Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

dilluns, d’octubre 11, 2010

La inexorable cruesa de l'amor perdut

Maleïts...maleits 12's d'Octubres de merda... Si viatges allà dalt,
on el vent colpeja fort,
més amunt de les fronteres
Saluda'm a aquella que hi viu,
la que un cop va ser el meu verdader amor...

I si hi vas quan comenci a nevar,
I els rius es vagin gelant
I s'acabi l'estiu,
Digues-li que es posi un abric ben gruixut
Que la guardi dels vents que udolen...

Siusplau, mira si encara duu els cabells llargs
Rinxolats i caient damunt del pit
Mira si encara duu aquells cabells,
que és com millor la recordo...

Em pregunto si encara se'n recorda de mi...
Tantes vegades he pregat sovint !!!
Enmig de la meva negra nit
Enmig dels meus dies més brillants...

Si viatges allà dalt,
On el vent colpeja fort,
més amunt de la frontera
Siusplau, Saluda-la, i digues-li
Que ella va ser el meu unic i verdader amor...


Traducció adaptada de una cançó d'en DYLAN ( North Country Girl)

7 comentaris:

uasunflower ha dit...

Being hurt is part of our experience of being human...

http://www.goear.com/listen/881a5f4/im-not-there-%281956%29-bob-dylan

Malalesmans, geògraf dels meus xergais ha dit...

Una abracada, el somriure ja no te'l pendran ... Segur que el guardes allà on mai s'oblida, prop del cor.

Berta ha dit...

Que bona Oriol...

http://www.youtube.com/watch?v=1ot0W6xmshk&feature=fvw

Una abraçada, les fotos m'han fet somriure.

TRanki ha dit...

Hola a tots

Sento haver oblidat de TANCAR els comments, en ecrts casos tampoc es tracta de intentar despertar la compassió aliena...o si..però en un moment donat me'n devia oblidar...

No sé si estar d'acord en que compartit el dolor és menor...no ho crec perquè mai es perceben els dolors iguals entre diferents...

Simplement que en aquest blog parlo d'escalada i VIDA (de vegades més del segon), i els 12's de cada octubre és un dia estrany que recordo molt més el que caa dia recordo...

J. Thanks...però tot i formar-ne part, i tot i que em considero PRIVILEGIAT perquè me'n toca molt menys que a altres, el dolor ho és perquè FA MAL...i és una putada...gracies per la cançó...

BERNAT: Gracies, tens tota la raó, i de vegades xerrant a casa els pares em confessen l'inmensa sort que van tenir, malgrat el final, el trajecte i fins i tot l'inici...i crec el mateix que ells, afegint que (donanda la meva edat i menors responsabilitats) mai vaig sentir cap recacnça de haver compartit la vida amb ella....

BERTA: gracies també...i per haver-la acceptat al cole tal i com era, en això l'estel en va ser pionera, no com a escola sinó els propis alumnes...gracies...

Lila ha dit...

Què dir-te de la Roser... a mi em va ensenyar a viure la vida amb més alegria! Vaig poder estar amb ella gaire bé 10 anys i crec que ens vam arribar a estimar molt. Em venen a la ment molts bons moments amb ella, però crec que un dels seus dies més felissos va ser aquella vetllada amb el Pedro, veien el Barça Madrid a la Cervecería 93, celebrant la victoria culé amb una pizza a la Elly i portant-la de festa al mundo caníval, va ser la reina de la disco, fins i tot es va atrevir a tocar el cul a segurata dels WC!T'enrecordes? Ella sempre em deia que volia tenir un nebot, com si sabés que li faltava temps, lamento molt que no conegués a l'Arnau, però tranqui·la Roser que l'Arnau sap moltes coses de la tieta Roser...
Ori, un petó molt fort i un altre per tu cunyadeta!!!
Ceci

TRanki ha dit...

Lila,

Gracies per acceptar-la com era sense cap problema, sense cap dubte, i amb tant d'amor, comprensió i paciència...

Gracies a això vam passar dies com aquells a tope !!!!

I no només en els bons moments , sinó també en els no tant bons, dolents i en el pitjor de tots, sempre al nostre costat...

I graies per fer que el Nawet no l'oblidi a pesar de no coneixer-la...!!!

Lila ha dit...

De res, ja ho saps, per mi va ser un autèntic plaer estar al seu costat...