SOL, MOSQUITS i ARNÉS TATUAT...que bonic que és equipar...

6 del matí...silenciós deixo a l’Arnau dormint i carrego els trastos al cotxe...encara fa fresqueta suficient per no morir en l’intent d’aproximar al sector on vull pujar a equipar...

“m’explota el cor de les ganes de viure que tinc”...no havia parat mai un esment especial a les lletres de AMARAL, però la veritat es que avui els he estat escoltant una bona estona ( ja se sap..quilòmetres en solitari, A2,NII, Camions, algun tractor..el sol que enlluerna..que no sé cap on és...)..i m’han semblat prou interessants...la frase em va que ni al pèl...INCERTESA és el que sento, i unes ganes inmenses de estar ja penjat i veure exactament QUÈ AMAGA aquell desplom inmens..¿Serà escalable?¿ Podré escalar-lo?

NO entenc les motivacions dels equipadors en sèrie...EQUIPAR és un CURRO INMENS!!! Amb el fetge que em surt per l’orella remunto una tartera. Dues cordes, la metralla de bolts del 12,10 i 8 mm, els friends i cordinos, algun clau, els jumars, martell, clau anglesa, broques, trepant i DUES bateries que pesen l’òstia...cintes, aigua i els fruits secs..total pesat a casa 39 kgs...39 kgs que amb el calor em semblen 59...

En 35 minuts des del cotxe sóc al lloc, més suat que sencer…em saluden algunes orenetes..més aviat contrariades per la meva presència..i encara veig el morro d’algun ratpenat, que menys insolent retrocedeix al seu amagatall, preveient un inmediat encontre...L’Arnau fliparia...sempre que fa una rebequeria faig el mateix per calmar-lo...sortim al balcó i es queda flipat veient les cabrioles de les orenetes..aquí n’hi ha a desenes !!!

El ritual de sempre.(per alguna cosa és un ritual)...accedir al cim, muntar quelcom per despenjar-me amb seguretat, linia per progressar i linia de seguretat independent, el tub de plàstic protegint la corda, grigri, jumar i shunt...primer tiro avall sense pes...per observar allò que ja intueixo des del terra...la roca és tova però prou sòlida i compacta per escalar i per equipar amb els bolts...almenys per fer la línia...ja miraré si hi poso scellements més endavant...FORATS, forats boníssims enmig de un sostre...alguna columneta una mica dèbil (necessitaré sika? Quin pal...)...de moment TOT OK…baixo al terra i torno a pujar a peu...desploma tanta que et separes més de la paret que no pas baixes...DESESCALO en ARTIFO ( A3 en toprope i de cara avall? Com es graduaria?somric per les xorrades que em passen pel cap en moments de menys concentració) a base de friends precaris i ponts de roca que semblen aguantar....forado i ja tinc el primer seguro posat...intento els passos amb les xancles...no em moc però ho veig possible...repeteixo desenes de vegades el procés fins que a migdia ja tinc el desplom final muntat...buf,buf, i rebuf !!!!...Al poble se sent una megafonia que no sé què diu al camp de futbol...estic tant concentrat que de fet és quan para que veig que hi ha un camp de futbol allà baix...he estat tot el matí escoltant música que no reconec i que la cova amplia com un megàfon...

Quan trobo el ratpenat estic tant desfet que paro d’equipar...no sé si per ecologia o per angúnia que em fan les orelles de l’animaló allà dins, i els seus xisclets, que decideixo parar en aquest punt per mirar-ho millor més endavant..l’inici de la via és un SOSTRE TOTAL, gairebe horitzontal, no em serveix anar per dalt . Començo de nou des de baix, amb els catxarros i mig en Ae vaig posant alguna cosa enmig de minibolts del 8...aguanta tot i ho deixo mig muntat..estic desfet. Recullo i me’n vaig de nou carregat cap a casa..arribo al cotxe i tot bull...el termòmetre marca 33ºC...

La revetlla de St Joan la passo mig endormiscat escoltant històries de la família…a la nit l’Arnauet ens respecta i puc dormir de una tirada.

6 del matí de nou...Tot i que duc MENYS PES l'accés em sembla encara més dur...tinc l’esquena rebentada, cremada i l’arnés “tatuat” a la cintura. La mare no sé quina mania té als antimosquits elèctrics i posa només espelmes rares i coses que cremen...ahir me’n vaig lliurar però al sopar a la fresca els que verdaderament van fer revetlla van ser els mosquits...amb la suor les picades de les cames són una tortura...

Aquest cop ja escalo per sota directament. TACATACATACA, minibolt, friend, pont de roca..cric-crec, ai que això peta...noooo!!! Puta mare aqui hi ha megacanto!!! vaig fent cleques a tort i a dret i sembla que tot és possible...la corda penja. No entenc com ahir aguantava amb el trepant a coll..avui em fa tant de mal la cintura que prefereixo pujar-la i baixar cada cop per l’auxiliar.En poca estona he acabat, pujo per dalt, poso la cadena...estic pletòric..quina línia !! 20 mts dels quals 20 són de desplom que no baixa dels 40º...forats, invertits, taloneigs, coliflors ( petites però útils) i alguna xorerreta…un somni…a més l’”efecte” cova fa que a pesar de la calor com que el sol passa per sobre no toca en tot el dia i la podré treballar a l'agost!!!...ja hi ha una via de 7b per “escalfar” i se’n poden equipar més ( si algú s’anima), tant de dures com de facils...

Mentre m’adormo a la tarda somric pensant que ja tinc dos projectes a treballar, i que els dos tenen característiques antagòniques...MAU MAU ( a Cavallers, amb el Luichy) és una línia de 35 mts de flanqueig arrampat i llis on cal buscar-se la vida navegant, pujant i baixant entre PATATETES, adherències i algun aleje pedricero, té dues entrades..una impossible a primera vista, i una ( PLAN B del Luichy) on em surtem els moviments...deu rondar entre el 7c i el 8 a/a+ d’”artdherència”...HA estat tot l’hivern mig colgada per la neu dels allaus que hi peten, i ara hi ha el desglaç....ja comença a estar en condicions de ser provada....LA NOVA VIA és l’antítesi de MAU MAU !!! Pot rondar entre el 7c+ i el 8ª+...només em queda reforçar alguna cosa...surt tota natural però he de mirar si , en cas de trencar-se un llastrot que hi ha al mig, el pas és possible...si fos així el tiro i igual surt més dura...

Les dues les he equipat per tal de poder escalar a tope aprop de l’Arnau (que lluny que queda el llac de Tumeneia avui en dia!!!), mentres els pares em fan de cangur...

Comencem les SUMMER AFTERNOON SESSIONS, i els findes a tocar els projectes…