A salts ballàvem això als inicis dels 90 al Karma, igualment eco dels 70's/80's.
L'Iguana feia que la penya botés en iniciar-se aquesta cançó, els dijous a les tantes després de les tardes al CADE, els vespres al Glaciar i les matinades en aquel sòtan amb la Bernarda, els moteros i tota la fauna noctàmbula en què de tant en tant amb l'Exploitin, el Fèlix, el Xavi i la colla la liàbem fins a l'alba...
He escollir aquest tema per dir un adéu a un viatger que s'allunya i que espero que torni aviat a FORAVIAL...
I només per a certs fervents aquesta despedida, que mai era una despedida sinó un fins la propera:
2 comentaris:
Uri, te n'explico una.
La X és una dona extraordinària: maca que tira enrere, fa muntanya i escala... i es declara una grouppie consumada. Això ho té fàcil perquè l'A, el seu home, sonoritza grans concerts i tenen barra lliure al backstage de TOTS els ídols que puguis imaginar. Ella m'explicava un moment de glòria, l'estona que va passar a la falda de la Iguana, suat i tors nu... Jo no sóc mitòman però li vaig demanar que també segués a la meva falda. Encara riem!
ffffff....
NO sé on era realment l'IGGY en aquells moments...però el somriure abans de començar a cantar ( que perd el compàs una vegada) , em fa bastanta gracia...
No sé si la transitivitat admet més de un parell de passos, però si de cas ja et tocaré la gepa!!!
Publica un comentari a l'entrada