ESCALADA LLIURE en ALÇADA. MARGALIDA FREE...

BRUTAL TOTAL!!!!

L'Israel Blanco i en Carlos Garcia han realitzat en rotpunkt la via "Diedre Narayan", cotant-la de 7b i 7c, en els 270 mts que té la tètrica paret Nord del Margalida.: FELICITATS!!!!

Inici de la via...poc gel, rimaya , pedra trencada i damunt unes llastres buides i mullades..20 mts per sobre un bloc amenaça a la cordada...7b+...( Foto extreta de www.desnivel.es)

Aquesta tapia està sota del que molts coneixereu com a CRESTA DE SALENQUES, just on aquesta es desvia de la cresta i esquiva la part vertical de la mateixa...

El Diedre Narayan va ser obert en hivernal ara fa 10 anys pel Pere Vilarasau, El David Tort i l'Eloi Callado, i ressegueix un marcat diedre, fruit alhora de un desprendiment inmens de mitja paret. Us n'adjunto una foto i la ressenya

Foto de la paret ( Foto: Joan Mas, penjada a CARANORTE.com):
http://www.caranorte.com/foros/file.php?2,file=123

Ressenya de la via CLICKEU AL DAMUNT I AMPIEU-LA(treta de http://www.cankinki.org)
:
La polèmica era que enmig de la paret hi ha la clàssica Haus-Estrems, i que en Haus en dibuixar la via, va confondre el diedre Narayan amb la línia escalada per ells ( la ressenya surt publicada a "Montserrat, ascensiones de leyenda"). L'estiu passat vam ser-hi ( amb la tènue idea de "provar" la via en lliure...o mirar d'escalar-la...i una cordada també havia ERRAT la via, fixant el primer llarg de la HAUS enlloc de la NARAYAN... La Narayan, però, és una esplèndida i dura ruta, molt diferent de la línia de diedres que segueix la haus. Per la seva banda, donada la llunyania i aïllament de la paret, l'apertura d'en Haus es podria considerar com a "adelantada" en el seu temps, al nivell d'aleshores a Catalunya, per compromís, duresa i visió....

Us adjunto el LINK de la pàgina de DESNIVEL on explica la gesta i es donen les COTACIONS per llargs...:
http://www.desnivel.com/deportes/escalada_en_roca/object.php?o=15071

La via ressegueix, tal i com elxplica el post, un diedre tètric i descompost de granet que, si bé millora amb l'alçada, presenta llastres expanding com taules i pistes de tennis, apunt de caure...tot cruixeix bastant i fa una angunia contínua que no et deixa estar a gust. En estiu la entrada a via presenta la rimaia, blocs caiguts arreu i 15-20 metres trencats que a l'hivern no hi són...fins i tot enmig de una esquerda sortia una corda vella engolida per la neu, i a 15 metres de la paret penjaven una friends abandonats qui sap quan...

Una altra anècdota tètrica és que ara fa un parell d'anys van apareixer les restes d'un escalador mort en intentar la repetició de la via a mitjans dels anys 70...i les restes les va descobrir precisament el fill del company que formava cordada amb el caigut el dia de l'accident!


Amb aquestes cabories l'Agost del 2005 vam anar amb en Kike a "mirar" què hi havia de misteriós en aquella paret ( una cordada amb un conegut escalador d'Osca havia dut material feia poc i havien fet un "camp base" errant la via )...vam fer el primer llarg i vam abandonar, la tornada a Benas va ser enmig de una tempesta bíblica, enfonsant-nos fins als genolls en l'aigua a l'alçada d'Aigualluts, corrent enmig de llamps que assolaven el Salvaguardia...a l'Octubre, abans que nevés, vam tornar a retirar el material abandonat, i en la baixada vaig "patinar" per les llastres que apareixen en el post de presentació...em vaig fer mal en una cama i en una costella...el Margalida no perdona i sempre està a l'aguait...aneu en compte...
Foto: Fent broma sota el Margalida ( retirant-nos del diedre Narayan amb en Kike "rabasón") i abans de caure estúpidament pel mateix lloc 250 mts junt al petate ...lessió a la cama i costella fissurada ...( 1 d' Octubre 2005)...Foto: J.Mas
Respecte a l'ascensió en lliure...una realització MOLT BONA, molt compromesa i posant en pràctica una idea que molts escaladors estàven sempre imaginant però no ens atrevíem a cuallar ( en sé més de dos i de tres que ens hem quedat amb un pam de nas...) ...BRAVO! BRAVISSIMO!!!!