Extret de DIESELRYDER .
Personalment canviaria "mejor" per quelcom com "que encadenará"...(la valoració de "millor" em sembla massa centrada i poc encertada) però la realitat que descriu és aquella que, de manera incontestable, acompanya el camí del verdader guerrer... a dewüell, sense concessions....banzai total...
"Un escalador mejor que tu es el que prueba el bloque 26 veces frente a tus 25, y encadena en el ultimo intento, y es aquel que descansa veinte segundos menos que tu entrenando. Y es aquel que resiste cinco segundos mas antes de caer cuando va encadenando y en el segundo cuatro saca la mano y se queda, y encadena"
"La verdad, si existe, no se puede exagerar. En la verdad no puede haber matices, en la semiverdad o en la mentira muchísimos"
Pío Baroja
5 comentaris:
Ostras!
Tinc la sensació d'haver llegit exactament això en un altre lloc abans (i no em refereixo a Dieselryder).
De moment, i parlant més o menys del mateix, l'última entrada del gran Dave MacLeod...
http://onlineclimbingcoach.blogspot.com/2011/11/importance-of-being-not-normal.html
....In climbing terms this means trying the crux with the right foot on all the plausible options, then coming back next time and trying again, until something in your mind tells you you have ‘understood’ the move. Quite apart from the physical effort of practice, which has the side effect of getting you strong, it takes a huge amount of mental effort and focus.
After his talk I was very eager to ask Mark what, if anything, climbers could do to improve the quality of the practice since in climbing it is difficult to amass thousands and thousands of hours since our little forearms get tired and our skin wears out.
He told me that a big part of it comes down to this striving to ‘understand’ the movements. He reminded us that truly great athletes stand out because they are by definition ‘not normal’. They verge on an obsessive, compulsive need to go back and analyse every detail.
Fanatic fanatic!!
HI ha moments en que NO...però hi ha moments en que SI...els moments en que SÍ, soc JO. Els moments en que NO, també, però menys...
Conclusió: sempre un pegue més? (per si les mosques jejeje)
Hey MARYPOWER!
Conclusió: deixar-s'hi la pell, la força i les ganes, fins al límit...no hi ha excuses!!! Fijo que el Kilian s'arrisca molt més, noalstres només ens petem braços...heheeh!
Tampoc no és la clau de "millor" o "pitjor", però si el mantra per arribar a la superació dels propis limits.
Eso...un pegue més, sempre pot sonar la xorrera( vull dir la flauta, vull dir..joder, vull dir el que deia el que passa es que havent tornat a veure la afotu de Montgrony-repòs em recorda la meva igual i no puc parlar seriosament, casumdena!!!)
Publica un comentari a l'entrada