Baixava corrents per les escales, encara xarrant de cantos, com si fos ahir, com fa 20 anys...20? hahah, quan el vaig veure aquella nit, ens va demanar foc just abans que els verds ens fotéssin fora dels "porxos", i després de sobre el restaurant...vam anar a dormir tard, i sobretot perquè entre birres i porros xerràvem d'aquell "lolet" que el Rai em va dir que estava ultrafort...crec que teníem 15 o 16 anys, i ell també...
Van passar els anys i vaig fer algunes d'aquelles vies, i també alguna en solo...i fins avui en dia encara flipo de com aquell bou es passejava per la roca d'aquella manera...
A St Benet, de manera discreta, s'ha encadenat la LUCKY, la ENTRELASCEJAS, la PARANOIES, la BASTARDO i altres en Solo, però aquest video dóna una idea de la FLUTANSIA amb que el Rafa levitava per la Sesión.
La Setmana passada vaig estar de nou en aquesta via i al.lucino del TRIP que deu ser fer-la en Solo...inhumano...quan coneixes els cantos al detall t'adones encara més de com de sobrat va...es salta TOTES de les ajudes i tanca a mort a cada presa cons i fossin baranes...
14 comentaris:
increible, que homa...todo mi respecto...
Ho acabem de veure amb l'Esteve i hem flipat. Per tot, pel solo, esclar, però perquè era per la tele, tv1! la música, l'estètica...joder, que teniem 7 anyets nosaltres dos i al costat de casa nostra es feien aquestes coses, quin bou, boig.
Diumenge a l'agulla! vens o q?
Recordo haver gravat en VHS el programa original, del paleoelfilo (amb l'Olivé al l'Elafantet i no sé qui a l'Arribava).
La lliçó (i el do) del Rafa és la dinàmica; com bé em van assenyalar els ballarins als que vaig ensenyar el vídeo.
Una mostra clara que anem enrere.
1988
Això si que és free climb!
2011, quant ho han pogut repetir??
En fi. Som una generació perduda. Simples i bulgars imitadors amb trampa i cartró.
Em sona d'haver-lo vist abans, però igualment és brutal veure com hi levita...
Així que el secret és la dinàmica, Girbén? A veure si m'ho aplico! :P
va parir quin maquina que estava fet, tu mateix ho has dit: etiqueta "putos amos".
He flipat molt amb el dinamisme que puja, amb un ritme constant...
gracies per recuperar un petit gran video de l'escalada al nostre pais...
Per cert, que se n'ha fet? Despres de sortir encara al Desnivel a principis dels noranta no he tornat a sentir res d'ell...
Saludus
En Comino no ha deixat mai de entrenar, però ha fet algun parón en l'escalada. Suposo que escalar 8b+ al 1988 costa d'assumir i implica mantenir un punch que amb una vida discreta i normal no sempre és possible.
El motiu d'aquest post va ser degutr a trobar-lo, baixant de stBenet, fet que em va recordar la figura que havia estat en aquella època. Com tota aquesta penya d'allà dalt, moltes gestes realment al.lucinants han ocorregut de menera discreta i, quasi, anònima.
Coincideixo amb tots que tant les seves escalades amb corda com sense, van estar molt per davant del que es feia en aquell moment, que és un estil UNIC i que actualment si bé s'ha assumit el NIVELL fisic de manera generalitzada, a nivell MENTAL molt pocs han pogut igualar el que ell va fer...
Però per això va ser únic no?
Salut i Sant benet/MOntserrat a mort...
Jordi,
Al YOUTUBE es troba també mig programa del FILO, on es veu el matix Lolet Comino fent la ARRRIBABÀ POSANT CINTES ( rotpunkt estricte) Sobradíssim ( pels qui coneguin la via i els passos...fa el crux sense un mètode molt més eficient...) i només se li pot criticar que es pilla a la R ( aleshores la via es feia així, posteriorment s'acabava pujant al cim...)...ah...i amb uns gats que semblen cletes...
Aquell DINAMISME, apart de unes capacitats i estil personal innat, era fruit d'una força i relació pes/potencia espectaculars...
el secret no estava en el dinamisme... estava dins del seu caparró...
Oriol, mira esto: http://www.redbull.es/cs/Satellite/es_ES/Video/Red-Bull-Psicobloc-con-los-Hermanos-Pou-021242967318698
PSICOBLOC en Brasil - y mejor: sin olas y agua dulce!
leoooooo ! Que tal bou!!!
Como estàs? envia un email!!!
NO HAY PIRAÑAS ni Cocodrilos ni indígenas reductores de cabezas???? ;P
MUY ALTOOOOO!
Me apounto el sitio bow!!!
he perdut el teu mail. com és?
Els solistes són d´una altra espècie: suposo integres ,valents fins la medul.la, contundents, irreprimibles, i sobretot ànimes/als liures que només ells volen obrir la sensació d´una finestra dimensionada sense frontises cap a la llum de l´autocontrol sense frens/friends , ni v/buits. Ells si són escaladors que van si o si..a disfrutar per la bena...a mort!!! Són i seran herois llegendaris
Rafa soy Ángel me has traído emociones nuevas al verte en este vídeo
Publica un comentari a l'entrada