HELICOIDE VITAL

"Joer Uri...estic congelat...no m'havia d'haver posat amb les botes dins del sac..."
"Doncs no et pensis...jo m'he tret les carcasses i estic igual"...a sobre de mentre feia el forat se m'han mullat els guants i fa estona que no em sento els dits..."
Que tontos...hem arribat tard a peu de via i hem preferit fer una atac amb vivac enlloc de esperar còmodament la tenda i sortir de nit per fer la canal d'accés a la paret. Eñ meu company a bona estona esgarrapant la roca i el gel amb els piolets els, crampons, les mans, i tot el que podia...al final ha deixat el primer llarg txungo muntat i enlloc de baixar hem preferit dormir a sota i demà acabar d'hora al cim...

"Pots dormir???"

"Que va tio...suposo que d'aqui una estona ja hauré calentat la funda..però la veritat es que estic tant petat que no hi ha manera de clapar..."



"Osti, tio, aquell pas en lliure em pensava que no em sortiria...m'he intentat aixecar com si estés a Castelldefels, i ni me'n recordava que duia tot l'equip i la ferralla al damunt...els braços m'han fet figa així que he sortit dels pedals...quin susto.."
"Es que se'ns ha anat l'olla..., tant tard ja no era moment per liar-se"...Em recoloco a la repiseta...és còmoda, però el fred no ens deixa gaudir-la...penso en els vivacs que en Picazo descriu tant fantastics..quina gracia...aquí la nit no és clara, no tenim cap perspectiva maravellosa i entre humitat i vent ens estem quedant encarcarats...sense tancar la conversa, simplement deixem de parlar...intento relaxar-me
Passa una hora més, i el cel s'aclareix...em giro al buit i miro amunt..no veig res...m'aparto la funda de la cara i veig els estels...sento una mica de vent que fa petar les corretges de la motxilla...i res més...

"Dorms???"...
Buàh!...La pregunta és absurda, i els meus pensaments també...La primera reacció mental ha estat pensar " Creus que només perquè em mogui vol dir que estic despert?¿ Si estic adormit creus que et contestaré? I si estic despert..perquè em preguntes si dormo??"..però l'entenc..abans he sentit com roncava una mica i crec que m'ha fet enveja...com si els nostres patiments personals depenguéssin positivament de la solidaritat de sofriment conjunt...quines xorrades...enmig d'aquesta èpica i sucumbim a absurditats tant banals i mundanes...
"Què collons fem aquí?
Sabia que ens ho plantejariem...! és tant tipica la pregunta com inútil intentar buscar la resposta...i suposo que després ens preguntarem allò tant sobat de " I tu perquè vas començar a escalar??
L'endemà prosseguim l'ascens...la veritat es que quan començava a estar bé ens hem hagut de aixecar...surt el sol, ens desmandrem i fa molt de fred, però aviat les ganes de sortir ens esperone, ho tanquem tot a les motxilles, alguna cosa cau al buit ( com sempre) i com que no és important comencem a escalar.
Uns llargs de mixte ens duen al mur final, i mentre el sol escalkfa la roca escalem les darreres tirades més tranquils. Arribem a l'aresta i la neu està molt gelada...anem amb compte ( tenim temps), i a mitja tarda fem el cim...
Baixem i tornem a la tenda que tenim plantada a la vall.
Ni tant sols sopo..simplement em poso a dormir al sac...i ara la calor m'envolta...junt amb els somnis.
"Ei tio, saps què? Quan era petit vaig veure un documental...era un paio que es passava la vida amb un barco, filmant els peixos i tal...un francès...jo no pillava gaire cosa, però un dia feien un rotllo de uns paios que filmaven taurons..."
"I que..?
" Explicava que els taurons no poden MAI deixar de nadar...que si ho fan s'enfonsen i s'enfonsen...i com que no poden viure a molta profunditat s'han de mantenir sempre en moviment..perquè sinó se'n van avall i no els fa gens de gracia..i es moren..."
" Vols dir que anava així?"
Si segur..era peque però em va angoixar bastant...imaginava taurons engolits per les profunditats quan s'adormien..o quan estaven parats per descansar..."
" I què..?"
" Crec que ja sé perquè sempre vull escalar..."
" Tu no ets cap tauró tio..."
" Si però necessito moure'm...sinó m'enfonso..."
Vaig somriure dins del sac càlid...ho haviem passat de puta pena però ja haviem quedat pel finde següent...Davant la paret que acabavem d'escalar estava formada una cascada que mai queda gelada del tot...a pesar de la tempesta hi vam anar..i la vam escalar..i les mans em van fer molt mal i em vaig partir una dent...i vam quedar que la propera la fariem en roca calenta...o no...

St Benet i el Grial...

El GRAN GRIAL BENEDICTí, PROPERAMENT!!!

TR enmig de la boira, al lance del gran desplom de la GAVILAN POLLERO ( 7b+ st benet ):Foto Juanjo PODEU AMPLIAR LA FOTO CLICKANT AL DAMUNT

"L'essencia d'alguna cosa es concentra en aquesta via. Ambient, desplom i explossivitat. la Gavilan és la foto que va fer famos St Benet en la guia original "St Benet-Vagos", i on apareixia l'Alsina assegurant a en Salva Gonzalez al mateix pas...curiosament es tracta de la antiga HISPANO SUECIA, reequipada primer amb spits i ara amb bolts..."

La Búsqueda del CODOL PRIMAL-

( continuació del "Malson de una nit d'hivern ( o "Cap d'any a Sta Cecilia!!")" publicat al blog del Donn http://largodificilyenlibre.blogspot.com/2007/01/hard-days-night.html )

El Grial permetrà a Artur recuperar el fanatisme i conservar-lo 25 anys més...Després de cercar infructuosament per l'Aeri enmig de una batalla contra els malignes, i salvar l'essència, Els Lance-lots es concentren en trobar allò que busquen en els records dels darrers 25 anys pels boscos secrets de Tebes i Tebaida, allà on va germinar la flama de la escalada lliure i on el gran gurú va indicar que trobarien la pedra màgica...

..

Vilanova de Meià: Records de la Cúpula i MINIGUIA..

Poder gaudir dels records de la vida et permet viure dues vegades...
Marco Valerio Marcial: poeta Llatí ( 40-104 dc)














Foto extreta de www.CARANORTE.com : Marc a Tros de Soca (Tati Vilar)

Aquest dissabte vam ser a la CUPULA de VILANOVA DE MEIÀ...

Si bé és un sector que es podria considerar CLASSIC, l'empenta equipadora dels MANRESANS ( com sempre els bous de Manresa al capdavant creant linies al.lucinants amb el taladro!), ha deixat un seguit de vies molt interesants per deixar-nos la pell levitant per aquest desplom.

El BAGUL DELS RECORDS: Ara fa MOOOOOLTS anys ( jo en tenia 16 ), un dia en que ens vam "acollir" a l'autocar del CADE, en els cursos d'escalada que es feien a Vilanova, en Meiss i jo pujavem amb el nostre flamant arnés "Sharagar" de la Roca, els Fire nous i unes enormes bosses de Magnesi, cap a les plaques del costat del Pilar del segre. Hi havia una via equipada que es deia FUERZA VITAL, d'un grau extrem per nosaltres ( 6a+!). Ens vam trobar a l'Alsina i un paio guiri, i en Josep Maria ens va demanar si podiem acompanyar i escalar amb el guiri, que ell anava a fer una via amb un client...
Pujant cap al sector, i animats per la "missió", li vam comentar al guiri que la via que anavem a fer era un 6a+ molt difícil, i ell ens va somriure dient que miraria de fer-lo en lliure. Nosaltres duiem la fifi perquè en aquella època s'escalava en lliure "amb reposos", i el guiri duia un arnés mínim i unes "ballarines" que nosaltres no sabíem ni què eren....
Pujant vam "fardar" de Montserrat i li vam explicar que St Benet "posseïa" un 7c ( que es deia BASTARDO), dels més durs de la Península. Ens vam quedar gelats quan ens va dir que l'havia fet...aleshores li vam tornar el cop dient que el Rubio havia obert i fet la SESIÓN CONTÍNUA, que era un 7c+/8a que només ell encadenava...i ens va dir que l'havia feta també...
Desorientats, vam escoltar amb el seu castellà-alemany-anglès, com ens explicava que havia acampat sota el Mccanna i havia equipat el VUELO A CIEGAS...que era 8b. recordo la cara que se'ns va quedar. Li vam comentar que el 8b no existia, que devia ser en grau UIAA...i ell ens va dir que no, que era un 8b francès, i que tenia un projecte de 8b+ a la mòmia...Era en MARTIN SCHEEL, un "mesies" suís que havia passat per St Benet arrassant amb tot. Un paio molt tranquil, mig hippie, amb unes ulleres estil John Lenon , amb una melena arrissada, fibrat i que escalava levitant ( ens va muntar les vies mentre nosaltres encara no podiem ni respirar d'emoció). El 8b existia???
En Martin Scheel va equipar la via MU ( 7b+), la VUELO A CIEGAS (8b), i va deixar el projecte que posteriorment en Comino tombaria, "El PRISIONERO" ( 8b+), el fred i la neu no li van deixar provar aquella via del braç de la Momia...Com a realitzacions també destacades, recordo haver llegit que havia obert vies molt dures per sota i repetit algunes del Kammerlander. A Australia va repetir la inmensa via d'en Gullich PUNKS in THE GYM (8b+), que havia tombat a molts lolos i que va donar collejes a masters com en Glowach...També eren molt interessants les seves teories filosòfiques i sobre el rendiment que vaig llegir en una entrevista a l'extrem...fa molts anys...
Quan torno a la Cúpula recordo aquells moments, i les inacabables tardes fanàtiques, després dels Cursets. recordo també com en Xavi Rodríguez i el Dani Ferrer m'explicaven la vegada que van sortir corrents cap al peu de la SAME, on un escalador es va matar i ells el van haver de recollir. Recordo el Xavi i les seves series a muerte a l rei del Mambo...en Xavi va morir al Llec, fa anys, i en Moreno i els del CADE li vam dedicar la via del "XAVI" a l'Aeri...
Passat el Crux de carcamal: 7b+. entrada regletera, pas fanàtic, crucificció i braços amb pas final divertit. Els 5 intents que li vaig dedicar anaven en consonància a la rotura de preses així que li feia el "pegue definitiu"...per sort els cursetistes havien après a fer anar bé el Grigri!!!
Foto: Mireia Cade ( curs 2007)





Aquest finde, per casualitat, vam coincidir gent d'aquella època al peu de la Cúpula, tots igual de fanàtics: El Karki, en Ximenis, en Queipo, van passar la Mariona i un colega fortíssiim, vam penjar moltes cordes, algú va dur uns quintos de birra...
Al vespre, mig adormit davant del foc, a Llimiana, me'n vaig adonar que enlloc de ser al bar dels caçadors, mig borratxo i piant a tort i a dret...era amb la Ceci i la seva panxa...tot queda però tot canvia, el temps passa, la gent, els cursets, les anècdotes, el dolor i el plaer...i tot romàn en el record, menys l'amistat i el bon rotllo, que després de tants anys, em va omplir el cor unes hores...tibant a la CÚPULA...

El millor de la vida és el passat, el present i el futur...
Pier Paolo Pasolini (1922-1975) Escritor i director de cinema italià

MINIGUIA: L'escalada és purament atlètica i resistent, encara que podrem trobar una mica de tot si ho combinem amb els sectors adjacents.
Hi ha dos sectors. D'esquerra a dreta, trobarem PROPIAMENT, la CUPULA. A l'esquerra hi queden tres o quatre vies més facils ( no incloses al croquis), i a la dreta del que és el desplom, hi ha les plaques que tanquen el Pilar del Segre, amb una sèrie de vies interessants que van del 5+/6a, al 7a+ ( vidilla), combinant placa, presa petita i algun pas atlètic cap a la'esquerra del tot.
La CÚPULA, propiament, és un desplom de uns 15 mts a 10/30º, amb presa bona, algun canto curiós i algun degotall. La tònica és el pas-repòs-pas-repòs, vies aparentment complicades que un cop controlades s'escalen de manera dinàmica amb bonics taloneigs, bloquejos i passos llargs. Les noves vies aporten un complement ideal a les vies del Moreno, l'Olivé, Pato, i altres que, des de finals dels 80, van saber intuir un estil d'escalada que avui en dia està totalment vigent...



















Les vies , descripció i graus són les següents:
1* V+, pas dur i placa fàcil. Spits vells. A l'esquerra del tot hi ha dues vies fàcils amb parabolts.
2* 6a+. Poso el "plus" perquè realment el pas és prou fanàtic com per mereixer més grau de 6a...
3* ENERGIA ANTINUCLEAR. 6c+ (7a/a+?) extrem i a bloc. Molt guapo però infracotat. Un bon 7a un xic sobat, on un pas selectiu tomba al personal. REEQUIPAT EL SPIT PETAT AMB UN BON BOLT ( TRANKI 01/07)...Muntable en toprope des del 6a+...

4* CARCAMAL ( Tati). 7b+. Presa petita a l'inici, pas a bloc i sortida atètica amb final curiós. Bonica . mUNTABLE DES DEL 6A+
5* REI DEL MAM ( Kim). 7b+. Pas a dur de bloc i sortida atlètica, a tibar fins al final. Guapa i dura . mUNTABLE DES DEL 6A+ TRAVESSANT PER CARCAMAL
6* REI DEL MAMBO.( Ortega, Pato, Moreno i cia) 7b ( pels baixos) 7a/a+ per a alts. Via atlètica i contínua. El pas clau, a la tercera xapa, té dues versions: la DIRECTA ( alts) i un pas fanàtic dur per a baixos...MOLT BONA i CLÀSSICA. MUNTABLE DES DE L'ESQUERRA
7* CUPULADORS. (Xevi). 7c Bona via , molt atlètica amb un tram molt dur al primer terç...degotalls i canto combinats fan un vión. MUNTABLE PER L'ESQUERRA
8* LA LLIMA DEL 4 . ( Moreno). 7c+ Vión imprescindible. Un 10. Degotalls, canto, regletes i pas selectiu que configuren una via MOLT BONICA. Anteriorment cotada de 8a, els trucs i nous cantos descoberts l'han deixada com un genial desplom a no perdre's, obra d'un mestre com en Moreno, avançat en molts aspectes. dedicada a la "llima"... MUNTABLE PER L'ESQUERRA
9* TROS de SOCA. (Xevi). 7b+ Exigent. Cal domesticar l'entrada, uns deu metres de remades i un pas impossible que resulta menys en realitat. Una altra via 10 dels Manresans. Ojo a muntar-la per sota"a vista", les assegurances no estan aprop si bé estan on cal. Té molts trucs i el plaer final en descobrir-los i escalar-la és dels que queda en la memòria. Gran desplom i bona presa excepte el pas final...entrada comú a Tendresa.. MUNTABLE PER L'ESQUERRA I FLANQUEIG DE 5º
10* TENDRESA ETS TU ( Aldeguer i cia). 8a Vion com una casa. Entrada atlètica i sinuosa amb colleja final que ha sorprès a més d'un lolo. Cal pillar el feeling al pas final per encadenar-la després de la entrada i desplom resistents i exigents. Poc repetida injustament es de les millors del sector... MUNTABLE DES DE L'ESQUERRA AMB PÈNDOL
11* VARIANT DE L'EMIGRANT. Projecte d'en Kim. No l'he feta
12* MUERE A VISTA (Olivé ) 7c+. Cotada com a 7c d'aquells dels 80, actualment el plus no li sobra massa. Via al.lucinant encara que d'un estil diferent als de les vies del desplom central. Es tracta de un bombo brutal amb passos molt resistents i curiosos, i un final de pel.lícula i tendons...un altre 10 ( mermat per uns picats inicials) per als equipadors visionaris.
Contundència i estètica units a la bellesa de la roca...reequipada recentment pels Manresans, quan la vam fer amb en Moreno vaig posar una dissipadora en un dels spits de 8 que quedava, apunt de petar...!!! Actualment ja és segura...
13*Projecte Kim. No en tinc dades
14* TONI BINAKI ( Brascó) 8a. Via molt contundent. No l'he feta i no la puc recomanar. Pas dur a baix. De les menys tocades del sector tot i que ascensionistes l'han deixat prou bé. Una anècdota curiosa és que en Puigdomènech, el mateix dia de repetir el LL1 de DESEOS DE PLACER (A5), va encadenar aquesta via...quin bou...

En Tati igualment, em va informar a través de www.CARANORTE.com que just enfront de la Cupula, en la banda esquerra, a l'inici dela Roca dels Arcs i sobre l'anomenat Tocho Techo, davant dels aparcaments, hi ha un 7b+, de 40 mts molt complert i interessant ELS ILUSIONISTES. Obra dels incombustibles tati Kim i Cia

Galeria ANTONIO GARCIA PICAZO a la nord del POLLEGÓ INFERIOR del PEDRAFORCA

El Maluta ha marxat uns mesos al Yanki..i del fons del seu PC han aparegut les fotos d'aquells gèlids dies al Pedra en que vam estar intentant la via d'en Picazo a la nord del Calderer.

El primer dia enmig d'una tempesta de neu, vent fred glacial vam poder escalar només el LL1. Vam pujar un parell de cops més en hivern, fins que vam decidir que un llarg per dia era massa lent, i vam acabar-la a la primavera. Aquí va el reportatge complert primare dia d'aquella tossudesa absurda...

Aquí teniu l'enllaç a l'ascenció i la RESSENYA de la viahttp://celiavern.blogspot.com/2006/07/cel-pedalartifo-fanatic-ag-picazo-al.html

El sol surt darrere els cim...Suant a -10º carregats de ferro y nylon . L'accés fins a peu de via implica carregar el "petate" enmig del bosc amb neu fins als mindonguis...les tres vegades que hi vam anar vam obrir traça...els "curtits alpinistes" del refu aprofitaven que sortíem per anar uns deu minuts al darrere i "casualment" feien els mateixos reposos que nosaltres....
























Maluta "xerpa", i darrera la paret glaçada, 210mts de verticalitat neta...
























Joer, i a sobre comença a nevar... la canaleta no para d'escopir pols que taparà
continuament la repisa de l'assegurador i reverbera fins a la R1 emblanquinant
cada microressalt
























Grrr. Puta raska!. Vista del ambient i la
verticalitat al primer llarg






















Inici de la via, el vent aixeca la corda i
ni tant sols em puc treure les manoples per manejar els claus
























Aguantarà? Quina tonteria de pregunta...






















Una trevaaaa! Para de nevar i tot i que estem a -15º i fot un vent de la òstia,
almenys el pobre Maluta no es quedarà enterrat a peu de via, dins la funda cada 10 minuts.
Em puc treure les manoples de tant en tant i avancem més ràpid!

















La paret és llisa i vertical, encara que falta poc per la R1 el panorama superior
impressiona, .
La via acaba just sobre el pilar de la esquerra,
recorrent els darrers metres per una llastra
expansionada en la que al posar els friends veus
l'altra banda
A la dreta hi solca la Feliç Aniversari,
i al diedre la classica Estorach






















Ja falta poc fins la Reunió!!! Aviat el Maluta m'indica l'hora i la seva
temperatura corporal, i veiem que la cosa no és tant senzilla com semblava...






















A cada pas les mans se'm gelen, el dolor és brutal...com s'ho fan els
russos a l'Himalaya obrint A4 a 7000mts?






















Fixada la R1 toca baixar, descansar una miqueta i remuntar per l'altre
extrem de la corda a desmuntar el llarg...























D'això Maluta..mira, es que se m'ha fet un tall a llavi,i em fan mal les mans , i tall i tal...QUÈ ET SEMBLA SI DESMUNTES TU EL LLARG??
Ostres si ho va fer!!!...estar a peu de via, inmòbil i assegurant era una agonia agoniosa de veritat...

Saludar i somriure

Des de petit , quan anava amb xiruques i rocciatores, i amb l'entrepà, i la fiambrera amb llibrets i empanades, els monitors del CEC, muntanyencs de tota la vida ( Kildo i Adelina Carreté, el pare Zamel, l'Eduard Bueno...), ens deien que si mai ens creuavem amb algú a la muntanya, SEMPRE s'havia de saludar...i sempre ho he fet.
La salutació ( com vaig llegir), indica "t'he vist, sé, o saps, cap on vaig i a quina hora..." , i això pot treure'ns d'un embolic si mai ens han de buscar...També és un senyal de pau, de complicitat i d'ànim...per això...sempre que anem a la muntanya, o arribem a un peu de via, o enmig de una paret, o una canal, una salutació és un senyal de companyonia, el calor de saber que algú vetlla per nosaltres, de que no estem sols....

Aquest darrer dia de 2006, igual que l'Aleix del Piri, anava rebentat de febre, i tantmateix el sol, el bon flow fuixardero a Gelida, i la roca calenta em van permetre fer alguna via i algunes fotos...

Hola sol, uààààà!!! Hola dia, hola motxilla, hola anorak, hola cotxe que em dus fins als amics, hola amics, Hola bar hola cambrer adormit amb cara de pomes agres, hola entrepà de bull, hola cafè amb llet que cremes...









Hola pista, hola boletaires enmig del camí, hola aparcament, hola sender que travesses el bosc, hola fullaraca gebrada , hola roca humida que sempre em fas relliscar, hola passamà podrit , hola soroll d'animal del bosc que no sabem qui ets, hola caçador que ens fas por, hola gos del caçador que a veure si t'escapes..., hola masies allà baix que ens heu vist passar silencioses, hola peu de via, hola pedra on deixo sempre la motxilla, hola paret encara freda i que després estaràs calenteta...
Hola material! Com sempre brut de magnesi...hola arnés, hola esparadrap, hola bossa de magnesi que mai sé perquè estàs buida i no paro d'omplir-te..., hola corda, hola grigri, hola cintes, hola peus de gat...
Hola vies per escalfar, hola bons cantos, hola pas rebotós, que fas que se m'infli l'avantbraç...encara que no en tingui ganes acabo acaronant les teves preses...



Maluta a Xapes Negres 7a, i la crew de la Fuixi apretant a tot arreu...

Alex apreta abans de caure just a la sortida de la BOKA (8a), aquell dia en David se la va endur, com un bou !!!! Felicitats!

Diverses fotos a Winchester, un 8a on les articulacions cruixeixen...

Hola via que no em surts....Hola primera presa! Hola bidit, hola regleta, hola forat a caldo, que sempre punxes per dins però t'adoro perquè em deixes reposar...hola adherència de peu que si no fos per tu no arribaria a la següent presa!...hola degotall que encara que em costa tant aguantar-me en tu fas que la paret sigui més bonica i personal...hola parabolt que quan arribo a tu em fas passar la por i agafar més energia pel següent llençament, hola mosquetó...quin soroll més xulo el "click" que fas quan et xapo la corda!, hola altres preses i hola moviment clau que sempre em fas caure i avui no!!!!....Hola cadena!!!

Hola bamboleig quan em baixen..i hola alegria que sento en baixar amb un punt vermell al fons del meu cor que ha desitjat tant arribar a assolir un repte temporal...hola companys desconeguts de peu de via , hola abraçades, hola somriures...

...Hola escalfor de ploma i guants de llana, hola company que pujes aprovar i desmuntar la via, hola pit roig que em distreus mentre asseguro encara que hagi de flashejar la via, hola capvespre gradual, adeu sol que te'n vas a dormir a poc a poc, hola núvols que ho embolcalleu tot i ens convideu a marxar amb la fredor...adeu paret, adeu pedra a peu de via i gracies per tenir cura de les meves coses...Hola frontal...

Hola de nou cotxe fred, adeu cami fosc que ens fas entrebancar! Adeu sorollets del bosc, us deixem un altra nit aquí i marxem de nou a l'escalfor del bar, la cervesa i les patates de bossa...
Hola de nou cambrer que tot i que fitxem cada cap de setmana aquí i encara que ara ja no estiguis adormit segueixes amb cara de pomes agres, hola cervesa fresca, hola gent que parla alt i hola tele amb futbol i pudors de fum...

Hola llums de les afores del poble hola rotondes,Hola carretera adormida i pluja...hola netejaparabrises que m'adormiu, hola música baixa, hola kilòmetres i senyals que mai s'acaben, hola Lila que em truques i et dic que ja arribo, hola casa meva, hola veí que em veus carregat de cordes i encara em pregutes si vinc de la muntanya, hola escalfor de la llar, hola llavis de maduixa de la Lila, hola Arnau que encara vius dins d'ella, hola dutxa , hola cansament, hola sofà...hola...adeu...fins el proper finde... BON 2007 per tothom, salut, felicitat i molta pedra...

CAL MATEU. ESCALADA AMB FAMILIA

Recordo tantes nits a la porta del refu de St Benet, amb 15anys, sense un duro, ens feia por dormnir dins i a més no podiem pagar el refu si volíem apurar escalant i agafar l'aeri enlloc de anar a dit...recordo el fred, els estels, donar voltes i voltes dins al sac i que quan t'adormies es feia de dia...

La primera estada llarga a Montgrony la vaig fer en una cabana sota la paret de StPere, com troglodites...vaig fer el primer 6b "ben equipat"...de les primeres vies que vaig treballar...

Quan vam tenir cotxe vam començar a anar més lluny..Pirineus, Prades...estil REFU...almenys ja no duiem la màrfega.

ARA JA SOM TRES...amb l'ARNAU tot ha canviat i si vull mantenir el fanatisme tenim dues solucions:

*TIBAR RAPID i tornar aviat. UN dels dos s'ha de quedar el nano i no podem compartir roca

*MARXAR EL FINDE a un lloc amb bones aproximacions, bones vies i molt de fanatisme

MARGALEF és un d'aquests llocs, centenars de vies amb aproximació nul.la, bons peus de via i sobretot, unes infrastructures còmodes que ens permeten escalar en família.

A CAL MATEU, a la BISBAL DE FALSET, tenim els ingredients que ens faciliten aquestes estades. HABITACIÖ, BRESSOL, TELEVISIÓ, CUINA, DUTXA, NEVERA, LLAR DE FOC...tot molt familiar, molt bé de preu i amb la MONTSE i LACARME que ens faciliten fins al delit tot allò necessari per fer confortable una estada amb nanos menys fanàtics que els seus pares.

Ho recomanem, 35€ la nit els dos, el crio no paga, es pot cuinar a gust i sempre hi ha un somriure sincer..a 5 kms de Margalef en un poble molt tranquil..és ideal!

La seva WEB és www.calmateu.es , hi trobareu els telèfons. Una trucada, reserveu la habitació, prenem les cordes i el cistell de menjar i ja tenim el FINDE ARREGLAT!

NO DUBTEU en ANAR-HI, IDEAL FAMILIA FANÂTICA...pel preu de una furgoneta podeu passar mil nits molt més còmodes a CAL MATEU

Petzl Rock Trip...un Woodstok d'escalada Esportiva

NO L'HAVIA VIST ENCARA!!!

FLIPANT...

En posts anteriors comentava el BON ROTLLO que percebia en la majoria d'ambients de l'ESCALADA ESPORTIVA en contraposició amb el cansament i esgotament de moltes de les teories que "vivim" i "patim" en els cerles d'escalada clàssica.

Aquest vídeo ( si bé tota realitat és modificable ) em confirma el que cada setmana veig a peu de molts sectors:

"Cadascú té un cos diferent, Cadascú fa moviments diferents...es que cadascu ÉS DIFERENT!..."
( Chris Sharma)

Com comenta un dels organitzadors: " No rules, no judges, routes from 5+ to 8c+ ( diu 8b però la "ultimates route for men" va resultar 8b+...)...FREESTYLE TOTAL

Tant sols surt l'encadenament flipant d'en Sharma, tot i que el que va fer la 1a ascenció de la via es va saltar tres xapes en un " aleje" de 10 mts...i era 8c+...

Hilarant i original la solució d'en TONI ARBONÉS per evitar ( al final no) el vol...

Evidentment tot té un revers i no es poden posar en un mateix raser coses diferents...però potser que n'aprenguem tots plegats per no semblar una colla d'amargats davant d'aquest exemple de BON ROLLET...
http://video.google.es/videoplay?docid=-1473448424228779099&q=climbing

PERQUÈ ESCALEM ???

No us ho heu preguntat mai?

Una vegada , ja fa temps, el meu pare em va preguntar..." no creus que ets prou gran com per anar-te enfilant tot el dia per tot arreu?"...veient-me que , en una visita turística en un castell, la mà se me n'anava palpant preses....

Ahir rellegint el blog d'en Maluta, en el post http://crowledge.blogspot.com/2006/11/somiar-s-estar-en-cam.html , em vaig fer algunes preguntes a mi mateix...les que intueixo es feia en Maluta quan començava...

He anat repassant blogs, i posts, i he vist que hi ha tantes respostes com escaladors, però que ens uneix un mateix vincle l'estar lluitant per una cosa inútil aparentment, però que de tant inútil sóm capaços d'arriscar-hi la vida.

Al final de la Guerra Civil a Espanya, les BRIGADES INTERNACIONALS http://www.xtec.es/~aguiu1/imatges/030/p1.htm van ser repatriades als seus llocs d'origen...(bé, els que no havien mort o estat fets presoners). Eren gent d'altres països, que sense ser soldats havien acudit a lluitar contra el feixisme. Havien vingut a lluitar, i molts a morir per una idea, per un concepte de món, de llibertat i de futur.

No sé quin concepte de món o de llibertat o de futur implica l'escalada, però he arriscat molts cops una llarga caiguda amb conseqüències imprevisibles, patinades alucinants en gel o neu, sense possibilitat d'aturar-me, reunions ( per molt que diguin alguns) que o han petat o petarien en cas de caiguda, etc...fins i tot tinc amics i amigues que han mort a muntanya...i segueixo escalant, de vegades arriscant, sense plantejar-me molt el perquè.


Ahir la Rakel em va enviar un mail que em va fer gracia...era un d'aquests que has de reenviar a moltes persones, però enlloc de anunciar-te degracies si no ho feies, et demanava simplement respondre a unes preguntes sobre tu mateix, sobre què opinaves dels amics, què t'agradava, etc...de cara a que aquells a qui els enviaves, sapiguessin de tu i alhora tu d'ells. Mai responc ni reenvio emails semblants...però aquest el vaig passar...

Me'n vaig adonar per un costat q e era trist haver de conèxer les persones davant un teclat, però alhora em va fer gracia com de facil i senzill era obtenir davant d'aquest teclat una informació que potser, no m'hagués parat mai a preguntar o plantejar als meus amics...


Com deia en Mummery " escalo muntanyes simplement perquè hi són"...hi ha un interessant llibre de Desnivel sobre "El SENTIMENT de la MUNTANYA", però analitza fets i literatura que sovint em són llunyans o anacrònics..i m'agradaria trobar més raons, més reflexions per entendre les raons que ens duen a la vertical...
Obviament crec intuir les meves...i vosaltres?,

El Blog d'en Guillem MALUTA

http://crowledge.blogspot.com/

Un altre blog a l'univers VIRTUAL on els somnis i les experiències van més enllà de la nostra xarxa neuronal...més enllà de les descàrregues d'adrenalina, de les pors, del plaer, de l'imaginació, de la valentia i l'acovardiment, de la força i la debilitat...en Guillem demostra que tots els escaladors som HUMANS, i que a base de ser-ho , d'acceptar-ho i de lluitar amb ( no CONTRA) el nostre sentit de la vida...s'aconsegueixen els objectius que ahir eren utopies...


BENVINGUT MALUTA!

En Guillem, bon colega i un bou obrint traça carregat com una mula ( com aguantes tio????), aguantant a MOLTS graus sota zero i assegurant pacient fins al límit de les seves forces...


Tot flueix en el riu de la vida, hi a mil meandres per descobrir, corrents tortuosos, remolins i aigües calmades..i a l final el mar, el cel, i la vida recomançant de nou

Herman Hesse

Enmig de la Boira, en plena paret de l'aeri, triomfant a la VALENTIN CASANOVAS
La Colla del CADE en el darrer Curset a Vilanova de Meià...després de un dia de formació és habitual anar a "cupular" una estona al desplomaco de LA CÚPULA...

En Guillem, trinxat, a baix a l'esquerra...EL REI DEL MAMBO ja caurà!!!!!!!...de moment la paella i la microRAVE i l'afartada de bollycaos a les quatre del matí no ens les va treure ningú...heheheh!

EN TIEMPOS REVUELTOS...festival de cine...

VERDADERS "DOCUMENTS HISTÒRICS" de la cinematografia de muntanya...!!!!


La dictadura se presenta acorazada porque ha de vencer. La democracia se presenta desnuda porque ha de convencer.

Antonio Gala (1930) Dramaturgo, poeta y novelista español

Increïble el document grafic que han penjat a CARANORTE desequipant les reunions de la TEMPESTA o la LATIN BROTHERS...evidentment, tanta bravura però sense veure's un sol careto...Donat que informant sobre el desequipament ja haurien fet el fet...

Em recorda a les tècniques de certs grups terroristes que es recreen penjant a INTERNET imatges de com degollen en directe al personal...http://www.caranorte.com/foros/file.php?1,file=179 queda clar LA INFLUÈNCIA dels medis de comunicació en la actitud actual de la societat...

En aquests dies de confusió i conflicte, enmig de batalles, de dimes i diretes, una mica de aire fresc ( amb olor a ranci...perquè no), a veure si recordem d'on venim, on som i a on anem...

CICLE DE PELIS PER A GAUDIR...

http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=3171

Relació de les pel·lícules i els dies que es projectaran:

7 de novembre del 2006 : Five days, one summer (Cinco días, un verano)

28 de novembre del 2006: Victoire sur l'Annapurna (Victòria a l'Annapurna) - 1950

19 de desembre del 2006 : 70 anys de la primera al cavall Bernat - 2005 +
Montañas de ayer. La conquista del puro (Mallos de Riglos) - 2000

30 de gener del 2007: Cerro Torre: Schrei aus Stein (Grito de piedra) - 1991

27 de febrer del 2007: Premier de cordée (El primer de la cordada) - 1943

27 de març del 2007: Touching the void (Tocando el vacío (Siula Grande)) - 2003

24 d'abril del 2007: Das blaue Licht (La llum blava) - 1932

29 de maig del 2007: Primera de la Eiger Norwand - 2002

26 de juny del 2007: Berge in Flamen (Montagne in fiamme) (Muntanyes en flames) - 1931

24 de juliol del 2007: Der weisse Hölle von Piz Palü (L'infern blanc en el Piz Palü) - 1929

Totes les pel·lícules seran presentades per personalitats del mon de l'alpinisme i l'escalada, i tindran lloc a la sala d'actes del Club Excursionista de Gràcia (Passatge Mulet, 4. 08006, Barcelona), a les 21h.
Els passis seran a la Sala d'actes del Club a les 9 del vespre, l'entrada es gratuïta i per tal d'amenitzar la vetllada, qui vulgui podrà comprar un "pack- supervivència", que constarà d'un entrepà , una beguda i una butlleta, a un preu de 3€ i que donarà dret al sorteig de material d'escalada cedit per la botiga d'esports NUS de la plaça del Diamant. Qui no vulgui adquirir el "pack", també podrà fer aportacions voluntàries per l'ajut econòmic del cicle.

Salut, Llibertat i cultura....