Darrerament els bidits de StBenet treuen foc...!!! ( eh Mohawk?!!)
No importa la neu, ni el vent gelat, ni els alejes, ni els passos inhumans, ni el grau collat...
Hi ha gent que "entenia", hi ha gent que ha "entès", hi ha gent que esta "entenent", hi ha gent que "entendrà"...hi també hi ha samberos que no s'enteren de res i passegen la seva misèria solitària i descarada per Monistrol (que trist)...
LA REALITAT es que cada cop que deixa de ploure o deixa de nevar, sense escàndols, els addictes es llencen cap a les escales, amunt-amunt-amunt! a enganxar-se com possessos a les pedres que els treuen la son...alguns coïncidim, altres no...però aquelles marquetes a les preses, aquelles vibracions enmigs del bosc, em diuen que els amics han passat per allà, i el silenci i el vent transmeten les emocions de les escalades que, en la SOLITUD, es van esdevenint...amb la calma...i que duri....
UNA DARRERA "INCORPORACIÓ" al club dels sanbeneddictes és la J. S, que després de "entendre" perfectament de què va el tema encadenava una de les vies clàssiques de l'Elefant, just damunt la Ermita de St Salvador.
CRIT de CRIM ( 7a 25 mts) és una via originalment cotada de 6c+ i que avui ja "sona" de 7a+...o més, sincerament, aqui dalt tot és bastant "ingraduable"...un mur aeri, amb ambient i assegurances allunyades (però al lloc precís)...25 metres de presa petita, passos hipertècnics i stress des del primer pas fins a la cadena...un vión de treure's el barret...
Ignorant el fred i el vent la J. ha insistit pacientment entenent que allà dalt les coses no funcionen amb números sinó amb sentiments, amb molt de respecte i amb paciència, tanta com la pedra ha tingut per conformar aquestes vies tant singulars i tant espectaculars...
Llegint el seu post http://uasunflower.blogspot.com/2010/03/re-sant-benet.html reconeixo part del "proselitisme" que vaig faig un i altre cop, de manera cansina...i HO SENTO...però no és proselitisme...és PASSIÓ...
Congrats 4 ur redpoint...keep on...next one POLONESA !!
Pd: Per la meva part...sense novetats, solos a BRUTUS ( 7b), PILÓN ( 7a-7a+), Direcció Obligatòria (6a+), TOSTAO ( 6a+) PILLA CATXO ( 6b), DUENDE STORY ( 6b+...sense els arreglats 6c+ potser..lance a catxo des de dues lefes...), PABELLÓN ( 6c)...blocs "alts" sense crashpad que si s'haguéssin obert en aquest segle no tindrien xapes ( o algun arreglat)...vies molt i molt boniques...l'ÒS segueix sense rosegar encara que caic aprop de cadena...amb la calma...StBenet és així...
Jose Agustí encadena SORPRENDENTE ( 8a), en Mohawk acaba amb "ENANITO" (7b+) i molts altres van encadenant i provant les vies de sempre i altres de noves...
PER FLIPAR: passeu-vos pel blog "escalada tradicional"...no només de xapes vieun els escaladors...amb "RILAX" a la Momia, de nou un pas més en la búsqueda de la puresa en l'escalada...
9 comentaris:
Hola
Soc un dels nois que et va deixat "passar" a la DIRECCIÓ OBLIGATORIA i a la PILON. Vaya bulders que fas no?Res, que vagis en compte i a encadenar el projecte! Santbenet mola!
Hola Mauro
Gracies per deixar-me colar!!!
LLàstima e les escales perpo crce que aquets totxets si s'haguéssin obert avui en dia serien el boulders alts famosos de Catalunya...són genials!
MOla veure penya tant jove interessada en aquestes vies...a muerte bows!!!
Avui he "matat" tot el Calimocho y la Brutus. La meva més sincera admiració per fer allò sense corda... si algunes preses patinen de lo sobat!!!
Estàs mutant de nou :P :P :P
A tibar-li!!
Ei Mohawk...
La brutus té el crux sobat, però menys alt! L'eslab de sotida esta méscontrolat... A la Pilón el tema esta en el LANCE, que si falles caus un metre més amunt!!! i les plantes que hi ha a sota..heheh...a mi em va fer decididament més por aquesta...
Al CALIMOTXO devies veure alguna marqueta meva no? Hi ha el 6c (duende story o peabellon, no ho recordo), que té tres arregladets...amb un salt llarg et saltes els picaïllos i no varia el grau...guapíssim.
A la esquerra, entre aquesta i la pilla catxo surt quelcom interessant!
Felicitats pel repàs!!! I per la LLIURE de CO2!!!SEGUR que la MU la fas volant...i mira't la de la dreta...poster menys dura però amb lance TENS al crux!!!
ei, al meu blog surt que has escrit un post nou, però a mi no em surt!!! Només hi veig aquest, què raro, no???
Hola Marieta...és que el teu blog té molta imaginació...????
Nooooo...estic fent un post però amb moltes fotos, i per tal de veure com quedava vaig fer "publicar" i inmedatament el vaig guardar de nou com a "borrador"...
heheheh....a muerte a Oliana...!
ostres Oriol, quina il.lusió veure't de nou ...
sóc el Josep de Molins de Rei, t'en recordes?
quin és el teu correu? m'agradaria escriure't
salut i força
Josep
jgiralt@gmail.com
EIIIIIIII
JOSEP !!!!! Quina passada bow!!!
Escalar amb un cursetista 7a i A3 ( PATATAS CON BEICON) a la PANXA del bisBE és una experiencia que no s'blida!!!
Encara recordo com em tremolaven les cames quan apurava en lliure el llarg de A2+ hahahaha!
Quins temps!
T'ecric ARA MATEIX un mail !!!
ostres perdona,
és jgiraltp@gmail.com
la punsola al cavall bernat...
salut,
Josep
Publica un comentari a l'entrada