TROBA en la escalada , i en la esportiva, allò que cerca...ja sigui el grau, ja sigui el plaer en sí mateix...ja sigui els dos alhora.

Ara jo busco un 80% plaer i un 20% grau...i curiosament trobo un 90% grau i amb un 100% de plaer, que multiplicat pel bon flow que trobo ACTUALMENT a les zones on sempre anem fa que estigui completament engantxat a les sessions fanàtiques...

Amb un nano, poc temps i tantes ganes , arribar a MArgalef iq ue et flashegin, que et permetin compartir vies muntades que no temps de provar...que a Kalamontse hi hagi somriures, anims i VINGABOWs, igualñq ue a Stllorenç´i allà on anem...és quelcom que va més enllà del grau...és potser elq ue faltava una miqueta en aquest esport..MËS COMUNIÓ i menys envejes...

Per això el tema de que si una via o un escalador cota més o menys dificil..ara mateix no ho trobo gens imprtant...

Si la via és bona a casa me l'apunto del grau que em sembla..i poca cosa més..prefereixo el somriure, la satisfacció de estar amb algú que t'ofereix el seu jardi per compartir l'estona sense res a canvi, que posar-me a pennsar si el jardí esta cuidat segons les normes de l'estètica i l'homogeneïtat harmònica que marquen els canons de la jardineria...

Però això és personal...cadascú faci el que li sembli..això és el millor de tot...

Anònim ha dit...

Reunio de que? Espero que no vagis de representatnt se escaladors o equipadprs ni res... Sabem que vols notorietat , . Uf ... quin perill.

TRanki ha dit...

Es a mi?

Me lo estas diciendo a mi? A mi?

Abogadooooooooo!

ANONIM. LA gent es reuniex, pren cerveses, s'emborratxa, mira pelis fanàtiques, xatejen entre ells amb webcam, parlen de cantos, de xatis i de marujades mentre es veuen els caretos que des de fa temps no es veien.

Suposoq ue si enlloc de anar de ANONIM anessis de més bon rotllo t'hi haguésin convidat...seria flipant veure en L.A, mig cegos, per una webcam amb interferencies mentre fem bloc i posen la darrera entrega del DOSAGE a la pantalla...

Em sembla que gent que mai TRASNOCHA va arribar tard a casa eh MARIETAAA?

I si és una pregunta a algun dels participants..lo mism, a ells també els van convidar...no és una reunió de VIPS sinó de col.legues que es representen a si mateixos..la qüestió sortir home, ja veuras com corre aire fresc i tot és molt més bonic, i no importa res més que l'amor i la pau i el bon sexe...

vinga anònim, perdona la quedada ( en serio), es que avui encara duc ressaca i bon flow...

Anònim ha dit...

Era x el Ferran Guerrero.... A buen entendedor...

Anònim ha dit...

"i no importa res més que l'amor i la pau i el bon sexe..."

Chámpion, qu'eres un chámpion!!!


((per cert, lo meu s'acaba, ja està dit, ja està fet, ara setmanes chungues del copón, però aviat tibant-li a muerte, trucada ben aviat))

Anònim ha dit...

Ei "amic"...la vida és parabòlica i l'escalada infinita...ens veiem segur eh? Salute...

ANÒNIM: No sé què tens amb en Ferran ( en tots els matrimonisd sempre hi ha una petita intimitat que la parella explica a les seves amistats com si fos un gran secret quan en realitat es tractaria que ho tractés amb el seu cònjuge...)¿ Has provat de comentar-li al implicat, o de muntar un blog on debatre aquetes coses que t'interessa tant trascendir? Cal una mica més d'amor, bon menjar i bon sexe per tal que el món rodi més fi...Salut i pau...

Marieta ha dit...

uo Tranki, el teu nen s'està quedant amb tots els pasos, així que RES d'A VISTA. Quan faci la via que se l'apunti AL FLASH. jejeje
Per cert...quina llàstima, pensava que ens veuriem a la panxa...un altre dia, no??
apali, a tibar bou!

Anònim ha dit...

JO...pobret...quan trepi l'haurem de allunyar de la paret...de moment ja té invalidades AVISTA unes quantes vies ( mOntgrony, Savassona, Margalef, Cavallers, Ventosa, Roda de Ter, Fuixarda, Xincarró, Secretivo, Berga,Siurana, Tresponts...) bufff....NO ho havia pensat....

Però es que el cabroncete es queda amb tot eh?

Tot ique m'intenta imitar quan el penjo en un mur ( a la PXB es queda pillat al plafó), sembla que no li mola...esperaré aque creixi una mica més...heheheh!

Ostres i si em surt futbolero?

NOOOOOOOOOO!!!!