XUXUFLÚ

Mira nena, aquí hay una cuestión: el concepto es el concepto. Ésa es la cuestión.
Por ejemplo, tú eres una mujer con estudios. Yo no objeto nada al respective porque soy liberal. Y no soy de ésos que andan diciendo que sois todas más putas que las gallinas… aunque lo piense. Pero ¿y el concepto, eh? eh? ¡Amiga! A los hechos me repito!
Manuel Manquiña ( Airbag)

---------------------------------------------------------------------------------------------

Relativitat? Subjectivitat? Realitat?

La vida i l’existència giren al voltant de la percepció de les mateixes que els individus tenim..i quan aquesta percepció és col.lectiva i interpretable esdevé realitat...així de senzill...És interessant coneixer els perqués per poder, si més no, intentar gestionar els efectes..però quan un fenòmen és tant “apabúllan” com la xuxuflú només queda una sortida...somriure, adaptar-se i entendre que hi ha llocs al món on res és estàtic, depens de l’entorn i cal molta “paciencia” per trovar un dels pocs dies que la paret et deixa enfilar-te a ella...

LA XUXUFLÚ és killer papa...avui millor anem en bici...que estas emboirat...

Que curiós que quelcom aparentment tant simple doni lloc a les inmenses teories filosòfiques i científiques que ens expliquen la relació entre l’Univers reduït a uns metres de roca desplomada i l’escalador com minima expressió de la intrascendència còsmica...hores i hores de diàlegs semiintel-ligibles sobre el “tàctum”, la “inhumànor” de una via, que si això és “flútan”, que si estem en “humidus territorius”, que si hi ha un “dibu inferno” un “bídit talloski”, que si tal via és dura, que si tal altra és “vidilla”,“perullaka”...és el que sents a la SIBER entre mirades tant derrotades com esperançades..algunes perdudes en el somni de la Utopy...

La ”xuxuflú” ?? No es tracta de un concepte tant senzill...no es refereix al bon rotllet amb una “lludri” ( “xoxu-flow”), ni a la febre uterina de noies en zel (“xixi-flú”)...El xuxuflú és una “sensació” estranya que cal experimentar per conèixer en totes les seves dimensions i detalls...un fenòmen que t’aplasta, que et destrossa, que et tira avall, amb importants efectes en el rendiment físic...però que t’impregna també el cervell , et, desmotiva t’ enfurisma...i t’empresona la voluntat...
No puc determinar si és un efecte ENDOGÊNIC, com a resposta a unes circumstàncies AMBIENTALS, o un efecte AMBIENTAL d’INVASIÓ TOTAL i COL:LECTIVA d’organismes i consciències que comparteixen un espai d’escalada...L’únic que vaig entendre certament és que a pesar dels efectes INSTANTANIS i PUNTUALS, la XUXUFLÚ “infecta” l’ànima i fa que aparegui en tu un bocí del costat fosc, una mena de dimoni en forma de virus latent que roman adormit a l’hivern i que es desperta a primavera i tardor, cada vegada que et lleves,i veus que potser “avui és el dia”...

Un dels Gefs de la SÍBER dirimint sobre el "tactum horrendus" del bíditmerdós que el tomba en l'intent que fins allà anava "flútan"..putaxuxuflú...

Els afectats acostumen a “quedar”, ja de manera diferenciada, a hores en que la majoria d’escaladors o tornen a casa de una nit de festa o encara dormen...¿ A les 08:00 a CAN ROBERT?!!! Quan el camí habitual fins la Soleia, des de Can Pobla, no ocupa més de 15 minuts!!!..però no...el destí dels “infectats”, com elefants que de manera ancestral i inconscient van a morir al seu cementiri, s’allarga molt més, en un semicercle que busca rodejar la muntanya i fugir del sol , jugant amb les orientacions...VAN A LA SÍBER ( La Siberia)..un mur desplomat de 25 metres, “inhumanor”, ras, cobert de un estrany polsim gris que dificulta la visió dels peus, amb roms relliscosos sense “tactum”, amb forats “tallantsdemerda” que amb el calor poden esdevenir assassins per la pell i els tendons...enmig de la boscúria es gira al REVOLT DEL DRAC i s’entra de plè en el “territorishumidus”, on ja gairebé no arriben els escaladors, tant sols algún caminaire perdut...

“DRIP-DRIP-DRIP”...algun regalim encara sobreviu a el calor, ocellets i silenci, tant sols trencat pels crits ocasionals i alhora regulars d’aquells que cauen en intents desesperats...”MERDA es que el puto bidit Romaken se mescorrreeeee!!!”...i tornant a començar...coreografies apreses, somniades i que s’interrompen per la XUXUFLÚ..la mateixa XUXUFLÚ que fa que creguis que “potser avui sí”...i que acabis veient de sobte que “avui no”...intents desesperats amb l’ànsia i l’impaciència de saber que en unes hores la XUXU t’acabarà vencent...arribes a cadena i notes com el sol avança darrera la muntanya i envía la “recalor” com una mena de avís que la XUXUFLÚ comença a despertar-se...

I de repent te n’adones...”avui no...”, els dits inflats...aconseguint anar de xapa a xapa però pràcticament com un sac de patates...mig intent bo i la resta “vúlan” en cada pas...merda...l’esquena suada, els esparadraps “rellískan”, les pells “inferno”, el cap destrossat...

Són les 14:00 i ja no hi ha res a fer...torno sol pel llarg sender, i trigo quatre vegades més que en l’anada..parant, somicant-la, xerrant amb tots aquells que vaig trobant...que si blà, que si bló...però ells están trepant i jo ja estic inflat, adolorit i cansat...és la XUXUFLÚ..la mateixa xuxuflú que m’atacarà el següent finde, a la matinada i em posseïrà prometent-me rotpunkts que no arribaràn, o potser si...tot depèn de l’humor de la XUXUFLÚ...