EL CLAU i ELS SENTIMENTS

Que estranys i variables i variats són els sentiments de les persones...que volubles i diversos, i que condicionats...

UN post del PEKAS , m'ha fet pensar molt sobre algunes coses...sobre què ens passa pel cap en determinats moments...en les reaccions a un petit i simple fet com un encontre enmig de una inmensitat desconeguda, de com reaccionem...

Un simple clau abandonat enmig de una paret verge, la il.lusió de estar trepitjant roca inèdita, preses que mai ningú ha descobert, despertant-les amb l'escalfor dels dits quan mai cap ésser les havia palpat...I de repent, trobar aquell clau solitari allà dalt....que sobreviu al pas del temps com a testimoni del pas fugaç d'un altre ésser. Perquè està allà? és un testimoni de la seva por en superar aquell pas?, de la seva vanitat en abandonar-lo per demostrar que ha passat per aquell punt? del seu esgotament que fa que potser no tingués esma de recuperar-lo?, de la seva prudència i amor als altres, que no coneix, però que hi pensa en deixar-lo com a a far de guia, com a protecció...?

I els teus sentiments són alhora de desencís en saber que aquell camí ja ha estat explorat, que no ets el primer...sentiment de interrogació en desconeixer qui el va deixar..de alleujament en trobar-te un senyal quan estaves perdut, de complicitat quan t'adones que TU també has caigut en braços d'aquella línia que ja abans va seduïr a altres, de seguretat en trobar un lloc on protegir-te, d'enveja i admiració en imaginar-te quan es va col.locar...

Un simple fet com aquell pot despertar molts interrogants, molts sentiments i moltes respostes...cap de previsible, cap de definitiva...tant sols depenen d'aquelles circumstancies amb les que arribem en aquell punt..i segurament un cop hi arribem s'esvaeixin perquè la realitat ha canviat de sentit. De sobte ens veiem més segurs, sabem que anem per bon camí, que tenim la ruta...fins al proper pas difícil on ens perdem...aleshores fins i tot he arribat a culpabilitzar els primers ascencionistes per haver-me "liat" fins allà!!! ¿És un embarque?¿Com han pogut passar per aqui sense altres claus? Merda!!!

Que recomplicada que és la vida..i "noveas" l'escalada..i ja ni parlem de un mateix...

"Jooooo! Papa que jo només et preguntava si em podies penjar el gronxador del parabolt !!!"

"Ei Tranki Arnawet, fes cas al papa, que la vida és molt estranya, jo molt liante, i tu molt pardalet...!!!