Mes TRAVESSANI, MÉS GRANET, més fotos (i un xic de Kerouac)

Encara que l'estiu arribi al final, ni el retorn a la civilització, em pot fer oblidar les "roques del cel"... Novament com uns subterranis arrepentits dels nostres vicis mundans tornem a la cabana abans de fugir del fred..., als prats elevats... Novament en Jhapy Ryder ens acull al temple del sol, per trobar-nos amb el buda, nosaltres simples bikhus... conversant amb el quars, la mica i el feldespat..., en les seves infinites formes ... regletes , patates , roms, fissures, llastres verticals i llastres horitzontals...un món apart, adherent i encisador.... (els vagabunds del Dahrma segueixen buscant la via perfecta...)...Bum! Bum! Bum el meu cor batega a ritme de beat rabiós mentre Miles Davis em somriu des de la boira i m'indica les passes cap a un univers de formes que es crea i es desfà en la meva imaginació malaltissa de pedres...BUM! BUM ! BUM! Sóc una olla bullint de pensaments i imatges per culpa del vi, de l'alçada i dels pulmons...demà agafaré novament un tren cap a l'Est...i esperaré a que passi l'hivern, guanyant alguns diners per retornar a la carretera, als senders, per retrobar els amics...per escalar a Travessani...BUM!BUM!BUM!...el cor m'esclata per dins en sentir la felicitat de escalar...

(Ray Smith----beatnikstyler de 1954)
A la PASTELERIA de CAVALLERS, l'Isaac Cortes escala GLUCOSA fins al cim, afegint cinc metres i cap seguro a la via original ( la via original ja estava cotada com a 8a durillo i 8a+ segons altres escaladors com en Casterán...).
De seguida que en Luichy m'ho va comentar vam pujar corrents a provar-la...increïble...Al meu entendre encara és un dur 8a guapíssim, una mica a bloc i semblant a Rigol Mortis... . El dissabte 5 la vaig fer...gracies Lila per la paciencia!!!!! Gracies roca per deixar-me pujar!!!...És una via que ataca una placa desplomada per una fissura de quatre xapes de 6c, fins un pas durot, un boulder que ja fa pujar el grau a 8a...(els alts agafen un invertit i s'estiren a un rom...a mi des de l'invertit més alt em queda un pam fins el canto i havia de saltar literalment a peus volats a caçar el rom)...al principi ho veia impossible i buscava quelcom intermig...al final, s' t'ho creus ( com diu en Makako), ho vius...després vé un taloneig-yaniro espectacular i efectiu...Respecte al tema de l'"aleje" de dalt ( des de l'antiga R a la nova R ... mmmmmm...millor no caure...la caiguda es neta pero bastant llarga...felicitats Isaac per ampliar la via...ha quedat un "must"...quan vaig baixar els avantbraços em feien realment mal però estava tant hipercontent!!! A veure quan cau la variant de Unai...a la dreta...encara més a bloc...BUM!BUM!BUM!

VENTOSA i CALVELL.
Adjunto unes fotos-ressenya de dos sectors:

LA JAULA DE LAS LOCAS. Sector a 30 minuts del refugi, sobre el Vermell. S'hi accedeix pel cami que planeja des del Vermell, i uns 50 mts abans de la paret, pujar per la canal de la dreta fins les parets ja visibles IDEAL per complementar el Vermell, o per gaudir del lloc aquells qui no puguin pujar pels itineraris difícils que presenten les parets del Tumeneia Petit... Formacions iNCREÏBLES, set vies, quatre de les quals tenen xorreres, i tres es basen en una escalada molt curiosa sobre "patatones" o "chicken heads...set maravelles de granet ens esperen per gaudir del sol i després de la glaçada aigua del estany de tumeneia petit...
De esquerra a dreta:
1) 6b de pas d'entrada sobre patates. 6c de bloc si es fa directe a la segona xapa.
2)Xorreres al.lucinants. El pas dur és a bloc, va petar una regleta i cal fer un moviment d'equilibri total.
3)Guapíssima via de patates i xampinyons.
4)Mini xorrera molt maca
5)Idem
6)Placa curiosa, alguna llastra trencada.
7)GENIAL esperó...passos aparentment dificils que es resolen...Guapíssima!

Roger Lopez a la via 3: Foto Luichy




















PLACA DE L'EDEN: El primer post sobre Travessani ja fa referència a aquest sector. Actualment afegir tant sols que la GISELA ha estat reequipada. Es va obrir a mà, amb spits industrials de 8 i 10 mm, i en el moment de posar les xapes ( els seguros estaven tots a dos metres o menys), els en van faltar, de manera que es va deixar la via escalable amb un bicoïn i un friend.
Generalment la gent no carrega el trastos a les zones esportives,i la GISELA ( 7a+) s'escalava amb les cinc xapes cutres que protegien els moviments claus. De comú acord amb els locals i els equipadors es va decidir posar bolts, encara que per tal de conservar l'esperit amb el qual la via s'havia escalat fins aleshores, se'n van posar menys que els espàrrecs de espits que hi havia, quedant una via "animada" i molt guapa...com sempre.




Lila completant "Elvis la Pelvis!" (7a), en top rope, i fent el "Givemefive" amb l'ombra del fotògraf. Foto: Oriol



















Inmensa placa de l'Eden i Gisela (7a+): Foto Luichy , amb el Estany Negre a sota i els Bessiberris al fons...(clickeu la foto que millora la ressolució!)
La placa de l'eden junt amb el Vermell és un dels sectors més al.lucinants del pirineu. Al seu favor juga també el fet que hi ha vies de 6a a 8a+ i un projecte que s'acabarà fent...

La Karma2003 és la sortida "directa" de la Karma...simplement es basa que entre la 3a i 4a xapa enlloc de fer el flanqueig a la esquerra ( Karma1999-8a/a+), surts recte a caçar la 4a i 5a xapa...el resultat és un possible 8b degut al infernal pas de bloc...Després només resta escalar la resta de la via, i empalmar amb tot el tram de 8a de Fun Fun, un 15 metres més de tralla contínua fins la reunió...

Aquet estiu després de pujar la Gisela vaig pendular i vaig escalar la major part de la Karma de nou...i vaig veure que les dues micronyapes de la sortida "directa" de Karma2003 estaven una mica "rascades", com si les haguessin repassat amb algun punxó...

La Karma2003 va ser equipada a mà ( si! a mà !! posant 12 parabolts de 10mm en granet...), amb molta il.lusió i molt d'esforç...vaig preferir enncadenar la via fent el flanqueig "un xic expo", abans de picar, o sikar ( que el sika només l'uso per reforçar cantos vitals o perillosos), o modificar el traçat...excepte el darrer 2005, cada cop que l'he provat hi he anat progressant...el primer any ni m'aguantava, el segon m'aguantava però no ascendia, i darrerament ja em surt el pas un 75% de les vegades...

Espero que el proper estiu pugui encadenar la via tal i com la natura la va crear i que aquells qui "rasquen" cantos a la pedra entenguin que enganyar-se a si mateixos és absurd...l'escalada és un somni personal i la felicitat de estar escalant en un lloc tant bonic com el pirineu hauria de superar l'afany de grau i de proesa que, en el fons és simple vanitat humana que ens posseix de vegades massa ( i a mi el primer)...

Salut i felicitat...