Com insectes suicides que volant cap a la llum que els fregirà,seguim profetes i flautistes, com un ramat de cabres
perseguim el plaer perquè no ens falta de res...
Hi ha algú que em pugui dir com sortir d'aquest torbament?
Com es pot viure intensament sense ser esclaus del desig?
no som memòria ni trajectòria,tant sols un punt aïllat...
no n'hi haprou amb la felicitat, exigim eufòria...
("EUFORIA": extracte del disc de MAZONI: eufòria 5-esperança 0)
Ostres...el vici de viure, i de somriure a cares que et somriuen també, la música a tot drap i les hores que s'escolen en el no-res...
Ahir va ser una petita celebració a la PANXA DEL BOW...ja fan 2 anys..dos anys de FANATISME i bon flow...cares conegudes i retrobaments...vam fluir cap al REPU(blica) i d'allà, fins a les primeres llums, ens vam esbudellar pel BARRU...
Curiosament un PETIT RETALL DEL KARMA en la seva època pretèrita i en versió VALLESANA...música trallera, nocturnitat i alevosia, absència de barroc substituït per bizarrisme contingut que es podria igualment assimilar al forat de una clavegera que gorgorejant, engoleix enregollada, com un púlsar, tot allò que pulula perdut pel centre de Sabadell a hores intempestives...
i dels STONE ROSES, FOOLS GOLD...un tema lisèrgic per acabar la nit...
zzzzzzzzzzz!
3 comentaris:
great song ... and so long!
Maybe it appears in "lock & stock"?
Ja veig que los viejos rockeros nunca mueren. Je, je... Com de jove sortint del "racó" per acabar xapant el Karma. Bones farres. Nosaltres ja vem pillar els darrers anys dels més "perles" i aviat ens vem decantar per la combinació la GUARRA+PLATAFORMA més del rotllo saltador. Vinga bèstia que ja veig que la PIRIPI la tens acollonida amb aquests entrenos infernals...
Publica un comentari a l'entrada