dimecres, de novembre 28, 2007

A DEBAT ( a DEGÜELLO..?)

Enfrontar-se a una paret descomposta i mig nevada és menys perillós que endinsar-se en l'obscur bosc de milers de EGOS que lluiten per sortir de la NORMALITAT però encanvi usen les mateixes regles i normes que en aquella Babilònia de la que escapen...


Darerrament hi ha molta moguda entorn dels dilemes dels que sempre estem discutint, ETIQUES, SENTIMENTS i VERITATS de l'ESCALADA posades a debat.



¿És actualment la escalada MENYS ROMANTICA?



¿ESTAN CAIENT els valors ancestrals de la escalada VERDADERA?



¿TENEN DRET aquells qui no escalen de "VERITAT" ( la meva VERITAT) a conviure amb mi en el MEU terreny?



La Rakel, el Luichy, i altres , junt amb els encesos ( poc) forums de la FEEC, o del DESNVEL ( infumables), s'han dedicat a expressar i recollir opcions i opinions.

La meva opinió ja és més que coneguda..."cadascú evoluciona segons el seu Karma..uns no arriben enlloc altres es projecten en la història...la llibertat individual és una premissa inapel.lable i el temps ens jutjarà a tots..però la llibertat significa que tant sols podem existir sense causar en els altres una manca de la seva llibertat".

En l'escalada això ho aplico en que FAIG EL QUE VULL (PUC), sempre i quan això no signifiqui una acció directa sobre un altre escalador-via. NO RECONEC TERRENYS ni exclussivitats i miro de respectar la ètica de cada disciplina que practico, quan la practico..i les practico on vull (o puc).
L'única barrera que ens posa la muntanya és la seva propia essència. Sóm nosaltres qui hi posem barerres i normes, "HUMANITZANT-LA" i destrossant-la al nivell que ens permet la nostra escala de valors i consciència.


I com que el tema dóna per molt, enlloc de posar el que em mou he intentat "rular" una mica sobre el tema, estructurant un trist anàlisi sobre el que estem debatent.


Qui tingui paciència que se'l llegeixi...


http://celiavern.blogspot.com/2007/06/summer-sessions-el-secretivo-marcelino.html



Salut

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Acabo de llegir-me les teves reflexions complertes del post linkat... TOTALMENTE DE ACUERDO, JOSE MARIA. Jo he fet el meu propi camí, per arribar a les mateixes conclusions.. i com tu, em fa gràcia, molta gràcia, el menyspreu cap a l'esportiva, que, fijatetu, no és bidireccional

Ferran Guerrero ha dit...

Me ha gustado mucho, creo que con todas las comparaciones se entiende bien.
Has dado en el clavo, solo falta que lo lea más gente y seamos más conscientes de lo que tenemos.

Little Bull ha dit...

Iepa bou!
M'agrada molt la teva opinio tio. Jo no porto massa temps en aquest mon, i no tinc ni un 1% de l'exeperiencia que teniu tots els bous de "blogspot", pero no crec que es pugui dir que la escalada hagi perdut.
El que vull dir es que l'escalada es una cosa molt personal, i per a cadascu vol dir una cosa diferent, no es pot generalitzar l'escalada en un sol terme i dir que ha perdut tot el romanticisme que tenia, tota la misticitat que els pioners li van ficar etc.
Una mica es com el nom del meu blog, l'escalada no perd, si no que evoluciona, l'escalador la fa evolucionar en una cosa personal, en una cosa que acabara sen com feta a mida, com una capa invisible, com un gua fet a mida, que s'agafa al nostre cos i no ens deixa escapar, per que l'haurem feta nostre, i cada cop que recordem diferents moments veurem el pasat de la nostre escalada i com em evolucionat. L'escalada no es nomes un esport, es una forma de vida, i a mida que nosaltres canviem ella canvia amb nosaltres.
Bueno, crec que me desviat molt, i tampoc se segur si he pogut donar una opinio en el que to proposaves, pero vaja...

Ara no escalo en roca desde que vai anar a fer bloque, mestik tornan en un "gym warrior", pero vaia, mentres no perdi la forma i no m lesioni...
He fet un post nou, es un text amb els meus pensaments literaris, pero vaia, esta amb angles, mirato si pots i em dones una opinio!

Enga bou,
salam i molta roca!

Anònim ha dit...

Kurraso tas pegao! Nits de insomni?

Hi han alguns dels temes que dius que jo tenia en el cap per debatir sobre aquest tema (ja veurem si m'animo tant com tu!)
Si el moviment d'escalada s'hagues produit, possem el cas, 100 anys mes tard, debatiriem el mateix?
Els mateixos persontages que avui les seves vies son idolatrades per la seva "etica" haguessin obert igual? (rollo "gesto")
El "romanticisme" es real o coyuntural?

TRanki ha dit...

BUf, BIrdio, el que demanes dóna per un altre post d'aquets insòmics...

De fet el tema crec que té DUES VESSANTS:

Com en K. crec que el que noslatres entenem per "romanticismes" són els efectes que cadascú té en els seus records iq ue en realitat TOTHOM anyora més el passat que no pas gaudeix del present o el futur...sempre "els tenmps passats van ser els millors) i en qüestió de "romanticismes2 toita persona als 45 anys està millor situada, més assentada i madiura que quan en tenia 17..i aleshores anyorem aquella "època de bojeria" acusantr als actuals teenagers de ser unas aburgesats ( ¿ho són no? ...heheheh).

En AQUEST ASPECTE EL ROMANTICISME és , més que COJUNTURAL, INDIVIDUAL i en funció dela edat, o la etapa evolutiva en que ens trobem ( inclús cert personatge reequipador quan tenia 20 anys segur que era més "autèntic"...)

L'altre aspecte és el referit a l'ESCALADA..crec que fas la pregunta i la respoosta és la que suggereix la pregunta...NO SÉ sé quin hagués estta l'estil, però els que ara van de autèntics segur que ho haguessin estat als 70, als 80 i al 2100, el que passa es que l'estil seria diferent. generalment sempre hi ha gent que destaca en positiu o en negatiu, però destaquen...són la gent que promouen canvis i conflictes..moviment ( que deia algun grec...)...

buf quina petada ahir a la PANXA, vaig fer una via "negra", una ""vermella" i dos blocs "BLAUS"..heheheheh...

Salut!!!!

Little Bull ha dit...

k paa uri??? ia no actualitzes??? estas masa tancat a la panxa?????
bueno... salut company!!

TRanki ha dit...

hehehe!
Vaig trepant CADA finde molt fanàtic..però no em mola fer el tipìc post rotllo piada...estic preparant alguns rolletes ...

Siawwwww

Ricard ha dit...

Hola Oriol! Divendres el Xavi Grané em va parlar del teu peu de gat, encara el tinc! El vam trobar sota la Xorrera de Pan de Puta. Et passo el meu mòbil i quan et vagi bé em fas un truc, avui el posaré a la furgo. Siau!!!!

Ricard 616.56.92.04