Ahir vam tocar finalment, fanàtics, la JOIA de MONTSERRAT, un espectacular 8a+ que ressegueix l'esperó més radical que mai havia vista a la Muntanya...brutal, SINERGIA absoluta amb el Jaumet i el Juanjutx, i la companyia sempre ULTRADIVERTIDA del Franel.la i l'Ivan...feia molts anys que la mirava des de les GUILLEUMES, però mai havia trobat el moment d'acostar-m'hi...
En tres pegues resolem incògnites i la deixo amb un repòs forçat...vaig trencat encara d'entrenar, però el Jaumet, master ell, ens obre la porta del bloc d'entrada ( una taló galàctic)...la resta és aguantar i aguantar, metres de passos guapíssims, buit i algun aleje més que radical, sense ser perillós...assajem en toprope per posar-nos-hi per sota en la següent sessió...resolc el bloc, dos xapes més amunt caic, i d'allí a cadena ja ho tinc més o menys mesurat, no fallo. La via apreta de manera bastant galàctica, moviements de dits, ultramontserratins, boletes i regletes, roms i peus complicats, però en un desplom al.lucinant de 30 metres sense treva...una visió brutal que va tenir el SALVA SERRANO, el seu equipador, el 1994...
De vegades cal ESPERAR, amb paciència, que tot es vagi col.locant al seu lloc, invertir en temps i que aquest sigui plaent per tal que les recompenses siguin millors...i l'únic que un no ha d'oblidar és que tot allò que som ho som per nosaltres mateixos i per aquells que ens envolten i ens ajuden cada dia a millorar...gracies a tots, als pares, als fills, a les dones, les novies, als amics,i als companys de cordada i entrenament...
La flutànsia és el resultat final de tot aquest temps...les vies les escalo per la seva bellesa, per la seva història, pel que em motiven, i el grau és el que menys importa en tot plegat...és fantàstic estar més fort per poder gaudir, finalment, de tot plegat amb PLAER i no amb SOFRIMENT. SER FELIÇ és l'únic objectiu que tinc ara mateix...a muerte !!!
!! Jaumet a ES SISTEMA 7c+ Espadelles. MARGALEF
!! Jaumet a ES SISTEMA 7c+ Espadelles. MARGALEF
TR a BAndito 7c+/8a. Cala Varques. Mallorca
Jose Agustí a PETI QUI PETI 8c. Siberia/St Llorenç de Munt
Juanjutx a SPOOK 8a. Totxo Sílfides
TR a ZONA DE INCERTIDUMBRE 8a.Paparres. Olesa 
12 comentaris:
Al leer entre palabras, entre letras, uno se deja llevar por las sensaciones que destila tú blogtículo... de la perseverancia en el camino del satori... de sentirnos cada día un poco más cerca de la "cadena"... nuestro top personal... de nuestra dosis de felicidad...de difrutar de las ganas de vivir... y sobre todo.. de vivir.. !!!
Como bien has dicho en uno de mis posts... Ya tenemos una hora más de luz... !!!! :-)))
A disfrutar.. y a vivir.. !!!
Oriol, a continuar xalant com fins ara!! records al Jaumet i el Juanjo.
flutansia is the best, no digo más.
Apa bou, a veure si ens retrobem algun dia d'aquests en ple microcicle de recuperació jeje
Pekas, si quelcom té això dels blogs és que llegin(te), un aprèn...
Ei JAume! Que no pari..el millor dels amics és que quan un cau els altres l'ajuden a aixecar-se, i a l'inversa! A tibar sempre!
Marieta, tant sols dues paraules; Prova-la!!! BRÚTAL !!!( deia dues paraules només? jo? IMPOSSIBLE). Sembla molt, ho és, però menys del que sembla...bloc dur i fisic d'entrada, molt atlètico digital, amb truc....no bon repòs i secció de dits i força fins a repòs bo.
I despés un trekking montserratí-desplomat de boletes i forats, una xapa a pendre literalment pel cul ( se'ls hi va l'olla encara que no és perillós...simplement et menges un vol de 15 mts si t'obres ( que no t'obres) i és impossible tornar a la via ( deslom inmens i suposoq ue no te'n queden ganes)...en realitat t'escaquejes per la esquerra. I a dalt, sprint final fins a cadena ( literalment)...
ës bonica, és poderosa, és LA JOIA i a les 14:00 comença l'ombra, encara que estic convençut que hi ha dies de xuxu, esta en un loc curiós i el tacte evoluciona amb les hores i segur que ara amb els dies...no sé ja veurem.
Ja m'agradaria deixar la SPRINT ( per exemple), o la ANILLO DEL PODER amb un sol vol la primera sessió...heheheh. Salute i ens veiem!!
Ahora no me vengas de decotón eh bou?????
JOder quin control eh anònim?
En cap moment parlo de CAP grau, simplement comparo vies per il.lustrar millor la imatge mentalq ue es pugui fer la gent de aquesta...en general uns i altres estem en diferents fases de forma i un dia un 7c pot semblar un infern i als deu dies el fas corrent...així cotar és bastant inexacte...i comparar vies possiblement també.
PULUTANT, aquí el tema va de la BELLESA de la susodicha, de les característiques i morfologia, i de les condicions que s'hi podràn trobar els propers dies-mesos-setmanes...
Ah...si no esteu megalolos, tot i marcada ( ahir va ploure) i semimuntada, CAL CANYA llarga so pena de fer la competència a Ryan Air...
Salut bou...
Joia "vidilla"? Que guai, aleshores Paula 7c+, i Xylum 7c/c+...
Apa que no et passes...ja us val a tots plegats...
Anònim@:
Tinc un bon amic que anava a peu de via, es mirava la via i se'n anva a pendre una birra perquè considerava que ja havia fet l'"onsight"...es va polir terradets en una tarda, imagina't...tot a vista...hehehe...fins i tot en va decotar dos a tres, dient que allò era mnys...menys que què? Menys del que posa la ressenya que la penya és molt boques i segur que surten cantos nous!!!
Ens partíem de riure, sembla un tonteria però era un performance àcida sobre els escaladors, rient-nos de nosaltres mateixos...
JO personalment GRADUO per mi, pels meus 59-63 kgs, pels meus dits dilatats, els meus 1,70 i 41 anys...i pel tipus d'escalada que se'm dóna millor o pitjor...
i el pluspalsalon bow, no cal amargar-se...
wapa la foto de la ZONA, m'han comentat que és bonica i difícil¿ esta al sol o a l'ombra?
Felicitats pel blog. és motivador a tope!!!!
Hola Xavi.
Paparres esta al sol, una mica torrador, ideal hivern, et queden pocs pegues i abans de les 12h o al vespre...a l'estiu ni t'hi acostis!!!
La via és MOLT guapa, una mena de rotllo anys 80 ( algun picat) però de l'estil d'aleshores...desplom a tope, passos explossius, i resis curta. Són 3-4 blocs curtets un sobre l'altre.
La vaig fer cap al 93, amb alguns intents (havia fet la la ARRRiBaBà), i no em va semblar extrema. La vaig repetir al 2008 o 2009, després de una època molt alpina, retornant al friky i començant CELIAVERN. EM va costar MOLTS pegues, perè sempre divrtits i a l'uníson amb la meva evolució.
La part de baix és superguapa ( dinàmica), hi ha un repòs al mig, i d'allà comences amb la tralla, un pas MOLT LLARG de elasticitat, un minirepòs i el crux. El crux és un sostre-desplom, on cal molta coreografia (NO VA RECTE PELS PICATS ojo, entres al sostre per la dreta, amb un creuament d'invertit just per la ratlla sopta el sostre, i mires que el cos no se'n vagi, et claves i has de encertar a la regleta de esquerra que es veu a la foto ( taloneig). D'allà un lance-blouqeig al calaix horitzontal que es veu, i la sortida ( no crec que fallis a la sortida, serà 7a o 7a+, curiosa, això sí).
El tema és que al voltant hi tens vies de Vº a 7c, ideals per a qualsevol nivell ( sempre en escalada atlètica)...a la dreta hi ha un mur amb vietes de Vº a 6c de placa. El peu de via és ideal family, i l'accés curt...OJO que algun cop he vist cabres damunt la paret i queia alguna pedra, si aneu amb nanos millor sota el desplom...no és haitual però cal anar al lloro
maxi mega fotos pictures bow!!! agüita neng!! Ets el nou ansel adams!!! Bravo bravo en volem més!!!
Ei bowàs...espera'tq ue em penji algun dia a l apunta d ela visera de la via que vam tocar el darer ginde, amb el Jaumet on fire i veuràs quins vuelacos que li pillo...farà angunia i tot!!!
ATP sortint-li pels porus a muerte !!!!
Publica un comentari a l'entrada