LA "FESTA DEL PACA"( A3 6a 120mts) a la FALCONERA de Sant Llorenç de Munt

L'escalada artificial sempre ha estat una d'aquelles disciplines que sense interesar-me de plè, m'ha plantejat reptes puntuals que m'encanta aceptar. Ha estat més aviat un tema de "tatxar" aquelles vies que per algún motiu m'esdevenen mites que m'agrada escalar o almenys treure-hi el cap.
Tantmateix "costa" posar-s'hi, i per un motiu o altre, excepte etapes  molt fanàtiques de martell i pedal, vaig fent alguna cosa de tant en tant per evitar rovellar-me...

Com sempre aquesta era una de les vies que m'anava remirant, sense acabar mai de engrescar-me a anar-hi. Paral.lelament resulta que LA FALCONERA està dins d'un plà de regulació de manera que no s'hi pot escalar DES DE l'1 de GENER al 31 de JULIOL, i ja feia un parell d'anys que m'oblidavaa d'anar-hi quan calia.

Aquest any no volia que se m'escapés l'oportunitat, de manera que vaig decidir agafar-me un dia lliure i ( malgrat la previsió dubtosa de pluja a la tarda), anar-hi sol ben d'hora. Cal dir que el fet que el PACA li hagués fet un reestyling, reequipant els anclatges antics ( spits) i reemplaçant-los per burils i bolts nous, junt a algún plom fixe, em va fer acabar de decidir.

Per sort a darrera hora es va apuntar l'Enrique, que tot i no ser un aficionat al pedal, és un escalador dels de morro i entrega, dels de sempre…

Tot va anar rodat, vam fer la via prou ràpid ( alguns dubtes al LL3), i en PACA ens va obsequiar amb alguna foto i sobretot, un parell de birres sota el cim. GRAN PERSONA en PACA !!!!!

Aproximació: Sembla senzilla, però a les fosques i sense recordar-la bé, ens vam perdre dos cops i tampoc vam baixar pel camí correcte.
Un cop es deixa el cotxe al parquing, en un revolt a mitja baixada des del coll d'estenalles ( carretera de Matadepera a Mura), cal caminar molt poc fins veure un monticle rocós, on el sender queda a contrapendent cap a la esquerra.
Baixem uns metres a la esquerra per roca i el caminet recomença, breument per bosc, fins davant del cim de la Falconera.
Just veient el cim, unes desenes de metres abans, a mà dreta baixa un sender que se n'allunya ( fort pendent) i porta fins el peu de la paret.
Nosaltres vam seguir la canal que va per sota la paret i vam flipar...arítjols, bardissa i rappel final des d'un espit a paret...no baixeu per allà…

Fred a la R3

 

Ambient R2 després del sostre d'A3

 

La Via: MOLT BONICA, una petita obra d'art d'artificial, amb un bon equilibri entre tecnicitat, risc i seguretat. No puc dir que es tracti d'artificial extrem , ja que tot va quedant bastant bé, i hi ha moltes expansions salvadores. Però obrir-la sol devia ser una bona aventura, i el resultat és una ruta que hauria de ser una clàssica del pedal, molt recomanable per anar agafant rodatge si us agrada aquesta especialitat. No està equipada en molts trams, i cal tenir cert coneixement per moure's sobre estreps i col.locar peces...però no són llargs que exigeixin hores de feina tot i que té passos més vibrants de manera saltejada...

Material: Cal dur alguns Claus>>Calen dos Bongs, Una U curta, Una V, un parell de plans dolços de tota la vida, un Lost Arrow, i també vam usar un parell de pitonets tipus knifeblade. Calen algunes fustetes per si han saltat les de via ( petites tipus Caixa de llumins o taquets, i una de més gran quadrada tipus tac mig ( imprescindible).
Cal dur almenys tres plaquetes recuperables, compte que siguin de pas gran ja que les petites que dúiem no entraven. Vam usar Rivet hangers.
És útil un gantxo de punta.
Cal un joc complert de Friends fins el numero 2 almenys, completat per un joc d'aliens
Finalment, útils els tascons, bicoins petits i algún mig/gran.
Vam usar corda simple, la via va força recta, i una auxiliar per la motxilla.

Llarg 3, sortint del terreny més complicat

 

FLAIX: ( abstenir-se ONSIGHTERS)
 LL1: Llarg nou per evitar l'eixam d'abelles que hi ha a l'original. Des de la RAPSODIA EN BLUE ( 15-20metres a la esquerra de la entrada original) cal fer els tres primers passos d'Ae, i d'allà es travessa ascendent a la dreta, cap a la R1 de la del Paca. Passos contundents ja des de l'inici. Tot i marcar A1+ ja vibrareu, especialment a l'entrada a reunió. Tantmateix no hi ha més de tres passos vibrants seguits...Em va semblar molt maco i amb algún pas que t'agafa fred.

 

LL2: Fissura desplomada sense massa dubtes... Inici a claus, per guanyar el desplom a base de encastadors diversos i tres passos ja equipats ( ajuden força), per sortir per un diedret on per mi hi ha més treball que a la part del desplom ( en lliure será 6a+) ...entrada a R curiosa on vaig haver de tirar errera per fer-la en artifo...La tirada marca A3 però igual és més suau...això sí, força atlètic i molt xulo!

Ll3: Sembla difícil però es fa prou bé. Des de últims de pedals es col.loquen dos bongs seguits i d'allà a una expansió. La resta són ploms, alguna falqueta i una llarga sortida equipada que combina Ae i V+ (escalable en lliure en 6a/+). A2/+ molt bonic

LL4: Semblant a l'anterior però desplomat. Després de dues expansions es posa un tac i clau, i s'arriba a una expansió. Ploms i algún altre falcat donen pas a una placa equipada a negociar si es vol tota en lliure (V+ difícil però decreixent) fins la reunió sota el cim. A2+/2 molt llarg...

LL5: Arrencada d'un burí i un plom on cal clavar un o dos claus per sortir en ja lliure a caçar un bolt. Buscar el camí i com asegurar-se en lliure per la Esquerra (aliens) i d'allà al cim. A1+ i 6a ( potser vaig apurar més del que tocava).

Selfie de rigor a R2

 

DESCENS: Rappel 20 mts des del cim i desgrimpada a ponent molt fácil. El retorn és pel mateix camí que va del cim a carretera, cinc minuts…

Ens va semblar una bona via aprop de casa, que es resol en 5/6 horetes de tranquis. Agrair a en PACA les seves creacions que, en certa manera, permeten reviure i reproduir les sensacions d'algú que s'inicia i creix en la escalada artificial d'una manera íntima i sense grans heroicitats ni massa perill però amb molt de fanatisme. Les seves vies m'agraden sincerament…

ressenya actualitzada de Jose Walero a el seu blog