AGULLA DEL SENGLAR. GAME OVER

http://www.youtube.com/watch?v=qNgA38SZ3js

Em llevo amb una mica de ressaca, ahir vam "tancar" la PXB, els amics de sempre, amb una psicodèlica barra lliure i sessió de DJ ( molt pro, però potser massa privada)...després de tripar amb les elucubracions d'en Huber, compartint amb ell unes ( bastantes) cerveses, bon flow i explicacions de la seva perspectiva...des de els solos a els fills...no és precisament una persona descontrolada i que no planifiqui les seves ascencions o vida..això sí, com a bon muniquès també té una gran pilaca a l'hora de les libacions de llúpòl...

La PANXA del BOU va oferir un excel.lent sessió de conferència, amb la presència de l'Anglada,en Cerdà, i la Eli Vergés com a convidats d'honor. És molt remarcable el fet de la bonaq visió en connectar de manera molt clara el passat amb el present i les tendències punteres reconeixent d'on venim, qui som ( o podriem ser) i on anem...l'escalada com a essència per damunt de tanta tonteria...Bravo als de la PANXA amb un llarg i emocionant aplaudiment a en Joan , en Josep Manuel Anglada i la Eli ...que van explicar com d'al.lucinats estaven en haver vist com l'Alex escalava una via en poques hores i en colo( la directa Hasse-Brandler) que a ells els havia costat dies i innombrables llargs d'artificial...

En quant a la conferència: PLÈ TOTAL. Es va duplicar l'assistència prevista i les explicacions d'en HUBER van demostrar al públic que l'escalada és un esport que mai deixa d'evolucionar. L'Alex comença la conferència amb una foto del Mont Blanc, la muntanya més alta d'Europa, conquerida al segle XVIII...si "el més alt i més dificil" ja estava fet finals del 1700...què queda per fer? la 5a DIMENSIÓ és un recorregut per les seves darreres expedicions, una mostra de la dimensió del "sentiment" més enllà de l'alçada, l'amplada la profunditat o el grau...l'esperit.
Sentir-lo parlar ens va traslladar a una visió, si bé no mística, molt propera a un estadi evolutiu madur, amb una perspectiva fanàtica però molt experimentada, que permet evaluar el món de la muntanya des de molt enllà de la majoria de la gent...no costa entendre el perquè uns són a el més alt d'aquest esport i altres ( http://www.feec.org/forum/forum.php?accio=llegir&IdMissatge=16942&IdGrup=8&ordre=1) es mouen per les clavegueres i cap l'obscuritat de l'oblit...

-------------------------------------------------------------------------------------------------------

Ahir vaig tancar un altre cercle...la darrera via que em quedava a l'Agulla del Senglar, molts anys després del 92, el primer any que hi vaig ser i fer la primera via...

Passat el crux del sostre i encarant la darrera part de SPRINT FINAL 8a+ (foto LUICHY)

Amb el SEGON LLARG DE LA DISCORDIA ( 7c+) ja tinc tot el sector al sac...va ser breu ( surt al 1er intent despés de muntar-la) però emotiu, emocionant i amb una temperatura SOTA MÍNIMS ( no superem els 4ºc), amb en JUANJO BOW que va encadenar la SOMNI DIABÒLIC ( 8a) despres de una èpica lluita a mort contra la pila i el fred...felicitats, va ser molt bonic....

Si bé ja havia publicat un post FLAIX del sector, avui publico la ressenya, tal i com vaig fer amb el sector CENTRAL DE GELIDA o el SECRETIVO, de les vies i "COMBOS" possibles que he escalat al sector, de cara a aclarir-ne graus (personals) i traçats possibles o recomanats...

Va ser un genial dia d'escalada "LIGHTSPARKS and BUBBLES" de GOOD FLOW ...vam acabar compartint un excel.lent COUS-COUS, cervesa i olives al GRANADA, on el Barça, com un lleó, guanyava la SISENA en un redpiont brutal i inèdit en la història...
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------La major part de les vies ja són prou conegudes però incloc els graus que més o menys consensuats em semblen, per referència...

1. DIEDRE: 6b .Bonic i amb assegurances on cal però allunyades

2.FISH: 7a+. Enravessat i massa aprop del diedre, preses relliscoses, poc interessant

3.RUSH: 7c ( ll2 7c+). Línia pionera de la dificultat al lloc. Traçat sublim de placa vertical desplomada. Assegurances distants encara que molt segura. es pot muntar pujant pel diedre. La segona tirada, a pesar de un bon repòs a la R1, presenta una placa delicada i pas més dur a un sostret, amb bloqueig de bidits. Interessant arribar fins dalt encara que la part sublim és la inferior...

4.DISCORDIA: 7b. Inicialment un sòlid 7b+, que traçava directe a la part superior. Actualment s'escala per la esquerra, de manera que segueix presa més agraïda ( 7b). Assegurances adequades encara que amb alguna distància allà on la presa és més generosa...

EL SEGON LLARG DE LA DISCORDIA segueix un escut a la DRETA, que és combinabñe de dues maneres:

• CAP A VIATGE IMAGINARI ORIGINAL: 8a. Després de la DISCORDIA escalar un tram molt bonic i calcari fins el repòs del VIATGE, d'allà sortir per VAITGE IMAGINARI ORIGINAL, a la esquerra, un duríssim pas a bloc que projecta la via a la 8ena dimensió, especialment després de l'apretada anterior...
• CAP A VIATGE IMAGINARI PER LA DRETA: 7c/c+. MOLT MÉS HOMOGENI, després del pas de calcari, escalar en bona presa i atlètica cap a la sortida falsa de Viatge Imaginari. EL PRESENTO COM EL COMBO més interessant i homogeni...

5.VIATGE IMAGINARI: 8a. Entrada de presa petita i vertical. Interessant prexapar la 1a assegurança. Placa de continuïtat amb algun pas ( hi ha una reunió intermitja per baixar del cim amb cordes curtes), tram calcari al.lucinant i atlètic i repòs abans de la tralla. ORIGINALMENT la via sempre ha anat per la esquerra i existia un spit a la dreta que es va usar per muntar les vies ( i una reunió que ara també esta desequipada). El pas final és un complexe bloc de tres moviments contundents ( Rom dret a tridit esquerre d'espatlla, tridit a monodit de iema dret d'espatlla, i lance d'esquerra a canto bo amb microajuda intermitja...). Via que tot i estar molt concentrada és un bonic i psicodèlic itinerari, dels més llargs del sector...35 metres de tralla mental amb la cleca final.

POSTERIORMENT es va reequipar i escalar la VERSIÓ DRETA ( 7c/c+), interessant per ser una via de CONTINUÏTAT on l'entrada és el crux...la resta és un bonic llarg de resistencia soft, molts passos, reposos i tram final de terrassetes desplomades. Si bé és una mica apòcrifa i escaquejant realment és un combo atractiu per progressar entre RUSH i CORRECAMINS ( 7c+/c)

6.CORRECAMINS.7c+...antic i breument considerat com a 8a, es va deixar de 7c+ encara que la comparo a vies de la ROCA D'EN BARBERÀ ( St Benet) de l'estil de YUYU (7c). Hi ha gent que considera BEN PETAT com a 7c+, sent Correcamins menys dificil. Via contínua de 7b o 7b+ plaquero ( una mica trencat i inconcret, i amb algun aleje...compte) fins a un bloc final enravessat i vilonet, però no dificil quan s'ha controlat. Sembla impossible donat el tamany de una regleta-bolo, però amb una bona combinació de peus i ben recuperat, es fa bé. La vaig encadenar al segon pegue però l'he provat de nou, molt més tard, i ´çes una via que no es pot menysprear

7.TRENQUEM EL BLOQUEIG: Originalment amb una pedra sikada a la seva part superior es cotava de 8a+. Es tractava de una via resistent amb un pas morfo al mig, tecnica i esgotadora i amb un final de força on la pedra ajudava en el penúltim moviment abans de reunió. Actualment la pedra no hi és...suposo que una mena de pedra com mitja pilota de tennis ( amb canto) és molt millor( també presa de peu), que l'actual bidit ( natural) de primera falange o menys...abans podia ser 8a dur o 8a+ soft...ara puja un plus segur...seguei de 8a+

8.BEN PETAT. 8a. Antic 8a decotat a 7c+, el temps l'esta mantenint com una prova de resistència amb pas intermig. PRECIOSA i CONTÍNUA VIA de les de lluitar fins al final. Mur inmens desplomat amb algun repòs a aprofitar. A la primera vira un complexe empotrament de colze permet relaxar-se molt. A la llastra calcària cal sortir prou descansat per afrontar la secció CRUX i aprofitar el megarrepòs ( efecte sinpèrgic sio us hi esteu prou estona) per sortir descansat cap al tram final a reunió. La major part d'ascencionistes la considerem un petit 8a sense cap dubte...jo tampoc en dubto massa tot i que és una via espoecialment coreogràfica que quan la entens és més assolible...pilosa i fanàtica....decidiu vosaltres...

9.SOMNI DIABÔLIC: 8a. Antic 8a+, menys difícil que la seva veïna Sprint Final, ha quedat com un bonic i sòlid 8a. Entrada complicada fins la 2a assegurança, repòs abans de un mur desplomat i vermell on un monodit i una regleta esdevenen la clau de la via. Travessia complexa amb assegurança sota els peus i muret final a l'estil de SOLEIA i de resistencia. Tot i ser més bloquera, la seva concreció fa que, anant per feina, sigui comparable en dificultat a BEN PETAT...

10. SPRINT FINAL. 8a+. Una altra joia montserratina. Entrada de dits, reposos varis i mur desplomat de bidits-monodits hiperfanàtics fins una repòs semibò. Pas tecnic i sostret de bloc. Sortida resistent amb sorpresa final en una banyera roma a gestionar ( menyspreany aquest pas el 96, el 2010, sota el sol se'm revela com el verdader crux final de la via...). Molta pila on s'ha de saber aprofitar els reposos abans de la carrera a reunió. POTSER la millor via del Senglar, tot iq ue entre tantes joies és absurd escollir...

11. SAME 7a+/b. Fissura corresponent al primer llarg de A1/2 de la via SAME d'en Santi LLop, primer dels exploradors del sector. Si bé TOTA la via és interessant, es tracta d'una dificultat que espanta a clàssics ( A1+/V+), mentre que els frikis no estan interessats en carregar els aliens i friends per acabar passant angúnia en una via on el crux superior es protegeix amb alguna escarpa i buril antic. La via és bonica i els passos difícils interessants. Recomanable per a polivalents que vulguin tatxar el sector...Cal dur encastadors i una U llarga i una curta tampoc sobren, a l'igualq ue alguna paqueta recuperable.

12-13-14: Vies amb scellements, 7b+,7c, i 7a+ de placa delicada i poc marcada. L'equipador no ha volgut difondre-les. Laberints montserratins sense massa acceptació.