Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

dijous, de setembre 15, 2011

Vull...(per en WALTER)

Sovint sento un pes al damunt, no sé si és el temps, o la manca del mateix…no sé si és la vida o el desig de viure…


I mentrestant el temps i la vida em van passant, i tampoc no és tant dolent…


M’encanta reviure un altre cop aquella sensació de infinitesimal i cósmica existencia sota les muntanyes inmenses de les quals, per nanosinstants geològics, en formo part…escapolir-me de la gravetat, i de mi mateix, en moments en que la pedra està distreta. Colar-me dins de la seva essència i jugar a fet i amagar amb les forces que dominen l’univers.

Adoro omplir-me la retina de verd i gris i blau i ocre, i blanc , mirant amunt i amunt, cap als cims, i admirar la inexpugnabilitat I la grandiositat de moles que, en un moment o altre recorreré o he recorregut com una formiga recorre una pirámide infinita…


Deleixo per sentir la por i alhora l’emoció de enfilar-me, primer caminant, després grimpant i finalment escalant..potser penjant-me de tot o saltironejant entre relleixos…potser a cop de piolet, bregant amb la neu a la cintura, o potser a suor i força sobre llastres que s’esmunyen sota meu o desploms que fan que perdi el sentit de la realitat…


Quan miro amunt vull ser allà dalt..i quan sóc penjat m’envaeix una melancolía veient les tendes o els puntets que es mouen pel prat...aquells puntets que tenen el seu racó d'importàncies sublims individuals, d' intimitats importants que m'arraconen i intueixo des de la enveja, de coses de les quals jo en sóc tant distant…i l’únic do que friso aleshores és el de la ubicuïtat…m’encantaria ser estirat allà sobre l’herba, mirant el cel i el sol, compartint secrets o debats, i contemplant des de sota les cúspides nevades i omplint-me els pulmons d'aire i desig fins que gairebé m’explotin d'emocions i il.lusions terrenals…


Però quan sóc allà baix m’enyoro, i envejo aquells guerrers penjats en el buit, superant esquerdes i fent-se valer contra un sistema de pes i intemperie que voldria foragitar-los…vull ser enmig de tempestes d'èpica i emoció, de valor, de esforç i sofriment heroic, de conquesta...



Res és posible alhora, i tot és momentàneament etern i paral.lel?…potser es que he d’apendre a saltar entre dimensions gaudint de cada segon, de cada instant, com si fos allà dalt, i alhora aquí baix, simplement gaudint sempre del que tinc i alhora volent molt més…moltíssim més de tot, de vida, de viure, de tothom...

Vull volar i vull caminar, vull el cel i la terra alhora, vull anar i vull tornar. M'emociona el futur i enyoro el passat. Vull l'abans, l'ara i el després, l'"hi vaig ser" , l' "hi sóc" i el "hi seré"...em manca temps de tenir temps i em sobra desig de tenir desig...

I només hi ha aquell instants on convergeix passat, present i futur...just quan acaba l'inici i s'inicia el final, que sóc plenament plè de tot, de satisfacció i d'enyorança, d'alegria per haver arribat i de tristor per començar a oblidar, d'il.lusió de tornar i de pena per deixar enrrera...de melancolia del somni acomplert i maravellant-me per com altres inunden el seu buit tant ràpidament...



Quan faig el cim i començo a tornar a casa...

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Saludos a los heroes, al valor, al compromiso, al fanatismo, a la coherencia, a la épica y los sentimientos, a el deso y el amor, a la tenacidad y, sobretodo a la HISTORIA , l de la vision, los nuevos caminos y su trascendencia...

Loor a WALTER...descanse entre montañas...

TRanki ha dit...

Vaig llegir un escrit de en Coro l'altre dia..DICCIONARIO DEL ALPINISMO...

Hi ha simplement gent que escala i ha gent que son escaladors...i tot escalador duu un alpinista a dins encara que mai hagi tocat un cim...

L'habitació verda que deia el Maluta, el niu del corb, el flow, el fanatisme, l'"a muerte", l'onada perfecta, el gran dilluns, el somni de no poder parar mai buscant allò que ni sabem què és, com nens maravellats pel simple fet de córrer pel bosc, cridant i xisclant d'alegria...

De petit volia ser un pell roja, enmig de les grans prades, i aviat vaig entendre que la inmensa planura m'ofegava,q ue era massa infinita per veure què hi avia darrera...uns anys després somniava que volava, per descobrir què hi havia darerra cada muntanya..més enllà...sempre somniava el mateix...

Ara ja sé que ERA escalador, que encara que no sabia perquè sentia allò, aquell desig JA EM RECORRIA per dins...

WALTER BONATTI, descansi en pau...

Anònim ha dit...

Bello, bello, bello...muy bello...

Inés

Marieta ha dit...

Molt bé tranki.

A mi m'ha portat molts records d'adolescent quan m'he enterat de la mort d'aquest gran de l'alpinisme. Segurament si la mort l'hagués trobat quan jo tenia 17 o 18 hagués plorat perque era un mite per mi. Ara ja no ho se, m'estic fent gran... Només volia dir això :) Descansi en pau.

urelio ha dit...

de lo abstracte a lo concret, de fer-ho donan-li voltes a fero sense pensar, de viure el moment amb perqués a viurel sense prejuicis, de les consecuensiens que du el temps a la bujaca a la manca d´ aquestes perque el temps encara es llautjer...el temps es mes dens cuan mes cas li fem

l´ unic que sé del Bonatti es el que vaig llegir al seu llibre "Montañas de una vida", crec que tot el que va fer ho va fer amb la veritat que aparaix cuan lo abstracte es dilueix amb el poder de la acció i el temps no du res a les bujaques... igual es va retirar tant jove per això

lux ha dit...

Si, el que dius m'ha fet treure la pols de la memoria...no se perque..o potser si...
com deien els meus amics en aquests casos:

sit tibi terra levem

que la terra et sigui lleu Bonatti

S. ha dit...

Molt ben escrit, impressionant...

Imagino q m'ha impactat més del considerat normal perquè al mateix temps q llegia escoltava una cançó q es diu Ruska d'Apocalyptica.

M'alegro q hagueu acabat la via del Maluta.

El dia q vaig rebre el teu sms estava al cim del Drac de Tumeneia després d'obrir una nova via amb dos amics...

Una abraçada nano!ens diem algo per quedar!q les muntanyes ens esperen!

Santi

A!i de res pel tema maladeta, ha estat un plaer.

TRanki ha dit...

hahahah!

Santi, estavem relativament aprop doncs!!!

LA teva ajuda, apart de desinteressada, va ser imprescindible bow...moltes,moltes gracies i salute!!!!

O.