dilluns, d’abril 11, 2011

Ja tinc l'Espotifai ( o quelcom semblant)

Ho reconec...crec que quan vaig néixer ja estava obsolet...a cavall entre els finals dels 60, els inicis dels 70 i desarrollant-me als fastigosos (??) 80...fruit de la mentalitat del 68, però no exactament, però sí influenciat...amb el pes insostenible de la ona progressista de la segona república, la escola higienista, i Montessòrica, el proudisme, la natura, el progrés...i tot plegat enmig de un país que canviava... I als 80 enlloc de la Madonna jo escoltant els Rollings dels primers 60, i al Llach de l'Itaca, i recordant alguna pallissa dels grisos al pare, al Passeig de Gracia...i tirant alguna pedra als de beige a la plaça Catalunya... I al final els punks al insti, l'skà..i tot plegat... M'és curiós que jo encara recordés, com a meus, temes que havien estat èxits abans que nasqués però que estaven impregnant la limitada societat de consum musical des de feia anys...però encara m'és més curiós veure gent que ha nascut més de 40 anys després i és capaç de recupear i interpretar temes tant BRUTALS dels Jefferson Airplane com el que vaig trobar al youtube la darrera sessió de matinada... Un tresor: Val la pena passejar-se una estona pels covers estranys i sense massa importància d'aquesta noieta ( encara ho és?)....de vegades cal reconèixer que tanta escombraria tecnològica dóna fruits prou bons, coms els xampinyons que creixen a la merda de les vaques...visca l'"espotifai"...

5 comentaris:

en Girbén ha dit...

Sovint, a l'observatori, entretenim les llargues esperes que exigeix l'astronomia amb "Duels Triangulars de YouTube". D'una manera rotativa, i mentre dura el tema que ha "posat" l'anterior, cadascú ha de buscar una vella glòria que pugui commoure a tothom. Recordo com va ser de celebrada la meva elecció del "White Rabbit", amb aquella veuassa que tenia la Grace Slick.

TR ha dit...

JORDI: BRUTAL, un tema BRUTAL, el que menciones..el tenia insertat en el subconscient i ( paradoxes del destí), el vaig treure del bagul mental tot veient un capíol dels SIMPSON en que en Homer es fa hippie, amb uns agricultors-especuladors-post hippies i ecològics, i per error posa en els refrescs plantes de marijuana...el "trip" que agafa tot el poble s'acompanya de escenes psicodèliques amb aquesta cançonassa com a rerafons...

Arrel d'això vaig tornar a escoltar el grup, mirar a youtube i l'"espotifai", i finalment arribar a aquest cover i els que fa la noia , del LOU REED...

Salts en un no res massa important però distret, si més no...

en Girbén ha dit...

Oi tant que recordo l'episodi psicodèlic del Homer... Que tinc un fill coetani de la sèrie!
Ara, ja t'ho dic, el meu hit absolut als duels de YouTube és el "Soul Sacrifice" del Santana a Woodstock, amb aquell refotut bateria menor d'edat!

TR ha dit...

mmm...els ecos de woodstook em van arribar amb el hendrix i l'himne aquell, els paius relliscant pel fang, la Baez, i aquelles imatges en B&N de gent contanta en boles...però no sé per quins 7 sous ( o 16 ous?) el Santana a casa mai hi va netrar massa...és curiós com som el que escolten els pares..a mi tampoc m'ha fet mai el pes!!!( per gustos directament musicobiològics suposo, no perquè el consideri mal músic!)

Pekas ha dit...

Nanos... buffffffffff.. lo que s'aprén per aquí... :-)))

Amén.. !!!