Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

dijous, d’agost 03, 2006

PAPARRES....ZONA D'INCERTESA

Hablan mucho de la belleza de la certidumbre como si ignorasen la belleza sutil de la duda. Creer es muy monótono; la duda es apasionante.

Oscar Wilde (1854-1900) Dramaturgo y novelista irlandés.



A inicis dels 90, la zona de Paparres compatva amb un cotitzat 8a ( no n'hi havia massa aprop de BCN), que ha passat a l'oblit com altres petits "tresors" que s'han anat relegant en favor de vies noves en zones noves...Poca gent recorda ja els assetjaments a Makoki, Puja la Febre, Coraje, Arribabà,La Restauració, Tocat de l'Ala, La Cuenta atrás, la Dapi...etc...Tot evoluciona, tot canvia, tot s'oblida...

És un cicle, de vegades real... o potser el que dic només és fruit de la nostra percepció del temps en funció dels nostres cicles...

Fa molt de temps, en un EXTREM va sortir un reportatge del Marcel, explicant-nos la gènesi , ja aleshores llunyana, del sector, a mans d'un escalador pioner del freeky, en Josep Batlle ( AKA el Rubio)...

Els anys van passar i la zona es va anar omplint de vies i variants de vies, i minivies i minivariants de vies, fins gairebé no quedar un centimetre de pedra per explotar. El resultat va ser un curiós i fanàtic racó on tibar fort de canto gran en desplom encara més gran. La situació i orientació el fan ser un sector preferiblement d'hivern...
Va ser un d'aquests hiverns que en Salva Serrano...un altre impulsor de l'esportiva a BCN, ens va "ensenyar" cap on anava la cosa del friky...INUMANOOOOOO! Era el crit de guerra..recordo encara el mal als dits i la pell destrossada per regletes i columnes abrassives que ara estan molt polides...no em vaig menjar res...
Vaig prometre que tornaria, i ho vaig fer quan vaig ser capaç de tibar de cadascun dels cantos d'aquell monstre de 15 mts que em devorava l'ànima. La vaig encadenar i me'n vaig oblidar...al sector hi havia escalat la Paparras i la Zona..i prou. L'input a la meva memòria era el d'un lloc residual, polsós i sense cap altre interès...

Han passat els anys i he estat a molts sectors, bons, dolents, interessants, sense interès...abans estudiava i ara t5reballo...abans tenia temps i ara no en tinc... abans m'emborratxava i em recuperava i ara m'he de cuidar si vull escalar al llarg de les 48 hores del cap de setmana...Tot canvia, tot evoluciona...tot s'oblida...
---------------------------------------------------------------------------------------
Feia molt de fred i buscàvem pedra calenta que no haguessim tocat tant com Gelida o Garraf. No sé com vam decidir tornar a Paparres, no recordava ni com s'hi arribava.
La primera sensació va ser de sorpresa"!Quin desplom!","Quantes viessss!!!", "QUE GUAPES!!!!...hi vam escalar part de l'hivern, ens permetia fer el ronso al llit, llevar-nos tard, i escalar fins rebentar a mitja tarda..genial.
Un altre cop la Zona de Incertidumbre...el monstre...la volia repetir. Havia vist en Javi Cano lluitant finde rera finde per encadenar-la i em va tornar a agafar el virus

Javi Cano apretant a l'entrada del "monstre" (Foto Josete)
En companyia del Jaumet i el Juanjo, que estaven experimentant la seva primera "mutació" en el 7è nivell, vam començar a toquetejar aquell desplom. Aviat teníem els passos, encadenavem moviments i arribavem morts al "crux"...era una qüestió de "pegues" i prou...
Va passar un hivern i no la vaig fer...no ho entenia...
El següent hivern hi vam tornar..entre cascades, snowboard i alguna alpinada...la ZONA es reia de nosaltres, deixava fins i tot acaronar el canto de sortida, tibant de la regleta fanàtica, amb el cor a cent i els braços paralitzats...i aleshores, mofant-se de tot, ens escopia riallera una i altra vegada...jugava amb la nostra paciència.

Al final, un dels atacants, el super JUANJO, a base de alçada i de internminables sessions al plafó del Santi, va lograr agafar el canto de sortida del crux. EL SEU PRIMER 8A !!!!!!!!!!!!!!!!!!! Per un moment vam oblidar la impotència i vam celebrar la seva victòria com si fos nostra. HO HAVIA ACONSEGUIT!!!
HA ARRIBAT LA CALOR i Paparres es queda sola, sota el sol...amb en Jaumet mirem de no oblidar la psicomotricitat de cada sensació a la via, i ens posem forts, esperant amb ganes el fred que ens permeti posar punt i final a la via.
Per Jaumet serà també el primer 8è ( si no en fa cap aquest estiu que poc li queda...)
Per mi serà confirmar que després de 13 anys, encara puc retornar pels vells camins recorreguts i començar de nou el cicle...

Bon Kharma pel 2006-2007, Amor i amistat junts per motivar als guerrers.

Lila, Juanjo,Jaumet i Xavi...

Foto: Josete


En el círculo se confunden el principio y el fin.
Heráclito de Efeso (540 AC-470 AC) Filósofo griego

===========================================================

Accés al Sector: Des del Poliesportiu de OLESA DE MONTSERRAT, seguir una pista que comença en acabar l'asfalt i enfila cap a la muntanya. Molt aviat gira a mà dreta ( diposits) i ascendeix pacient i continuament pel vessant dret de la vall, gira a l'altre costat de vall, i en una zeta arriba a un coll característic, mirador de Montserrat. Aparcar el cotxe. Darrera un pesebre metàl.lic i mirant a Montserrat, en 8 minuts de còmode descens estem sota el sector
Horari. Fins les 12:00 ombra a la part esquerra, a partir d'aleshores sol tot el dia. De vegades es un lloc ventós.
Equipament: Tot parabolt i algun spit en vies concretes
Dificultats: Algun IVº/III a la dreta de tot, placa de Vº a 6c al sector dret de placa, 6c a 8a al sector Central de desplom( predomina 7a/a+), 6b i 6c al lateral esquerre de mur, i de IV a V+ vies darrera el sector de placa-mur. Roca Calcàrea dolomítica.

6 comentaris:

Piju ha dit...

més coses: ideal per dies de pluja persistent, als desploms no et mulles i els trams de placa finals es fan bé, ull però al baixar amb el cotxe, pista molt relliscosa amb pati. Salutacions fanàtics.

Oriol ha dit...

heheh!

Ei PIju...que encara no he marxat a CAvaleeers! Tio a veure si m'acabo tota l apaperassa de la oficina i foto el camp d'una vegadaaaaa.

Ha svist el link ke t'he passat de Cala Santanyí? Allà les òsties de psicobloc no son tant perilloses..

Salut i bones vacances!!!

Piju ha dit...

molt útil per agafar idees, mercès! tb surt Cala Marcal, Sa calobra i Cala Varquer que ja me l'havien piat com a opció tranquila. Ara hem pasaràn Menorca..a veure que fem al final.
Vagibé el granet.
Pren el xubasqueruuu!

Anònim ha dit...

Per casualitat no coneixeràs al Josep Batlle o Rubio com li vulguis dir...?

TRanki ha dit...

Hola Anònim,

Hi ha maneres de localitzar-lo, tot i que EVIDENTMENT tant per respecte com per la protecció de dades no facilitaria res a algú ANONIM.

En qualsevol cas si mires de buscar a Google trobaràs el que necessites, si es que ho necessites. Hi ha diverses entrades que et permetran trobar el seu contacte i el perfil de facebook...

EL RUBIO forma part de una fornada anterior a la meva, el vaig veure en ua època per STBENET i pel CÀMPING i darerrament per Monistrol, sempre en certa distància...en aquella època inicial jo tenia entre 9 i 15 anys!!

vagi bé la recerca

Anònim ha dit...

No si jo no tinc cap mena de problema en tenir contacte amb ell, cap.
No podré trobar-lo al facebook ja que no en té, però preguntava per simple curiositat ja que és de les persones més properes a mi al món mundial i dic mira potser es conèixen.. però res pel que sembla només el conèxes de vista i ell em sembla que ni això, doncs res apa salut!