dilluns, de juny 28, 2010

LUMIGNANO: HISTORIA i VIDEO ORIENT EXPRESS 7b+

Quan tingui una mica de temps penjo el diari del TRIP ITALIÀ, incloent el repte "mariscada" en CROACIA...( Y A VER SI TIENES COJONES DE QUE NOS METAMOS UN COTXINILLO EN ESLOVENIA!!!)...mai et piquis amb un "POLENTONE" del NORD, vam acabant TAMBÉ endrapant cotxinillo a ESLOVENIA...con un par...total, una mica més i anem a fer els txurros a Istambul...casum dena!!!
----------------------------------------

El tema va anar de que als Dolomites i voltants fotia un "temps de carallo"

( feia mesos que no estava a ZERO GRAUS...quina rasca!!!!!!!. I SINÓ QUE SE LO PREGUNTEN A LOS HERMANOSPOU,hehe, que van veure com la via dels "VELLS GUERRERS" hauria d'esperar a dies millors i tot es quedava en esportiva a ERTO i voltants!...així que les aspiracions de fer FALESIA es van quedar en varies plàteres de SPECK, FORMATGES VARIATS, BIRRA A DOJO i VI CALENT mentre jugàvem a les cartes esperant que s'aclarís el temps

Inmediatament vam veure que en paret no fariem res i vam dedicar-nos a fer algunes vistes per"VICENZA Y ALREDEDORES" ( que no es diu així)...on destaquen DUES ZONES: LUMIGNANO i COVOLO...i CASTELVECCHIO de rebot ( preciós lloc i escalada sense interès per a mi...ei...per a mi que la colla familiar va gaudir de bloc i vies...
LUMIGNANO és una zona amb el nom del bonic poble que l'acull...una mena de racó tranbquil amb boniques cases i parets a 10 i cap minut de l'aparcament...imagineu un petit bocí de MARGALEF però en versió VENETO...prats, boscos humits i verdor quasi cansina..la humitat però, junt amb una bona insolació en els sectoprs més guapos, la fan exclussiva de hivern...vam enganxar un dia fresquet i mig plujós, pel qual encara vam poer escalar força bé tot i la època.
ACCÉS: A la sortida de VICENZA EST, a la AUTOSTRADA A4 de MILANO a VENEZIA, direcció a VENECIA, i ABANS DE PADOVA, hi ha una rotonda amb cartells que indiquen RIVERA BERICA...direcció LONGARE i COSTOZZA...LUMIGNANO ESTA A POCS MINUTS...i a just 20 minuts de casa dels cunyats...

Es tracta de un conjunt de "palestre" de màxim 80 mts i generalment on l' "esportiva" ja la tenien assumida a mitjans del 70...parets on es van foguejar gent com el vicentí RENATO CASAROTTO ( primer VIIº=6b el 1977...i quin puto 6b...que txungo...), i es van "reconvertir" altres com en MARIACHER, BASSI, MANOLO, LISA JOVANE, PIETRO DAL PRA i on fins i tot hi va fer aportacions del mateix MARTIN SCHEEL ( el mateix que va equipar les primeres vies maxiextremes de STBENET)...des de 1980 amb MARGHERITA ( 7a inicialment obert per baix i aviar reequipoada i alliberada) Guerrini obre la veda del 7è ( escala francesa) i s'equipen parets i vies a dojo.


El 1984 es desenvolupa l'esportiva amb vies de caracter excepcional, per la dificultat ( de 7a+ a 8a), com per la concepció ( el concepte ATREZZO tant en proteccions com en preses...).
Em calia un viatge arqueològic i existencial per aquestes vies i, per tant, no podia limitarme al grau sinó que em calia una seqüència temporal en la dificultat i els itineraris escollits.
LA SEGONA explicació és que, donat que no hi havia CHANCE als DOLOS, i que els cunyats curraven els dos, no arrossegava només el NAWET sinó els dos nebots, amb "horari europeu" i sense molt interès en l'escalada i això si, una paciencia de snts mentre el seu zio flipava amb les palestres que el rodejaven...la estrategia va ser escalar a vista o al segon pegue..quan un conegut local em va dir que "fino nopn troppo il massimo a vista non supera il 7b!" vaig optar directament per REBAIXAR OBJECTIUS A VISTA...quan vaig provar el primer 7b direcxtament vaig rebaixar els objectius al segon pegue...

El cas és que des de la MARUSKA ( classic IV de somi), la PANCIA CASAROTTO ( 6b), la MARGHERITA ( 7a) ODORE DEI SOGNI ( 7a+), SOGNI D'ORO ( 7b+ o 7c), ARCO d'ORO ( 7c), MASTER BLASTER (7b del qual ni resolc el crux), a la ORIENT EXPRESS ( 7b+)...em desquicio provant i encadenant vies a vista ( fins 7a+) o assajades ( fins a 7c a excepció de mASTER BLASTER que encara la busco...)...GENIAL...i durissim.
IL SOMARO, el 8a de LLEGENDA segons la guia, és el segon any que arribo tard ( en època) i sense chance ( amb la crew infantil de claca...). L'anyq ue vé si de cas...hehehe...

L' escalada a LUMIGNANO és de l'estil STBENET...a partir del 6a+ la cosa es posa peluda...les vies dels 80 estan molt collades i sobades ( és calcari, a 10 min del cotxe i generalment al sol i sense 1300 escales i una llegeda de punkis guardians de l'avern que el preservin..), pero genmeralment són les millors...compren amb molt PICATS ( joer es que la penya no es tallav ni un pèl alla!!!) i generalment amb passos extrems un rera l'altre..quna les proves per primer cop els 7b et semblen 8a...a diferencia de CAHORROS, aviat trobes el mètode i tot esdevé un flow corogràfic, ben asseguat i ( això sí) tendinós a topppppe...monodits, bidits a mort i bloqueig al límit en peus inexistents...pura esportiva 80era...
EN EL VIDEO, asegurat per LILA, filmat per MARTIN i amb un audio desternillant on en NAWET demana al minut 2:40"silenci!!"a la Giada( que el papa escala!!!)...ORIENT EXPRESS 7b/b+ , un cappolavoro de GUERRINI...un metre a l'esquerra hi ha la BOOMERANG ( 8a+) de l'SCHHEL..."il nome é legato all''effeto speciale che accomuna l'arma aborigena all'arrampicatore"...de l'ORIENT EXPRESS es diu que té qualche bucco "un po'doloroso".. no sé si era l'excés ( EXCÉS en MAJUSCULES) de Speck i Bruschette regats amb birra a dojo, o que realment el grau i la roca piquen un tou...però vaig encadenar fins a 7 o 11 monodits bidits de una i dues falanges seguits...via a l'estil de l'entrada de DIOSNIDOR o BELLE DESTIVELLE ( fuixarda) en un mur desplomat de uns 16 mts , ojo! mesurada així a la guia!!!...increïble quina precisió bow!!!)


4 comentaris:

Marieta ha dit...

cullons Tranki, quina enveja! Fresquesta, bon beure i escalada...
i jo a la puta oficina amb l'aire acondicionat espatllat, vull morir!!!! Bueno, de moment no, que algun cop a la vida m'hi haure de passar per les Dolomites jejeje
Que disfrutis!

TR ha dit...

Ei Marieta,

La veritat es que de cara a fer tapia NIENTE DI NIENTE...però al contrari que altres cops el VENETO va estar dos dies alliberta de la CATIXA que habitualment el cobreix...és una zona molt humida on el verd et surt per les orelles i a part de ecrta XUXUFLÚ ( com a siberia però no tant accentuada i com que la roca té més acnto nbo tant txunga), vam escalar de p.m i a més coomprovar que a uns 10 km de casa teniem unes parets del copón...en 3 visits mai les havia vist i les tenen més properes que nosaltres el montseny...imagina't la calitxa que hi ha SEMPRE.

Lumignano és MOLT DUR i les vies clàssiques de esportiva són BRUTALS...vaig veure un 8b+ VERTICAL...ni papa com s'aguanten allà...es diu MARE ALLUCINANTE i en uns 30 anys té poquissimes repeticions...no vul ni imaginar com han de ser le condicions ROTPUNKT per fer alló...

VAl la pena donar-se una volteta per allà combinant amb VENEZIA...de veritat!

PGB ha dit...

Fannàtic! Jo crec que podries fer un flash de totes les vies de catalunya, espanya i dolomiti. Heheh quin bou!

Guapissim el video! Quina afartada de monoduàs!

M'ha molat lo de les mil escales i les legions de punkis que custodien sant Benet. A mi encara em fa por pujar-hi! hahaha.

Cuida't bou! A veure si tossejem un dia d'aquests ;)

TR ha dit...

Iep pere...

De vegades "veo cantoooooossss"...no sé, i després sóc incapaç de memoritzar res...bufff...

Encara em fan mal els dits de aquella vi...quins lokus els picatostes macarronis aquells...malditos 80!!!

A la guia hi ha les vies i cadascuna té un simbol al costat:
Naturale
Atrezzato
Scavatto
Molto Scavatto

I tan pantxos!!!

En quant aStbenet...PURA LLEGENDA, la penya és de puta mare...la manera de pensar ha estat simplement la manera de salvaguardar el lloc..i s'ho han currat...tant de bo a tants llocs de Catalunya hagués estat igual. Allà dalt hi ha de tot, esportiva, artifo, lliure equipat i desequipat...tot en un mateix cabàs i sense tanta tonteria...amb el lliure per davant ( iamb collons)...i sobretot amb MOLT de respecte per tot, especialment la pedra...n'hauriem de apendre més i no basar-nos tant en la estèticaaaa!

res bow...tossejem ja...