Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

dissabte, de gener 12, 2013

Equilibris...

És curiós, em faig mal amb la resina i em recupero en roca...

El cos és molt complicat, potser tant com la ment ? NO crec que mai ho arribi a entendre, simplement em trobo amb guspires de llum en un camí d'aprenentatge que es basa en CAURE i AIXECAR-SE...

LA VIDA i LA MORT, el TEMPS, CADA MOMENT QUE S'ESCOLA entre les nostres mans com la sorra al rellotge..què som? On anem?...hi ha vegades que ni em plantejo cap d'aquestes preguntes, tantes com les que no en trobo la resposta i altres que m'oblido de pensar-hi...

Em fatigueja veure com el dolor conviu amb l'eufòria com si no existis el primer, com tot es precipita alhora que s'eleva la resta, i com m'ho miro sense saber quin partit prendre...NO SOC INSENSIBLE però crec que m'és impossible deprimir-me...

Alhora que altres malden per sobreviure altres busquem respostes...no és seriós? Són camins diferents?...Ni puta idea...

Fa anys ( molts), a StBenet es van equipar les primeres vies d'escalada esportiva, i entre elles la FRIGO...va ser potser una de les meves primeres vies que vaig lluitar per "encadenar" quan encara no coneixíem el sentit d'aquesta paraula i ens moviem amb el Fifí entre assegurances...

De vegades cal tancar cercles, i per mi fer en SOLO una via és tancar definitivament el cercle de relació amb ella.

Vies com la FRIGO han vist passar la meva evolució com a escaldor al llarg dels anys, inclosa aquesta fase final de intimitat amb la roca.

Va ser equipada per TONI JIMENEZ a inicis del 80, i la vaig escalar per primer cop amb dobles burils...aquest finde vaig decidir CALMAR-ME una estona i esperar el FRED al BARBERÀ, mentre "escalfava" a l'AGULLA DEL GUARDA.

Després de uns solos allà va caure la DALTONICS ( 7c+ de bloc total)...Aqui us deixo el vídeo

EQUILIBRIS 1 ( Solos a StBenet) from TRanki on Vimeo.

Avui he gaudit de un preciós matí, fresc i solejat a la PARET GRAN, amb amics INGRAVIDS, molt bona ONDA i millor gent...hi ha dies que la tristor es veu superada per la amabilitat i l'alegria que transmet la bona gent...gracies bows i gracies a la SILVIA per pillar-me a la TELAR DE LA LOCURA, un altre "projecte" que creia que estava lluny, amb els mals als dits que arrossego, i que ara ja he lograt fer en toprope ( looser de no abnar de primer, ja ho podeu dir...era un pegue de rebentón...flútan...)

IRIE

19 comentaris:

Pekas ha dit...

M'agrada lo de "tancar el cercle"... Per mi es una eina que acostumo a tener present i que la anomenem les 6 divisions.. Un antic concepte de medicina tradicional txinesa.. en el que passes per uns estadis anomenats SER.. HACER...
INTEGRAR... ( també s'utilitza en la psicología Gestalt..) i que formen part important i present en tot procés de tipo vital que tingui a veure amb nosaltres, en diferents moments o accions de les nostres vides..

Passar per unes etapes que començen a la "casa" ( qui som ) con caminem cap al "viatge".. ( la ilusión y la acción ) per arribar al compromis.. ( gracies al contacte ( real e intim ) i sentir-te satisfet.. sentir-te PLE...

Amb les teves lletres.. en aquest moment...has tancat un cicle... un cercle... desde qui ets, has pogut viatjat durant anys, cap a la plenitud que t'aporta l'escalada i aquest moment concret que descrius... et sents.. i et sento.. PLE... ( D'una forma molt intima i personal...)

I només puc que somriure.. i dir-te.. que per sort.. aixó no ha acabat...aixó.. aquests processos..
sempre están en continuo moviment.. i l'ideal sería poder anar tancar de forma conscient.. aquest petits cicles... que la vida ens ofereix..

A seguir disfrutant.. i a seguir buscant la plenitud... ;-)

Anònim ha dit...

Genial¡¡¡¡¡
J Coma

tranki ha dit...

Ei Pekas, gracies...de fet expressat amb el saber que tu tens, o com a intuicio germinal a partir de les experienies que vivim, ara veig que nomes es tracta d obrir be els ulls i entendre el que ens envolta i passa...si mes no intentar-ho...

Fins tot crec que ESCRIURE-HO forma part o ajuda en aquest proces de coneixement...

Gracies bow, a seguir girant a la vida...que no ens en falti!!!!!

tranki ha dit...

Hey Jordi, gracies...pura vida bow...

en Girbén ha dit...

Ni ho dubtis: així la funció dels somnis, escriure perllonga i consolida l'experiència.
I quin bell moment al vídeo: el magnesi elevant-se refulgent a contrallum i apareix el jet d'un avió..., com volent reblar la part etèria de la dualitat representada.

Anònim ha dit...

La escalada en solo es una manera muy imprudente de hacer que los otros se fijen en tí.

Tanto deseo de importancia tienes?

TRanki ha dit...

Hola Jordi,

Ja em vaig fixar en el avio en editar-lo...curiós!!!

Tinc tres preses de la via ( tres solos...hehehe), i vaig decidir acabar amb aqesta PRECISAMENT per aquest detall encara que el pas final no es veu...em va agradar molt. BEN VIST!!!!

Escriure...suposo que es entre una mena de "divan" i una "tela" on expressar-me...

ANÒNIM: Cansa...cansa...cansa molt haver de justificar-se sempre, haver d'explicar les RAONS a tot déu que es passa per aqui a deixar una perleta com la teva.
QUALSEVOL COSA que facis pot tenir multiples motivacions...entre elles el NARCISISME...ja sigui de manera conscient o ja sigui de manera inconscient. No sé, etr puc dir que demanera conscient em sortiria m´s a compte alguna altra cosa, no? A partir d'aqui, com que l'inconscient no el domino, no sé què respondre't...igualq ue la resta de coses que faig a la vida les faig pel PLAER o per la SUBSISTENCIA...
ESCALAR és una barreja d'ambdós...ja hi pensaré, gracies...

D.FLORES (Flowers) ha dit...

Anonimo.

La escalada en solo tiene mil motivaciones y más definiciones.

La que tu usas es solo una de ellas, no te creas que la única.

Ya lo he dicho algunas veces en este blog, a gente como tu. he compartido con Uri momentos muy tensos, escalando y en su vida. Hacer solos no es su manera de que lo vean, de hecho FRIGO no es más de 6b, y él ha hecho hasta 7c, sin fotos, sin videos, y sin piarlo.

Normalmente me pongo muy rajador con personajes como vosotros, pero creo que la importancia de este post va más allá, y tu no tienes ni puta idea de nada.

Uri, sort amb la family y endavant bow, sigueu forts. Una abraçada, encara recordo las tardes allà dalt, y els dies de sol apretant com burros fins que ens sortia sang de les yemes

TRanki ha dit...

Hey Flowers una abraçada, gracies bow.

Quins records mes macos bow, quin cercle més ample eh? Quasi 30 anys, hahaha!

Saluda la jefa...

Anònim ha dit...

No crec que hi hagi res més sublim ni plaer més gran per qualsevol escalador, que fer un solo i gaudir-ne. És obvi d'altra banda que un simple afany de notorietat, ni capacita ni motiva a ningú per fer un solo. L'us públic o privat que després se'n pugui fer d'un solo, ja és una qüestió personal, però en cap cas desvirtua el fet, que per mi sempre serà lloable i a l'abast d'uns pocs. Salut

tranki ha dit...

Amen bow...dels "anonims" mes lucids que han entrat a celiavern. Salut i respecte bow, gracies per la teva opinio.

Anònim ha dit...

Porque solo filmas las vias fáciles entonces?

TR ha dit...

Mira anònim, tinc un compromís moral de donar explicacions i no esborrar comentaris mentre no siguin en contra de participants o amics externs.

Ara, com diu en MARX, "senyora, tinc uns principis! Ara si vol els canvio"...

O sigui que a veure si mirem de aportar quelcom, especialment educuació.

Els solos facils són RECREATIUS i ESTETICS, impliquen poc compromís i sovint tenen una motivació més difonible.

Si tens interès en les motivacions que han mogut a NO FILMAR altres solos pots llegir algun altre post relacionat i ho entendràs. Primer perquè en algun d'ells ni tenía càmera, segon perquè no tenia cap interès en filmar-lo degut al compromís (creus en els gafes? Jo si) i segurament per la intimitat que suposa una intensitat com la que en deriva...

I tallem ja el tema, es veu de lluny que no tens cap interès en l'activitat, sinó en la persona...i co et deia...CANSA...

toni ha dit...

Jo hi era allà. Nomès has de conèixer i observar... En cap moment ho va fer per tenir o sentir-se protagonista de res. Tot amb respecte i humilitat... RESPECTE I HUMILITAT. BOW GRÀCIES pels dies viscuts a ST. BENET!!! BAAANZAAAAIIIIII!!!! Ahhh, que cadascu és miri el seu melic i a veure que trova!!!

TRanki ha dit...

Gracies Toni...

Avui StBenet estava ben blanc...ja tinc ganes de pujar de nouuuu!!

D'aqui uns dies em passen un video de la GAVILAN, ja te l'ensenyaré!!

Anònim ha dit...

Sóc el Miki Mas, m'encanta el missatge del video 100% sentimental "tancar el cercle"...

TRanki ha dit...

Hey titan, de vegades hi ha linies que obres i es dissipen en el temps...altres que et deixen marca, i que vas seguint fons un ount en que sents que cal acabar un viatge...hi ha vies que des que les veig se que tard o d hora em posseiran, i de vegades el escalar.les en solo es el final.absolut d aquesta possessió...mirat el post sobre Bastardo...
La sensacio.d escalar sense corda es sublim, lamentablement no ho puc fer sempre, no vull morir, i el psicobloc es un remei absolutament perfecte...fins i tot un repte major ja que permet esgalar de manera mes pura( a vista i sempre a mort)que en solo...pocs solos es fan a vista...esta tot bastant calculat, no creguis...
Bow, ja diras quan lliures i anem a petar algun viotex!!!!!!

Anònim ha dit...

mola aquesta filosofia que defineixes com tancar el cercle! els solos que trio jo, de moment, son vies que al principi de quan escalava em van significar algo. Poder-les fer en plena solitud em fa recordar totes les passes que he agut d'anar fent per poder alliberar tot el material que portava el primer cop!
B.B

TRanki ha dit...

HEy B.B...una altre motiu/ enfoc...guai...
De fet la PURESA que un sent també forma part del tema...

Salut!