No hi ha res impossible, simplement es que no apretes prou, no aguantes prou o no creus suficientment en allò que vols aconseguir.NOMÉS hi ha un newton que és el que et tomba, un pensament que és el que et distreu, un milimetre que és el que et falta per arribar a la presa.
NOMÉS s’arriba a l’impossible a través del camí de la perfecció, a la perfecció per la millora, a la millora pel desig, al desig per amor…
ESTIMA i l’impossible es farà realitat…
NOMÉS s’arriba a l’impossible a través del camí de la perfecció, a la perfecció per la millora, a la millora pel desig, al desig per amor…
ESTIMA i l’impossible es farà realitat…
11 comentaris:
A muerte bouuu!!!
Sempre es pot apretar una mica més amunt, aguantar-se un insant més del canto, llençar-s'hi un segon abans, provar-ho un cop més, posar la ment més en blanc...
CRIDAR BANZAI més fort!!!
BON FINDE GEF!!!!
hahah...
Igualment bow...d'això anava...
ILLUMINATIO!!!!
Genial.
M'ha encantat.
Sempre una mica més enllà.
Gràcies.
Hey Jordi, gracies per la visita Bow...
casualment, la meva familai paterna ( i jo per conveniciment) SON d'Eparraguera, una estranya generació BORN in la COLONIA SEDÓ entre el 35 i el 42 del segle passat... de fet tota la familia acaba reposant amb vistes a la Muntanya sagrada, allà darrere del Barri del Castell...
SALUT boooow! A muerte, pujant o tibant en horitzontal...és el mateix no?..sempre una mica més!!!
Muy buena conclusion, el deseo genera amor o el amor deseo?
mmmmmmh!
Aunque poéticamente el amor seria el final deseado, el deseo es el final amado...no se bow...a veces se me hace dificil diferenciar amor y deseo...aunque, ES NECESARIO????
En cualquier caso, AHORA lo que deseo es lo que mas amo y lo que amo es lo que mas deseo...y eso es loq ue me hace intentar siempre ir mas allá...,ya me da igual la palabra o el concepto, la idea es casi la misma!!!
Un instinto, un estímulo, una idea, un concepto, una acción, un resultado...
Tu crees el teu dia! Dedica cada matí a la dutxa un temps en el qual projectes el dia i la setmana i el futur llunyà, pensant en els objectius, recordant el camí i tornant-lo a agafar, creant les il·lusions i recreant els moments el la teva ment com seran aquestes sensacions mentre i després de aconseguir-ho.
Shanti man
Avui el santuari passat per aigua
Tens rao Victor... el moment aquest on nomes estas amb tu mateix i et pares a pensar en el recorregut de la teva vida i en allo que tens en ment fer, es especial... El qje passa es que pots corre el perill d'estressar-te tant pel que revius com pel que encara consideres que et queda per fer!
Lila
Ostres! Doncs jo a la dutxa amb prou feines tinc temps per pelar-me-la!!
Doncs així projectes clarament la teva addicció als plaers simples. Et recomano intentar tenir un control sobre els teus plaers, sobre tot aquest que son el més animals i aprofitis la teva a capacitat per crear per fer alguna cosa més.
Shanti man
.... i perqué tenim tant de desitg per arribar a l'impossible...???
Qué nos distrae de nuestro presente.. aquí y ahora...para llegar allí donde nadie ha llegado antes...??? porqué nos marcamos esos retos tan fuera de nosotros mismos... ???
Que mejor continente por conocer. meta inalcanzable a la que llegar.. qué nosotros mismos.. ???
Un saludo desde el presente... sin imposibles... :-)))
PD. Me ha encantat el texte.. que ho sapiguis.. ;-)))
Publica un comentari a l'entrada