Paraules d'AMOR

Diuen que els esquimals ténen desenes de paraules per a la idea de NEU...Suposo que en funció de detalls ,que nosaltres ni sabem diferenciar, recullen una paraula per a cada matís de la idea que ells ténen de les diverses classes de neu...de les seves textures, temperatura, forma, manera de caure, de dipositar-se, de transformar-se...

Segurament els inuit, en ser la NEU el medi en que viuen i que veuen canviar més en base a l'hora, el dia o l'època, han acabat trobant una paraula per cada tipus de neu.

De vegades el cap em dóna voltes....aqui no tenim tantes neus, o si hi són no formen part de un medi habitual de la majoria ( apart de pouder, paketón, papa i crosta ventada, poca cosa diem!), i en canvi en coses que el dia adia ens fa sentir, veure, comentar, etc...no trobem un vocabulari tant extens...o si?

I l'amor? Quantes paraules tenim noslatres per a l'amor? És una idea conceptual única? És una idea amb matisos? tenim paraules que diferencies cada matís o cada tipus o estat de l'amor?

Amor és estima? Apreci? Afecte? Dependència? Volen dir alhora aquestes paraules quelcom sobre l'amor o són simples sentiments, de vegades paral.lels, de vegades complementaris, que no defineixen en sí el verdader sentiment de manera clara? Són conceptes associats o defineixen el concepte per só mateixos?

¿Com és possible que en una mateixa paraula encabim barroerament totes les possibles idees, i característiques diferenciades que pot tenir un sentiment tant complexe? ¿Pot ser que el pretès desenvolupament occidental ens permet simplificar aquest concepte en una sola paraula, en pro de l'eficiència lingüística? ¿O es que la nostra moral ordenada postcristiana hereta una sola paraula limitadora perquè tot i la diversitat actual el concepte original és unívoc?

Els inuit ténen una paraula per cada matís mentre que nosaltres necessitem almenys un adjectiu per definir diferencies en quelcom tan divers i multiforme com pot ser el sentiment de l'amor...amor carnal, amor paternal, amor fraternal, conjugal, virtual, platònic, letal, etern, fugaç, lliure, vital, materialista, desinteressat, místic,desesperat, sincer, fútil...

De vegades m'agradaria ser esquimal i tenir una paraula per cada idea, per poder aclarir-me i alhora definir, per poder sentir i alhora transmetre allò que sento, que no té perquè ser antitètic sinó complementari, que per intens no és excloent...

HABEMUS PROJECT

S'acaba el segon cicle, ara s'apropa la primavera i l'"amor" que sento pel projecte que escolliré és "eternament temporal, fugaç, intens,dependent,sensible,platònic,profund,lúdic,narcisista,dual,fidelment promiscu,visceral i reflexiu, sincer i obscur alhora...és ABSOLUT...

No sé com ho podria definir en Pompeu Fabra, no sé si els inuits escalen massa i em poden fer un cop de mà...

JO l'ANOMENO FANATISME

I la primavera m'altera la sang com cada dia de l'any, ni més ni menys, simplementq ue el dia allarga, el cos es desperta, fa menys fred i encara no sues...ideal per escalar en un país on s'escalen 365 dies a l'any ( 368 cada 4 anys), plogui o nevi, faci fred o calor...

És una via qualsevol, sempre dura, desafiant, desplomada, contínua, amb moviments dinàmics, banderes, parades en sec, reposos, trams de córrer i trams de anar clavant dits i peus com una araña lenta...alguna assegurança obliga a empassar saliva i acceptar un possible vol, altres estan a tocar...a baix algú t'anima i et dóna confiança, sents el ventet fresc a la cara i fas un pas més, un pas més que et fabullir la sang i la ment...

L'escalada MAI s'acaba, sempre hi ha algun altre projecte, alguna JOIA...