dimecres, d’abril 27, 2016

UESMAP a OLIANA/ESPLOVINS 500 mts 6c...seguim fent REGGAES...

BOU, què et sembla si dimarts anem a OLIANA?
????, no sé jo curro...em demano festa si vols...CAL?
SÍ,.... CAL..., JA t'explico...

Contents al cim, després de més de 500 mts de via, 23 anyets de cara a la paret i de grans ens fem selfies...

Quan el Xavi es posa seriós és que el tema és seriós, així que, sense massa preguntes apuntem el cotxe cap a Esplovins un dimarts de matinada...

Arribem d'hora, apretem amunt per la torrentera i comencem d'hora.

Sense incidències especials fem la via, i l'anècdota és la pèrdua del sender DUES VEGADES ( !!) al descens...derrenegats, arribem al cotxe i cap a casa...

Amb en Xavi J.´és així, ens coneixem de fa molt de temps i planifiquem en finestres familiars, sempre mirant de que les sortides siguin especials, a tope i tot iq ue vam començar sent una cordada que sumava just 40 anys i ara quasi en sumem 100, intentem no treure el peu del pedal...

La UESMAP al PILAR DE LES ORENETES compta ja amb molta informació a les xarxes, de manera que insistir sobre la mateixa aporta poca cosa, i tantmateix va ser pel boca-boca que vam encertar en algunes coses que pocs blogs o piades destaquen...
Gracies a la cordada Panxera que la va fer uns dies abans vam anar amb el material correcte i l'enfoc adequat per poder pujar gaudint, i tot i així ens va sorpendre.
En resum, una via destacable, recomanable i on, a més, cal anar amb certa soltura...

Visió general de la paret, la UESMAP segueix una línea directa travessant dues feixes i per la Esquerra de la llaga final del darrer terç de la paret que es veu a la foto...
 
A TENIR EN COMPTE:EQUIPAMENT : Ressenyes i guies marquen la via com a FORÇA EQUIPADA( reunions amb bolts i força bolts junt a molts Claus a les tirades- aprox 55% claus), i aconsellen portar algún friend ( dos aliens en algún cas) per complementar algún tram fácil. EN REALITAT l'equipament emplaçat és d'un 75-80% del recorregut, però us trobareu que quasi dos terços són Claus que difícilment aguanten el pes de l'escalador, i molt menys una caiguda ( i alguns allunyen relativament). Així doncs, es tracta de trossos de ferro prim i casolà, amb anelles soldades, estil pitonissa, emplaçats als llocs correctes, però en roca variable. És més que recomanable reforçar-los. PER SORT la pedra es deixa asegurar de manera natural en quasi tots els trams, de manera que si dueu el material adequat es pot complementar o prescindir de gran part dels Claus.
VAM UTILITZAR: 20 cintes, motes de baga llarga, JOC DE CAMALOTS fins el C3, ALIENS de micros a mitjans ( el 0 repetit ), i algún bicoïn petit i mig. Cordes MINIM 60 mts-algun llarg de 55mts-.

GRAU: SI bé el PRIMER LLARG ( 6c) es presenta com el més difícil, la major part de tirades tenen un punt especial. La via és exigent des del primer al darrer metre, ja sigui per dificultat, ja sigui per delicadesa, ja sigui per l'equipament a emplaçar. La major part de tirades ens van semblar infracotades ( els 5+ són 6a, els 6a poden ser 6b i els 6a+ més....VEURE EL FLAIX). Gaudireu si aneu amb un mínim de 6a+ solvent, comptant que hi ha dos trams explossius ( apart del primer llarg de 6c de continuïtat) d'alments 6b+.
 Traçat de tirades i reunions de la UESMAP i EDER ( extret del BLOG d'en PASTES/UESMAP)
 
HORARI: Són 11 tirades i dues feixes breus ( 13 reunions ben equipades amb parabolts), sud-est on el sol desapareix a les 15:00 aprox. Compteu almenys mitja hora o 40 min d'aprox mínim, i baixada de hora i mitja amb posibles errades en algún lloc. Intetressant dur aigua , frontal i quelcom d'abric quan el sol gira, adaptat a época...
Ressenya origional (?) que corre per diversos blogs
 
Fácil travessa del LL2 
 
APROX: Deixar auto al pàrquing de la FERRATA REGINA ( on la carretera vella s'ajunta a la actual, abans d'un túnel, compte que l'asfalt és carretera!). Seguir a peu el primer túnel i arribant al segon a la dreta surt la carretera vella de nou...seguir-la i als pocs metres trobareu a mà Esquerra un torrentet...seguir-lo en un ascens directe amb trams ciurts de grimpada i posibles variants. LA VIA recorre la primera part menys dreta a la dreta de una zona abombada desplomada amb estries horitzontals. EL sender es dissipa una mica però s'arriba sota un ressaltet fácil que, grimpat, ens duu a un peu de via amb el NOM INDICAT

DESCENS: Un cop al cim ( un metres més amunt del final de via) seguir a la Esquerra senders traçats que voregen la paret , per trovar unes MARQUES BLAVES. Aquestes marques duen a la sortida de la FERRADA REGINA, tot iq ue en algún tram costen de seguir. Sempre per damunt de la part i a la Esquerra, arribem a un lloc més obert i fressat. BUSCAR les marques vermelles que baixen uns quants metres al fil de la paret fins trovar ferralla i cables d'acer que baixen de plè...seguir marques i equipament fins al peu de la PARET DE LA CASCADA. Un cop al peu de la cascada, canviar de vessant, pujant una mica, fins trovar sender clar que ens durà directe, en una estona, de nou al pàrquing.
Si seguiu pel fons del torrent és posible una baixada més penosa que ens duu fins sota la carretera ( dos ponts on ens caldrà grimpar un talús...més engorilada...).

Inici de la via ( ll1 6c 50 mts), és més vertical del que sembla a la foto...
 
Inici LL1 ( 6c 50 mts)
 
Dos moments de l'explossiu i poc equipat LL5 ( LL4 si no comptem feixa). 6b/c de fissura desplomada...
 
Avant penúltim llarg, Sostre curiós, només veure'l ja intuireu que el 5+/6a o 6a ( segons ressenyes), li va una mica estret...pas curiós protegit per un bolt i el pitó amb baga observable a la foto si l'amplieu...
 Per punkys que no quedi...
 
FLAIX DE LA VIA: ( ABSTENIR-SE ONSIGHTERS!!!)
.
.
.

LL1: primera tirada que agafa en fred, tot i que no és tant extrema com sembla si es va bé en el grau. Un cop premosquetonejat el primer bolt ( té una cadena per arribar-hi més còmode tot i que per baixos recomanaria que l’assegurador protegís l’esquena), es tracta de una placa fina, però de presa positiva, amb un desplom més d’anar per feina ( es pot col.locar un micro o bicoïn petit a la sortida)

Assolida una semirepisa, hi ha un clau amb baga llarga que duu a un esperonet on FALTA UN CLAU. Es poden posar dos Friends petits per protegir el camí cap a un darrer bolt. Al final ti ndreu dabvant una placa, llisa i sense seguros. Hi ha dos claus amagats, i es pot anar recte ( compte perquè es surt a cegues) o bé flanquejar a la dreta i sortir per la lógica dels darrers metres que coincidirien amb la UES, molt més fácil. Marca 6c i no està collat. 
LL2: Facil flanqueig fins un pitó amb baga, interessant complementar les assegurances de via amb flotants. HI ha un bolt i claus protegint un pas més contundent de 5+/6ª i els següents. El llarg fa una “C” a la Esquerra. 
LL3: Placa de bona roca. Inici més delicat i fácil que duu a una part de roca grisa molr espectacular, on les preses van apareixent tot i que aparenta més. EL pas clau és un desplom sostre ton sembla impossible que hi hagi canto. Tot i que no és més de 6ª, xapar el bolt del pas suposa confiar en que hi haurà presa mentre el seguro és un pitó curiós una mica lluny. Recomanaria reforçar el pitó si aneu justos. El moviment del desplomé s molt atlètic, breu i de bona presa. La resta del llarg decreix en dificultat i qualitat de la roca sense ser dolenta. Interessant complementar equipament.
LL4: FEIXA FACIL
LL5: Fissura desplomada POC EQUIPADA i amb un pas molt contundent. Un cop assolit el primer bolt es fa un pas per la dreta ( bloc fissura) a complementar. Es pot posar un C2-3 a la fissura i anar a la dreta per xapar el bolt que queda amunt i a dreta ( es pot recuperar el friend, un cop xapat el bolt, que usarem més amunt). Es tracta de un pas MOLT explossiu que podría ser almenys 6b+. Possible empotrant punys invertits fins pujar peus, i pas de bavaresa dura i mantle a dreta, roca bona i pas xulo. La resta del llarg menys difícil amb passos singulats semblants, algun amb mala roca i quasi  gens equipats. Recomanable dur fins als C3 i anar en compte amb la roca. Reunió a la esquerra.
LL6: Placa grisa vertical i compacta, amb passos tecnics equipats amb bolts. MOlt bonic i possiblement almenys 6ª durant una estona. Igual que altres llargs, a mesura que pugem es va reduïnt dificultat i qualitat de roca. S’arriba  a un bosquet penjat. Es pot seguir directe en diagonal a l’esquerra ( compte) o recte amunt i un cop al bosquet visualitzar la reunió uns metres a la esquerra, més recomanable i COMPTE que es va al límit de corda ( 55 mts o 58).
LL7: Placa vilanovina d’inici, roca genial, protegir en Vº uns metres fins un bolt damunt d’un relleix. PAS A BLOC molt complicat. Marca 6ª però serà 6b/b+ d’un parell de moviments concrets, compte amb el relleix. Peus tenues i poca presa de mans en dos o tres metres…jo el vaig fer `per la esquerra, més franc, perquè a dreta semblña que és possible però la roca és menys bona….un cop assolit el pitó segueixen un 30 mts facils amb ressalts, roca discreta, i a protegir ja que els pitons no són sòlids, IV-III+ amb un pas de Vè a controlar, no és difícil. S’arriba a l’inici de la feixa que es passa amb cordes. Ës difícil pel fregament el empalmar aquest tram fins la següent R, ja que a més no va recte. Es pot pujar uns metres més fin son la corda s’ancla a un altre bolt i assegurar des d’allà o bñe quedar-se  a la mateixa R7
LL8: FEIXA AMB CORDES
LL9: Llarg de transició, molt llarg i més equipat. Placa ajaguda i fácil fins un ressalt molt sobtat de V/V+, ben protegit per un bolt, per abastar un pitó. La resta del llarg en la tònica del III/IV, protegit i complementable.
LL10: Llarg molt llarg, disfrutón tot i que a aquestes alçades ja anirem cansats. Es tracta de una placa inmensa, vertical i de bona presa, tallada per un sostre. Tot i que originalment marcava 6b segurament no supera el 6ª però tampoc baixa de aquesta dificultat i té moltíssima continuïtat. Protegit amb bolts i molts claus recomanaria reforçar tant com pogueu aquests ( també hi ha dues Sabines). Roca força sòlida tot i que no es pot abaixar la guàrdia fins a la reunió. Pas concret de despom ben equipat i no tant explossiu com els que haurem fet fins ara. Dur una mica de tot.
LL11: Llarg MOLT espectacular, sostre de bona presa ( 6b almenys) amb una entrada menys dura ( V/V+ a protegir per abastar un bolt i d’allà caçar una baga que penja enmig del sostre d’un clau). U cop xapat el clau es fa un moviment MOLT ALTLETIC que es pot resoldre talonejant a damunt d’un bloc que sobresurt al buit, a la esquerra. Molt aparent, de seguida agafarem millor presa i gestionarem el tema amb passos de V+ i Vº que si bé están equipats amb claus, aquests són molt dubtosos i gracies a l abundancia d’emplaçaments és possible reforçar a discrecció. Roca aceptable en general. 
LL12: El millor llarg de la via. Tot i un inici incòmode ( diedret una mica estrany amb tres claus dolents, tram de 5+/6ª, ojo), de seguida abastem un bolt. Des de la R sembla que entre aquest bolt i el següent hi ha molta distancia, però arribats al primer veurem que n’hi ha un altre molt aprop a la esquerra, protegint perfectament les dificultats. ROCA BRUTAL, adherent, sòlida i amb presa molt fiable. Pas entre el segon i el tercer bolt, potser 6ª+/b ( no 6ª), de seguida s’agafa bona presa i es seguiex en la mateixa tònica, bona roca i dificultat decreixent, a complemetar a partir d’un pont de roca ja equipat. 
LL13. Es lluita fins al darerr metre. Inici amb bolt i pas d’arrencada per abastar un clau. Al clau ja no hi ha passos difícils però si verticals de excel.lent presa però a reforçar i roca a vigilar. Tibarem de IV+ fins al darrer metre. Es recomana fer reunió a l’arbre que hi ha just damunt de la reunió, ja en horitzonatl, per comoditat.
 
VALORACIÓ: via molt interessant, pel que he llegit de les bones de la paret, tots els llargs tenen el seu punt i cal donar el callo del primer al darrer metre. Anàvem avisats i vam dur tota la ferralla necessaria ( joc de cams fins el 3, quatre aliens, dos o tres bicoins petits i un de mig, i força bagues llargues). Tot i que ens vam quedar una mica sobtat amb alguns graus, la via es passa bé si vas suficient en 6c/b ( em van comentar que era 6ª+ obligat tot i que com que no ens vam pillar no ho puc valorar). No es pot tampoc subestimar els trams facils ja que haurem de navegar correctament, vigilar la roca i mirar de reasegurar allà on poguem ja que REPETEIXO, els claus de via són de mirar-los i ni penjar-s’hi…
Una currada inhumana de l’aperturista, de visió, ascenció, sanejament i equipament, MOLT RECOMANABLE tenint en compte les observacions que he remarcat per no anar a l’equívoc…VIOTE!
 
IRIE...

25 comentaris:

Anònim ha dit...

500 mts i escaig, 85 seguros, mes de la meitat claus rollete entre pitonissa i escarpieta...ajuden força a guiar però no aguantarien cap vol ni en broma...

Anònim ha dit...

500 mts i escaig, 85 seguros, mes de la meitat claus rollete entre pitonissa i escarpieta...ajuden força a guiar però no aguantarien cap vol ni en broma...

Anònim ha dit...

tant pica el grau??

Unknown ha dit...

Ok Ury la descripcio del intinerari no podría eser mes acurat

Jaumegrimp ha dit...

Hola Oriol, ja tocava trèure la pols al blog. Sobre la via, doncs em sembla que ja m'hi han vist, amb el que expliques i el meu grau....m'aconformo amb la UES que ja he fet.
Apa, a veure si ets més generós amb el blog i podem gaudir de les teves experiències.

TRAnki TR ha dit...

Anònim, el tema grau és personal, però a nivel informatiu, entenc que en paret no és el mateix que en esportiva quan la info varia una mica de la realitat.
SI bé es tracta de una via força equipada en relació a parets com MONTREBEI, etc, la qualitat de moltes Assegurances fa que en bona part de l'0itinerari has de tenir clar que no pots caure si no et reassegures convenientment. De fet si et "fies" dels Claus i vas bé en el grau pots anar pujant xapant el què hi ha, però de seguida ens vam adonar que el terme "equipada" era molt relatiu.

SI vas just en el grau que marca la via, segur que patiràs, i si vas confiant en l'existencia de equipament segur també.
LA major part dels passos clau tenen els parabolts, però són llargs MOLT llargs, de manera que en 35-50 mts has d'anar bé de cap i tenir la pila per anar posant cosetes. EL primer llarg el vaig fer escalfant i sense cap problema, mentre que, especialmente al LL4, LL6 i LL9 i LL10, em va semblar que 6a+ , 6a, 6a i 6a era absolutament fantasiós...
El ll4 pot ser 6b+ perfectament, si pots empotrar els punys a la fissura desplomada
EL ll6 té un bloc dur, si fas 6a ni el veus...almenys seria 6a+ o 6b de tres metres, una apretada de regleta molt contundent
EL ll9 és UN SOSTRE, on surts de un canto lateral amb Esquerra i TALONEJES per pillar cantos de mà prou bons per restablir-te...amb 400 mts als braços, i una escarpieta com a assegurança, i el material, donar "6a" a allò també és fantasia...jo vaig gruñir una mica però si fas 6a d'esportiva allà igual seria difícil i tot pasar en artificial sense patir una mica...
El ll10, al terra i amb parabolts seria 6a+ almenys, tot iq ue és espectacular i de roca cinc estrelles, té un tram on agafes regletes estil DONDE VAS VICENTE de VILANOVA, i els braços ja van inflats
EN CANVI marca un llar de 6b que no té 6b enlloc, i és una tirada de 50 mts de 5+'s i 6a contínus on, això sí, mola asegurar-se molt perquè hi ha molts Claus dels de broma...

JORDI!!! Ilu de veure't per aquí!!! L'has feta? Es una joia a tenir en compte, per llargada, ambient i dificultat!

TRAnki TR ha dit...

BOnes JAume,

BREGATS com aneu i trampejant SEGUR que podríeu passar, però amb més horari ( i entrant per la UES).

EL primer llarg almenys has de fer 6a/a+, tot iq ue hi ha bolts. HI ha un tram a dalt on falta quelcom i molt penjat de braços has de col.locar quelcom per protegir el final...
La resta es pot fer, afegint pedals, un gantxo i potser Martell i algún clau tipus V...però són 13 reunions i caldria força estona.
Només hi ha un UNIC LLARG dels de córrer ( el vaig fer amb wambes perque tenia els peus fets caldo)....la resta TOTS tenen un puntillo general...ja sigui un pas contundent, un tram de resistencia, un tram a protegir on hi ha Claus, ets.
De la PXB hi van anar companys i em van donar la INFO més realista...i tantmateix encara vaig sorpendre'm una miqueta i tot...
Amb algú que et faci de primer passaries segur, i alguns dels llarg de V/V+ (q ue no regalen res)els gaudiries i tot....però ojo que tenen fins a 55 mts...
RINC ALGUS POSTS CUINANT-SE!!!

Saluuuuuut

MONICA&BRU ha dit...

Hola

Guai llegirte de nou!

Amb un grau en esportiva de 6b+ es pot pasar?

mersiiii!

TRanki TR ha dit...

Bones Mònica

Tal i com deia es tracta de passos obligats NOMÉS al primer llarg i amb 6a+ és suficient.

TANTMATEIX això significa que has de fer REPOSOS, et vas inflant, etc...ja que són 11 llargs MOLT LLARGS.

Per mi el tema és que no és una via EQUIPADA com es ven, i a partir d'aqui, excepte el LL1, a la resta has d edonar força el callo, tant en grau com en saber asegurar-te correctament ( si vols garantir-te la possibilitat de caure i no fer-te mal), ja que els Claus que hi ha no mereixen ABSOLUTAMENT cap tipus de fiabilitat.

Si ets mínimament destra en posar friends, tascons, etc, entenc que més bé o més malament passareu ( amb algún pedalet, etc), els llocs on cañl reasegurar més no passen de 6a...

També comentar que no és el mateix fet unb grau en esportiva que en paret d'aquest estil on entenc que has d'anar una miqueta per sobre del grau maxinm de la via ( perquè hi ha força llargs i tots son semblants, no és un únic llarg concentrat i ja està).

A la dreta de la mateixa via hi ha la UES, que la creua a la R1 cap a la Esquerra, i que esta MES BEN EQUIPADA i amb dificultats menors ( encara que marqui dos llargs durs és una Ae apurable, la resta es poden complementar però `parlem de grau, equipament i estil molt més amable...

Podeu intentar pasar el LL1 de UESMAP, si el feu bé o amb algún repòs penseu que aquella és la tònica de la via, amb menys bolts, més Claus, roca més a negociar i 11 tirades més amb cruxs diversos...a la R1 podreu decidir i no llenceu el viatge!

Saluuuut

en Girbén ha dit...

Sento la tenuïtat dels peus, empotro -com cal- els punys invertits, i em quedo sense gas a l'atlètic taloneig de dalt: que 11 llargs són tot un buit... Ara, l'estat dels clauets no és res que m'hagi de capficar especialment; tot i entendre la importància d'explicar-ho.
Llarga vida a la memòria llarga i als relats tan ben "esmaltats", llustrosos i de fina factura... Ja et dic jo l'alegria d'escoltar-los!

TRAnki ha dit...

Bones GIRBEN...ENCANTAT de que seguim per aquiiiiiiiiiii!!!!

HA estat un retorn molt "OBJECTIU" i pragmàtic, ja que de vegades ( no sé si per bé o per mal) cert moments de maduresa o focalització cap a un objectiu fan que la ment es despulli de tota fantasia.

EN aquest post tant ASEPTIC pretenia quasi tant sols fer un ESFORÇ PERIODISTIC, sense massa emocions i amb un excés de dades...

DARRERAMENT malgrat segueix exustint ( i com ), la èpica de certs moments la visc com una missió quasi militar, i és després que en percebo la intensitat...en el cas de l'alpinisme no sé si això és bo...

PROMETO més literatura!!!!!

L'ESTAT DELS CLAUS??? haha...bé...el problema es que el concepte CLAU que jo tenia era diferent...s'haurien d'anomenar miniescarpies casolanes...potser situades a distancies d'ARTIFICIAL estarien acceptades com a equipament més o menys abundant d'estil clàssic.
Però sobre el paper allò que apareix com a CLAU, a certa distancia de l'anterior ( i potser més de dos seguits), i amb la recomanació de dur dos escasos aliens com a complement, a la majoria dels terrenals els pot induïr des de una decepció i retirada a, simplement, un ensurt o quelcom més letal.

A pesar dels blogs ( que és el que escribim i de vegades més presos de la vanitat que de la objectivitat), per sort hi ha el bocaboca...i "por lo bajini" vam tenir la sort de que ens confesséssin que millor anar amb TOTA LA FERRALLA i dits i bíceps afilats per afrontar quelcom bastant diferent.

Afortunadament gracies a que ENCARA naveguem amb cert confort per aquests números, i que l'avís va fer que no ens enganxés el tema amb els pixats al ventre, vam poder GAUDIR i alhora CONFIRMAR que aquesta via es tracta d'una MOLT BONA VIA on, igualment pots gaudir de bona autoprotecció i de una dificultat contínua de VIº obert amb mestresa i valor...

( també he recollit alguna opinió més denunciadora de que allò és una trampa mortal i un quasidelicte...alhora de la semiprimícia de que "almenys" l'HITA vol canviar les "anelles soldades" per MAILLONS)

Quedem-nos amb que es tracta de una via MOLT BONA, que no és precisament FACIL sense set de l'extrem dels pepinos montrebeians ( que no n'esta lluny), i que ofereix unes possibilitats quasitotals de autoassegurar-se allà on els Claus no ens aportin la confiança que haurien de merèixer!

Una inmensa abraçada bow, espero que gaudeixis molt, records!

nil ha dit...

bones
des del respecte jo penso que exageres una mica.
la via està molt bé, i els graus no estan tan collats, el pas que dius tan dur de L5, si el fas un metre a la dreta és més fàcil...
ah! i penso que queda a anys llum dels pepinos montrebeians..
salut i alegria!!

TRanki ha dit...

Hey Nil!

Moltes gracies per l'opinió, les coses vistes amb altres ulls segurament poden aportar un matís diferent a la mateixa informació.

EVIDENTMENT que la UESMAP no és la TEMPESTA NOCTURNA, però quan veus la resssenya d'aquesta última ja saps on et poses i duus tota la metralla, apart de buscar vies on, a partir del 6a ja saps que pillaràs segur i cal apretar.

Personalment la UESMAP la vaig trovar més seriosa que el que veía al paper ( un 6c de totxo i a córrer en 6a equipat on només cal dur dos aliens per completar) i això és el que volia destacar!!

Previ a anar-hi em vaig informar amb 3 o 4 cordades que la havien fet, gent que tampoc fan esportiva assíduament però amb un grau assolit de 6b/c en escola...curiosament tots ells es mouen en 6a i 6a+ còmodament a llocs com Mòntrebei i MOntsec en general, Pedraforca, MOntserrat, etc...i tots ells no van ni entendre els cruxs d'aquesta viaapart de no encadenar ni el prier ni el 4rt, i pillar al 6è, i els llargs del sostre o penúltim els van fer amb reposos...Igualment van usar MOLT més material del descrit a ressenya, tant per completar el que hi havia com per reforçar els anomenats "Claus".


Per mi la USEMAP estaría millor sense els Claus, i part dels bolts també serien prescindibles, possiblement aleshores la categoría de la mateixa ja s'aproparia als horrors del montsec.

En aquesta via de fet, vaig gaudir molt i no vaig tenir cap problema en fer-la, tantmateix em vaig asegurar en paral.lel...un creu que té POR i en realitat és que abans era INCONSCIENT, simplement..la POR ajuda a GESTIONAR EL RISC per talq ue aquest no es converteixi en perill, simplement.Suposo que coincidiràs almenys amb mi que aquelles escarpetes no suportarien un vol minimament contundent.

En aquesta via una persona amb el grau just o poc assolit ( amb possibilitat de no arribar entre Assegurances o de caure per cansament o no veure un pas), i que dugui només 2 aliens, probablement es faria mal i potser mal seriós...

En quant al pas a bloc del 6è, ja vaig mirar per la dreta, però tant per qualitat de roca com per la repisa que tenia a sota vaig preferir optar per la lógica de la posición a priori correcta del bolt!

Gracies per comentar ( sincerament!) i salut bow!

Anònim ha dit...

Buenas,

En cuanto a la via soy más del criterio del Tranqui, los grados están algo ajustados y el equipamiento en via no es muy fiable excepto en los bolts.

Igualmente decir que tampoco se trata de una via "de compromiso" siempre y cuando se vaya avisado, y con el materiual suficiente puesto que se equipa muy al gusto.

Nosostros no encadenamois casi ninguno de los largos más duros:

En el 1º hicimoms A0 y salimos por UESMAP
En el cuarto después de intentarlo recto por la fisura y por el parabolt, tiramos de A1 por la fisura. Igualmente el resto del largo lo encontré poco equipado y con roca a vigilar
En el quinto también el primero reposó, aunque salio en libre
EL mencionado 6º largo salio con un paso de Ae muuuuy largo, ni idea de lo que podía ser.
El 6b de conti nos pareció más fácil, salió con algún reposo
En el del techo también pillé, el primero y el segundo, aunque yo que iba de segundo salí más en libre, un 6a+ como una casa.
Mencion aparte el penúltimo, creo que reposé en todos los seguros, jajaja!

EBN deportiva hasta 6b o 6b+ he escalado a vista, aunque no es lo mismo allí arriba!

Salut y pared!

TRanki ha dit...

Bones,

Bé, doncs crec que per uns i altres la cosa ja deu quedar prou clara, simmplement recalcar la qualitat i l'interessant de la via, i tornar a felicitar al Hita pel treball.

Salut i tapia

Anònim ha dit...

Guapa via! El David la va clavar obrint-la!
M.Blanco.

TRanki ha dit...

Yeah, gef...

Anònim ha dit...

Vam fer aquesta via aquest pont, amb bastanta calor.

Sobre el grau pensó que esat més o menys correcte tot iq ue no vam encadenar les tirades més dures (la primera, la quarta, la de abans de la feixa amb cordes, la de abans del sostre, la del sostre i la penúltima).
ELs llargs de roca grisa están molt ben equipats, en la resta o falten claus o la veritat es que cal més material del diu la ressenya!! Especialment al 4rt vam posar el camalor del 3 i el del 2 i tot i això hi ha algún tram a empassar saliva.
En quant als claus, molt i poc útils. Al colega se n'hi va moure un al llarg abans del sostre de 6a ( la tirada de continuïtat on marcava 6b a la ressenya), jo aniria en compte, ja que em dón ala sensació que cada cop en falten més.

Tal i com diu el Tranki, 6a/b mínim i sobrat per sortir bé del tema, nosaltres per la calor vam haver de fer un recés a la feixa de cordes, i amb bastants punts de repòs i Ao's vam trigar quasi 10h-evidentment no anàvem sobrats al 6a/b...jajaja). Vam dur el joc de Friends, el de aliens, els tascons i gantxo, duiem tres claus per si de cas( u,v i univ.) però no els vam posar.

El flaix molt bo!

David M. i Joan

TRANKI ha dit...

Bones David,

Espero que gaudíssiu!

Només un tema ( amb tot el respecte eeeh).

Sobre el grau, si no vau encadenar cap dels llargs durs, penseu que està ben posat?

Aquest finde vam fer ANNA RUBIÓ, i la veritat es que AMB MÉS EQUIPAMENT molt menys llargada de via, la cosa va del pal...

ENGA SALUT i a GAUDIR que aquesta tapia s'esta posant molt de moda!

Anònim ha dit...

fernando-espacioamorylocura.blogspot.com.es/2016/11/obra-social-catalana16.html?m=1

Anònim ha dit...

Que et sembla aixo? No tindriem tot el colectiu que dir quelcom?
O esperarem a que se ho carregui tot?

Anònim ha dit...

Otra vez... Tu ineptitud como escalador ( falta de elasticidad, de fuerza y perseverancia) te llevan a destruir la roca a tu antojo y semejanza. Imposibitando que otras personas con más aptitudes y actitudes si que resuelvan lo que la natura les ofrece. ¿Quién eres tu para privar a los demás de hacerlo? Será que no tienes centenares de vias para repetir incluso para equipar y que se encuentren en dentro de tus posibilidades? ¿Crees verdaderamente que estas acciones aportan algo al colectivo, al entorno, a este deporte? ¿Crees verdaderamente que estas vias modificadas, urbanizadas, artificiales son un progreso? Con la masificacion de anclajes de todo tipo y franjas enteras de roca colonizadas por este inutil y vanidoso deporte, ¿crees que no deberiamos concienciarnos y dejar espacios en blanco asumiendo nuestras carencias? Entiendo este deporte como la lucha por la superación de nuestras limitaciones ( fisicas y psicológicas) y también el saber asumirlas. Si por el contrario deformamos y tallamos la naturaleza a nuestra limitación ¿Dónde queda nuestra posibilidad de evolución? ¿Dónde queda tu ego y tu humildad??¿y tu respeto hacia los demás? ¿Y tu respeto hacia la naturaleza-montaña?
En resumen no equipas vias, no, dejas ruinas. Negando a gente con más aptitudes e imaginación a resolverlas, a disfrutarlas. Y lo más grave masificando de elementos artificiales y carentes de sentido en la naturaleza creando productos de rápido consumo y rápido desecho.

TRanki ha dit...

Hola ANONIM,

PERSONALMENT no entenc el que ha fet aquest escalador...i com a col.lectiu crce que s'hauria de poder REGULAR o NORMATIVITZAR algunes coses...
Tantmateix tot això demana de un debat molt ampli i OBERT, i d'una representació ( FEDERACIÓ, ETC) que no tenim ni crec que sigui de moment, efectiva.

Conec i respecto a l'autor d'aquest desgavell ( i, ho sento, però el respecto com a persona, com a la major part de les persones), tot i estar radicalment en desacord amb aquestes maneres de fer.

TANTMATEIX, i donat que no hi ha cap sistema organitzat per mirar de solucionar aquests problemas, entenc que s'ha de solucionatr entre els locals de la zona...i crec que ja hi han posat mà, per bé o per mal...

SALUT i que es solucioni tot

Anònim ha dit...

muy buenas

Gracias a tu info nos pasamos por la UESMAP.

Muy buena via, y las explicaciones concuerdan perfectamente con lo que comentas. Ya falta algun clavo respecto a la reseña, el grado es muy ajustado ( tienes que ir algo por encima para encadenar seguro ( no encadenamos los largos clave que mencionas, ni siguiera un 6a de bloque del largo antes de la feixa), y convien ir con más material del que se recomendaba inicialmente.
Llevamos un juego de tascones, friends hasta el 3 ( quizas con un 4 el largo de 6a+ ( para mi 6b+) despues de la primera feixa se aseguraria mejor, aunque entonces lo cargas el resto de la via..., bagas largas ( hay tiradas de 55 mts), y un juego completo de micros variados.

Si se siguen las instrucciones AL DEDILLO, la bajada se hace bien, a la que te despistas, especialmente antes del descenso de la ferrata, te pierdres.

TRanki ha dit...

Bones Anònim

Gracies per consultar el blog.

Com a conclusió final dir que NO CAL ESPANTAR-SE, es tracta de una via magnífica on simplement tenint en compte de dur material complementari i dominant el 6a/a+ ( el primer llarg de 6c/ obl:6a+/b és escaquejable pèr UESMAP), es pot xalar de valent.

Igualment el NO FIAR-SE dels claus que hi ha posats, però que en quasi tots ells molt aprop es pot posar alguna assegurança complementaria pel qual amb una mica de destresa en autoassegurar-se es pot anar fent (el lloc més obligat es el sostraco del avantpenúltim llarg però el bolt es molt aprop...ojo si feu A0)

saluuuut