Con il nuovo modo di spianare le montagne da parte de la nuova gioventú di alpinisti è difficile trovare il confine fra l'alpinisme nel vecchio classico senso del termine e l'alpinismo di puro stampo sportivo, se cosí vogliamno chiamarlo...
(1933: Bergsteiger Magazine en una crítica a l'ascenció de Comici i els germans Dimai a la seva ascenció a la Grande usant claus...)
De vegades el dubte ens assalta, les coses que fem ,pensem o desitgem es poden allunyar d'un ordre establert, de una "moral" o fins i tot "ètica" particular...la mentalitat d'un deternminat moment esdevé obsoleta en unes dècades, o, fins i tot ara, en pocs anys...¿Qui té "la raó"?¿Què és la raó?...
Comici, als anys 30 va esdevenir l'eclosió post PREUSS d'una generació de verdaders ( com els anteriors) "fanatics" de l'escalada que van trencar moltes barreres...enaltit per molts i criticat per altres, Emilio Comici adoraca l'escalada de sd'un sentit esportiu i vital que el va dur a ampliar les fronteres de dificultat.
Mort en un accident fortuït en una palestra poc important, va deixar imatges com les que es mostres en aquesta pel.lícula relaxant i motivadora alhora.Ara fa 70 ( SETANTA!!!!) anys, la gent ja s'enfilava en la vertical amb una soltura i un flow gairebé atemporal...
Després de llegir les seves paraules i veure aquest filmet moltes coses que ens passen pel cap a nivel de debats queden enrrera...
Viviamo innazitutto di percezioni sensoriali, questo va inteso nel senso più profondo dil termine. Ognuno ha le sue, altrimenti la vita sarebbe inutile e vota. Ma per podere vivire fino in fondo questa vita occorre rischiare qualcosa"
(Emilio Comici: In solitude fra le montagne)
8 comentaris:
Jooer! He flipat amb el video, no el coneixia, el tiu es mou molt bé, sobretot a la xemeneia. I lo d'assegurar què? Quina por com ho fan però quin domini alhora, es nota el "callo" què ja s'ha perdut, ara sense mosquetons i aparells de fre seríem un perill.
I el gran detall, per mi, és que per pujar "clean clean climbing" total i en canvi per baixar els veiem ficant un clauet. Dic jo que per pujar també en podrien posar algun, no? Però clar, suposo que la escalada aquesta no s'ho mereixia per la època i tal com dius fins hi tot debia estar mal vist.
Mola que en un blog que tot el dia parles de 7c's i 8a's posis algun cinquè, pels que fem menys grau, però vaja, un Vº peleon com aquest que escalen aquests potser també és de lolos, no?
Cuida' mestre...
Al César lo que és del César...
Sempre parlem dce la darerra però de vegades som incapaços de veure d'on venim, i què és la història...
Quina paio el Comici...
Ei Oscar...cadascú en el seu terreny...ja m'agradaria anar tant sobrat pel monte com tu...si mai hagués de confiar en un guia tindria CLARISSIM en quin...bow!
o.
boniques paraules les de Comici!!!
Quan dius que fa 70 anys i pel fet de ser imatges en blanc&negre sembla que n aquella època les coses succeïssin de manera tant diferent!
però en el fons es veu un "fanatisme" absolutament actual, com tu dius, i segurq ue una entrega tant o més gran a la muntanya...
Salut bow
Escalada en ESTADO PURO, un video genial.
Hey piraguista, en un viaje reciente a Dolomitas me pillé el libro TRE CIME de Huber...ultrafanático...con recopilatorio histórico bastante interesante.
Cuando escalas la COMICI-DIMAI o las posteriores CASSIN, tanto en libre como pillándote te das cuenta de que esta gente eran GALACTICOS en su estilo.
En el video COMICI escala hiperveloz y ni siquiera se asegura, y no tiene pinta de ser IVº.
Simplemete un fanático ( y lolo) de la roca..como todos nosotros pero hace ya 70 años.
A cuidarse que llega el invierno y dicen que puede ser bueno...
Serà post-Preuss però jo no veig on coi s'asseguren!
Tenir ales com ell és un do atemporal i reservat a una minoria d'escollits. Els humans ja sabem que ens pertoca: esforç, dedicació... , i acceptar que no podem ser ni tant elegants ni fer-ho tant fàcil. Comici és pur dinamisme.
M'agrada molt que arribi a les mateixes conclussions passi el temps que passi. Per pujar cal acaronar la roca...
Girbén...apart de alguns tocats per la GENETICA DIVINA, la majoria dels mortals vivim en vides parcialitzades en quant a objectius, i dilemes d'amor i odi dispars. ës una qüestió de entrega total, i hi ha hagut gent que ho ha fet, simplement...a admirar...
Tambée ns podríem preguntar si realment han trobat la felicitat...?
Al lloro...realment la lpògica i els sentiments són repetitius...de vegades llegeioxes els clàssics i et trobes amb situacions actuals, o mires l'actualitat i és un etern dejà vu..l0'home és la persona que l'encerta o s'equivoca milions de vegades, i enllocs de fer com els ases, acaba repetint!
De vegades cal recordar els encerts i els errors per no caure de nou en els segons...el post comença amb una observació de fa 80 anys que si t'hi fixes et sonarà més que "modera"...cre que fa temps que no s'inventa res de nou!
salute i a trepar!
o.
Publica un comentari a l'entrada