Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

dijous, de novembre 06, 2008

EL CLAU i ELS SENTIMENTS

Que estranys i variables i variats són els sentiments de les persones...que volubles i diversos, i que condicionats...

UN post del PEKAS , m'ha fet pensar molt sobre algunes coses...sobre què ens passa pel cap en determinats moments...en les reaccions a un petit i simple fet com un encontre enmig de una inmensitat desconeguda, de com reaccionem...

Un simple clau abandonat enmig de una paret verge, la il.lusió de estar trepitjant roca inèdita, preses que mai ningú ha descobert, despertant-les amb l'escalfor dels dits quan mai cap ésser les havia palpat...I de repent, trobar aquell clau solitari allà dalt....que sobreviu al pas del temps com a testimoni del pas fugaç d'un altre ésser. Perquè està allà? és un testimoni de la seva por en superar aquell pas?, de la seva vanitat en abandonar-lo per demostrar que ha passat per aquell punt? del seu esgotament que fa que potser no tingués esma de recuperar-lo?, de la seva prudència i amor als altres, que no coneix, però que hi pensa en deixar-lo com a a far de guia, com a protecció...?

I els teus sentiments són alhora de desencís en saber que aquell camí ja ha estat explorat, que no ets el primer...sentiment de interrogació en desconeixer qui el va deixar..de alleujament en trobar-te un senyal quan estaves perdut, de complicitat quan t'adones que TU també has caigut en braços d'aquella línia que ja abans va seduïr a altres, de seguretat en trobar un lloc on protegir-te, d'enveja i admiració en imaginar-te quan es va col.locar...

Un simple fet com aquell pot despertar molts interrogants, molts sentiments i moltes respostes...cap de previsible, cap de definitiva...tant sols depenen d'aquelles circumstancies amb les que arribem en aquell punt..i segurament un cop hi arribem s'esvaeixin perquè la realitat ha canviat de sentit. De sobte ens veiem més segurs, sabem que anem per bon camí, que tenim la ruta...fins al proper pas difícil on ens perdem...aleshores fins i tot he arribat a culpabilitzar els primers ascencionistes per haver-me "liat" fins allà!!! ¿És un embarque?¿Com han pogut passar per aqui sense altres claus? Merda!!!

Que recomplicada que és la vida..i "noveas" l'escalada..i ja ni parlem de un mateix...

"Jooooo! Papa que jo només et preguntava si em podies penjar el gronxador del parabolt !!!"

"Ei Tranki Arnawet, fes cas al papa, que la vida és molt estranya, jo molt liante, i tu molt pardalet...!!!

8 comentaris:

Marieta ha dit...

jajajajajaja pobre Arnaueeeet i que macu és!

TRanki ha dit...

hEHE!

a POQUET A POQUET EM VA AGUANTANT ELS ROTLLOS..QUAN LI DIEM QIE FAN ELS PAPES EL TIU ES POSA DE CARA A LA PARET, FA VEURE QUE S'ENFILA I "BUFA" EN PLAN PILLAT" UF! uF!...

És tope divertit...i no tant quan li agafa la marraneria a les 05:00 am...;P

Ja us arribarà ja...

s.f.c. ha dit...

ostres quina foto tan maca amb aquesta carona que fa no saps interpretar si està a punt de riure o d'emmurriar-se o està impacient o encuriosit!

Quina facilitat que tens per escriure, una paraula darrera l'altra i pim pam, estàs fet un talentós de la paraula! I de l'escalada i dels seguros i de la festa i de tot no! Quin rebow.
Que passeu un bon cap de setmana!Esperarem el post-resum d'encadenes amb candeletes...

Jose Martinez ha dit...

Me he alegrado mucho al comprobar que el fanatico que conocí hace 5 0 6 años en Cavallers sigue en activo. Por aquel entonces me subistes por el aeri como el que va de paseo, por la via de los "sostres" y la "fraguel rock". Yo intente que conocieras algo de la pedri, y casi te tronchas una fisura de octavo... Soy Jose, de Madrid, mi mujer se llama Carol, y estuvimos en tu casa un par de veces... recuerdas... una vez solos y otras con otros dos chavales... Mi correo es carol_jose_11@hotmail.com. Postdata: Si ese crio es tuyo, lo has hecho muy bien.

TRanki ha dit...

Iepa Silvy..es que fins i tot un simple clau dóna molt per pènsar si ets dels quer es calenta l'olla per res...hehhehe!

La cara de l'Arnau era a ERILL LA VALL, més aviat igual era entre confós i il.lusionat, estar a la muntanya, a pesar que el feiem anar amunt i avall...

AQUEST FINDE VÉ EL MAURI, segur que hi haurà fotos de les bones noenes, amb la penya madrile i els guiris fanàtics!
deeeeewwwww

Pd: LA propera setmana tinc ja els meus pitons...PACAAAAAAA !!! ET FAIG CAAASSSSS !!! Necessito tornar al Big 3wall encara que sigui tímidameeeeenttttt!

TRANKI ha dit...

JOSEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Tiooooooo!!!!!

CLAROQ UE ME ACUERDOOOOOO !!!! Tio que bien que aun tood siga igual...creia que ya solo hacias paracaidas! heheheheh!

Te escribo bow..ha pasado mucho tiempo, mucho, y muchas cosas...volví la apedri y encadené el maldito octivo antes que el 6c+ de la izquierda!!!! hahahah..aun recuerdo haciendo el tonto en la Boomerang...joer como soys los pedriceros...que miedorrrrr!!!!

Vivinmos en el mismo sitio y sí, arnau es el peque de casa...aun trepo cada semana como un loco aunque menos tapia y mucho más friki..

Tio que te escribo!!!!

Que bueno esto de intenné, que bueno....

Bullarolas ha dit...

Hòstia kauk!!! si que t'ha durat poc allò del "no more alpin"!!!
Ke-kabrón!!! ...tímidament!!! ... quins ows!! Si t'enganxo dimarts a la panXa... la nord del Montarto no!, la Forcanada i bennnn fredeta...

Això del clau perdut, a mi sempre m'ha desmoralitzat tremendament, si una primera deixa de ser-ho de cop.. jooer.. fins al punt que sempre que m'ha passat, m'he retirat!!!

Apa déw!

TRanki ha dit...

hahah, Dani, Roda món i torna al Born..encara que sigui per recordar vells temps...se m'ha passat l'arròs però una paella de marisc de tant en tant no amarga a ningú...a més vaig a una via que TU vas fer i em vas dir que era molt guapa i factible..la del PAca de Frares.

Ens veiem dimarts a la pXB, arriba d'hora que podrem escalar!

;P