"El temps és un NOSEQUÈ que dividim en parts de cara a poder saber quan passen les coses, quan han passat, quan duren...un intent de control del devenir que l'home-humà ha inventat per numerificar la seva vida instant a instant...
Hi ha però uns espais d'aquest esdevenir que més enllà de QUAN han passat deixen una empremta grabada en la memòria, en el cor, en el cos o en l'ànima...són aquells MOMENTS que no s'obliden, i pels quals el pas del temps, tot i que les podríem encasellar en una unitat comptabilitzable dels mateixos, poc importa..." (TRad. de "Living K.TALONIA": K.line 2009)
Poc m'importa quan arriba la primavera, EL MOMENT per a mi és aquest...ja no cal la llar de foc i l'Arnau juga entre les roselles just complerts els dos anys...
Somriures com aquest, al llarg de TOT un finde, aguantant com un campió a peu de via, saludant a tothom i menjant sol...no tenen preu...per primer cop els astres es van conjugar i el Nawet va fins i tot ajudar-me a assegurar...cap plorada, tot obediència i somriure...es fa gran...ens fem grans...
Fa anys i després de fer DESIG DE VOLAR vaig deixar Sadernes...m'hi van quedar moltes vies que tant sols vaig tocar i vaig considerar lletges o molt dures. com la AMATÍS o BAMBINA, (7b+), un osset amb passos molt a bloc...quan la tocava sempre anava desmotivat i la veia poc possible i inhumana...va sortir flútan al primer intent...són els MOMENTS en que descobreixes el METHOD i tot i sentir-me literalment esgotat pel macrocicle acabo coses que veia impossibles...Aquest finde també tocava ONSIGHT i PILA...van caure tres 7b a vista i un 7b+ al segon intent... sense treure'm els gats entre vies!!!( Arnawet òptim=cal aproifitaaaarrr!)...i l'edemà la BAMBINA...el training funciona...
Amics i Amistat..moments de felicitat...recordaré sempre el MOMENT en que sols, a Benàs, ens van convidar a una cerversa...ja fa anys..i l'amistat perdura..i el fanatisme..El César després de quatre anys en dic sec encadena 6b+ a vista i prova 7a...sort que no ha entrenat!!! En Kike, pister a hores mortes i amic a full time...la fauna de la Borda...moments de bravura a la NARAYAN del MARGALIDA...la tempesta perfecta amb l'amic perfecte...
Lila, una altre PLORAMIQUES...ha superat la maternitat amb nota...després de 2 anys sense activitat retorna a la vertical amb AISIDIUSÍ ( 6b, Torroella) al flash, i a SADERNES amb un 6c+ de 40 mts al flash i amb aquest desplomat 6b+ a la tercera...com que ha estat entrenant dur ( 2 passades al plafó de la PXB, potser 3...), ara ja flúta també en desploms i vies a bloc....serà que la PXB té estranys efluvis lolístics?
Són aquests els MOMENTS...sense importar QUAN ni COM, els que es queden grabats en la memòria, més enllà del pas del temps i els números...
Són aquests els MOMENTS...sense importar QUAN ni COM, els que es queden grabats en la memòria, més enllà del pas del temps i els números...
9 comentaris:
magistral tranki...
ahir no existeix..
demà no existeix..
ÉS, l'instant d'ara.
.. i sovint, aquest, es un regal dels deus.
Susi.... preparant un paradise de parets precioses per gaudir i compartir amb vosaltres instants i moments inolvidables...
Joder tio com esta el nawet!
Sadernes, un fantástico lugar para sudar... No sé si es manía mía, pero me ralla bastante la "xafogor" del lugar.
Estuve el sábado después de una visita abortada a Bellavista (es lo que tiene no informarse antes de ir a los sitios y encontrarte el cartel con las regulaciones al llegar).
Ahora con el túnel de Bracons se llega en un momento y da menos palo ir, antes era un tute considerable.
Saludos
AAAhh!! Ben cert bowwww... en certs MOMENTS és realment fantàstic anar agafat de bones cordes!!! Però molt millor, incomparable, és com tu apuntes, anar-hi agafat de bones mans! Jejejeje.. a disfrutar-ho...
Per cert...... Juaaaaa Fenomenal l’Arnawet!!! I ole por la seva capacitat diària de conquesta! :)))) M’encanta aquesta infinita savietat seva de contagiar moments de pau i sentiment!!
PD... i digues-li que si passa per aquí... li demanaré que em deixi aquell camió groc i vermell de la foto.... jejeje Crec que al meu Peke també li farà joia! jajja
QUO ...A un tres i no res de sortir de camí.... a esgarrinxar-me per l’empordà!
Susi, Quo...hehehe...ja tinc encarregada la màquina...i com el lloc sigui com comentes "se ba á lia una que no sabe dóóóóndetametio!!! ;P
Susi...SI...HO HAS PILLAT PERFECTAMENT..i sobretot també una altra reflexió...MAI ËS MASSA TARD per RES...el que importa és el QUÈ...ASSOLIR...i deixar-se estar de dates, de quantificacions i de regulacions artificials...el temps és molt relatiu i cal gaudir els MOMENTS sense dates ni hores...un somriure bows del nord!
TXOMO: BUf bow...si no fos pels somriures de l'Arnaw la veritat es que un cop muntada BAMBINA amb l'antena, baixant, vaig flipar del XUXUFlÜ que feia a PONT DEL VALENTÍ!!!!...roca blanca, plans...jo volia repetir a COVA DEL BISBE, i la mossa volia catar el 6b+ i el 7a del Valentí...i vam anar al VAlENTí...EVIDENTMENT la primera sensació va ser "mecagontóloquesemeneaquecollonsfotojoaquiambaquestaxafogor!!!"...inspirar-expirar-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10..i vam evitar el pollo d'opinions...un parell de petonents del Nawet, i magnesi liquid fins les orelles...i rotpunkt a la primera...aleshores ja no hi ha calor ni res..i tot és bon flow i flutànsia. A sobre va caure una bona pluja i vam poder seguir trepant!! NO hi ha mal que per bé no vingui!
A la Cova del Bisbe, sent més "cañón" el vent corria de puta mare i hi havia ombra fins la tarda...en les vies "llargues" fin i tot a dalt semblava ambient "verdoniano"!
JD...buf bow...esta que flipes...es tira amb bici pels pendents que fot por i tot! I air em va despertar dientq ue "volia anar a la PXB"...a la tarda va tenir la seva primera òstia al plafó...sense crashpad...ens vam distreure i va fallar un lance caient de costat...ens vam espantar més nosaltres que ell...!
ostiiiii, fa la tira que no vaig per sadernes. Però crec queprimer em passaré per la pxb, dijous jejeje, ens vurem abans de la R?
buf, la R...joer no me'n recordava, la tinc a l'agenda...ens veiem! Hi aniré suatr i destrossat el training A MORTEEEEE!
:) clar, els MOMENTS, tant fa quan ni que, sinó AMB QUI.
Els meus (tresors intemporals) són a la paret, compartits com no, amb amics i company/s de corda.
Al final aquest moments són els que se't claven a l'ànima.
Pd. mira, m'han entrat ganes d'anar a Sadernes!! :)
Ja tardes Lai!
Amb la teva FLUTANSIA levitarax! Apart que COMBINANT l'hora un baniki també faràq ue tinguisun d'aquests MOMENTS que no oblides...roca, aigua, paisatge i bon flow...en veiem ala PXB i et flaixejo les vies bonesssss! ;P
Publica un comentari a l'entrada