RESSENYA VIA d'EN GUILLEM MALET ( MALUTA) a la Cara Sud de l'ABADIAS.

Accés a la rimaia el Juny...

Ja fa dies que la vam acabar, i mentre reflexionàvem sobre si valia la pena difondre una activitat, o no, en GIRBÉN endegava una ressenya de les seves, tant ben parides, aclaridores i complertes...

Poc queda per dir de la via que no haguéssim avançat en els posts que vaig fer mentre anàvem pujant a obrir-la...simplement agraïr a tots els amics, especialment a en XAVI FERNÁNDEZ que amb constància i entrega ha permès que la meva falera es fés realitat, sense ell hauria estat IMPOSSIBLE, realment ha estat el 55% que ha fet possible el 99% de l'obertura...gràcies Xavi!!!
En Santi Puig Guerra, en Juanjo, la Laura, el Xavi Llanos i el Pere Salvatella han ajudat de amnera desintressada en moments de l'obertura, en algun porteig i sobretot, en mantenir viva la il.lusió de seguir pujant allà a pesar del mal temps, de les aproximacions agòniques, dels dubtes sobre com obrir, del fred i de l'increïble esgrima logístic familiar que suposa pujar fins a 8 cops per escalar dos dies i mig...i GRACIES a la LILA i el NAWET per les hores de paciencia i espera, per empassar-se l'angoixa de estar dies sense cobertura ni saber què tal ens anava...gracies, de veritat...

Fa ja MOLTS ANYS que vaig arribar a aquesta paret, potser era el 93...i des de la primera vegada em va semblar que hi havia possibilitats inmenses de recórrer parts llises i escalables, com si de Cavaller o Travessani es tractés, de granet inmillorable...i d'aquella vegada en va quedar alguna foto que al llarg del temps, ampliada i remirada, anava deixant al cor les ganes de "pujar" a equipar o obrir una línia "extrema" que permetés pujar a encadenar llargs durs a molta alçada...
Des d'aquell 93 vaig anar pujant a repetir les vies "bones" i a conèixer la paret, a poc a poc...amb la Lila, els amics, en estiu, a l'hivern...millorant i gaudint cada passa de manera que al final controlava aquells "petits trucs" que fan que et sentis a gus en una tàpia, sense les incerteses que implica una primera trobada.
^ Diedre "la Ratlla", LL3: 6c o 6c+, slab tècnic de regletes, boníssim
Des de la repisa de la R2(Directa), arriba el sol...

Vam semiescalar el 90% del que avui és la Territorio Comanche i la vam deixar en l'oblit, no teníem material per fer-ho des de sota i ens semblava una absurditat cosir-la a claus o expansions...el temps ha donat la raó a la prudència...és una via clean de 300 mts, fins a 7a+ o 7b i sense una expansió...just acabada d'obrir la vam anar a repetir, i he trigat quasi 7 anys en fer tots els llargs de primer...en aquest cas creia que encadenar un llarg de segon no era encadenar...
En una d'aquestes mogudes es van presentar uns paios de StCugat que havíem conegut a la Fuixarda, uns bollycaos mig perduts que havíen aterrat allà dalt amb moltes ganes i poca experiència en parets...en Maluta era el benjamí.
Van escalar-la, vam baixar a Benás i vam anar de farra a mort...i des d'aleshores amb en Guillem vam anar escalant de tant en tant i xerrant molt..era el meu "comodí" de tapia i mogudes alpines, junt a en Xavi ( que era qui m'havia ensenyat la Maladeta)...Amb en Guillem sempre comptava que obriria una via allà...LA VIA...però muntar una via esportiva a aquella alçada, apart de dilemes ètics, implicava una logística que anàvem deixant per més endavant...o per mai.

Perspectiva parcial de la paret, foto de Luichy, autor de "escaladas en el alto Esera"(ed supercrack) un magnific recull de les vies d'aquesta zona i també de la paret sud de la maladeta-abadias,,,

1999, resseguint el ll5, que vaig obrir el 93: "El Diedret" 6a 20 mts, net.Aquest llarg permet enllaçar la part inferior amb el esperó final que duu directe a la Gàrgola ( visible uns 70-80 mts al damunt)

Terç superior de la via. Foto LUICHY, el detall de aquestes fotos és INCREÏBLE i ampliant-les es pot resseguir al 100% quasi cada presa...

Quan el Guillem va morir vaig tenir clar que volia pujar de nou allà, i obrir la via...hi havia un bon traçat, encara, que resseguia es parts més interessants de la paret, de manera directa i en lliure, i possiblement escalable per sota sense dificultats extremes...

Paret al sol, foto LUICHY

Vaig pujar el primer cop sol a observar la paret, Vam fer un primer atac per veure si seria possible obrir i vam deixar la linia començada. Dues vegades vam tenir mal temps tot i pujar el material...i una altra estàvem tant amunt que arribar-hi amb la ferralla era pitjor que repetir...una altra vaig anar sol a mirar si era millor pujar per darrera, i sí, ho era...la definitiva vam rapel.lar i acabar la via, i al final, des de sota i sense pes, vam encadenar-la sencera...

8 cops. 8 calvaris amb el petate a l'esquena, per obrir just 300 mts...valia la pena???

Escalar per sota la paret, obrint, es fa en 2 dies, deixant-la desequipada, pujant com puguis i sortint per dalt...de fet vam escalar tant sols tres dies obrint, equipant, i alliberant cada llarg a mesura que obríem...volíem fer-ho així, mirant de no perforar més del que volíem ni menys del que enteníem que necessitaríem com a repetidors...volíem deixar una via que es pogués repetir sense haver de clavar, amb un joc de friends ( no tres i els tascons i claus com es necessita a la Comanche), i que sortissin llargs de VIº interessants...

Sempre he dit que LA LÍNIA de la paret és la Comanche, és simplement una via SUBLIM, però el seu grau i nul equipament la deixa només per gent amb un cert nivell, ganes i material.

La "via del Guillem" és diferent, és la via que hagués obert amb en Guillem, a base de sortidetes en lliure, d'anar posant algunes xapes, i anar fent, perque ELL la hagués lluitat per alliberar, sense fer-se mal i donant-ho tot, a gaudir del que aquell primer cop a la DIRECTA no va gaudir perquè era massa jove, o a la BARRA del BAR no va gaudir pel yuyu...simplement.

Aqui us la deixem, no oblideu de dur martell, el 50% dels seguros són claus i alguns d'ells , als llargs superiors o les reunions compartides de la DIRECTA, a la primavera, pot ser que s'hagin de repicar...no us fieu mai de un pitó en aquests llocs, tot i que en general queden a mort

Croquis fet per JORDI GIRBÉN, UN "cromo" que diu ell, amb la aproximació i ressenya retallable per dur-la al damunt. Destaca l'accés i el retorn per llocs diferents, molt més pràctic!

En Jordi em va regalar un conte...TANENLLÁ, l'història de una viatgers, un gegant cec i un nan xerraire que marxàven de la seva terra per trobar quelcom...tots som nans i gegants, cecs a voltes i xerraires altres vegades, busquem, trobem allò que volíem i també allò que no buscàvem...la vida és búsqueda, la búsqueda és vida...gracies Guillem, i gracies a tots...

samaptikamo mangalam acaret!

IRIE!!!

--------------------------------------------------------------------------

FLASH de la via ( abstenir-se onsighters i aventurers):

Accés i descens recomanats:

ACCÉS 1: Anant "en el dia", a l'estiu, es puja en bus a les 05:00 des de Benás a la Cabana dels pescadors a Corones, per Ballhibierna, s'accedeix al Coll de Cregüenya, i es va flanquejant fins al peu de via. Un cop acabada la via es baixa fins el glaciar de l'Aneto i d'allà o bé pels Portillons i descens habitual per la Renclusa o ( diuen que millor), enlloc de pujar els Portillons, seguir baixant cap a Aigualluts a base de recórrer el minim de tartera i el màxim de llastres. Mantenir-se a l'esquerra de la part baixa de la glacera, a darerra hora de vegades es desenganxa algun bloc que rellisca i us pot tocar si aneu per la dreta ( zona de llàstres ràpida però exposada a blocs i mullades)...

ACCÉS2: Quan pugeu per dos o tres dies ( molt més confortable!), el plan bàsic és pujar al vespre, per la Vall de Cregüeña fins el CAMP BASE de l'Ibón de CREGÜENYA ( 3 hores o 3,30), i establir-se bé amb tenda, bé en algun dels vivacs que hi ha. Del CB a la paret, si l'encerteu a la primera, hi ha entre 30min i 1 hora. El truc esta en pujar seguint le sfites que voregen el llac i a l'últim moment aprofitar les llastres seques que pugen directes ( ojo mai pel mig, hi ha trams sense sortida!) cap a la cassola sota el Maldito. CAl pillar-les el màxim a la dreta, simplement per no pujar per la tartera, més segura però penosa. Quan no hi ha neu ( Setembre-Octubre) es fa força ràpid, en temporada de Maig a Juny. Fins mitjans de Juliol calen uns crampons si es vol anar ràpid i directe, o resseguir la rimaya des de la esquerra a dreta, fins la vira que recorre els peus de via ( enterrada fins a Juny)...

El descens recomanat un cop fet la via i amb la motxilla al CB és el següent: Un cop al cim, mirant el Glaciar de l'Aneto, girar a mà esquerra, resseguint la cresta, per sota, fins a el primer collet, entre l'Abadias i la Maladeta. desgrimpar dos metres i baixar per una canal pedregosa, a gestioar amb compte, sense dificultat però descomposta ( vigilar tirar-se pedres). Al final hi ha un embut ( I/IIº) de uns quants metres, i just sortir baixar per tartera en direcció no a la base de la paret sinó cap al llac Bondidier ( mirar dibuix d'en Girben), Seguint fites ens plantem a la vertical del CB i d'allà hi baixem directes. En temps és el mateix ( o no), però s'estalvia molta enegia. el dia del Rotpunkt vam baixar per aquí en una hora, i en dues hores i mitja més erem al cotxe.

MATERIAL: Joc complert de friends, repetint algun mig i incloent el 4 i el 5. Algun tascó petit, Algun cordino normal o llarg, per merlet. Martell per si de cas. Cordes d'almenys 60 mts. es pot improvitzar reunió en el tram del LL4 que és de 60 mts.

La via esta semiequipada, tot i que no s'ha tocat res dels trams que comparteix amb la Directa. Per tant apart de les noves reunions, la R1, R2 són de claus, i la R3 s'ha de muntar tota, igual que a sobre la Gàrgola (r8), on hi ha un parabolt molt alt ( ??) i una sèrie de ponts de roca i merlets. LA grimpada cap al cim esta desequipada ( 65-70 mts IIº), ojo a fer-la a pèl...

NOTA 1: INTEGRAL TERRITORIO MALUTA: seria entrar a la via per la TERRITORIO COMANCHE: ll1 7a+ 30 mts, quasi equipat amb claus ll2 6c desequipat excepte algun clau a l'inici. CALEN els camalots al complert, dos jocs de micros de petits a mitjans i un joc de bicoïns. Recomanables un universal, un L.A i una u curta per si de cas. El LL1 és un diedre "a muerte" amb dos passos hipertècnics de truc i aguantar de peus i dits la resta. El ll2 és pura continuïtat de fissura inacabable amb un tram superior més de mirar-s'ho. Inici del ll2 "un xic" expo " fins assolir la fissura, i la resta més equipable. Al final el crux esta abans de un sostret ( igual mola pitonar o un alien molt petit), d'allà ens desviem a la dreta, m´s per placa...hi vaig posar una "p" i un tascó abans de la repisa de la R2. Ojo que cal corda de almenys 65-70 mts. Ho vam fer en corda simple i carregant tota la ferralla. Factible, suposo en A1/v+, entren peces a caldo. Amb això es dona més dificultat a la via erò la resta de la paret cal arrossegar tota la ferralla, no ho recomanao donat que els dos llargs següents de la Territorio són de tripi. SERIA MOLT MÉS XULO empalmar amb la GUILLEM MALET ( INTEGRAL COMANCHE MALET) un cop fets els 4 primers llargs de la TERRITORIO, sumant més duresa a la via T.COMANCHE que, passats els grans diedres, baixa de accelerada...vosaltres mateixos!!!

LL1: Directa. 6a+, Trampejable amb dificultat. Algun clau, calen friends. Reunió de claus i merlet, a reforçar. 30 mts

LL2: Directa. 6a/5+ trampejable. Bastant equipat amb claus a completar amb friends. Reunió de quatre claus, a revisar.45 mts.

LL3: LA RALLETA. 6c/c+. Obligat 6a en lliure. Obert en artifo, es va deixar molt equipat, es tracta de una ratlla cega on calia molta artilleria, es va obrir amb claus i ploms deixant-hi algun clau i parabolets petits. escalada sublim de regletes perfectes allà on cal. Una joia. Calen friends petits a l'inici i el 2-3 al final. reunió de dos bolts.20 mts

LL4: el RAYÓN. 6a+ de fissura que es va engrandint fins al friend num.5. Es van colocar dues xape quen duiem uns quants metres que en num4 ballava...vam baixar a comprar un friend del 5 i el vam acabar amb una altra xapa, seguir RECTE FINS AL FINAL DE LA FISSURA, més amunt hi ha un clau que ens permet flanquejar i agafar les fissures finals de la DIRECTA fins una repisa, on muntem R4, improvitzant en merlet a dreta i algun friend...57 mts justos, ojo!!!! Calen tots els friends, algun merlet, estalvieu peces a l'inici pel tram de la Ditrecta i la reunió. A l'Off Widht el 4 i el 5 s'arrosseguen fins arribar a les xapes, en principi no cal deixar-los posats.

LL5: EL DIEDRET, 6a de pas singular, molt xulo. En la foto de l'escalador és just el pas crux del llarg).És una variant al zig-zag que fa la Directa ( la Directa va cap a la dreta des d'un bloc empotrat, damunt de una fissura i amagant-se en una reunió de llarg molt curt). Se surt recte amunt a partir de un ressaltet ( ojo, protegir abans, sinó no cap res, és Vº expo), fins n merlet ( cordino), posar un micro i un minitascó, i anar a mort a pel pas...ens enfilm recte fins un clau fixe i d'allí cap a la dreta a la reunió de dos bols. 20 mts. Aquest llarg seria empalmable amb el següent ( 25 mts més), però és complicar-se la vida.

LL6: LA ORELLA. 6c boníssim. Inici en passos a protegir ( tasconet) fins un clau. Pas dur de entrada a la bavaresa penjada (en la foto de l'escalador es veu "LA orella" just damunt del diedret que escala, sobre un sostret. hi ha un bolt que protegeix la entrada a la orella i cal escalar-la fins el següent bolt (trampejable en artifo). El "crux" en lliure esta just al damunt, un cop xapat un clau, per sortir de la fissura. LA resta del llarg és de dificultat decreixent, hi ha un clau més i un minibolt i la resta està net però es protegeix a canó amb els catxarrets...molt aeri i estètic però no supera el V+...Reunió encaixada de dos bolts.

LL7: El HEADWALL. Llarg molt llarg i variat. 6b o 6b+, ja direu. 45-50 mts pel cap baix. Sortir a la dreta, posant seguros, fins enfilar-se encara més cap a la dreta. El pas fi de l'esperonet té un bolt, i d'allà grimpem fins sota un mur vertical o un xic desplomat, on hi ha una sèrie deratlles horitzontals tipus "Vilanova de Meià", granet vermell amb una mica de líquen però molt gestionable. HI ha dos bolts i dos o tres claus, trampejable. Cop de gas fins una repisa enmig de l'esperó, que condueix a una fissura de mans ( Vº/V+) i una reunió molt pnejada i espectacular de dos claua i un bolt de reforç. Cal tota la metralla excepte els friends 4 i 5. Vaig parlar amb en PICAZO i no recorda si aquests claus són una reunió final de a seva via. Quan la vam repetir vam sortir més a l'esquerra...

LL8: La Gàrgola. Sense cap rastre vam escalar en un curt zig-zag. Sortir a la dreta ( clau amagat i col.locar friend), flanqueig protegit de bolt fins una fissura desplomada i ampla. Hi ha un pas e bloc ( 6a+) trampejable, si teniu por es pot posar un camalot del 4 o 5 suposo, fis el mantle final de la gàrgola ( bolt final). Pugeu damunt i ja ho teniu. En Picazo em va explicar que va fer un pas semblant, però segurament per la esquerra...en aquesta cùspide hi confluiexen la DIRECTA, la COMANCHE, l del GUILLEM i la PICAZO, dues per la dreta i dues per la esquerra. LLarg de uns 10-15 mts, es va petar una regleta al pas de bloc però es fa tibant més. Al cim hi ha un parabolt solitari ( ???) que va aparèixer el 2010-11, i cal aprofitar-lo complementant-lo amb merlets que hi ha a la minicoveta que té sota.

GRIMPADA FINAL: Muntar una reunió just darerra la coveta de la Gàrgola, sortint acp a la esquerra...i grimpar entre 60 i 70 mts de passos de Iº/IIº, protegibles sense problema, fins una mena de Punxes que es veuen a dalt a la esquerra...és el final de la via.

Consells finals: Mola entrar d'hora a la via, a l'Octubre en no haver-hi glacera no hi havia "efecte fred", de manera que tot i no tocar-nos el sol fins les 12 es pot escalar prou bé si no fa vent. Amb la Glacera, els dos primers llargs, i abans de les 11h, escalar és "quasi" com fer-hi una hivernal (etrada amb crampons i ll1 i ll2 sense tacte), la resta de la via esta al sol des de migdia...

Amb corda simple de 70 i els catxarros , una cordada de 2 pot escalar la via des de migdia a mitja tarda i retornar al base abans de la fosca ( el més recomanable)

Salut i piuleu si la repetiu!!!!