L'important nó és ARRIBAR, sinó ANAR-HI !!! Robert Louis Stevenson ( escriptor)
He rebut una trucada d'una amiga que avui està ultracontenta ...després de desenes de intents, amb tossuderia i entrenament, justa acabava de encadenar BEN PETAT al SENGLAR i feliç ho explicava a aquells que l'hem assegurat i acompanyat en aquest llarg i difícil camí que sempre acostuma a plantejar un objectiu inicialment més enllà de les capacitats (que no vol dir més enllà de les possibilitats !!!)
La Julia ara fa 2 o 3 anys estava escalant 6a/b, i va començar a deixar les tapies per concentrar-se en la esportiva...suposo que hi ha persones i persones, però aquesta progressió ( de 6a a acaronar el 8a), passa per la ferma ressolució de trobar un camí cap a l'escalada lliure de cert nivell, independentment del punt de partida ( estat de forma, experiència en graus alts, característiques morfològiques més o menys positives...etc).
L'únic que tenia és un molt bon bagatge tècnic per haver escalat milers de metres, i un afany imparable per descobrir i lluitar per allò que vol aconseguir...i res més...
El setge " a muerte" de les vies és una situació que no tots estem disposats a fer, almenys en tot moment de les nostres vides...ha de motivar molt un projecte per dedicar-hi les hores que la Julia dedica als seus !!! Però el resultat salta a la vista...
AIXÍ DONCS, FELICITATS, i ENDAVANT, no hi ha res impossible...Keep on pushig Julia !!!!
BTW, give me back my gear and take it easy bowa...hehehe !
10 comentaris:
Només cavant una mica dins meu, el que en trec es un sommriure i una felicitat que em recorda la del Vianant de lany passat ... llastima que altre cop m'agafi tan lluny, les alegries cal compartir-les.
Molta salut bows.
L'amistat pot quedar sota la pols del temps, però si n'hi ha ganes amb una bufada espolses tot plegat una mica i ja està...
I ara ja no hi ha distàncies amb el "intenné" i tot plegat! hehehe!
Salut i endavant bow, la gent bona no té perquè deixar de compartir alegries...segur que no!!!
Uri - muchas gracias, me costo mucho, pero tenia fe, algunos buenos profes y muchisimos buenos animos de los obsesionados del senglar!!! Y me encantaba formar parte de este paisatge tan bonic, te echo de menos ya, Senglar...!!! Pero que via, que via, me dejo enamorada, lastima que ya se acabo :)
Merci por tot, y a muerte, bou!
j.
uo uo uooooo! notición! Felicidades Julia! Me alegro muchísimo :)
Caminante no hay camino, sino sendas que recorrer...;-))
Endevant.. sempre endevant... ;-))
Hola acabo de aterrar en aquest bloc i uff..... bons escrits i videos.
Com que he començat per aquest, doncs felicitats a l´encadenadora i a tú pel bloc.
Pere.
PERE: Gracies per la visita i benvingut! :)
LILA GRACIES TAMBé pel teu comment, és EL GEST...he esborrat l'anònim i els comments al respecte inclòs el teu.NO val ni la pena de discutir.THANKS.ptó!!!
A l'anònim jo li faria una reflexió, no sóc cap savi, però la majoria dels lectors tampoc som tant tontos de creure les xorrades que penjats com ells escriuen en blogs com aquest, on la gent entra de bon rotllo.
Si et vols quedar amb frases que la gent (savia, no tontos com ens creus) te'n deixo un parell...a veure si reflexiones i deixes de tocar el que no sona:
La indignación moral es, en la mayoria de los casos, un dos por ciento de moral, un cuarenta y ocho por ciento, indignación, y un cincuenta por ciento, envidia.( VIttorio de SICA-¿no SIKA eh?!)
La envidia es causada por ver a otro gozar de lo que deseamos; los celos, por ver a otro poseer lo que quisiéramos poseer nosotros.
DIOGENES LAERCIO-un grec d'aquells savis-
i finalment una que et va al pèl...:
La envidia en los hombres muestra cuán desdichados se sienten, y su constante atención a lo que hacen o dejan de hacer los demás, muestra cuánto se aburren.
Arthur Schopenhauer
La amistad no puede ir muy lejos cuando ni unos ni otros están dispuestos a perdonarse los pequeños defectos.
Jean de la Bruyere
mmmm...
Anònim 2, molt encertat...
Hola Pere
Això és una festa de felicitació a una persona que a base de tenacitat ha assolit un repte que quan es va posar estava molt lluny de les seves possibilitats, per tant el tema que comentes no procedeix. Entenc que el SAVOIR FAIRE i la camaraderia que han regnat aquest mesos en aquel peu de via és un dels fenòmens més bonics que té l'escalada i per tant passo de embrutar aquests instants amb debats eixorcs...gracies pel teu comentari però igual que el de la LILA ( que defensa la J. i que em perdona que l'esborri perquè és la meva dona...), esborro tot allò que no siguin comentaris referits a l¡èxit de la J i a la alegria ( i alleujament als asseguradors!!) que ens ha donat a tots.
Jo ho resumiria amb una sola expressió, digue'm gilipolles, de la MALA RODRÍGUEZ..se'n diu AMOR Y RESPETO, per les persones, els amics i l'escalada.
l'ÊXIT, compartit , es duplica...i aquestes setmanes, al SENGLAR he gaudir de l'èxit absolut de col.legu@s cridant de joia en encadenes que els ha costat més o menys d'assolir.
Pots mirar-te el meu perfil i veure la "professió"...ho vaig posar fa molts anmys, perquè apart d'encadenar, el que més em mola és veure com els col.legues encadenen, compartir il.lusions i les cerveses després de la escalada...la resta són detalls...
Salut i respecte Pere, ens veiem escalant!!!!
Publica un comentari a l'entrada