divendres, de febrer 01, 2013

Abstraure's

"yo' don't know how i cry to jah, so many long despaired nites, prying for ya' salvation in this world of calamity...please keep on fighting..."

Costa, Costa d'abstraure's, de no pensar en allò en que un intenta evitar tornar a recordar...com si oblidar fos suficient per exorcisar la realitat del moment... Ferro i suor, resina i suor, treball i suor, somriures amargs que intentem dissimular...joder quina merda... Intento que les hores s'omplin d'esforç, que el camí em dugui a un estadi d'esgotament que em permeti adormir-me cada nit més trencat, més il.lusionat pel moment en que la muntanya m'ompli de llum i aire, lluny del dolor...

Diumenge pujem a CORONES...amb totes les variables a l'APP del CLIMBING SPOT SELEKTAR...i funciona, amb una petita variable orbital que també s'ha alineat...fresca sense fred, la termica correcta per estar a gust mentre altyres llocs estan pillant, Sense gent i amb vies a plaer... 
Un parell de setmanes de "fisic" i una de entrenament més intens i el cos ja em reacciona. És com un interruptor i tot es posa, almenys en aquest sentit, a lloc...tant de bo pogués manar sobre el cos dels altres, tant de bo el cos ens fes cas com quan entrenem...si només fos una mica...  
Munto sol amb canya, exploro, i encadeno LA MAKABRA, viote que fa quatre anys, just vaig poder muntar fins que el nawet va començar a plorar. Provo i encadeno, com m'agrada. El David fa fotos, makina com pocs, quasi la rebenta a flash i no perdona a la segona.


Cerveses a la gasolinera , tot plegat corrents...METADONA, MORFINA...uns instants de plaer, el plaer de l'oblit puntual. JODER...Tant de bo et fessin igual d'efecte els teus calmants, bow...jo aquests són els únics que tinc, i que em funcionen, almenys encara...

3 comentaris:

Toni ha dit...

Bow, lluita com el que més!!! Fe, ens ho hem de creure!!! Portar el cos al límit i buidar-se pot ser una bona medicina per no pensar-hi. Ja saps hem de disfrutar el regal de la vida dia a dia a tope... Cada segon és un regal diví!!!! Corones... Té molt bona pinta. Saluten a la family!!! Banzai!!!

Pekas ha dit...

Amunt.. sempre amunt.. endevant.. sempre endevant... el camí es l'important... pas a pas... sin prisa ,, sin pausa... sempre endevant...

La roca.. la vida... la vida en la roca... :-)

Salut desde un nou sender del meu camí.. ;-)

TRanki ha dit...

gracies pels comentaris bows...tenir un amic malalt es sempre molt dur...ja veurem, mentrestant, sempre endavant...