Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

dimarts, de gener 01, 2013

When it's Gone...

Quan necessito inspiració, reflexió o calma torno, com sempre, als orígens...no em cal voltar massa...

ST BENET...sempre ST BENET...

Les escales, la tranquilitat...ja quasi no hi queda ningú allà dalt...kumbayas, algun clàssic...el puto taladro remugant per Gorros i els darrers fanàtics com sempre, apurant el dia a mort...el fred...l'estufa, l'Angel i el Pingu que s'ha fet ja gegant...la cervesa abans de baixar...la foscor i el Monas buit...l'olor a suor i farigola...

Entre aquesta soledat i els dies brillants em retornen les ganes de muntanya en la seva essència...hi ha dies d'escalada estranys en que t'adones que igual el que avui en dia estas fent no és allò al que creies que volies arribar quan eres petit...potser és el darrer cop de cua de un estil que ja no es porta, un rancisme mitificador de vells records reaccionaris a l'evolució...

I TAMBÉ hi ha dies que sents PLENAMENT que ets allà on vols, que creus que aquells inmensos cercles que fa la vida acaben quadrant en certa manera al cap de molts anys...mires al voltant, inspires, i seus satisfet a peu de via, mig endormiscat amb un somriure de calma total...

A St Benet cada cop sento més intensament aquesta sensació...

NO ho sé...sovint hi penso i crec que en el fons, allò que no m'agrada realment ja ho deixo de banda i que malgrat les meves reserves avui en dia el "fanatisme" de sempre és ARREU inclús millor...no vull confondre el "meu" estat vital amb allò que "és", no cal ser un criticaire xovinista. Però en certa manera enyoro els dies d'alpinisme, les grans parets, la rasca inhumana, el compromís...el montserratisme "polivalent" dels anys daurats, on aquells que veies en un totxo te'ls trobaves a l'aeri penjats, en una normal d'una agulla clàssiquíssima i amagada, o fent alguna solitaria o fins i tot algun "solo"...

Encara que sigui en certs matisos i en petites dosis, St. Benet encara guarda alguna d'aquestes sensacions...les seves vies, els seus moviments, l'estil d'equipar...és diferent...segurament no per millor o pitjor, sinó que aquells que van crear aquelles vies pertanyien a una generació de "transició" entre l'escalada clàssica i la actual, i van imprimir en les seves vies les seves maneres, la seva visió aleshores revolucionaria i avui tant antiquada ( autèntica?).

Fa setmanes que estic tornant a Stbenet, i no me'n canso...vies noves i vies que repeteixo amb una mirada diferent, més madura potser, i amb la mateixa il.lusió que fa 30 anys...i en el fons potser simplement m'encanta perque, de manera inconscient simplement torno " a casa...".

És fantàstic...i ho he d'agraïr als darrers "locals" que m'acullen, el Bernat, el David, el Mateu, el Fer...els seus ulls brillants de fanatisme em fan recobrar el meu...respecte i admiració per aquells que no es deixen seduïr per l'homogeneítat actual ( vull obviar la paraula "mediocritat" per no ser exactament el que crec...), i segueixen el camí més difícil i recargolat dels bidits txungos, els roms inhumans i el bloc fet via...

Aqui un video de una via del 1987, CARNE PODRIDA, que he repetit 16 anys despres de fer-la per primer cop, sentint-m'hi segurament més còmode..i no només per tenir més o menys nivell, precisament...
Gracies DAVID HOLGADO pel vídeo i BERNAT pel belay...aquell dia havia escalat per primer cop una via a Stbenet amb el Nawet, i ells em van deixar compartir les darreres llums amb un fanatisme tant desmesurat com les rialles i la solitud que ens envoltava.

Segur que seguiré pujant...

St Benet Classics, CARNE PODRIDA from TRanki on Vimeo.

Musica d'en BEN HARPER: When it's gone it's gone ( del DIAMONDS INSIDE), un dels seus millors discs...

12 comentaris:

"PACA" ha dit...

interesant lo del" Montserratisme polivalent"...a mi hem pasa al mateix a parets nord,i encara hi ha menys gent...L`anterior post em vas preocupar....si escales,dedueixo que tot va bé no?Bon any vertical!

TRanki ha dit...

Ei paca...jo tot ok, pero trist per veure que al voltant van caiennt amics. Tinc un familiar tocat i no ho passem be...

en Girbén ha dit...

La resposta al Paca també em serveix a mi...
Estava temptat a recomanar-te el "No hay nadie como tú" dels Esclarecidos, però, veient el tarannà que expresses, opto pel seu "No quiero cambiar"; ideal banda sonora per a una escalada "Old school".
https://www.youtube.com/watch?v=I1waQ_xymyI

Bon any, amic!

Anònim ha dit...

Que paseu bones FESTAS a tothom y BON ANY NOU
J Coma

Jaumegrimp ha dit...

Oriol, endavant amb les grimpades i endavant amb el blog, tots en passem de males èpoques i el millor és veure que tens amics que t'ajuden i també una familia.
Salut i grimpades.

Lila ha dit...

Penso que ha estat encertat el lloc que has escollit per que l'Arnau fes la seva primera via a roca...amb mi vas fer el mateix...je,je,je

TRanki ha dit...

Girben, content de llegir que em llegeixes...no tenim gustos musicals sempre coincidents, però lirics segur...bones lletre.

JORDI: Hey man. thaks

JAUMEGRIMP: Sempre endavant i sempre amunt, això segur...

TRanki ha dit...

LILA: recordo una noia que va pujar el Cavall Bernat de Stllorenç coma a unic iniciació...i ja després directament la EASY RIDER i la NORD del Pedra!!

No conec ningú que s’hagi estrenat de manera tant radical ¡

En aquella época anava molt més llençat ( pujar el Gran Diedre a boca d’hivern amb tant poques hores de llum i amb una “cursetista”!!)…amb el Nawet anem més a poc a poc…ara bé..a Stbenet, no podría ser menys…ptns!!!

en Girbén ha dit...

Ara estic encuriosit per l'estrena del Nawet (la del meu fill va ser una Trumfa i un Pebrot)...
Jo, de tu, li obriria un bloquet de joguina on fixi la seva memòria escaladora (que després tot es barreja si no es perd). Si més no per genètica, pot acabar sent un d'aquests estratosfèrics mutants dels 8ens infantils.

Mohawk ha dit...

L'altre dia vaig tatxar la "Carne Podrida", va ser un bonic retorn a l'escalada després d'un any... gràcies per la inspiració, gran jef!

TRanki ha dit...

JORDI..AGulla de St BENET, la NORMAL...té una rampa de uns 30 mts de III i el darrer tram es redreça just a la corona final.
Curiosament a la rampa anava fent i al desplom (per ell ho era) va flotar...
Coses de la resina i entrenar en plafons...hehehe...
VAIG FLIPAR.
La baixada ja no li va molar tant...ahir volia fr una via de primer al plafó però no va poder...no té la mà prou gran i no podia xapar massa bé...
Amb una mica de sort es limita al BLOC i no em fa patir...


MOHAWK: MARDITO ROEDOOOOOOOO!!!
NO sé si creure el que em dius...HAS TORNAT JA A TREPARE??????????!!!!!!!!!!!!!
BOW, i 7a+ a STBENET?????????????????????????????
Em perdo quelcom o és la innocentada????
J m'ESTAS CONTESTANT i QUEDEM!!! SI em vas dirq ue anaves amb bastó booooow!!!

Mohawk ha dit...

Mira, mira:

http://venalitats.blogspot.com.es/

Puc escalar, però la ressaca em dura mitja setmana...

;)