Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)

Xarxa Escaladors de Catalunya (APUNTA'T AQUÍ !)
Clickeu la imatge !!! o aneu a WWW. XESCA.ORG

divendres, de desembre 10, 2010

Anàlisi d'un accident

Aquest cap de setmana es va produir un accident a Gelida. Podia haver estat fatal però en Marc se'n va sortir prou bé a pesar de la lesió al turmell que el tindrà aparcat una temporada.

Crec necessari aclarir les causes d'aquest succés per tal de donar un toc d'advertència, tant a equipadors com a usuaris, sobre la perillositat de certes instal.lacions en les que confiem cegament però que poden provocar accidents mortals.

Catalunya gaudeix de un clima i una quantitat de roca que fan que, cada cop més, no hi hagi pedra, bloc, agulla o paret sense vies, esportives o no, on escalar tot l'any.

L'aparició de l'ESPORTIVA ja fa anys que es va produir, i l'eclosió dels equipaments ha fet que, per manca de homogeneïtat en els criteris, pressupost, control i també, que ja fa temps que existeixen, ens trobem amb una diversitat i envelliment de equipaments que implica un risc a evitar...

El cas que analitzem ha estat inverstigat pels GRAE, qui ens han facilitat aquesta fotos per tal de difondre-les.
L'escalador va pujar correctament per la via, sense cap incident, amb el material adequat, amb coneixement suficients i nivell fisic i tècnic tant per ascendir com per baixar-la.

La instal.lació de descens constava d'un PARABOLT superior, sense xapa o anella, amb la femella escanyant una cadena ( no homologada). De l'extrem de la cadena hi penjava un MAILLON que passava alhora per una XAPA. Es desconeix si el maillon va ser colocat en aquesta posició per l'equipador o posteriorment. Igualment es desconeix si el MAILLON és original o abandonat per algú en trobar-se que havien robat el MAILLON o el MOSQUETÓ ORIGINAL. Tantmateix sembla que el fet que la cadena estava "tensada" en excés ( el MAILLON penjava enloc de estar suportat per la XAPA inferior), fa pensar que l'equipament original era el que es veu a la foto. IMAGINEU-VOS EL MAILLON TANCAT.
Un cop a la "cadena" l'escalador ja va advertir que la instal.lació no era del tot correcta, i que el MAILLON no s'obria. Podent passar la corda per la part intermitja del MAILLON, va decidir baixar d'aquesta manera.
La corda passava doncs, pel MAILLON però recolzant-se entre la XAPA i la tanca del MAILLON i no per la part inferior del mateix, com seria el més aconsellable. S'adverteix ( no en la foto) un desgast en la tanca del MAILLON i en el caire de la XAPA, que fa pensar que no era potser el primer cop que algú baixava així.
Recolzada sobre la XAPA la corda va pressionar sobre la tanca i amb el moviment va arribar a descargolar-la. El Maillon, OBERT i ENVELLIT, va cedir, i la XAPA va evitar que la corda baixés i restés enganxada en la part inferior del MAILLON sinó que va saltar enfora.
L'escalador havia recuperat ja algunes cintes i per tant hi havia una longitud lliure de corda suficient perquè la resta de cintes no evitessin la caiguda fins el terra.
FACTORS FAVORABLES però poc previsibles ( alçada de la caiguda, complexió del Marc, recció i capacitat per estabilitzar-se a l'aire-ha fet psicobloc-, reacció minima pero sortosament suficient de l'assegurador, base de la via...) van fer que per centímetres la corda començés a absorbir la caiguda i es donés una mínima desaccel.leració abans de l'aterratge. En Marc va picar amb la cama dreta i no amb el cos, l'esquena o el cap, evitant lessions vertebrals o cranials. La seva complexió i musculatura va permetre evitar lesions internes...
Quelcom tant simple és facil d'explicar a posteriori i de vegades dificil de preveure IN SITU...la majoria d'accidents són la materialització d'un PERILL degut a riscs diversos que conjugats desemboquen en un desenllaç. La millor gestió del perill és gestionar els riscs que poden comportar aquest desenllaç.
Pregunteu-vos si és millor abandonar un mosquetó, o dos si cal, que no pas intentar confabular totes les circumstàncies que han salvat al nostre company. Ell no estava advertit, però gracies a aquest accident igual es poden salvar moltes vides. ANEM TOTS en COMPTE !!!
Del Blog amb les ressenyes de GELIDA ( me les han passat, el citaria) afegeixo el detall amb la VIA num 7, que és on va haver-hi l'accident.
BONES ESCALADES i ÀNIMS al MARC !!!
*Agraeixo les explicacions de testimonis i en PGB, i al NIFO i GRAE per passar-nos la foto. i SOBRETOT al MARC per permetre'm publicar el post que, només que salvi alguna vida ja estarà recompensat.

18 comentaris:

Boueta ha dit...

Merci Tranqui pel post informatiu. segur que serà de molta ajuda.
Salut!!!

TRanki ha dit...

Gracies igualment al BOUAS per permetre'm de citar-lo!!!

Endavant!!

QUIMI ha dit...

No puc deixar de mirar la fotografia amb el maillon obert...El que deuria sentir mentre queia només ho sap ell,però fica els pels de punta només de pensar-hi.
Anims Marc!

PGB ha dit...

Molt bona explicació, Oriol. Jo no ho hagués redactat millor.

Ém sap molt de greu el què va passar i encara més que l'accidentat fos el Marc. Però gràcies a tots els factors que has esmentat, tot ha quedat en un ensurt. Espero que la gent li serveixi aquesta informació i ja posats, que s'informin -si no ho coneixen- de la maniobra de baixar auto-assegurat d'un punt dubtós amb un nus autoblocant.

Ànims als bouets!!

Parce ha dit...

Uf!!! Quina sort ha tingut. Doneu-li molts ànims de part meva.

Per altra banda. D'instalacions d'aquestes ni ha un munt per tot arreu, com aquesta i pitjors.

Aquí hi ha dos actors principals:

1) L'equipador, que per estaviar pasta deixa ruïnes com aquestes (si ho has de fer malament no ho facis).
2) Els escaladors que no en sabem fer un bon us dels "descuelgues".

Fa molt temps que dic que els "descuelgues" han de ser amb dues xapes amb llurs anelles i tota la resta és perillós d'una manera o d'una altra.

Qui no ha vist mosquetons fins com un paper de fumar per culpa de provar la via en toprope directament d'aquest? (amb anelles això no pasa, la penya hi posa les seves cintes).
Quantes vegades hem dit que despenjar-se d'un sol punt és perillós? (intalació de cadena més anella no deixa de ser un sol punt, l'anella).
Qui no ha vist fer filigranes i diagonals tremendes per recuperar el material? (amb anelles segur que no se surt la corda).

Les anelles són incomodes per què t'has de penjar i treballar-ho una mica més però això et fa estar atent i concentrat en el que fas.

Equipar esportiva sembla fàcil, però jo sempre he pensat tot el contrari, suposo que per això no ho he fet mai.

Salut.

Parce.

"PACA" ha dit...

"l`avi trepador" a la paret de la codolosa a C ollbató, es un exemple de via molt mal equipada i perillosa...no si al final seà mes segur escalar en solo integral!!!

Responsabilitats als equipadors esportius cutres ja!!

ânims Marc...tot pasa...Endevant!!!

TRanki ha dit...

Gracies per les RESPOSTES bows, apart de això en PARCE té molta raó...ja fa dies que els equipaments en ESPORTIVA han deixat de ser una novetat i caldria REEQUIPAR moltes vies i que els nous equipaments es fessin amb molta cura ( donat que és un tipus d'escalada on la gent confia a cegues amb el material).

En qualsevol cas donat que això, al 100% sempre serà impossible, jo recomanaria MAI confiar al 100% en res de manera individual...

Piju ha dit...

ànims i a recuperar-se!
Com diu el Parce hi han moltes cadenes xungues...si us sap greu abandonar un moscata, despenjar-se almenys amb un prusik!
(una baguetilla a l'arnés no pesa res)

nenivan ha dit...

Primer de tot, comentar que malgrat que no conec el company accidentat si que li vull donar anims amb la recuperació. AL final, tots estem al mateix vaixell. Vinga nanu endavant...
D'acord amb en Parce, hi ha cada trunyacu penjat per aquests mons de deu que fa por.
Si es vol equipar, millor fer-ho en condicions o si no, no fer-ho. De totes formes, la opció de cadena més anella jo la trobo correcta.
Crec que és un accident que ens hauria de fer reflexionar a tots. Hi ha algú que amb una instal.lació com aquesta (en aparença solida)es plantegi assegurar el descens? Poca gent, jo inclós. A partir d'ara m'ho miraré diferent...

Anim de nou

Anònim ha dit...

Hola,

si tal com dius la via en qüestió és la 7 de la topo (6a) recordo bastant clarament que com a molt fa uns 9 mesos hi havia un mosquetó a la R i no el maillón aquest...

Que l'accidentat es recuperi i tan de bo no en passin més com aquest!

Salut!
Enric (Olesa)

Anònim ha dit...

Hola i ànims al Marc.

Els maillons normals que habitualment abandonem, son com aquest. En comparació amb la resistència del conjunt parabolt-xapa son molt poc resistents i, per tant, gens adeqüats per a instal·lacions fixes. Hi ha massa equipador que deixa "xapuces" com la que ens mostra l'Oriol, a les parets. Aquests dies les he trobades a Xert, però allà, és un mosquetó el que penja directament de la cadena.

La solució d'autoassegurar-se només cobreix una part de les possibles situacions que es donen quan ens despenjem o fem tope-rope.
En aquest cas, sí que hagués donat resultat perquè, encara hi havien les cintes passades.

Aprofito per recordar la conveniència de despenjar-nos sempre del nostre propi material per no desgastar inutilment les reunions.


Ernest

Marieta ha dit...

El dia de l'accident jo estava passejant amb els meus pares per la zona i ja ens va semblar que n'hauria passat alguna de greu al veure la mobilització. Vam dir que l'accident seria causat per alguna imprudència, però mai hagués pensat en això. Em sap greu per l'accidentat, menys mal que no va ser més greu. "Gràcies" a aquest fet a partir d'ara em miraré amb més atenció d'on em despenjo.
Un altre tema és que, a Gelida, més d'un cop han deixat mosquetons a les reunions i poc després han desaparegut. Això sí que no té massa solució.
apa...

en Girbén ha dit...

Al cap i a la fi, els maillons no deixen de ser uns nouvinguts a l'escalada, i s'assemblen tant els uns als altres... Un vell espeleo podria dir-ne mil sobre el bon i mal ús dels maillons.
Al de la foto se'l veu ben escàs per a qualsevol esforç que no sigui estrictament longitudinal; i s'ha de recordar que només responen a la seva resistència nominal amb la tanca roscada a fons.

Marc ha dit...

Abans de tot, gràcies pels ànims i per l'interès que demostreu en un tema tan important com la seguretat en l'escalada esportiva (Oriol, és un post molt interessant).
Pel que m'han dit ja han re-equipat com a mínim aquest rostoll de reunió i crec que alguna més del sector.
Us asseguro que vaig fer la maniobra correctament i no m'hagués imaginat mai que el maillon es comportes d'aquella manera. Fa 6 anys que escalo i les havia vist de tots colors, però aquest cop no vaig veure el risc tan fàcilment. Crec que una anella és el mínim que hauríem de trobar en una R d'esportiva.
Entre tots em de fer un esforç per posar el màxim de seguretat en aquest tipus de vies on hi ha molta gent que comença i també no en menys mesura, em d'educar als nous escaladors (i no tant nous) perque preguin consciència d'aquests perills.
Gràcies de nou a tots/es, espero recuperar-me aviat i poder escalar!
Salut!

Joan B ha dit...

Ei Oriol,
Moltes gràcies per la informació.
Hauries de publicar-la també al Bloc de blocs i així la veuria molta més gent.
salut i a tibar

Ana ha dit...

Hola! Primer de tot, espero que en Marc es millori aviat. Molts ànims per a tu. Després, dir que no fa gaire que escalo, i que si ho faig és perquè, d'entrada, confio en els equipaments. Veig que peco d'ingènua, i que s'ha de tenir els ulls ben oberts. Aprofito per demanar als equipadors que pensin bé abans d'equipar, i que no ho facin de qualsevol manera. Tots ens hi juguem massa, no?

Anònim ha dit...

la mussara esta plena Rs com aquestes

TR ha dit...

Companys:

GRACIES PER LES VOSTRES INTERVENCIONS.

Si vam decidir publicar aquestpost és, amb el permís d'en Marc, per tal de donar un TOC d'ADVERTENCIA tant als usuaris com a els equipadors.


Qualsevol accident i les seves conseqüències és fruit d'un cumul de circumstàncies concretes.

NO SON ESPECULACIONS. Quan es conjuguen les circumstancies es produeix l'accident. A causa d'una serie de factors en deriven els reultats.

SENSE ESTAR ADVERTITS de certs riscs, és probable i habitual nbo contemplar-los al 100%, ens pot passar a TOTS. Fins i tot el dia que succeix aquell 1% de factors que no teniem controlats.

AQUEST POST HA estat ( sense cap qualificació professional ni tècnica) un intent d'analitzar les circumstàncies d'un accident que, gracies a alguns factors no ha derivat en fatalitat. NO PRETENIA RES MËS, ni evaluar a l'equipador, ni a l'escalador.

Com a conclusions podriem extreure:

*Tot equipament fet de manera poc responsable és perillós. CAL USAR ELS MATERIALS HOMOLOGATS i NECESSARIS per limitar al màxim les possibilitats de accident. CAL SABER INSTALAR-LOS, responsabilitzar-se del seu estat i si cal refer-los. ESPECIALMENT EN ZONES DE UN ÚS MASSIU i EN VIES MOLT RECORREGUDES, on l'estat d'alerta dels usuaris disminueix.

*En el cas dels USUARIS, cal tebnir en compte que no es pot confiar al 100% en un unic punt i menys si no és de qualitat absuluta, qualsevol dubte crec que hauria de portar a abandonar material complementari o usar tècniques de despenjar-se autoassegurat ( val la pena el risc d'aquesta tècnica per no abandonar un mosquetó ja usat????).

Esperoq ue hagi servit per donar un toc d'alerta adequat i que tots plegatrs ens h mirem sempre tant com poguem...

Records al Marc i endavant! Gracies a tots el participants!

TRanki