UESMAP a OLIANA/ESPLOVINS 500 mts 6c...seguim fent REGGAES...

BOU, què et sembla si dimarts anem a OLIANA?

????, no sé jo curro...em demano festa si vols...CAL?

SÍ,.... CAL..., JA t'explico...

Contents al cim, després de més de 500 mts de via, 23 anyets de cara a la paret i de grans ens fem selfies...

Quan el Xavi es posa seriós és que el tema és seriós, així que, sense massa preguntes apuntem el cotxe cap a Esplovins un dimarts de matinada...

Arribem d'hora, apretem amunt per la torrentera i comencem d'hora.

Sense incidències especials fem la via, i l'anècdota és la pèrdua del sender DUES VEGADES ( !!) al descens...derrenegats, arribem al cotxe i cap a casa...

Amb en Xavi J.´és així, ens coneixem de fa molt de temps i planifiquem en finestres familiars, sempre mirant de que les sortides siguin especials, a tope i tot iq ue vam començar sent una cordada que sumava just 40 anys i ara quasi en sumem 100, intentem no treure el peu del pedal...

La UESMAP al PILAR DE LES ORENETES compta ja amb molta informació a les xarxes, de manera que insistir sobre la mateixa aporta poca cosa, i tantmateix va ser pel boca-boca que vam encertar en algunes coses que pocs blogs o piades destaquen...
Gracies a la cordada Panxera que la va fer uns dies abans vam anar amb el material correcte i l'enfoc adequat per poder pujar gaudint, i tot i així ens va sorpendre.
En resum, una via destacable, recomanable i on, a més, cal anar amb certa soltura...

Visió general de la paret, la UESMAP segueix una línea directa travessant dues feixes i per la Esquerra de la llaga final del darrer terç de la paret que es veu a la foto...

 

A TENIR EN COMPTE:EQUIPAMENT : Ressenyes i guies marquen la via com a FORÇA EQUIPADA( reunions amb bolts i força bolts junt a molts Claus a les tirades- aprox 55% claus), i aconsellen portar algún friend ( dos aliens en algún cas) per complementar algún tram fácil. EN REALITAT l'equipament emplaçat és d'un 75-80% del recorregut, però us trobareu que quasi dos terços són Claus que difícilment aguanten el pes de l'escalador, i molt menys una caiguda ( i alguns allunyen relativament). Així doncs, es tracta de trossos de ferro prim i casolà, amb anelles soldades, estil pitonissa, emplaçats als llocs correctes, però en roca variable. És més que recomanable reforçar-los. PER SORT la pedra es deixa asegurar de manera natural en quasi tots els trams, de manera que si dueu el material adequat es pot complementar o prescindir de gran part dels Claus.
VAM UTILITZAR: 20 cintes, motes de baga llarga, JOC DE CAMALOTS fins el C3, ALIENS de micros a mitjans ( el 0 repetit ), i algún bicoïn petit i mig. Cordes MINIM 60 mts-algun llarg de 55mts-.

GRAU: SI bé el PRIMER LLARG ( 6c) es presenta com el més difícil, la major part de tirades tenen un punt especial. La via és exigent des del primer al darrer metre, ja sigui per dificultat, ja sigui per delicadesa, ja sigui per l'equipament a emplaçar. La major part de tirades ens van semblar infracotades ( els 5+ són 6a, els 6a poden ser 6b i els 6a+ més....VEURE EL FLAIX). Gaudireu si aneu amb un mínim de 6a+ solvent, comptant que hi ha dos trams explossius ( apart del primer llarg de 6c de continuïtat) d'alments 6b+.

 Traçat de tirades i reunions de la UESMAP i EDER ( extret del BLOG d'en PASTES/UESMAP)

 

HORARI: Són 11 tirades i dues feixes breus ( 13 reunions ben equipades amb parabolts), sud-est on el sol desapareix a les 15:00 aprox. Compteu almenys mitja hora o 40 min d'aprox mínim, i baixada de hora i mitja amb posibles errades en algún lloc. Intetressant dur aigua , frontal i quelcom d'abric quan el sol gira, adaptat a época...

Ressenya origional (?) que corre per diversos blogs

 

Fácil travessa del LL2 

 

APROX: Deixar auto al pàrquing de la FERRATA REGINA ( on la carretera vella s'ajunta a la actual, abans d'un túnel, compte que l'asfalt és carretera!). Seguir a peu el primer túnel i arribant al segon a la dreta surt la carretera vella de nou...seguir-la i als pocs metres trobareu a mà Esquerra un torrentet...seguir-lo en un ascens directe amb trams ciurts de grimpada i posibles variants. LA VIA recorre la primera part menys dreta a la dreta de una zona abombada desplomada amb estries horitzontals. EL sender es dissipa una mica però s'arriba sota un ressaltet fácil que, grimpat, ens duu a un peu de via amb el NOM INDICAT

DESCENS: Un cop al cim ( un metres més amunt del final de via) seguir a la Esquerra senders traçats que voregen la paret , per trovar unes MARQUES BLAVES. Aquestes marques duen a la sortida de la FERRADA REGINA, tot iq ue en algún tram costen de seguir. Sempre per damunt de la part i a la Esquerra, arribem a un lloc més obert i fressat. BUSCAR les marques vermelles que baixen uns quants metres al fil de la paret fins trovar ferralla i cables d'acer que baixen de plè...seguir marques i equipament fins al peu de la PARET DE LA CASCADA. Un cop al peu de la cascada, canviar de vessant, pujant una mica, fins trovar sender clar que ens durà directe, en una estona, de nou al pàrquing.
Si seguiu pel fons del torrent és posible una baixada més penosa que ens duu fins sota la carretera ( dos ponts on ens caldrà grimpar un talús...més engorilada...).

Inici de la via ( ll1 6c 50 mts), és més vertical del que sembla a la foto...

 

Inici LL1 ( 6c 50 mts)

 

Dos moments de l'explossiu i poc equipat LL5 ( LL4 si no comptem feixa). 6b/c de fissura desplomada...

 

Avant penúltim llarg, Sostre curiós, només veure'l ja intuireu que el 5+/6a o 6a ( segons ressenyes), li va una mica estret...pas curiós protegit per un bolt i el pitó amb baga observable a la foto si l'amplieu...

 Per punkys que no quedi...

 

FLAIX DE LA VIA: ( ABSTENIR-SE ONSIGHTERS!!!)

.

.

.

LL1: primera tirada que agafa en fred, tot i que no és tant extrema com sembla si es va bé en el grau. Un cop premosquetonejat el primer bolt ( té una cadena per arribar-hi més còmode tot i que per baixos recomanaria que l’assegurador protegís l’esquena), es tracta de una placa fina, però de presa positiva, amb un desplom més d’anar per feina ( es pot col.locar un micro o bicoïn petit a la sortida)

Assolida una semirepisa, hi ha un clau amb baga llarga que duu a un esperonet on FALTA UN CLAU. Es poden posar dos Friends petits per protegir el camí cap a un darrer bolt. Al final ti ndreu dabvant una placa, llisa i sense seguros. Hi ha dos claus amagats, i es pot anar recte ( compte perquè es surt a cegues) o bé flanquejar a la dreta i sortir per la lógica dels darrers metres que coincidirien amb la UES, molt més fácil. Marca 6c i no està collat. 

LL2: Facil flanqueig fins un pitó amb baga, interessant complementar les assegurances de via amb flotants. HI ha un bolt i claus protegint un pas més contundent de 5+/6ª i els següents. El llarg fa una “C” a la Esquerra. 

LL3: Placa de bona roca. Inici més delicat i fácil que duu a una part de roca grisa molr espectacular, on les preses van apareixent tot i que aparenta més. EL pas clau és un desplom sostre ton sembla impossible que hi hagi canto. Tot i que no és més de 6ª, xapar el bolt del pas suposa confiar en que hi haurà presa mentre el seguro és un pitó curiós una mica lluny. Recomanaria reforçar el pitó si aneu justos. El moviment del desplomé s molt atlètic, breu i de bona presa. La resta del llarg decreix en dificultat i qualitat de la roca sense ser dolenta. Interessant complementar equipament.

LL4: FEIXA FACIL

LL5: Fissura desplomada POC EQUIPADA i amb un pas molt contundent. Un cop assolit el primer bolt es fa un pas per la dreta ( bloc fissura) a complementar. Es pot posar un C2-3 a la fissura i anar a la dreta per xapar el bolt que queda amunt i a dreta ( es pot recuperar el friend, un cop xapat el bolt, que usarem més amunt). Es tracta de un pas MOLT explossiu que podría ser almenys 6b+. Possible empotrant punys invertits fins pujar peus, i pas de bavaresa dura i mantle a dreta, roca bona i pas xulo. La resta del llarg menys difícil amb passos singulats semblants, algun amb mala roca i quasi  gens equipats. Recomanable dur fins als C3 i anar en compte amb la roca. Reunió a la esquerra.

LL6: Placa grisa vertical i compacta, amb passos tecnics equipats amb bolts. MOlt bonic i possiblement almenys 6ª durant una estona. Igual que altres llargs, a mesura que pugem es va reduïnt dificultat i qualitat de roca. S’arriba  a un bosquet penjat. Es pot seguir directe en diagonal a l’esquerra ( compte) o recte amunt i un cop al bosquet visualitzar la reunió uns metres a la esquerra, més recomanable i COMPTE que es va al límit de corda ( 55 mts o 58).

LL7: Placa vilanovina d’inici, roca genial, protegir en Vº uns metres fins un bolt damunt d’un relleix. PAS A BLOC molt complicat. Marca 6ª però serà 6b/b+ d’un parell de moviments concrets, compte amb el relleix. Peus tenues i poca presa de mans en dos o tres metres…jo el vaig fer `per la esquerra, més franc, perquè a dreta semblña que és possible però la roca és menys bona….un cop assolit el pitó segueixen un 30 mts facils amb ressalts, roca discreta, i a protegir ja que els pitons no són sòlids, IV-III+ amb un pas de Vè a controlar, no és difícil. S’arriba a l’inici de la feixa que es passa amb cordes. Ës difícil pel fregament el empalmar aquest tram fins la següent R, ja que a més no va recte. Es pot pujar uns metres més fin son la corda s’ancla a un altre bolt i assegurar des d’allà o bñe quedar-se  a la mateixa R7

LL8: FEIXA AMB CORDES

LL9: Llarg de transició, molt llarg i més equipat. Placa ajaguda i fácil fins un ressalt molt sobtat de V/V+, ben protegit per un bolt, per abastar un pitó. La resta del llarg en la tònica del III/IV, protegit i complementable.

LL10: Llarg molt llarg, disfrutón tot i que a aquestes alçades ja anirem cansats. Es tracta de una placa inmensa, vertical i de bona presa, tallada per un sostre. Tot i que originalment marcava 6b segurament no supera el 6ª però tampoc baixa de aquesta dificultat i té moltíssima continuïtat. Protegit amb bolts i molts claus recomanaria reforçar tant com pogueu aquests ( també hi ha dues Sabines). Roca força sòlida tot i que no es pot abaixar la guàrdia fins a la reunió. Pas concret de despom ben equipat i no tant explossiu com els que haurem fet fins ara. Dur una mica de tot.

LL11: Llarg MOLT espectacular, sostre de bona presa ( 6b almenys) amb una entrada menys dura ( V/V+ a protegir per abastar un bolt i d’allà caçar una baga que penja enmig del sostre d’un clau). U cop xapat el clau es fa un moviment MOLT ALTLETIC que es pot resoldre talonejant a damunt d’un bloc que sobresurt al buit, a la esquerra. Molt aparent, de seguida agafarem millor presa i gestionarem el tema amb passos de V+ i Vº que si bé están equipats amb claus, aquests són molt dubtosos i gracies a l abundancia d’emplaçaments és possible reforçar a discrecció. Roca aceptable en general. 

LL12: El millor llarg de la via. Tot i un inici incòmode ( diedret una mica estrany amb tres claus dolents, tram de 5+/6ª, ojo), de seguida abastem un bolt. Des de la R sembla que entre aquest bolt i el següent hi ha molta distancia, però arribats al primer veurem que n’hi ha un altre molt aprop a la esquerra, protegint perfectament les dificultats. ROCA BRUTAL, adherent, sòlida i amb presa molt fiable. Pas entre el segon i el tercer bolt, potser 6ª+/b ( no 6ª), de seguida s’agafa bona presa i es seguiex en la mateixa tònica, bona roca i dificultat decreixent, a complemetar a partir d’un pont de roca ja equipat. 

LL13. Es lluita fins al darerr metre. Inici amb bolt i pas d’arrencada per abastar un clau. Al clau ja no hi ha passos difícils però si verticals de excel.lent presa però a reforçar i roca a vigilar. Tibarem de IV+ fins al darrer metre. Es recomana fer reunió a l’arbre que hi ha just damunt de la reunió, ja en horitzonatl, per comoditat.

 

VALORACIÓ: via molt interessant, pel que he llegit de les bones de la paret, tots els llargs tenen el seu punt i cal donar el callo del primer al darrer metre. Anàvem avisats i vam dur tota la ferralla necessaria ( joc de cams fins el 3, quatre aliens, dos o tres bicoins petits i un de mig, i força bagues llargues). Tot i que ens vam quedar una mica sobtat amb alguns graus, la via es passa bé si vas suficient en 6c/b ( em van comentar que era 6ª+ obligat tot i que com que no ens vam pillar no ho puc valorar). No es pot tampoc subestimar els trams facils ja que haurem de navegar correctament, vigilar la roca i mirar de reasegurar allà on poguem ja que REPETEIXO, els claus de via són de mirar-los i ni penjar-s’hi…

Una currada inhumana de l’aperturista, de visió, ascenció, sanejament i equipament, MOLT RECOMANABLE tenint en compte les observacions que he remarcat per no anar a l’equívoc…VIOTE!

 

IRIE...