PASSA LA VIDA. Agulla del Senglar

Sol, molt de fred, verd, quasihivern i retorn a una paret on tantes hores havia passat...la gelor de l'hombra i el calor dels somriures de coneguts...també hi ha un clan allà dalt

La darrera vegada que hi vaig pujar seriosament en Nawet tenia 2 anys i al baixar cap al cotxe li va sortir de dins quelcom que em va frepar..." adéu muntanyes, avui fa fred i es fa fosc, marxem a casa però un altre dia tornaré..." 

I Dissabte era el dia...

L'AGULLA DEL SENGLAR és un racó màgic on el cor el cap i els braços es multipliquen i cada respiració és felicitat...el regne de la resistencia i les apretades...escalada amb majúscules però a l'abast...i en la llunyania i aprop la AGULLA FINA, on el sentiment es multiplica per infinit... 

 Amb 8 anys almenys de diferencia...el mateix pas, venint de VIATGE IMAGINARI ORIGINAL ( 8a) o de DISCORDIA IMAGINARIA ( 8a/a+)... AMBDUES FOTOS d'EN LUICHY 

              Passa la vida, no sabem a on anem, però hi som...

Passa la vida, el que importa és el que estem fent, no el que vam fer,

"volem volar sense amos" va ser el que vam dir...

Cony, ens vam anestesiar

Vivim de memoria, i per tenir-ne

Contra la monotonia del dia a dia

Tots els dies

ens escapem

De qui sinó del temps

de qui sinó del plor

Pero aquesta por té el seu encant

I passa la Mort, per davant i em saluda

Per que no quedi cap dubte ja,

fujo del càstig perquè sé que duc a dins un enemic

I cec, sense vertígen, persegueixo els meus somnis

I sento la mossegada del remordiment 

De la rata passiva de la guerra interna...

I els danys col.alterals fereixen als amics

però ens sobren motius per seguir units

Amb la maldat d'un Déu i la bondat d'un Diable

I la impressio de tant sols jo saber de què cony parlo...

Parlo de que per la meva part ja fa anys que vaig morir

Ho vaig descobrir i des d'aleshores em diverteixo

Roca i gel, cor gelat que crema pel un petó de dona

¿I com t'aixeques l'ànim Company?

Jo amb les muntanyes, companyes de fatigues

No cal que em segueixis,

ni fa falta que et digui que el 90% de cadascu és sa mare...

I que si, puc fer-me mal o matar-me,

pero realment no som res, y sempre será tard si no ho entenem...

Adaptació lliure de PASA LA VIDA ( KSO)