EL ROIG i el NEGRE , i la SINDROME DE STENDHAL al MUR DEL SILENCI a ST LLORENÇ)

El títol d'aquesta novela d'Stendhal ( http://es.wikipedia.org/wiki/Stendhal) versa sobre les contradiccions internes d'un personatge i una societat, en que ell era un fill de fuster, estudiant de teologia, i com a tutor de fill d'aristòcrates es va passant per la pedra a cadascuna de les dones de les families per les quals treballa. El roig és el color de la passió i l'amor, mentre que el negre ho és de la rigidesa, l'odi i la mort., el "capellanet" malda entre l'amor, la passió, l'odi a la seva condició social, l'ansia de poder i emular a l'emperador, i la lluita diaria entre els seus instints, els seus sentiments, i el desig d'obrir-se pas en l'escala social...igualment són els dos colors de la ruleta, en que l'aleatorietat fa que el desti versi entre el premi i la derrota...

Ahir vam ser a St LLorenç...com deia en Piter ( http://pmuntanya.blogspot.com/2007/09/ill-be-back-to-sant-lloren.html) estava petat de penya, i ( increible) moltes xatis fanàtiques apretant al Gruyere.

Passo de que em tatxin de masclista i que escriguin cartes...allò era un festival de estètica, bon rotllo i tal, hi va haver un moment que entre la filla del menestrel ( 7 o 8 anys!) i la Dona del menestrel, hi havia almenys 5 noies trepant alhora al Gruyere....hauria d'haver nascut 20 anys després, CAGUNDENA !!! Com em mola l'escalada...

Com que entre que se'ns anaven els ulls i que la zona estava apetar( i de cara a que no ens pillés el SINDROME DE STENDHAL : http://es.wikipedia.org/wiki/Síndrome_de_Stendhal) , vam decidir anar al costat, al MUR DEL SILENCI, a provar una via nova, la que em quedava per fer allà ( encara que ara a l'esquerra en Birdio n'ha equipat més...

La via es diu AQUA, un 7c on l'any passat no em vaig ni moure gairebé...( després de un matí a la Siberia - un 7a un 7a+ i tres intents a mort a un 8a+- i a la Rigor Mortis (7a) i un onsight al Mur Blau (7b+), ...i diversos al Gruyere(7a,6c+,7b i 6b...)...anava obert totalment...

Però la via em va semblar genial, natural on les altres tenien picats, estètica, passos inhumans i molt bloqueros..etc.
La vaig muntar i després fer al primer pegue...La linia és boníssima, efectivament complexa, però si assimiles els passos més facil que vies com Bala Perduda al Barberà o Polonesa a l'Elefant..ambdues de 7b+...estrany sent St Llorenç...unicament era mirar-se els moviments..com a St Benet.

Posteriorment, vaig fer en toprope al flash ( em van dir la forma d'un canto), un 7c+..la S'HA ACABAT EL BROQUIL...HAHAHAH! De 7c+ també està la CLAN del BONSAI, o la NO HAGAS BROMA, o la LLEI DE MURPHY, o la SPEED, en la mateixa escola...a mi la "S'ha acabat el broquil" em va semblar 7b o 7b+ ( com Busca BREGA al XINCARRÓ), i més facil que la KINGKOET ( esta de 7b+), i la seva VARIANT (7c), o l'ATZUCAC, DRESDREN, o FENASTISKISKOPI ( totes de 7c també al mur gran)...no sé...
La vaig repetir i encadenar de primer, i el resultat va ser el mateix ( 7c i dos 7c+ en unes horetes..heheheh..ja em molaria ja...).

Per acabar, vaig caure AL FLAIX a la darrera xapa de la Zigger-Zagger 7c+ ( que havia fet fa 12 o 15 anys...)..aquí si que cal apretar més, encara que estant de 7c+, no és pitjor que la KING KOET...o la seva variant...

Vaja...que segueix el tema de les GRADUACIONS...

També entre passió i dura realitat està el tema dels PICATS. Totes les vies del mur, sense excepció, són MOLT BONES ( perquè negar-ho), però la diferencia entre vies com AQUA o vies com ZIGGER_ZAGGER o ANNABEL-LEE, és patent...en aquest mur trobem spits vells, spits menys vells, parabolts i scellements, picats arreglats i cantos naturals..i la realitat es que les diferencies entre les vies naturals ( 8a+ i 7c) amb les picades ( 7c), són precisament que si s'ho haguéssin mirat millor haguessin parit linies ( segur que menys), molt més autèntiques.

Entre l'agressivitat bereber del nom de la "subnormal no cal picar-los"(8a/a+ hiperbloquero que em va costar horrors quan la van obrir, i que ara no seria capaç ni d'aguantar-m'hi..) i la relaxació Chill-Out de AQUA...coincideixo en que murs amb possibilitats van ser perforats en ares del progrés quan amb una mica de paciéncia els resultats son molt millors i no impossibles.

Normalment no em pronuncio (almenys publicament), respecte a l'ètica d'un equipament, donat que la llibertat de l'equipador per a mi sempre és primordial...però aquesta tarda vaig veure que m'agraden molt més vies com AQUA, n'estic segur...( i REPETEIXO, les altres són guapes...).

Ah..i igualment mai havia dit res...però QUE COLLONS, escalar en una zona amb el 50% de xatis, i totes maques...doncs també mola, i que duri tu...!!! Compte amb el SINDROME DE STENDHAL!!

Salut i a tibar

AQUA: 7c guapissim. NO us quedeu amb la primera impressió, hi ha trucs i cantets, molts "hombros" durillos i un repòs abans del bloc final. Scellements

ZIGGER ZAGGER: 7c+. Dura i amb un pas a bidit invertit molt alt...resistencia i passos atlètics tot i ser poc desplomada. Bonica. Spits vells.

SUBNORMAL, NO CAL PICAR-LOS: 8a/a+ resposta del Moro a la poca imaginació ( o molta, ves a saber), dels predecessors. Entrada vidilla i pas inhumà de roms i boles una mica patinoses..un OS on t'estampes una i altra vegada fins que la fas I NO HI TORNES..NO ESTA PRECISAMENT MOLT MARCADA.Bolts

Annabel-LEE ( o sidi alí): 7c de picats, una mica clon de la anterior. Picats llunyans i regletes arreglades, amb algun rom. Spits més nous

SIDHI-ALÍ ( o Annabel Lee): 7c em confoncs amb els noms, però va del pal.

S'HA ACABAT EL BROQUIL: 7c+. Crec que la versió actual s'escaqueja ( 50 cms?), per la dreta (al 7b+) i evita una mica de dificultat, encara que el marrón és individual..no sé...parabolts nous. L'alçada de l'aperturista fa que pels baixos el CRUX i xape txungo impliqui un bloqueig obligat més dur...si medeixes 1,80 la via pot ser 7b??

7b+: Aqui ja cal apretar més. Parabolts nous i pas burrot.

6c o 6c+: Guapa amb estil

Pd: Molt bon rotllo amb el Felix Obrador i la Manu, en Joan, la Anabel, una amiga i una parella que hi havia...una guapa tarda, només trencada per l'ensurt ( que gairebé acaba en tragedia) d'una excursionista que va relliscar a les rampes del camí i una mica més i se'n va avall ( per matar-se sense cap opció), la vam ajudar a pujar, a tranquilitzar-se i li vam embenar el canell..tot va quedar en un ensurt, però li va anar d'un puto pèl...oju quan aneu a la Siberia, el Mur blau, o la Paret Gran!!!!

Salut i pedra