LUMIGNANO: HISTORIA i VIDEO ORIENT EXPRESS 7b+

Quan tingui una mica de temps penjo el diari del TRIP ITALIÀ, incloent el repte "mariscada" en CROACIA...( Y A VER SI TIENES COJONES DE QUE NOS METAMOS UN COTXINILLO EN ESLOVENIA!!!)...mai et piquis amb un "POLENTONE" del NORD, vam acabant TAMBÉ endrapant cotxinillo a ESLOVENIA...con un par...total, una mica més i anem a fer els txurros a Istambul...casum dena!!!
----------------------------------------

El tema va anar de que als Dolomites i voltants fotia un "temps de carallo"

( feia mesos que no estava a ZERO GRAUS...quina rasca!!!!!!!. I SINÓ QUE SE LO PREGUNTEN A LOS HERMANOSPOU,hehe, que van veure com la via dels "VELLS GUERRERS" hauria d'esperar a dies millors i tot es quedava en esportiva a ERTO i voltants!...així que les aspiracions de fer FALESIA es van quedar en varies plàteres de SPECK, FORMATGES VARIATS, BIRRA A DOJO i VI CALENT mentre jugàvem a les cartes esperant que s'aclarís el temps

Inmediatament vam veure que en paret no fariem res i vam dedicar-nos a fer algunes vistes per"VICENZA Y ALREDEDORES" ( que no es diu així)...on destaquen DUES ZONES: LUMIGNANO i COVOLO...i CASTELVECCHIO de rebot ( preciós lloc i escalada sense interès per a mi...ei...per a mi que la colla familiar va gaudir de bloc i vies...
LUMIGNANO és una zona amb el nom del bonic poble que l'acull...una mena de racó tranbquil amb boniques cases i parets a 10 i cap minut de l'aparcament...imagineu un petit bocí de MARGALEF però en versió VENETO...prats, boscos humits i verdor quasi cansina..la humitat però, junt amb una bona insolació en els sectoprs més guapos, la fan exclussiva de hivern...vam enganxar un dia fresquet i mig plujós, pel qual encara vam poer escalar força bé tot i la època.
ACCÉS: A la sortida de VICENZA EST, a la AUTOSTRADA A4 de MILANO a VENEZIA, direcció a VENECIA, i ABANS DE PADOVA, hi ha una rotonda amb cartells que indiquen RIVERA BERICA...direcció LONGARE i COSTOZZA...LUMIGNANO ESTA A POCS MINUTS...i a just 20 minuts de casa dels cunyats...

Es tracta de un conjunt de "palestre" de màxim 80 mts i generalment on l' "esportiva" ja la tenien assumida a mitjans del 70...parets on es van foguejar gent com el vicentí RENATO CASAROTTO ( primer VIIº=6b el 1977...i quin puto 6b...que txungo...), i es van "reconvertir" altres com en MARIACHER, BASSI, MANOLO, LISA JOVANE, PIETRO DAL PRA i on fins i tot hi va fer aportacions del mateix MARTIN SCHEEL ( el mateix que va equipar les primeres vies maxiextremes de STBENET)...des de 1980 amb MARGHERITA ( 7a inicialment obert per baix i aviar reequipoada i alliberada) Guerrini obre la veda del 7è ( escala francesa) i s'equipen parets i vies a dojo.

El 1984 es desenvolupa l'esportiva amb vies de caracter excepcional, per la dificultat ( de 7a+ a 8a), com per la concepció ( el concepte ATREZZO tant en proteccions com en preses...).
Em calia un viatge arqueològic i existencial per aquestes vies i, per tant, no podia limitarme al grau sinó que em calia una seqüència temporal en la dificultat i els itineraris escollits.
LA SEGONA explicació és que, donat que no hi havia CHANCE als DOLOS, i que els cunyats curraven els dos, no arrossegava només el NAWET sinó els dos nebots, amb "horari europeu" i sense molt interès en l'escalada i això si, una paciencia de snts mentre el seu zio flipava amb les palestres que el rodejaven...la estrategia va ser escalar a vista o al segon pegue..quan un conegut local em va dir que "fino nopn troppo il massimo a vista non supera il 7b!" vaig optar directament per REBAIXAR OBJECTIUS A VISTA...quan vaig provar el primer 7b direcxtament vaig rebaixar els objectius al segon pegue...

El cas és que des de la MARUSKA ( classic IV de somi), la PANCIA CASAROTTO ( 6b), la MARGHERITA ( 7a) ODORE DEI SOGNI ( 7a+), SOGNI D'ORO ( 7b+ o 7c), ARCO d'ORO ( 7c), MASTER BLASTER (7b del qual ni resolc el crux), a la ORIENT EXPRESS ( 7b+)...em desquicio provant i encadenant vies a vista ( fins 7a+) o assajades ( fins a 7c a excepció de mASTER BLASTER que encara la busco...)...GENIAL...i durissim. IL SOMARO, el 8a de LLEGENDA segons la guia, és el segon any que arribo tard ( en època) i sense chance ( amb la crew infantil de claca...). L'anyq ue vé si de cas...hehehe...

L' escalada a LUMIGNANO és de l'estil STBENET...a partir del 6a+ la cosa es posa peluda...les vies dels 80 estan molt collades i sobades ( és calcari, a 10 min del cotxe i generalment al sol i sense 1300 escales i una llegeda de punkis guardians de l'avern que el preservin..), pero genmeralment són les millors...compren amb molt PICATS ( joer es que la penya no es tallav ni un pèl alla!!!) i generalment amb passos extrems un rera l'altre..quna les proves per primer cop els 7b et semblen 8a...a diferencia de CAHORROS, aviat trobes el mètode i tot esdevé un flow corogràfic, ben asseguat i ( això sí) tendinós a topppppe...monodits, bidits a mort i bloqueig al límit en peus inexistents...pura esportiva 80era...
EN EL VIDEO, asegurat per LILA, filmat per MARTIN i amb un audio desternillant on en NAWET demana al minut 2:40"silenci!!"a la Giada( que el papa escala!!!)...ORIENT EXPRESS 7b/b+ , un cappolavoro de GUERRINI...un metre a l'esquerra hi ha la BOOMERANG ( 8a+) de l'SCHHEL..."il nome é legato all''effeto speciale che accomuna l'arma aborigena all'arrampicatore"...de l'ORIENT EXPRESS es diu que té qualche bucco "un po'doloroso".. no sé si era l'excés ( EXCÉS en MAJUSCULES) de Speck i Bruschette regats amb birra a dojo, o que realment el grau i la roca piquen un tou...però vaig encadenar fins a 7 o 11 monodits bidits de una i dues falanges seguits...via a l'estil de l'entrada de DIOSNIDOR o BELLE DESTIVELLE ( fuixarda) en un mur desplomat de uns 16 mts , ojo! mesurada així a la guia!!!...increïble quina precisió bow!!!)