FA molts, molts anys, per les escales de St Benet vam trobar l'Alsina que baixava, amb un paio molt estrany...molt prim, amb cabells i barba esbullats, com si fos un ermità...anàvem a medir-nos amb la GÓMEZ XALMET, aleshores amb algun buri i savina, amb els nostres flamants BOREAL FIRE i les cintes al cap...com els dels llibres dels ianquis...
En un EXTREM va sortir un article on apareixien ressenyes d'en Ballart, però eren ja vies "esportives" que barrejaven graus clàssics i una nova graduació amb números i lletres!!!...hi havia un "totxo" que es deia LA SETA o l'AGULLA DEL PAS DE LA BURRA on en una via de quatre burils dobles apareixien ja graus de VIIº i VIIb+entre xapes...era l'inici de la revolució de l'esportiva...Un article de l'Alsina al "Muntanya" definint què era allò del ROTPUNKT, amb fotos del "mesies" REDHEAD escalant amb corda doble assegurat des de una reunió a peu de totxo per en T.González...Un article al Desnivel...FREE-GO-LINDO...les primeres ninjes...
La BASTARDO era una via equipada en aquell totxo minúscul però desafiant al fons de la Vall Mala, entre Gorros i StBenet...va ser un dels llocs on vaig descobrir el "friki" escalant la SETAS MÁGICAS ( aleshores un V+(ara 6a durillo) inèditament "ben equipat"), i somniant amb l'ingravidesa que algun dia em permetria escalar setens...En Redhead la va encadenar primer, i després algunes ascencions locals ( Marzo, Alsina, Txema) la van anar estovant per les generacions que vindríem després...el monstre no era tant voraç...però quan en Rafa Comino la va encadenar en solo integral aquelles fotos de l'Extrem ( SKA.LADA en StBenet) EM VAN IMPACTAR...ERA BLOC? ERA UNA VIA EN SOLO?...
Sempre ha estat una via feta a la meva mida...així com hi ha altres vies del mateix grau que se'm fan inhumanes la Bastardo sempre la aconsegueixo sense massa esforç...i això em va fer plantejar-me el solo en aquella via....una recepció ( si no surts disparat enrrera al crux, que aleshores arribes al monestir) prou bona, un crux alt sense ser letal...bé, un Tsunami durillo però possible...també la vam escalar sense els picats, i en ecrta manera aquella "bastardia" va restar més pura...tantmateix no era tampoc gaire diferent...
A finals dels 90 la vaig temptejar, sense crashpad, en solo.
Just al intent de "repàs" amb corda vaig caure-hi per primera vegada!!...La insistent reticència d'en David em va convèncer, i possiblement, encara que l'hagués fet, el succés em va deixar frepat...ho vaig deixar estar...
Al 2008 la tenia a to, però va ser un estiu tràgic i trist, molt conffús, no sabia si deixar d'escalar, i me'n vaig anar a Mallorca, quan vaig tornar vaig deixar estar l'idea.
El 2009, però, tot i que encara anava una mica confós vaig tancar el cercle a la Maladeta, i confós encara, vaig decideir rependre l'antic projecte de la Bastardo...la vaig repetir tres o quatre cops fins tenir-la a caldo i una tarda vaig anar a "passejar" per Gorros i Stbenet...en pocs minuts vaig encadenar la via, i vaig estar una estona al cim, com absorbint l'ambient i pensant què seria el següent...
El següent va ser una lesió de genoll anant a la Sibèria, un tronc al mig del camí gairebé m'arrenca el menisc...com un tonto...
En el vídeo la ascenció del dia abans del solo, amb la família i en Rafa...
13 comentaris:
And music by Obrint Pas, als seus inici ja fotent canya !!! Per un moment he pensat que era de la maqueta i mha vingut una de records brutals.
Una via im-pressionant! Per gaudir-la a cada moviment! La segona la xapo des del bolu en hombru per això 8)
Salut, sort i St.Benet!
WAW paU...AMB EL TEMA DELA mani AQUESTA CANÇÓ EM VA REVERBERAR A L'ÀNIMA...APART DE QUE ELS "SOLOS" TAMBÉ4 FORMEN OPART DE UN INMENS DRET A ADECIDIR...
WAH JORTX....XAPAR DEL BOLOX! KIN BOW TIU...PERÒ SI JUST T'HI AGUANTES!!!!!!!!
ST BENET POWER
Woooo Uri!
... De veritat que veient el video, M'has fet més por en el "solo" mirant la camara-en-mano tot aproximant, Que no pas pensar el solo que vas fer de la via.... Ja et veia "tropezant" y rodolant pel pas dels francesos! jajajja...
QUO ...Recordant una monumental Cleka que un dia vaig patir quan feia un autoretrat! :)
et sembla maco tibar de mono d'aquesta manera???
Tu creus que algun dia aconseguirem anar a escalar a st.benet, nosaltres, els tuferus? jo es que veient aquests passos de dits ja m'espanto...
hahah..
Ei Quo la propera faig la via també "camera en mano"!!! ;P...
El caminito lo tenías que haber hecho descalzo, a lo Dean Potter xD
HAHAH..MARIETA, LA BASTARDO ÉS DE "BON CANTO" EN EL FONS!!! ës broma...es calrq ue hi pujareu, aquest hivern quedem un dia i us fai de CICERONE a les vies "confortables"...n'hi ha de extremes i al límit del tendó...però altres sómn més amables i cap problema....!!!
Ei TXOMO...ja ho vaig pensar, però pujar i baixar d'allà dalt ja era prou penitència! Aquells dies, el de la revia i el del solo, feia tanta calda que pujàvem amb el cremallera fins st jan, escalavem una estona a Gorros i a la tarda baixavem al totxo...per això les imatges són de baixada!!! hehehe!!!
Ja ni la recordo la vaig fer al flash assegurat per el meu company d'escalades Kalvin, ell no l'havia fet pero sabia tots els pasos, aquell va ser un gran dia, el mateix dia al segon pegue encadeno Aun queda un sitio , amb el pas creuat a la sortida amb dretas, l'altre dia vaig veure una foto o un video del O.Maraver al mateix pas, inhumana de guapa, si no l'has fet no la deixis escapar ideal per a tardes d'estiu.
M'ha agradat molt la introducció del post i la aproximacio camara en mano, et veia fotent un castanyot.
Inhumano i motivant.
hahah...bowww....que bones eh?
Al "aún" la he "tocat" tímidament....el pas és molt dur, l'intentava a lance i gairebé em sortia però no li veia massa color...es per megabows, un 8a de un parell de passos...si és ULTRABOULDER!!! waaah...a veure si m'hi passo un dia d'aquests....
PER CERT encara que no hi hagueu anat VES AL PEDRA, la via que voleu fer és ultraguapa, i el darrer llarg et diria que dels millors de tOT EL PEDRA I VOLTANTS...és una puta joya de continuitat pura....
Mañana estamos allí dandole a este viote.
Ahora que acabo de bajar del estudio y le estaba dando vueltas mientas diseñaba una paranoia, esa via la de Solstici d'Estiu esta abierta con mi taladró, no me acordaba que se lo deje al Edu, joder el mundo es un pañuelo.
Esperemos disfrutarla mañana
Buuufffffff... variados y varipointos recuerdos en est blogtículo... el triste mes de Julio del 2008... las vías de ese tocho... el sólo del Comino... los pañuelos en la cabeza y los pantalones de judo para escalar...
esos Extrem... ( llenos de polvo en mis estanterias...
Sin quererlo has removido tiempos pasados... aunque como dices en otro post más arriba... creo en todos los tiempos hay grandes momentos...lo importante.. es que podamos estar allí para vivirlos...
Su Pekas...cal viure'ls, gaudir-los i no oblidar mai...el record encara que no sigui el remei és allòq ue ens queda per retroalimentar l'ànima...i mola de tant en tant fer una mirada enrrera.
Aquella Juliol del 2008, malauredament, ens va marcar a molts , no per conexer a la Cris sinó perquè igualment va ser una bufetada a la cara de realitat...
No sé, em va fer pensar molt...
Salut Bow!!!
Publica un comentari a l'entrada