L’olor de fusta cremada i el groc dels arbres indiquen que anem cap al fred, però el duvet es queda a la motxilla, i més mentre pujo cap al Senglar amb en Nawet a la motxilla... ”Papa ves amb compte, no tinc por però vigila...!!” (literal), m’emociono mentre m’arrapo en els pocs ressalts de la pujada directa des del Castell.
Avui pujo a acompanyar amics ( en JD i la J.), no a escalar...suposoq ue tornaré aviat...de fet el Senglar ja el vaig polir amb en J.L.Moreno als 90, i no s’hi ha equipat massa cosa mé...el pis de dalt, a la Tonsura, és d’accés més complexe i el Nawet em limita...tant se val...fa sol.
En Jaumet ja esta muntant BEN PETAT ( 8ª o 7c+ segons criteris)...jo pujo pel diedre de 6b ( preciós), flanquejo cap a les cadenes de DISCORDIA i RUSH, i destrepo DISCORDIA (7b) escalfant, del tirón, en toprope...em quedo una mica creuat...no m’ho pensó i en Jaumet em flaixeja BEN PETAT una mica enemigo i sota un sol power, pujo al límit amb dues parades...jínflowr als braços i una mica estressat pel merdé a peu de via, en JD em vigila el nano que juga amb sis (6!!) gossos a peu de via...
Descanso una estoneta, repasssem els TRESPORQUETS, juguem amb en RAYO MC QUEEN, escalem una placa de Iº i dinem pasta amb mandonguilles...a pesar que no vol dormir en NAwet ja es fa amb la Crew i faig el tiento a BEN PETAT. Incrèdul em planto del tirón a cadena...flipo...l’havia fet el 1993, i no recordava ni un moviment...genial, l’entreno ha funcionat...
Baixant per la carena se m'escapa la llagrimeta emotiva, recordo els centenars de visites a aquest sector, quan vam descobrir el Xincarró encara als 80's, el Castell, La Proa, El Senglar, l'Arcada...tants anys escalant-hi...(20 almenys) i deixant-hi les pells...avui baixant l'Arnauet, que va a la seva bola dins la Deuter, sento que diu "adéu Muntanyes, avui marxo amb el papa a casa, però no patiu que un altre dia el papa em puja un altre cop..."(literal!)...buah....
Hi havia 6 noies, 6 Gossos i 5 escaladors junt a un crio…que curiós, amb el temps la paritat es fa complexa i tot...
LA RITA DEL BELVEDERE ( 8a). Fotos J. Snihur
Els arbres caducifolis del Ripollès ens donen la benvinguda, junt a un dia ennuvolat...travessem Prats i ens plantem en un CanCamps on s’ha de treure tiquet per la RITA DEL BELVEDERE ( 8ª)...que estrany...aquest cop 6 GUIRIS, 5 locals, cap gos i cap nano...4 noies en total. Tots competim per les vies i mirem de entrar en torns...s’encadenen els 7ª’s, es prova un 7c INFERNO i jo em limito a escalfar a un 6b i muntar el 8ª...descanso i encadeno la RITA (20 metres, 15 resistents semidesplomats amb passos de apretar relativament i un bloqueig-lance final...peus complicats en tot el recorregut...sortida tècnica)...que guai...de propina i sense massa repòs em poso a MANALIC (7b+), un diedre escopidor i de difícil visió que faig ( casualment), a vista...baixo content, és una via on cal apretar, molt técnica i on veure la fisura es fa molt dificultós.
Inflat faig la MASSA VELL PER MORIR JOVE ( 7ª)...
Al llarg del dia ha plovisquejat, no me n’he assabentat excepte pel brogit de la fullaraca que rebia les gotes, a dalt es veu gent a la BAC i a MALPÀS...un dia aparentment tranquil...
A Gombrèn les mateixes cares al súper...després de gairebé 25 anys...joder com passa el temps, recordo com vam comprar raviolis amb en C. Santapau, per passar 15 dies vivaquejant al plà de StPere, on vaig fer els primers 6b+’s de la meva vida...
Dues vies dures en un finde i confirmant el 7b+ a vista un altre cop!!!...aquest dimarts començo de nou l’inferno de l’entrenament, ja sento la cançó de Rocky Balboa mentre veig les sigles “w.f” al training que el míster m’ha passat...ara toquen “peses”, series de esgotament i bloc a morte...quin paaaaallll...però que bonic que és flúuuuuutarrrrr!!!
Les tardors són boniques...fins i tot les de les persones...a pesar que intentem allargar els estius tant com poguem...hehehe...
IRIE
--------------------------------------------------------------------------------------------
FLASHPOINT:
CAN CAMPS: Interessant part davant i sota Montgrony...accés des de un aparcament ( seguir croquis guia del Ripollès)...5 minuts de còmoda caminada fins al 1er sector ( 7c+ a 8b) i 6 fins al segon ( 6b a 8a).
El primer sector, poc visitat compta amb vies INHUMANES d'arrencada i desenvolupament molt desplomat...a treballar.
El Segon sector compta amb diverses vies, d'escalfament i de treball.
L'ESPIADIMONIS: 6b. No massa aconseguida
TRENCAEMBANS:6c+. repises i passos a bloc...el pitjor a dalt. Es fa tot iq ue no considero que sigui interessant
RAONI:6b. Interessant i ideal per escalfar. L'inici es fa per la ESQUERRA de la Xorrera, sinó pot ser 6c...
BUFFALO BILL: 7a+ ( 7b?).Bonica i dura. Degotalls a pinçar amb peus relliscosos, molt desplomada i sostre final curiós. Ojo la sortida tècnica. RECOMANABLE però dura.
SITTING BULL: 7a. Estranya. repisa que talla tota la paret. Degotalls inicials amb caiguda una mica incòmoda, atlètica i placa INHUMANA de dits. Doneu-li un plus en comparació a vies de la FREIXA...va a gustos...
QUIN FUM FA:7a+. desplom més facil que la anterior, i la complicació és la unió amb aquesta...la resta igual. RECOMANABLE DESVIAR-SE a la DRETA i fer un integral més homogènia i bonica.
MASSA VELL PER MORIR JOVE: 7a. Placa delicada a baix, zona intermitja més atlètica i final de diedre atlètic...MOLT INTERESSANT, ideal per escalfar. justos de grau o cansats algun seguro sebla lluny...ojo.
PLAT FORT:7c. Dos blocs inhumans ( el primer perillós) amb una placa de entrada molt guapa i tècnica. !er bloc amb picats-arreglats, fort bombo, una mica absurd i caigguda perillosa. Segon bloc...millor analitzar combinant per la esquerra ( roca vermellosa). em va semblar molt dur tot i sortir al primer pegue gavent mirat abans...ojo.
ACTA de FÈ:7c. No l'he catat...segons comentaris hi ha un bloc, a dalt, inhumà...m'ho van piar de 7c+-A0 obligat..hehehe...s'haurà de mirar...fins allà molt interessant.
FAKIR:7b+. Com la anterior però sense el pas galàctic...no l'he fet
MANALIC:7b+. INTERESSANT,guapa però dura...diedre on apart de les preses el problema és veure-les ( fissura a desmà). Tram final retorçat però menys dur. bon projecte per a aspirants al grau...
FUGA DELS BOUS: 7c. Entrada a bloc, passos verticals en taquets i repòs. Sortida de sostre i placa tècnica. Dura
RITA DEL BELVEDERE: 8a. Bonica. Primera secció digital i de peus complicats, repòs breu i tram de força amb pas decisiu de sostret. Placa final de apretar dits. MOLT RECOMANABLE. (Soft comparat amb ossos com "VISITANTS"...)
FORUM:7c+/8a. Incerta, no l'he catat..em van comentar que no estava acabada, però sembla que hi ha marques i els esparrecs sense xapa tenen altres seguros aprop...(?)
En resum, recomanables: RAONI,MASSA VELL...,MANALIC i RITA...
6 comentaris:
jo també m'hi vaig fixar: més dones que homes!!! només ho he viscut un cop més -que en sigui conscient-, va ser a Bruixes l'any passat, on hi havia un ramat d'americanes disposades a escalar-ho tot i només dos o tres paios, bastant acollonits, per cert. jejejeje
Tinc unes ganes d'anar a MOntgrony...
esas series magicas como funcionan neng! i el levantamiento de arnau en estatico tambien tiene lo suyo eh!
La meva ossada malmesa fa que pari més atenció a la santa paraula del Nawet.
Veig que ha entrat de ple a la fantàstica etapa animista ("Adéu Muntanyes!"), en la que percep la vida pròpia que té tot el que hi ha al món.
No t'estalviïs d'explicar-nos els seus moments de lucidesa.
Com diu en Girbén, meravellos el teu nano, quant ho llegeixo m'entra un no se que...
Per altra banda, Visitants, no la trobo un os, suposo que al ser més a bloc no tinc problemes, l'he fet tres vegades i sempre de una manera diferent, he de fer una visita a Can Camps, fa 8 anys que no hi torno, i tot pinta molt be.
Bow, aquests entrenos funcionan, encara que son sacrificats, pero funcionan.
Com vas dir tots estavem a Montgrony, sense estar apretats, pero hi erem, ja et dic les dos vies noves de dalt em van motivar molt, els hi tinc ganes
MARIETA: Xatis al poder!!! hehehe...bon rotllet. Com a NOI et diri que ho trobo, apart de PARITAT, plaent, és bic que no sigui un esport excclussivista, i el bon flow que hi pot haver en la vida sigui també l'escalada...
JD: apunta't a la rutina SENGLAR/plafó i veuràs com et passes al costat fosc ( o lluminós...) heheheh. GRACIES pel dissabte bow!
GIRBÉN: No sé bow...la veritat es que la seva mare li ensenya a dir sembper GRACIES, HOLA , ADÉU i a ser educat, com a una manera de veure la vida...i se'n surt...també quan marxem de un lloc li ensenya a despedir-se'n ( qui sap si és també per tal que no plori o es frustri d'allunyar-se'n...igual ésper evitar-nos rabietes...)...però quan va dir allò el cor em va fer un salt...no només per la frase en sí sinó TAMBÉ perquè implicava que s'ho havia passat molt bé i se'n despedia per tornar aviat...snif!!!!
FERRAN: els bows bloqueros com vosaltres ho veieu tot flowting...no sé...aquell racó de la VEna sep`re m'ha semblat relliscós i calurós...en vies com ALIENS, pots flipar o flotar amb uns graus de diferència i sabent o no els cantos...la VISITANTS ara ja no em sembla tant dura, però hi ha un pas ( a dalt) que mai he acabat de entendre massa..i caic allà...aquest hivern cau...a veure!!!!
De moemnt encara poster massa calda, es pot allagar a l'ombra no?
FANATISMUUUUUUUSSSSSSS!!!!
Hola!!
Gràcies al missatge que has deixat al meu blog vinsdevatalunya.blogspot.com he localitzat el teu blog. M'ha agradat recordar els vells temps i veure la marxa que tens!!
No et pensis que només em dedico al "mam". Has donat una ullada a la meva pàgina web? jaumeaguade.cat
Records,
Jaume
Publica un comentari a l'entrada