Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

diumenge, de setembre 11, 2011

Tha CROW's NEST, MALUTA...

Entre aquests dos moments han passat gairebé dos mesos...dos mesos de pensar en una paret, i de pensar en tu, que era el que ens motivava a tornar-hi, a pesar de les dificultats i tot el reguitzell de circumstàncies logístiques, climatològiques, laborals i familiars...

Ja m'hi vaig fixar el primer dia, uns corbs voleiaven damunt dels nostres caps, i endins, vaig somriure i et vaig demanar que ens cuidéssis, que les tempestes no fossin molt radicals, que les fissures tinguessin continuïtat i ens deixessin assegurar-nos, que no ens caigués cap bloc al damunt, que les cordes aguantéssin, que tinguéssim valor i paciència, i que tornéssim a casa vius, amics i amb la via acabada...


Ei Maluta, ahir enmig del vent, just quan marxàvem avall, vas volar per damunt dels nostres caps, grallar condescendent i et vas allunyar...era una despedida , amarga i feliç alhora...estàvem cansats...estic tant cansat!!! Però com qualsevol altre viatge, sempre que busques trobes, i aprens...i això ho hem aconseguit amb escreix...gracies a aquest viatge sóc una mica menys ignorant...i si no hagués estat per tu mai l'hagués començat...Una abraçada allà on sigui CROW, que la via ja la tens, i ha quedat prou maca.


Han estat 15 dies repartits en 5 findes, lluny de casa...uns 15.000 metres de desnivell, saltant pedres amunt i avall amb el petate inmens a l'esquena...5 pegues, i només 2 dies i mig efectius d'escalada (!)...ja se sap, la muntanya té aquestes coses...COM HA DE SER...suposo que per això ens agrada tant no bow??

Aquest finde vam fer el darrer intent...em vaig perdre la DIADA, ara que tanta falta feia que hi fóssim tots, però suposo que ho hauràs entès ...en el fons el país es porta a dins, i som nosaltres...això sí que mai ens ho podran treure per cap decret...i s'apropa l'hivern bow...

Vam pujar per darrera fins al cim, per evitar haver de complir altra cop el calvari de Cregüenya, , i poder enllestir ràpid el headwall sota la Gàrgola...vaig caure rendit dins el sac després de dedicar quasi mig dia als darrers 60 metres...estava esgotat, em feia mal el cap i l'ànima...sort d'en Xavi, la verdadera espurna d'aquesta ascenció, que sinó encara estaria en aquell niu de corbs, adormit i pensatiu, recordan-te amb un nus a l'estómac mentre se'm perdia el cap veient la glacera...



En XAVI FERNANDEZ m'ha acompanyat des del primer dia, responent el missatge desesperat en que buscava company, carregant motxilles inmenses, animant des de la reunió, traient forces d'on calia per cuinar aquells vespres de derrota física en que jo sempre em quedava dins del sac...i fins al darrer moment motivant i ajudant en tot...Xavi com més hi penso més ho valoro...i al.lucino ...

En SANTI PUIG va ser l'exemple més curiós de col.laboració... Ens vam conèixer una tarda, jo vagava perdut per la Soleia i vaig aterrar al Gruyere...l'home més motivat del món, me n'havies parlat però et vas quedar curt... va pujar a petatejar i baixar el mateix dia ( l'endemà currava), un titan que va obrir la porta de la via, ajudant a acabar "LA RALLETA" amb mestratge...gracies bow.

En JUANJO LOPEZ, un tros de gel friki i titànic que li sobra tot per tot arreu...al final va obrir la tirada més guapa, "L'ORELLA", pedalejant com un titán enmig del desconegut...sense la seva lolada encara seríem barrinant per allà dalt!!

En XAVI LLANOS, què dir-te'n??? Va posar aquell finde el punt de radicalitat humorística necessaria...ens va donar el vist-i-plau a la via, com a germans de sang que éreu, i va carregar una motxilla inmensa de material i una altra de somriures...gracies a aquell pegue tot va quedar quasi enllestit!

L'ORIOL FERNANDEZ, callat i tenaç, ens va acompanyar i ajudar al transport final fins al niu de corbs del Coll Maldito, una repisa enmig del paisatge llunar de la glacera, aïllat i angoixant, sota el bufador infinit que és la canal...sembla absurd però el calor humà i saber que saben on ets, en aquestes circumstàncies sempre ajuda, i molt...

Guillem, just quan vas morir estava desconcertat, com sempre vaig pujar a la muntanya a trobar respostes, i en vaig trobar de bones i de dolentes, em vaig mirar al mirall i vaig veure el bé i el mal, no sabia de quin costat mirar-me, o potser es que en tinc dos...
Allà dalt els dos es barregen, i surt realment qui ets, ho he entès millor, som qui som i almenys he vist que en el fons, tampoc som tant desastres, simplement som persones...he tingut moments bons i moents de baixada, hem, aguantat motivant-nos els uns als altres quan els companys afluixavem, i finalment hem assolit just allò que volíem...que no és ni molt ni poc, simplement un somni i poder-te dedicar una via que hauriem d'haver obert junts...segurament si estéssis viu encara estaríem donan-li voltes, ja ho saps, sóc un gos i bastant covard...però tenir el teu record ha estat en el fons el fuet que trallava darerra la meva consciència per recórrer un cop i altre inmenses tarteres de penúria i cansament...i escalar una mica amb l'ajut ( o era jo qui ajudava), dels amics...dels bons amics com tu bow...

Gracies a ells, realment, hem acabat la via....i als ànims dels teus pares i del Malutet, d'amics, i de les parelles ( i l'Arnawet) que ens han permès combinar la nostra vida babilònica d'oficinistes amb aquest viatge enmig de l'alpinisme que ha estat obrir la GUILLEM MALET a l'ABADIAS



IRIE

36 comentaris:

Ramon SolsoClimb ha dit...

felicitats motivats!

d'aquesta via si ke se'n pot sentir orgullós, com a minim s'ha obert amb criteri i modals, no com altres que em farien vergonya que portessin el meu nom....



salut companys

TRanki ha dit...

Thanks Ramon...el lloc s'ho mereix...la via espero que també...

nenivan ha dit...

felicitats per la via nanu, no sé si serà guapa o un rostoll (pel que comentes pinta molt bé i el video que vareu fer ho confirma) pero només amb la finalitat, antecedents i historia que porta implicita ja crec que val la pena una repetició.
Enhorabona de nou, l'obertura d'una via reporta molta satisfacció i aquesta crec que encara us en donarà més.
fins aviat company

Xavi ha dit...

Ori...felicitats per la via!!!
Felicitats per com portes els somnis endavant i com al teu costat es pot percebre una il·lusió tant gran i especial, ja sigui escalant o amb qualsevol altre aspecte de les nostres vides....
Com sempre espera el moment bo i ataca...
Gracies a la família per esperar-nos sempre amb un somriure de benvinguda....

Oscar Aleman ha dit...

Ei Oriol! Felicitats pel curro aquest, quan les coses es busquen amb perseverància, segur que es troben, així que la via serà guapa fijo.

Laura ha dit...

Molt bonic i molt maca la via. Quines vistes des del niu!

Impressionant nois..

Ha valgut la pena l'enyorança dels caps de setmana, només per veure com tornava el Xavi de content... encara que fossin les 11 de la nit.

Enhorabona! Ho heu fet!

Jaumegrimp ha dit...

Felicitats a tota la colla! Un bon record per al Maluta, que malgrat no conèixe'l estic convençut que hauria flipat amb la via.

TRanki ha dit...

XAVI: bow, LA VIA ES TANT TEVA COM MEVA , SENSE TU NO HAGUES FET res, DE VERITAT...
GRACIES LAURA, LILA i NAWET...el somriure...mmmmh...quasi sempre, sinó al primer menet al cap d'una estona..i no només això sinó poder tornar i tornar a pesar de les circumstàncies que deixàvem eh?hahahah! que al estiu que vé ara que hi penso igual ja ni hi podré pujar hahahha..o si rotllo radical en el dia...hahaha

Oscar: Ja veus bow..a vere si tu també acàbes..thanks a la Rosana pel Sandwich...quina por les Fades de nit...anava una mica emparanoiatq ue el dijous vaig estar mirant LA MALDICIÓN!!!

LAURA: gracies per deixar-me'l, i per la companyia i esperar-nos el dia que vam baixar al base de matinada....hahahq uina gracia "la veueta aquella dins la tenda!!!" em deia el Xavi que l'Aneto no...però crec que al final si eh? No li facis cas "són 45 minuts bow!!!"

Jaume: Li hagués agradat segur, de fet sempre ens hagués agradat obrir-la...alguna vegada ho comentàvem..he après que les coses quan un les vol fer s'han de fer...i ja està...deixar-ho per més endavant no és bo...

NENIVAN: jo al NAwet el veig com l'estel més bonic del firmament, i mira que és capullot de vegades ( i jo més)...amb les vies sovint passa el mateix...ahir vaig dirq ue no hi tornava més...i ara...fffff!


Graies a tots per la visita bows!

kline ha dit...

felicitats bouu!!!

Descansa un xic que ja toca no?

7c de boulder, 8a flash, 8b de slab, 8a+ a la Siberia, i acabar la via en menys de un mes????

Mira això ( Manelòfil) encara que sé que no podràs complirho, però intentaho lluç,jajajaaja !!!

http://youtu.be/KvU1ODQElhY

TRanki ha dit...

hahaha!

Mira qui parla!

Gastant els darrers cartutxos, que en el fons tots som més normals del que sembla ( ja t'explicaré...)

A cada post millores el català, ara pots usar el guió entre pronoms, i la "h" enlloc de la "j" en el somriure ( o mofa) i ja tens el D!!! :)

El terme "lluç" ja és de matrícula d'honor eh?

A mi m'agrada molt aquesta, i et dono la raó en tot...:
http://youtu.be/9AH3RJbS4ws


MANEL FOREVE encara que:
http://youtu.be/LN6cu0iGgb8

Pekas ha dit...

Com expressar amb paraules el que un intens suspir tret després de llegir el teu text, vol dir..???

Un brizna de silencio... i una salutació al Maluta.. allà a on sigui... segur està somrient...

"PACA" ha dit...

ENHORABONA!!!!!MAI MÉS NECESITARÀS FER UN BIG WALL QUANT LES COSES NO ET FUNCIONIN....NECESITARÀs fer vies xules i amb sentit com aquesta!!!!!!! EN MALUTA ESTÀ ORGULLÓS DE LA VIA FIJO!!!!!.

sALUT I ENVEJA SANÍSSIMA.....fOT-LI CANYA URI!!!!!!!!!!!!!!!!!

TRanki ha dit...

PEKAS: NO crec ni en reencarnacions ni massa en coses semblants...però és MOLT bonic, an certs moents pensar en la transmigració, i en la mateixa natura i l'energia que ens conté a tots...som llum...

PACA: Bow, recordo moments molt tristos al Margalida...i aquests, en canvi han estat plens d'amistat...igual no és ni la paret o la companyia, sinó el moment...la conclusió que trec és això, que per escalar cal estar motivat, i no trists...
PD:necessito decsnasr les cames i fer friky JA...com ho fas per petatetjar tant i tant i tenir tant bona salut i aspecte??? booooow!
PD2: JA xerrem de una tema, el Mauta se'm va quedar el teu llibre que li vaig regalar, i em faria il.lusió conservar-lo per al NAwet, que el llegeixi quan n'aprengui!!!!( en serio, no és peloteo)...

Inés ha dit...

Hola

Un finde crec que us vam veure a la paret. Teníeu la tenda plantada al llac de Cregüeña i anàveu tres??Portaveu un petate gris.

Feia bastant de fred i vam desistir de pujar la Directa, amb un company. Nosaltres veníem del coll de Cregüeña-Aragüells i vam baixar per Cregüeña...quin calvari!!!

Salut i bones escalades, he arribat al teu blog buscant informació de la Maladeta, i m'ha sorprès l'enfoc de com expliques la muntanya i com la vius. És molt humà, no només tècnic, i m'encanta. Et visitaré més!!!

Si el Maluta us tenia com a amics segur que era tant bon nano com vosaltres, felicitats per la via i endavant!

Inés

Anònim ha dit...

Flow's master .....keep always psyched.....Nice route!

Víctor

TRanki ha dit...

Ines: Gracies per la visita doncs!!! Crec que en el PRIMER atac és quan dúiem el petate...
Aquell dia la rimaya estava altíssima, i molt dura ( són les primeres iatges del prier video. Teníem la tenda al llac, certament, i va ser un dia en que vam acabar rebentats...em va semblar veure gent al Base, i ara penso que igual éreu vosaltres...vam sentir gent baixant del coll, travessant la morrena i pels voltants...i crèiem que estàven crestejant!!
EN aquesta paret pagues peatge en els dos primers llargs ( entrant les 9), donatq ue els ol a baix només toca a partir de les 12:00 o més...però quina putada perquè va fer un dia de PLATJA, mentre que a baix estava tot glaçat...quasi ens agafa una insolació!!!!

Qualsevo info que necessiteu de la DIRECTA o altres no dubtis en escriure i miraré d'ajudar!!!

Gracies de nou, pel comment!

ROSI:Thanks for the visit, when i'm bouldering I allways feel ur energy sorrounding us...it is powerful!!!

Hope this new season will be awesome...just cracking projects like insane kids...keep on pushing.
By the way...i gave a sight to the block you did, down, behind NAZGUL, a pretty 7c in a short wave, one move, two edges and a big swing...you appear in a TAL i VAN video doing it on the sundown....big move, and hard!!! I'd like to taste it soon, with the cold...

see ya man!!! IRIE !!!

Anònim ha dit...

felicidades! Al fin la habeis acabado!

Si es tan buena como vuestra pasión sera magnífica!

Un abrazo

D.

FLOWERS&FAMILY ha dit...

Ori cabron, ets el puto amo, com has pujat 15 dies allí a dalt???? No em consta que la familia t'hagi repudiat...

Dame el telefono del que te ha clonao y nos piramos a los alpes dos semanas pixurri!!!

la FAMILY DEL FLOWERS ha dit...

Oriol, dile al DEIVID que UNA MIERDA...y en todo caso le pides a tu gal el teléfono del mulato que te sustituye los findes..que tambien lo kiero yo pa mi, vale????

TRanki ha dit...

Ei, ei ei...

Hi hagi pau...

Millor ens pillem dues autocaravanes i ens pirem TOTS als ALPS no?

Ana que tienes el bicho apalancao total! Hazme caso y sueltale la riendas un poquito que cuando llegue algun domingo ya verás con que ganas te pilla!! Y te lo devuelvo sin la lorza, estilo MULATO...;P

Pd: mmmhhh, o mejor no que con tres/cuatro "deivids" ya vais sobraos, juer!!!

Marieta ha dit...

Quin curro...Felicictats per tot plegat!!!

Bullarolas ha dit...

No t'imagines la il·lusió de rebre aquell missatge col·lectiu quan ja era de nit, des del cim de l'Abadias. Felicitats!
Quan faltem som el recod dels que continuen estimant-nos. El corb ens té a tots nosaltres.

TRanki ha dit...

Marieta...sóc una agulleta vivent..quin mal les cames, però quina calma feliç!!! Com quan et surt un project que has estat treballant!

Pujar allà es un curro, escalar també, però el que vam subesimar era el fet de deixar una via semiequipada per dur només catxarrets...això es el que va retardar..i el fet que dels tres dies, un puges, un escales i l'altre baixe...com que no sabíem mai si podríem tornar ( i no era el plan), no deixavem cordes fixes i cada vegada calia dur el material més amunt...

Suposoq ue si es lolako i tens molts dies, en un parell o tres d'atacs ho soluciones, descanses i l'endemà encadenes...quan nomñes tenbs el finde , plogui o nevi hi has d'anar, a provar...i així es va allargant, i allargant...però MOLA, ara ja està!!!

DANI: va ser bonic, tenir cobertura al cim i a la tenda, també li vaig enviar als seus pare i al Malutet i vaig parlar amb sa mare...va haver-hi u moment mlt trist perquè igualq ue el vaig trucar a ell per error, (el dia que buscava company), per uns instants vaig sentir la necessitat ( irracional) d'enviar-li també el misstage al mòbil, a ell...igual per inercia, igual per una mena de esperança absurda...no sé...encara el tinc a l'agenda i no em fa esborar-lo...

Bé bow, està allà, next summer maladeta, birres i festa!
El LLANOS em va explicar no sé què de una trobada-record a stbenet...ja direuuuuu!!!

Fernando ha dit...

Felicidades por haber acabado la tarea.

en Girbén ha dit...

Queda més que clar, TRanki i tota la penya que aquest estiu fet cap a la Maladeta:
Tenim gran necessitat d'uns glops del vell afany clàssic; d'aquell -ara tan poc comú- que ens ensinistra en les dimensions superiors de l'esforç generós.
I que gran arriba a ser el Pirineu, a condició que ho desitgem!

TRanki ha dit...

Fernando: Thanks bow...ara és quan un es planteja l'inmens esforç dels equipadors...gracies a tu també!

Jordi: Si més no la POESIA de les muntanyes és dificil d'interpretar en petites pedres ( que no lletges ni mancades de sentit)...el darrer vivac per damunt de la glacera va ser memorable i , sense voler-ho, aquell dia vam veure una bellíssima sortida del sol per damúnt del món que ens rodejava...i alhora, tornant, una de les postes més flipants que feia temps havia oblidat ( moltes persones la van fotografiar...).

Inici i final..i enmig tot allò, tot el món voltant amb els seus ets i uts...la Muntanya ensenya i fa pensar...!

iep, et passo la foto i dades, estic esperant una panoràmica que igual em donen, i rabent la remeto..GRACIES!!!!

Santi ha dit...

Bonitas reflexiones finales...como siempre, sigue así...seguid así...la escalada, desde este punto de vista SI que podria serlo todo, porque no lo es realmente todo...

He estado dos veces allí en dios años, tambien con mala suerte, y alucino de como se puede subir cinco seguidas...se llama amor por el monte...y amistad...

Salut

Lila ha dit...

Moltes felicitats, t'ho dic de tot cor, a pesar dels findes que he hagut d'explicar al nawet perquè t'anaves "dos dies dormint al pirineu" com deia ell. Sé que per tú és molt especial aquesta via, m'he emocionat llegint el post, afortunadament la vida segueix, però quan em paro a pensar en ell, tant el cor com l'estòmec se m'encongeix... Felicitats a tots els companys que heu participat i ànims pel primer encadene, a veure si pot ser aviat...
Ceci

TRanki ha dit...

Santi...gracias por la visita...la montaña es así, grandes sentimientos, y mucha paciencia... a base de intentos se acierta, o no, pero se pasan buenos ratos!!

LILA: Thanks, a tu i al petitó per entendre-ho!!!! Sovint allà dalt m'anyorava de la plana...i aqui a baix sento l'ansia d'acabar.ho! A veure si dissabte ho celebrem tots cinc i tanquem aquest cercle!!! de fet les dues fotos del pis de dalt devien ser premonitòries no? QUINA POR allà dalt amb una bolly de 19 anys amb grau i sense nivell de autonomia..estavem sonats!!!;P

ticali ha dit...

http://www.ukclimbing.com/news/item.php?id=64153

TRanki ha dit...

Ticali: M'ha encantat la enytrevista, li he fet una MIRADA RAPIDA, però m'agradaria saber quina relació, exactament, té amb el post...?

ticali ha dit...

he was also inspired by a dead friend...

TRanki ha dit...

OK, ara ho pillo.

Brútals les imatges del solo a SEPARATE...

L'amistat, igual que l'amor o l'enyorança, són fonts de energia i motivació...

Una frase que em va impactar i que sovint duc al cap és "EL FÚTBOL ET TORNA EL QUE TU LI DÓNES"...la duien els jugadors del Barça al final de la megatemporda de l'any passat...

Ara l'aplico una miqueta més també a l'escalada...

Dins meu repassava si era eliminable qualsevol dels bolts que vam posar a l MALADETA...i si...eren eliminables TOTS..realment qualsevol dels passos es pot assegurar amb més risc, més nivell, més material, més sofriment i més compromís...i l'adulació, el reconeixement, i el prestigi seríen molt més grans, segur..o almenys intensos...

Perè en aquest cas...no sé...crec que el que buscava era un feed back diferent...

El dolor no és un bon motor de motivació, ja ho vaig veure jugant amb MATRIX...

TR

ticali ha dit...

a seguir aprenent...

TRanki ha dit...

A seguir, sempre...thanks!!!Thanks per tot...!

ticali ha dit...

De res. Tu vida la construyes tu