PARET DEL FOLLÓ...

Foto Oriol: Esa Lila!! Pacient asseguradora
sortint de la paret per la Overload ( 6c,6a+)




Ara fa mooolts anys...amb un amic vam anar en tren al Figaró..i d'allà vam caminar enmig de la boscúria fins arribar a unes misterioses i amagades parets on fer artificial com si d'un bocí de Montrebei es tractés...vam escalar una CADE molt antiga i ruinosa, veient a la nostra dreta un espectacular sostre on un tal Puigdomenech havia obert un A4...no hi vam tornar...

15 anys després una tarda de rebot, amb en Mohawk, vam "redescobrir" aquest cingle.

Amb cotxe i amb la guia "Osona Vertical" a les mans, vam seguir l'accés "oficial fins al cim i d'allí rapel.lant. Estavem buscant les dues vies "clàssiques" del sector, que surten a la guia.

Foto Mohawk: Reunió abans del 7a+




Accés: Per la C-17, passada Sta Eulalia de Tagamanent, a mà dreta veurem una desviació que duu a TAGAMANENT. Per carrers senyalitzats ens hem de dirigir al "turó de Tagamanent i Museu Etnològic", prenent una pista transitable que ascendeix la muntanya d'esquena a BCN, està asfaltada en un tram, i segueix amb valla de fusta dins del "parc Natural del Montseny". Quan la pista ja ha fet un revolt de paella fa una estona i ascendeix de cara a BCN, a mà dreta veurem un camí que baixa lleugerament. Segir el camí uns 300 mts fins veure un lloc a MA DRETA, on aparcar . D'aquest mateix lloc surt un sender a mà dreta que baixa 150 mts de cara a la C-17 ( que veiem o intuïm a baix). Veurem una plataforma de roca i una instal.lació de rappel sobre una gran esquerda-Xemeneia. Podem baixar per aquí per accedir a la part central de la paret però és milor seguir endavant i baixar arran de timba ( no és perillós, hi ha arbres), fins un altre replà. Hi trobarem dues anelles en un pedestal, per on baixar la Overload ( rapel.lar a mà dreta mirant la timba) en un rappel de 55-60 mts fraccionable en dos...


OVERLOAD: Bonica foto d' E. Sallent escalant la segona tirada. La guia marcava 6c i 6a+, en 70 mts i dues tirades. El llarg comença baixant de manera estranya des de sobre un pedestal fins una bona fissura que ja no abandonem.
Tot i la xafogor, el llarg semblava més aviat un V+ o 6a Montrebeià ( amb parabolts, això sí...)., i el vam empalmar amb el 2ºn, el suposat 6a+, que ens va semblar Vº o V+...no vam entendre res.

AEG: Burilada de inicis dels 70. Foto amb ambient ...La darerra tirada, segons la guia, havia estat reeequipada amb spits per poder-se apurar en lliure, i vam pendular per assolir la reunió i fer-hi una ullada. SEMBLAVA POSIBLE A VISTA (???).
Aviat la realitat es va fer patent quan, penjat de uns spits cutres i de burils del 1972 ( amb una clara tendència a no deixar-se xapar amb mosquetons moderns, porteu cordinos..tampoc són usables els rivet-hanger), vaig adonar-me que aquella tirada no seguia la mateixa tendència en quant a graduació, que la OVERLOAD.


Foto Mohawk: Primer moviment,
dos burins que no admeten mosquetó...

Una estona resolent moviments va permetre'ns deixar fet en toprope el llarg, i amb la sensació que la combinació PATI,ROCA,SEGUROS, no em permeria fer la tirada en rotpunkt a no ser que tingues un bon dia...vam marxar a fer unes birres. A la nit en Mohawk m'enviava un graciós SMS: "tio ens hem deixat la estàtica fixada al rappel!!!"...

Foto Mohawk: Davant el crux

UN BON DIA: Recuperada la estàtica i recuperat de la ressaca, el cap em va sugerir el mateix que el cor...a MUERTE!!
Aquest cop la Ceci m'acompanyava com a asseguradora, i en Mohawk vigilava amb la càmera. Vaig tornar a repassar els moviments i situar les cintes estratègicament per minimitzar les possibilitats de la petita cremallera que suposava caure al "crux". Vaig bufar, vaig mirar de reüll a la Lila, i vaig tirar amunt... De sobte tot flueix, levites i la roca i els seguros esdevenen superflus. Regleta, regleta, invertit, , vira, dinàmic, rom, bloqueig, lateral, bidit i bloqueig final fins a la vira de sortida...JA ESTÂ!!!..no me n'adono però xapant el buril final sento que la cama em tremola..i el cor em batega...escalo fins al cim i crido...feia temps que no sentia aquesta barreja d'adrenalina i alegria. Mentre asseguro al Mohawk ( la Ceci ha pujat pel segon llarg de la Overload), penso com de inhumà ha de ser fer el que fan els Huber, els Pou, i la resta de la penya que apuren llargs terribles de artifo amb graduacions de 8b i 8c...inhumà...LA AEG "només" té 7a+...

Nota curiosa: La nostra va ser la ascenció 31 i els 3ers en lliure...però repassant el llibre de registre ens adonem que de les 31 ascencions, la MAJORIA són fetes per un grup molt reduït de escaladors que la han anat repetint fins a sis vegades...és curiós i entranyable que un dels primers ascencionistes ( jove al 1972), l'ha anat fent moolts cops, i a través del llibre de registre, denota el pas dels anys, la evolució de la seva vida i l'alegria de seguir escalant 30 anys després...QUE GUAPO QUE ES TREPAR...voldria poder fer-ho sempre, fins al final...

Foto Mohawk: Moviments decisius passat el mini-sostret

"El tiempo es una imagen móvil de la eternidad."
Platón (427 AC-347 AC) Filósofo griego.